Arxiu de categories Publicacions

PerPAH_Bcn

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials haurien evitat 1.000 desnonaments a l’any i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Pots descarregar-te l’informe aquí

Les lleis i mesures vigents impulsades pels moviments socials haurien evitat com a mínim 1.000 desnonaments a l’any i un mínim de  200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials, com la PAH i l’APE, com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica −entesa com un fracàs personal− sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població −de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments− són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Així i tot, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

 

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica −i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe se centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mentalseguint la línia de treball de l’anterior informe− i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i filles i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb infants a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat en l’estudi −i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments− són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

Quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills i filles a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb una sola persona adulta, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). Amb relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3% dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per acabar, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que al dia d’avui són temporals −per la crisi de la covid− com, per exemple, la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne −com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona− i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-les, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

PerPAH_Bcn

La Plataforma de Afectados por la Hipoteca Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019

Este año 2022 hemos celebrado el décimo-tercer aniversario de la PAH con la publicación de un libro colectivo sobre su primera década de vida. 

Un tiempo antes de 2019, nos reunimos un grupo de investigadoras en ciencias sociales y de investigadoras militantes, todas conocedoras de la experiencia de la Plataforma, para celebrar y analizar la primera década de este actor fundamental de la lucha por el derecho a la vivienda en el Estado español.

Este libro pretende, en primer lugar, celebrar el hito logrado por la PAH: cumplir sus primeros 10 años de vida y haberse convertido en un actor crucial para entender la lucha por el derecho a la vivienda y la movilización social en el contexto de la crisis en el Estado español. 

En segundo lugar, el libro pretende contribuir a la comprensión de los procesos de organización ciudadana y de defensa de derechos individuales y colectivos, además de analizar las tensiones inherentes a cualquier colectivo social y los retos de la organización colectiva en el seno de la PAH. 

En tercer lugar, el libro quiere participar en el debate sobre los legados, estrategias e impactos y las perspectivas de los movimientos sociales desarrollados en España en tiempos de crisis. 

En cuarto lugar, pero no con menos importancia, este libro es una forma de agradecimiento a la “familia PAH”, que nos ha integrado con generosidad y paciencia a su cotidiano en tanto que observadoras. Ojalá la mirada crítica y analítica que se ofrece en este libro sirva para restituir una pequeña parte de todo lo que la PAH nos ha ofrecido.

Os dejamos con algunos mensajes de las autoras de algunos de los capítulos del libro, que nos comparten visiones y deseos de futuro para la PAH.

 

PerPAH_Bcn

La PAH, manual d’ús

Aprenentatges per a l’acció col·lectiva a partir de la lluita pel dret a l’habitatge.

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) vam néixer al febrer de l’any 2009 en un local del centre de Barcelona on ens van deixar fer la nostra primera assemblea. El que era una resposta d’un petit grup de persones a l’estafa hipotecària que s’estava produint a Espanya, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un moviment civil a nivell estatal i referent nacional i internacional en la lluita pel dret a un habitatge digne per a totes.

Són més de dotze anys de lluita, de petites i grans victòries, d’encerts, d’alegries, de moltes celebracions, però també d’alguna derrota, d’errors, a vegades d’impotència, d’incertesa, d’anar-nos adaptant a la realitat a mesura que aquesta anava canviant.

En definitiva, són més de dotze anys de continu aprenentatge. Com ens organitzem, com ens cuidem, com fem política des del carrer, com canviem lleis, com aconseguim canviar el relat majoritari que ens feia culpables de no poder pagar la nostra hipoteca, lloguer o que ens hàgim vist obligades a ocupar per a accedir a un habitatge, com hem aconseguit tenir un amplíssim suport social, com hem practicat la desobediència civil pacífica, com hem forçat els partits polítics a aprovar lleis o com els poderosos, la banca, els fons voltor o grans propietaris, han hagut d’asseure’s a negociar amb nosaltres i acceptar les nostres demandes.

Dotze anys de desobediència civil pacífica, de propostes legislatives, de demostrar que la ciutadania organitzada té molt més poder que el que volen que creguem que té.

La nostra lluita no és només una lluita local sinó també internacional perquè molts dels actors contra els quals ens enfrontem són actors internacionals. L’habitatge pateix a tot el món un procés de financerització i volen que respongui a les lleis del capitalisme més despietat, que considera l’habitatge com un bé d’inversió amb el qual poder especular i no com un dret humà que garantir. La lluita ha de ser una lluita internacional. Juntes ho aconseguirem.

És per això que volíem compartir tot aquest aprenentatge amb qui consideri que li pot servir com a inspiració. La PAH se centra a garantir el dret a l’habitatge, però creiem que el nostre model pot servir per a qualsevol col·lectiu ciutadà en qualsevol part de món que decideixi lluitar juntes. Un dels nostres majors aprenentatges és que només des del carrer i organitzades es canvien les lleis i només canviant lleis s’avança en drets.

Esperem que us serveixi una mica del que contenen les següents pàgines, és la nostra humil experiència, aprenentatge i aportació.

Descarrega el llibre:

Podeu sol·licitar exemplars gratuïts a la Fundació Rosa Luxemburg, a través del correu info.madrid@rosalux.org.

El llibre La PAH, manual d’ús, està escrit pel periodista João França i editat per la Fundació Rosa Luxemburg.

Sí que es pot!
PerPAH_Bcn

Guia PAH per a suspendre desnonaments a Catalunya durant l’estat d’alarma

A Catalunya hi ha dues normes diferents (una estatal i una altra autonòmica) que ofereixen la possibilitat de demanar la suspensió del nostre desnonament davant del jutge mentre duri l’estat d’alarma

El Govern estatal va aprovar a finals de març de 2020 el Reial Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front a la COVID-19. En un primer moment, només cobria llançaments de lloguer i exclusivament per a famílies afectades directament des d’un punt de vista econòmic per la crisi del coronavirus.

No obstant això, a finals de desembre es va aprovar una ampliació (Reial Decret-llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports) per a cobrir alguns casos d’ocupació/recuperació d’habitatge i estendre-ho a famílies en situació de precarietat abans de la pandèmia.

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat va impulsar l’aprovació del Decret llei 37/2020, de 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19. En el text es permet la suspensió de desnonaments hipotecaris, de lloguer i d’ocupació, sempre que es compleixin alguns requisits i mentre duri l’estat d’alarma o altres mesures que suposin una restricció a la mobilitat.

És possible que per a un mateix cas es pugui demanar la suspensió sobre la base de les dues lleis, així que, després d’explicar la lletra petita dels dos textos i quines són les condicions per a poder-se acollir a ells, explicarem la millor estratègia segons el temps que quedi per al llançament. Les dues normes comparteixen casualment el mateix número, així que és important estar atentes i no confondre’ns.

Descarrega la guia en PDF amb tota la informació aquí.

Com sempre, la millor manera de defensar el nostre cas és acostar-nos a la nostra assemblea PAH més propera i empoderar-nos per a lluitar juntes per resoldre la nostra situació.

 

PerPAH_Bcn

Presentem l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”

Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut

La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.

Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020

L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.

Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional, i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més, l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’Ajuntament de Barcelona però també a altres administracions, per a revertir aquestes situacions.

En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local, així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals, i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys, encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional, que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.

A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossat segons la problemàtica, i s’avalua el seu impacte en la salut, complementat amb entrevistes personals a les mateixes persones que participen, tant en la PAH com en l’APE.

Per a finalitzar, l’informe finalitza amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.

Descarrega l’informe complet aquí en català (i aquí en castellà).

En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos, com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.

En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.

Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020