Arxiu de categories Slider

El dret humà a un habitatge digne no està garantit: la PAH advertim que a partir del gener hi haurà més desnonaments

La caiguda de la moratòria que manté aturats aproximadament 9.000 desnonaments a Catalunya podria provocar un rècord de llançaments el 2024

La PAH de Barcelona entreguem a la Delegació de Govern una petició al nou executiu de Pedro Sánchez perquè mantingui les mesures de l’escut social i les faci estructurals i els adrecem a tenir una reunió amb la PAH

El 10 de desembre es van complir 75 anys de la Declaració dels Drets Humans. Des de la PAH sortim als carrers a defensar i reivindicar el dret a l’habitatge que recull l’article 25 de la Declaració, i el 47 de la nostra Constitució, que a Espanya són sistemàticament vulnerats.

A partir del 31 de desembre la situació es tornarà encara més insostenible: si res no canvia, les mesures antidesnonaments i contra els talls de subministraments de famílies vulnerables de l’escut social, que es van implementar per la pandèmia, desapareixeran. Segons els nostres càlculs, a Catalunya hi ha 9.000 famílies que tenen suspesos els seus processos de llançament per aquesta mesura i que podrien veure’s expulsades de casa seva durant els pròxims mesos. És per això que des de la societat civil exigim al Govern que prolongui l’escut de protecció social existent, i que adopti aquestes mesures de forma estructural. L’emergència habitacional en què es troben desenes de milers de famílies, l’angoixa i el patiment que comporten, no es poden allargar més. Per tant, sol·licitem al Govern una reunió urgent abans que acabi l’any, per fer-los arribar la veu de les afectades, per promoure mesures en 2024 per garantir el dret a l’habitatge i exigir responsabilitats a la banca rescatada que acumula milers de pisos buits i als fons voltor que es lucren, amb la complicitat fiscal de l’Administració –les SOCIMI, el vehicle immobiliari d’aquests fons, paguen menys impostos que una empresa tradicional.

Recordem, una vegada més, els compromisos en matèria del dret a l’habitatge als quals Espanya està obligada:

Article 25. de la Declaració Universal:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els infants, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a la mateixa protecció social.

Article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

Avui volem posar de manifest que som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Que ens han fet creure que no es pot i que estem soles, però la realitat és que en aquests més de 14 anys d’existència hem demostrat que sí que es pot! Perquè hem fet possible el que semblava impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui aprofitem aquesta acció per celebrar el Dia Mundial dels DDHH, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits.

Sabem que la situació ha mutat i que les nostres demandes i consignes, encara que tenen el suport de la majoria de la societat, els governs de torn no han estat valents a l’hora de fer efectives les demandes. Ara, amb un nou govern -i una ministra nova-, des de la PAH insistim en les propostes que durant anys hem fet per solucionar aquesta crisi d’habitatge i que malauradament no hem vist reflectides a la Llei d’Habitatge aprovada el mes d’abril passat, ja que segueix sense abordar-se la qüestió de fons: considerar l’habitatge un actiu de mercat en comptes del dret bàsic que realment és.

És per això que des de la PAH ens hem organitzat per aixecar la veu i fer saber a tota la ciutadania que Espanya és la primera en desnonaments i en manca de polítiques valentes que posin fre als fons voltor sense escrúpols. Que estem revertint aquesta situació, però que ens necessitem totes per ficar les nostres demandes al Congrés dels Diputats aquesta legislatura.

 

L’alcalde Collboni busca afavorir els interessos de les immobiliàries desactivant la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona

Les entitats impulsores fem pública la nova campanya “Contra l’especulació, defensem el 30%!” per aturar-ho

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d’una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d’un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de superrics que poden comprar pisos de luxe.

Fins al desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant, a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars, i per això el parc d’habitatge assequible és del 20%, quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d’experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona”, sense aportar cap estudi que ho demostri, i d’intentar −primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP− aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a diverses qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc, perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar una allau de gairebé 600 llicències d’obres majors i certificats d’aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l’entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot, quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d’obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauríem guanyat 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que el 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100%, hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un bocí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Harmagedon” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no se suspenguessin les llicències, restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat, el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donessin la raó; i actualment, pregonen que no funciona en una espècie de “profecia auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buidin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d’”experts” per “modificar” la norma, entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap mena de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de tota la mesura i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent-hi recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de què l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduir la superfície mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d’ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (el 2048) se n’hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat −tant al centre com als barris− a un preu assequible a través d’aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Altrament, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30%, ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona perquè participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!

La PAH de Barcelona denunciem el desnonament d’una família amb menors que porta gairebé 3 anys a la Mesa d’Emergència

Avui membres de la PAH hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de  Gràcia i a Serveis Socials per pressionar i que li donin una alternativa digna a la família

La Irina, veïna del barri del Coll, està pendent d’un llançament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer

Avui la PAH de Barcelona hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de Gràcia i als Serveis Socials de Vallcarca per acompanyar a la Irina, veïna del barri del Coll, que està pendent d’un desnonament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer. La família, amb dos fills menors a càrrec, fa més de dos anys que té l’expedient aprovat per obtenir un pis de la Mesa d’Emergència, però aquest mai arriba. Tant des d’Habitatge com des de Serveis Socials fins ara han estat incapaços d’oferir-li una alternativa i, per tant, si res no canvia, aquest divendres una família amb dues criatures de 10 i 12 anys acabarà al carrer, fet que constitueix una vulneració flagrant del dret a un habitatge digne.

La història de la Irina es remunta al 2019, quan va deixar de pagar el lloguer perquè, tant ella com el seu marit, van perdre la feina al sector de l’hostaleria, situació que es va complicar encara més amb l’arribada de la pandèmia a principis del 2020. És per això que aquell mateix any va tramitar la sol·licitud per demanar un pis de la Mesa d’Emergència que ha esperat fins ara. Mentrestant, les ordres de desnonament s’han anat succeint, si bé s’han anat aturant gràcies a la moratòria antidesnonaments fins ara.

Per tant, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi el compromís de no permetre que s’expulsi a la Irina de casa seva sense una alternativa habitacional digna. És vergonyós que un recurs que se suposa d’emergència, com la Mesa, no sigui capaç de donar un sostre a una família que ja fa gairebé 3 anys que està esperant. L’Administració en general té l’obligació de posar en marxa tots els mecanismes disponibles per evitar situacions tan penoses com la que està vivint aquesta família. 

Per altra banda, des de la PAH fem una crida a totes les persones per tal que es mobilitzin de forma solidària el pròxim 6 d’octubre davant del carrer Móra d’Ebre, 51 (hora per confirmar) per aturar aquesta barbaritat i buscar una solució digna per la Irina i la seva família. Estigueu atentes a les nostres xarxes, anirem publicant novetats del cas!

La PAH de Barcelona denuncia davant d’Habitatge el desnonament d’un home de 72 anys instat per Cerberus

Des de l’entitat reclamem una resposta ràpida i digna de l’Administració davant de la perspectiva que el José acabi malvivint en una pensió

La PAH de Barcelona hem convocat avui una roda de premsa davant de l’Oficina d’Habitatge de Sants-Montjuïc per acompanyar al José, qui actualment està pendent d’un desnonament el pròxim 14 de setembre per execució hipotecària, després d’haver aturat l’últim intent de desallotjament instat per Divarian, filial del fons voltor Cerberus. Si res no canvia, la setmana que ve un home de 72 anys es quedarà al carrer o malvivint en una pensió, ja que aquesta és l’única alternativa que li ofereixen des de Serveis Socials. Després de fer declaracions als mitjans, hem acompanyat al José a la seva Oficina d’Habitatge per aclarir la seva situació administrativa i activar tots els mecanismes necessaris (Mesa d’Emergència, programa d’allotjament de persones grans, etc.) per evitar que el pròxim dijous es quedi al carrer de forma indigna.

Des d’Habitatge avui ens han donat llargues, excusant-se en el fet que no hi era la directora i hem aconseguit concertar una nova reunió pel pròxim dimarts 12 de setembre a les 9:30h perquè ens donin resposta a les peticions que els hem fet avui. Per part nostra, els hem demanat que, per una banda, continuïn pressionant a Divarian per aconseguir el lloguer social que li pertoca per llei al José; que resolguin l’expedient de la Mesa d’Emergència -si és favorable o no- i, finalment, que l’Ajuntament assumeixi el compromís perquè no permeti que el José marxi de casa seva sense una alternativa habitacional. Quina mena de societat volem tenir si un home de 72 anys es veu abocat a passar l’últim tram de la seva vida malvivint en una pensió?

En José viu a la Zona Franca (C/Mare de Déu del Port 407-409) de Barcelona i es troba en situació de vulnerabilitat acreditada. Originalment, era el propietari del pis, però el 2007 el van enganyar i va traspassar la propietat a un tercer, qui va contraure una hipoteca amb el BBVA, acordant que ell s’hi quedaria vivint. El nou propietari va deixar de pagar i així es va iniciar l’execució del préstec. Mentrestant, BBVA va transferir la hipoteca a Divarian, qui ara està instant el desallotjament per especular. Tot i que la Llei 24/2015 l’obliga a fer-li un lloguer social al José, Divarian es nega a fer-li cap mena d’oferta més enllà de desnonar-lo.

Amb aquesta roda de premsa reclamem que l’Administració posi fil a l’agulla i faci complir la Llei 24/2015, ja que qui està instant aquest desnonament és el fons voltor Cerberus i el José compleix els requisits per tenir un lloguer social. Així mateix, exigim que el José, per la seva situació, entri en la Mesa d’Emergència i obtingui una solució digna per al seu cas al més aviat possible. La Generalitat té l’obligació de fer complir les lleis que s’aproven, posant en marxa tots els mecanismes disponibles perquè vulneracions de drets com les que el José està patint no quedin impunes!

Arriba ‘El Megáfono’, el podcast de la PAH

Us volem presentar El Megáfono, el pòdcast que hem posat en marxa des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona com un espai on compartir experiències amb altres lluites socials. Des de la PAH ja fa gairebé 15 anys que lluitem pel dret a l’habitatge, prenent el megàfon sempre que calgui per cridar que “Sí que es pot” o que “Aquest desnonament el pararem”, però sabem que no estem soles. Per sort, hi ha molta gent que surt al carrer i pren el megàfon per lluitar contra les injustícies i construir un món més just, i volem que aquest pòdcast sigui un espai de trobada, per aprendre d’altres lluites, compartir el que sabem i reforçar les nostres aliances.

Pel capítol pilot, Barris vs. Turismo, convidem a Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), per parlar sobre com afecta el turisme massiu als nostres barris, què és això del decreixement turístic i quines aliances hi ha entre la lluita contra la turistificació i la lluita pel dret a l’habitatge.

 



El Megáfono
és un projecte que hem posat en marxa amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburg i que forma part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). El primer capítol el vam gravar amb el suport de les nostres estimades amigues de Radio Nikosia, que ens han introduït al món dels micròfons, als estudis de Radio Contrabanda.

Podeu seguir tots els capítols d’El Megáfono descarregant l’app de la XRCB, on trobareu el nostre pòdcast i altres ràdios comunitàries de Barcelona. També el podeu trobar a la web de la XRCB i a Spotify. En els pròxims dies publicarem un nou capítol 📢💚