Arxiu de categories Slider

PerPAH_Bcn

Stop desnonaments gener 2019

Comptador desnonaments mes:  28

Comptador total 2019:  28

Aturats – 7Suspesos – 16Entrega claus –Pis adjudicat –Executats –


Desnonaments per hipoteca 

Dijous 17
Demandant: BBVA   #JaspalSeQueda  SUSPÉS
Direcció: C/ Chile, 32,  Badalona

Dimecres 23
Demandant: BBVA  #BelalSeQueda  SUSPÉS
Direcció: C/ Sant Gil, 4 bis,  Barcelona (08001)

Dimarts 29  
Demandant: NCG BANCO, S.A.  
Direcció: C/ PelegrÍ, 29  L’Hospitalet de Llobregat

Demandant: BANKIA   #MohamedSeQueda   SUSPÉS
Direcció: C/ Paloma, 12, Barcelona (08001)

Desnonaments per lloguer 

Dilluns 7
Demandant: COMUNIDAD DE PROPIETARIOS FONERIA, 33    #JoseRamónSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció: Carrer de la Foneria, 33-35 Barcelona (08038)

Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAziz   ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ Balboa, 10 Barcelona (08003 Barceloneta)

Dimarts 8
Demandant: BUILDINGCENTER, S.A.  #AngelsSeQueda  SUSPÉS
Direcció: Gran de la Sagrera, 114  Barcelona (08027)

Dimecres 9
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaMedardo  SUSPÉS
Direcció: C/ Leiva, 53 Barcelona (08014)

Dijous 10
Demandant: BBVA  #LauraSeQueda  SUSPÉS
Direcció: Carrer de Sidó, 7 Barcelona (08035)

Demandant: BUDMAC INVESTMENTS II, S.L.U.   SUSPÉS
Direcció: Carrer dels Salvador, 18 Barcelona (08001)

Divendres 11
Demandant: CRITERIA CAIXA, S.A.U.  #MohamedSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció: Plaça de Sant Pere, 8 Barcelona (08003)

Demandant: Inmb.  #SoluciónParaJeimi   SUSPÉS
Direcció: C/ del Carmen, 64 Barcelona (08001)

Dilluns 14
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAnastasia  SUSPÉS
Direcció:  Rambla de Guipúscoa, 2,  Barcelona (08018)

Dijous 17
Demandant: Inmb.   #SoluciónParaJalal   SUSPÉS
Direcció: Carrer d’en Serra, 9  Barcelona (08002)

Demandant: Inmb.   #SoluciónParaAbdelhadi  ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ Semoleres, 8 Barcelona (08003)

Dilluns 21
Demandant: OPTIMUM III VALUE-ADDED RESIDENTIAL COSIMI, S.A. 3er lanzamiento  #MaríaLuzSeQueda  SUSPÉS
Direcció: C/ 26 de Gener de 1641, Barcelona (08014)

Dimarts 22
Demandant: PATRONATO MUNICIPAL DE L’HABITATGE DE BARCELONA 3r lanzamiento SUSPÉS
Direcció: C/ Sequia Madriguera, 21 Barcelona (08030 Bon Pastor)

Dijous 24
Demandant: Inmb.
Direcció: Pere IV, 117,  Barcelona (08018)

Demandant: Inmb.  2o lanzamiento
Direcció: C/ Sicilia, 200,  Barcelona (08013)

Dijous 31
Demandant: Inmb.
Direcció: C/ Constitución, 181,  Barcelona (08014)

Desnonaments per ocupació 

Dimarts 8
Demandant: HIPOCAT 11 FTA   #MaríaSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ Hortensia, 22 Esplugues de Ll.

Dijous 10
Demandant: BANCO DE SANTANDER  #JohnSeQueda  SUSPÉS
Direcció: C/ Bruselas, 37 bis Barcelona (08041)

Dilluns 14
Demandant: LA SAREB  #SilvanaSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció:  Carrer de Pujades, 19  Barcelona (08018)

Dimarts 15
Demandant: BBVA   #MourtaliaSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ Vilardell, 4,  Barcelona (08014)

Divendres 18
Demandant: BUILDINGCENTER, S.A.  SUSPÉS
Direcció: C/ Gran de la Sagrera, 114 Barcelona (08027)

Desnonaments oberts primera quinzena

Demandant: ENTO, S.L. (Inmobiliaria)  SUSPÉS
Direcció: Carrer d’Arnau  d’Oms, 27-29  Barcelona (08016 Nou Barris)

Desnonaments oberts segona quinzena

Demandant: Inmb.  SUSPÉS
Direcció: C/ La Jota, 81 Barcelona (08016)

DESNONAMENT OBERT PRIMER TRIMESTRE 2019

Demandant: Inmb.
Direcció: Vía Julia, 39 Barcelona (08042 Nou Barris)

 

¡Si se puede Stop desahucios! Enero, 2019
PerPAH_Bcn

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportuntat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i properament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metopolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’alçada de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme a nivell estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitage protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1’5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem desde ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30% siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè no així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat començi a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

PerPAH_Bcn

Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega aqui l’informe i si estàs interesada en organitzar una xerrada sobre el tema no dubtis en contactar amb nosaltres

PerPAH_Bcn

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Avui volem comunicar una bona notícia: la violència immobiliària, el mobbing, l’assetjament immobiliari no tornarà a actuar amb impunitat mai més a la ciutat de Barccelona. Avui volem encetar un camí, una via per a denunciar directament tots aquells abusos que es cometen a la nostra ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltors actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar.

El mobbing o assetjament immobiliari és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes. L’avidesa dels grans operadors immobiliaris no en té prou amb una llei d’arrendaments urbans “feta a mida” per apujar preus i no renovar cada tres anys, augmentant el marge de beneficis a costa de la vida de les persones. Per buidar encara més ràpid els edificis: mobbing. Per vendre’ls abans al millor postor “sense inquilines”: mobbing. Per rehabilitar i fer-ne pisos de luxe o allotjaments turístics: mobbing. L’assetjament immobiliari, inflingit en múltiples formes com una tortura, més ràpida o més lenta, recau primer sobre les inquilines amb contractes de 3 anys i després ataca a les veïnes de contractes indefinits. Habitualment afecta a edificis sencers, però no només, també a inquilines soles perquè la resta de l’escala ja són oficines o pisos turístics. L’assetjament, per tant, no és un fenòmen estrany, aïllat, ni poc freqüent. Forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veïnes llogateres de la ciutat.

Per donar resposta a l’assetjament immobiliari avui presentem en primícia una denúncia administrativa per poder actuar i multar als responsables de l’assetjament immobiliari. Una eina per defensar el dret a l’habitatge de les veïnes i veïns de les nostres ciutats i barris.

No ens estem inventant res: la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. L’article 45 diu literalment que és assetjament «tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge». A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona. 

Aquesta mesura és aplicable per part de tots els municipis catalans i per la Generalitat des de fa 10 anys, però no s’ha utilitzat encara. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar. És important saber que, segons la Llei d’habitatge, l’assetjament immobiliari, és il·legal i les administracions tenen l’obligació d’actuar per aturar-lo. No poden seguir mirant cap a un altre costat amb passivitat;  caldria haver actuat fa temps amb contundència.

L’assetjament immobiliari no és quelcom nou: fa temps que el patim i denunciem. Barcelona ha vist un munt de lluites de denúncia de l’especulació ferotge, la violència immobiliària, la gentrificació dels barris i la vulneració sistemàtica diària del dret a l’habitatge. En aquest moment hi ha més grups que mai defensant el dret a l’habitatge i a la ciutat de les veïnes de Barcelona.

Aquesta nova eina neix amb la voluntat d’aportar i de sumar-se a totes les lluites que ens precedeixen i que són actives avui a la ciutat. Per aquest motiu no només fem les primeres denúncies i anunciem que en vindran més que ja estem preparant, sinó que posem l’eina al servei de qui la vulgui fer servir. Animem a totes les persones que estan patint mobbing que s’acostin als grups d’habitatge i veïnals de la ciutat per usar el model de denúncia que posem des d’avui al servei de totes elles i de la defensa del dret a l’habitatge.

Les organitzacions convocants, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters, volem llançar un missatge en tres direccions: 

  • A les veïnes que estan patint assetjament: els fem arribar tota la nostra solidaritat i suport. Els volem dir que “no estan soles”, que l’assetjament és ilegal i que tenen una nova eina important per defensar-se. 
  • A l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de municipis: teniu l’obligació de defensar les llogateres que habiten la ciutat, i de perseguir i fer servir tot el pes de la llei per sufocar tots i cada un dels casos d’assetjament immobiliari. Poseu-hi recursos i temps. Feu complir la llei. Cal aturar l’assetjament immobiliari.
  • I en especial, volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari. Als grans operadors, SOCIMIS o fons voltors, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters/es i saltant-vos una llei que protegeix el dret a l’habitatge, atacant la dignitat i seguretat de les veïnes. Sabem que els responsables tan sols reaccionen quan s’els denuncia públicament i que només entenen el llenguatge “dels diners”, motiu pel qual denunciarem arreu i exigirem multes contra tots els casos de mobbing.

Avui posem les primeres denúncies i n’esperem resultats reals. En posarem més i treballarem per estendre-ho arreu. Serem vigilants per denunciar els responsables de mobbing fins aconseguir eradicar l’assetjament immobiliari dels nostres barris i ciutats.

Stop mobbing! Aturem l’assetjament immobiliari!

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA

PDF  WORD

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!
PerPAH_Bcn

[Comunicat] 3.609 habitatges buits a Barcelona que estan incomplint la seva funció social

El cens d’habitatge buit ha de ser una eina per l’emergència habitacional a Barcelona

27 de març de 2018

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el resultat del cens de pisos buits de 17 barris de Barcelona. Segons aquest cens s’han detectat 3.609 habitatges buits, un 1,52% del total dels inspeccionats, 36.817.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament el fet que finalment s’ha respost a una reclamació històrica de les entitats socials com és el fet de poder comptar amb un cens que permeti fer una radiografia de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Lamentablement aquestes dades arriben tard i són parcials.

En aquest primer cens es detecta que el 71% d’habitatges buits són de propietats particulars, un 25% d’entitats financeres i societats, un 3% no tenen dades de la propietat i un 1% consten a altres propietaris (2a residencies, església)

L’últim cens elaborat amb dades de ciutat data de 2011, en el qual es detallava que hi havia un 11% d’habitatges buits. Durant el període 2011-2018, hem viscut un retrocés en matèria d’habitatge, produït per les polítiques estatals pensades només per afavorir a la banca i l’especulació, com es demostra en les últimes reformes de la LAU, el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 i la suspensió de lleis garantistes com la 24/2015 catalana, fruit de l’esforç de la societat civil, suspesa en l’articulat de la part d’habitatge que responsabilitzava als bancs pel Tribunal Constitucional a petició del Partit Popular. Tot pensat per tornar a deixar a les entitats financeres i grans tenidors sense cap responsabilitat, ni al reallotjament a famílies que desnonaven ni al compliment de la funció social de l’habitatge, tot deixat a un calaix.

Per altra banda, des del 2011 hem patit un canvi de tinença dels habitatges en la ciutat. Hem passat de l’estoc que han acumulat les entitats financeres de pisos ,procedents d’execucions hipotecàries, que els han donat sortida mitjançant vendes de paquets, a compres d’edificis verticals per part de fons voltors i empreses d’inversió. Entre altres operacions de compravenda. Recordem que les entitats financeres han estat rescatades amb 76410 M € de diners públics.

Tot això ha succeït en els darrers anys i ara com ara el mercat està tensat, és a dir, hi ha un dinamisme de compres i vendes i canvis de propietaris acumulant una rendibilitat amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

És per això que des de la PAH de Barcelona creiem que s’ha de treballar per poder fer un cens dinàmic que no faci una fotografia fixa per als pròxims 7 anys, sinó que s’utilitzi el cens per portar a terme polítiques d’habitatge que ara necessitem a la nostra ciutat. Vivim en un moment en què a la ciutat de Barcelona hem patit 2.519 desnonaments en el 2017, el 85% de lloguer, i la xifra no disminueix. Així des d’aquesta perspectiva exigim:

  • Cessió obligatòria dels habitatges buits detectats en mans de les entitats financeres
  • Inclusió dels habitatges dels particulars a la borsa d’habitatge
  • Incloure al cens els habitatges adquirits per grans tenidors (socimis, fons voltors, entitats financeres) que estan en vies de venta, rehabilitacions o lloguer a preus de luxe i exigir la cessió. Assegurant a les llogateres que encara hi viuen la seva prorrogació del seu contracte de lloguer.
  • Començar un cens en l’àmbit metropolità d’habitatge buit. I obligar a la cessió i compliment de la funció social de l’habitatge a la propietat, que no succeeixi el que està succeint a Barcelona. No arribar a temps a detectar qui és qui ha acumulat l’habitatge buit abans que se’l vengui i afavorir a la bombolla de lloguer.
  • Que el cens de tota la ciutat de Barcelona estigui abans d’acabar el 2018.

Per finalitzar, volem posar èmfasis als habitatges que s’han inspeccionat i que s’ha detectat que estan ocupats. Des de la PAH, fa anys que denunciem la falta de dades que posin llum al fenomen d’ocupacions d’habitatges en precari. Creiem que cal fer una fotografia acurada per poder abordar el problema des de l’àmbit dels drets socials i exigir responsabilitats a grans tenidors. Des d’aquesta banda la PAH de Barcelona i altres entitats hem portat a terme un informe que conclou, dels 100 primers casos estudiats, que en referència a famílies que estan ocupant un habitatge el 82% ho estan fent en habitatges de bancs o grans tenidors, i que el 73% va accedir després del 2017. Famílies que provenen principalment de desnonaments de lloguer.

Per concloure, cal finalitzar el cens al més aviat possible, ampliar-lo a l’àrea metropolitana, fer un cens exhaustiu sobre les ocupacions famílies, de tal forma que sigui una eina per treballar en polítiques públiques que avantposin la funció social de l’habitatge i que garanteixin el dret a l’habitatge a les famílies vulnerables responsabilitzant a les entitats financeres i grans tenidors que estan fent un ús especulatiu d’un dret.

PerPAH_Bcn

La moció per ampliar el parc públic d’habitatge en Barcelona entra en el ple de l’Ajuntament

Gràcies a la pressió exercida des de la societat civil, s’han aconseguit els suports de gairebé tots els grups municipals

Avui, divendres 23 de febrer, celebrem l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, com a declaració institucionaln de la moció per ampliar el parc públic d’habitatge i combatre l’emergència habitacional a Barcelona, elaborada i presentada conjuntament per la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC,

Això ha estat possible gràcies a les negociacions i la pressió que des dels col·lectius hem realitzat amb els grups municipals, aconseguint el suport de tots ells excepte el Partit Popular. Les nostres demandes, clares i garantistes, es basen a esprémer lleis vigents, com la catalana Llei 18/2007 pel Dret a l’Habitatge, i a replicar models en termes d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees.

Amb l’objectiu de garantir reallotjaments a les famílies que han sofert un desnonament, combatre la creixent compra d’edificis per a l’especulació i augmentar el ridícul 1,5% d’habitatge social per poder aconseguir la mitjana europea del 15%, l’Ajuntament aprova avui les següents mesures dels col·lectius:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial

Amb l’objectiu de complir de forma efectiva amb les propostes plantejades en la moció, proposem la implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estigui integrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

No estem disposades a que es segueixin venent les nostres vides i les nostres llars. Continuarem treballant desde el carrer i pressionant a les administracions, fins a garantir el dret a l’habitatge i recuperar la nostra ciutat i els nostres barris.

Sí es pot #LloguerPúblicBcn

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Les tàctiques d’assetjament de Norvet no funcionen amb el bloc #Aragó477

Exigim la cessió a l’Ajuntament de Barcelona i lloguers socials a les famílies que hi viuen

28 de novembre 2017

Norvet haurà d’aturar les obres en el bloc del carrer Aragó núm. 477. Avui ens ho han comunicat des del Districte de l’Eixample i la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació.

El passat 5 de juliol, des de la PAH de Barcelona, juntament amb les veïnes del bloc d’Aragó 447, vam sol·licitar una inspecció d’obres a l’edifici. Norvet va utilitzar les obres amb voluntat de fer malbé l’estructura de l’edifici, una pràctica d’assetjament amb l’intenció de fer-nos fora després de recuperar 6 pisos per famílies vulnerables a través de la campanya obra social.

Arran la denúncia de les veïnes, l’Ajuntament de Barcelona ha pogut constatar que Norvet no té totes les llicències per portar a terme les obres de rehabilitació que està realitzant a l’edifici. L’Ajuntament ha pogut constatar que els més de 20 assabentats presentats per Norvet impliquen obres a més del 50% de l’edifici, tant de pisos com d’espais comuns. Això suposa, segons la llei catalana del dret a l’habitatge, una transformació integral de l’edifici i que per portar-les a terme ha de presentar una llicència d’obres majors amb memòria de projecte que no han presentat. Per aquest motiu s’aturen les obres, durant mesos. Això signifiquen que han de reallotjar de manera temporal a totes les veïnes i en finalitzar les obres han de tornar mantenint el contracte de lloguer en les mateixes condicions.

Des de la PAH de Barcelona tenim clar, que Aragó 477 i tots els edificis comprats per fons voltors no han d’engrandir els beneficis d’aquests, sinó que han de passar a ser de benefici social, col·lectiu. Es per això que exigim la cessió de l’edifici a l’Ajuntament i el lloguer social a les veïnes mentre es formalitza la cessió, tal com vam anar a dir-los directament a Norvet el passat dimecres 22 de novembre en les seves oficines. També hem instat a l’Ajuntament que sancioni, si és possible, a Norvet per no tramitar les llicències corresponents. Aturar les obres per no complir amb la normativa catalana és la primera vegada que passa a Barcelona, pot ser un precedent. És per això, que animem a les veïnes que estan en una situació similar que denunciïn irregularitats de llicències d’obres a les oficines d’habitatge i Consells de Districte.

Un cop més, gràcies a l’organització col·lectiva de la ciutadania, la denuncia i visibilització de les pràctiques dels fons voltors, estem plantant cara a Norvet perquè no especuli amb les nostres vides.

L’habitatge és un dret i no una mercaderia. Fons voltors Go Home!

#Aragó477vsNorvet

PAH Barcelona contra Norvet

PerPAH_Bcn

Informe de la PAH de BCN: Valoració dels 2 anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau

Avui, dilluns 17 de juliol fem públic davant l’Ajuntament de Barcelona, un informe que valora els 2 últims anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau.

Durant els últims mesos l’assemblea de PAH Barcelona ha estat valorant les principals polítiques públiques d’habitatge del govern de Barcelona En Comú. Arribat l’equador del mandat fem pública la nostra valoració, feta per les persones que participen de la PAH de Barcelona, persones que han patit o estan patint processos de desnonament o expulsió de casa seva, ja sigui relacionat amb les hipoteques, el lloguer, l’ocupació o l’expulsió per la compra sencera de la finca on resideixen i per totes les que, tot i no estar en aquest moment en un procés de desnonament, lluiten cada dia per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Des de PAH Barcelona hem estat treballant en aquesta valoració amb l’objectiu de valorar els avenços, assenyalar les mancances, algunes incomprensibles, i marcar els reptes dels pròxims 2 anys.

El resultat d’aquests debats és l’informe que podeu consultar clicant l’imatge que trobeu a continuació. Hem dividit l’informe en dos grans blocs, la gestió de l’emergència habitacional i l’ampliació del parc públic de lloguer. Els dos primers punts són precedits per una ràpida radiografia de l’estat de la situació del dret a l’habitatge a Barcelona. Primer es posa en valor l’avenç, si n’hi ha hagut, de cada mesura, després valorem les mancances i finalment plantegem un repte, o exigència, per a cada una de les mesures.

Ho tenim clar, des de fa 8 anys exigim a totes les administracions, fets i no paraules perquè hi ha vides en joc.

Podeu seguir la roda de premsa amb la etiqueta #InformePAH