Arxiu de categories Slider

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Els desnonaments oberts arriben al TC per la vulneracions de DDHH

Els desnonaments en obert, desnonaments amb data oberta o desnonaments sorpresa, són desnonaments en què no s’especifica el dia i la hora en què s’han de produir, sinó que estableixen el període per executar el llançament durant tota una quinzena, un mes o fins i tot un trimestre.

Aquest tipus de desnonaments han sorgit recentment com a reacció dels jutjats a la incapacitat d’executar desnonaments quan moviments veïnals o entitats com la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH) aconsegueixen aturar-los “a la porta” mitjançant concentracions de desenes de persones. En les pròpies paraules d’un jutge de la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “la Llei s’ha quedat curta” i per això no dubten a dictar desnonaments en obert en contra de l’establert a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que en tots els seus articles que regulen la forma en que s’han d’executar els desnonaments (arts. 21, 437, 440, 447, 549 i 704). Però els desnonaments oberts no només són contraris a la Llei processal espanyola, sinó que violen diferents drets humans continguts a la Constitució, entre d’altres, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili.

Des de l’any passat s’ha vingut denunciant la fixació per part dels jutjats de primera instància de Barcelona de desnonaments amb data oberta. Així, abans de l’estiu ja vàrem tenir una primera reunió amb la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, on es va arribar a un acord de mínims pel qual es comprometia a portar a la junta de jutges degans de Barcelona la limitació dels desnonaments oberts només a aquells casos que afectessin a petits propietaris. Malauradament, fins al moment no s’ha produït. Lluny d’això, el 15 de gener, després d’una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia amb totes les entitats de la Plataforma Prou Desnonaments Oberts, vam rebre la negativa de la jutgessa a rebre’ns i posteriorment la validació dels desnonaments en obert per part de l’acord de la Sala de Govern del TSJC. Així, aquesta pràctica nascuda a Barcelona s’ha estès a altres municipis de Catalunya en pocs mesos, essent l’únic lloc de l’estat espanyol on es produeixen.

Per aquesta raó, des de l’Observatori DESC i la PAH s’ha treballat jurídicament per tal de no solament recorrer en reposició casos de desnonaments en obert, sinó també per tal d’anar un pas més enllà. En aquest sentit, el cas de la Raquel, que va tenir un desnonament obert durant quinze dies, arribarà via recurs d’empara  al Tribunal Constitucional per les vulneracions que ha sofert.

Aquesta experiència també ens permet presentar el “Kit contra els desnonaments oberts”, tres models de documents jurídics per lluitar contra els desnonaments oberts per a que tothom els pugui omplir i presentar (protocol d’actuació, recurs de reposició i escrit d’incident de nul·litat).

A més, valorem molt positivament la nova modificació de la LEC introduïda pel Reial Decret que es va anunciar divendres. Per una banda, perquè prohibeix de forma encara més evident la possibilitat que cap jutge o lletrat de l’administració dicti un desnonament en obert. En aquest sentit, estem a l’espra de poder llegir el BOE. Per una altra, perquè aquesta modificació és el fruit d’una lluita als jutjats i als carrers que demostra que el treball en xarxa entre els diferents col·lectius d’habitatge i altres actors polítics i jurídics és fonamental per tal d’aconseguir els canvis necessaris per fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.

Aquí podeu descarregar i consultar el #KitDesnonamentsOberts

1- Protocolo desahucios abiertos

2- modelo recurso nulidad cuando no se ha presentado recurso de reposicion

3- modelo recurso de reposición

 

 

PerPAH_Bcn

Stop desnonaments març 2019

Comptador desnonaments mes:  21

Comptador total 2019:  77

Aturats – 8Suspesos – 9Entrega claus –Pis adjudicat –Executats – 

Desnonaments per hipoteca 

Divendres 1
Demandant:  BBVA.   #TaniaSeQueda  ATURAT en porta
Direcció: C/ Jaume Pinent, 24-26, Barcelona (08042 Roquetas)

Dimecres 13
Demandant: CATALUNYA BANC, S.A. #MariselaSeQueda  SUSPES
Direcció: C/ Teide, 26, Barcelona (08031)

Demandant: CAIXABANK, S.A.  #MiriamSeQueda  ATURAT en porta
Direcció: C/ Art, 70 Barcelona (08041)

 

Desnonaments per lloguer

Divendres 1
Demandant: CAN VIDAL CERVELLO PI, S.L.   #JuanSeQueda  ATURAT en porta
Direcció: C/ Ingeniero Moncunill, 29,  L’Hospitalet de Ll. (08905)

Dilluns 4
Demandant: COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE ARAGÓN, 33  #AnaMariaSeQueda SUSPES
Direcció: Calle Aragón, 33,  (portería)

Divendres 8
Demandant: Inmb.  SUSPES
Direcció: Gran Vía de las Corts Catalanas, 278 Barcelona (08004)

Dilluns 11
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaMustapha  ATURAT en porta
Direcció: C/ Condesa Pardo Bazán, 15 Barcelona (08027)

Dimarts 12
Demandant: COMUNIDAD DE PROPETARIOS DE LA CALLE POBLA DE LILLET, 22.  #MariaNievesSeQueda  SUSPES
Direcció: C/ Pobla de Lillet, 22, entlº 4ª de Barcelona (08028 Les Corts)

Dijous 14
Demandant: SAREB S.A.  #LourdesSeQueda ATURAT en porta
Direcció: Avda. de Can Serra, 31, bloque K, sótano derecha 1ª de l’Hospitalet de Ll.

Demandant: Inmb. #SoluciónParaAbdul  ATURAT en porta
Direcció: C/ Arc del Teatre, 67 bis Barcelona (08001)

Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAbdelhadi ATURAT en porta
Direcció: C/ Semoleres, 8, 3º  Barcelona (08003)

Demandant: SAREB S.A.  #SomaiaSeQueda  SUSPES
Direcció: Carrer de la Mare de Déu de Port, 259 Barcelona (08038)

Dimecres 20
Demandant: CRITERIA CAIXA, S.A.U..
Direcció: Plaça de Sant Pere, 8  Barcelona (08003)

Dimecres 27
Demandant: TOPAL TRADE, S.L. 2º lanzamiento
Direcció: C/ Roger de Flor, 209 Barcelona (08025)

Desnonament obert a partir del dilluns 18 i durant els próxims 10 dies habils

Demandant: CAN VIDAL CERVELLO PI, S.L  #JuanSeQueda
Direcció: C/ Ingeniero Moncunill, 29 L’Hospitalet de Ll. (08905)

 

Desnonaments per ocupació

Dijous 7
Demandant: GESCAT VIVENDES COMERCIAL, SLU
Direcció: C/ Peñiscola, 31, Barcelona (08033)

Divendres 8
Demandant: GESCAT VIVENDES COMERCIAL, SLU  #AmineSeQueda  SUSPES en porta
Direcció: C/ Mare de Deu del Port, 385 – 387 Barcelona (08038)

Divendres 15
Demandant: Inmb. #SoluciónParaGuisela 4º lanzamiento  ATURAT en porta
Direcció: C/ Manigua, 18, bjs. 1ª de Barcelona (08027)

Dilluns 18
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaNerea  SUSPES
Direcció: C/ Leiva, 54 – 56, Barcelona (08014)

Dimecres 20
Demandant: BANCO DE SANTANDER  #EvaMónicaSeQueda  SUSPES
Direcció: Carrer de Terra Baixa, 37-39 Hospitalet (08901)

Dimarts 26
Demandant: BBVA
Direcció: Plaça Blocs Florida, 5, Hospitalet (08905)

¡Si se puede Stop desahucios! Marzo, 2019
PerPAH_Bcn

HO HEM ACONSEGUIT! HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE!

Hem recuperat les mesures més importants de la 24/2015 suspeses pel TC: el lloguer social i la cessió obligatòria d’habitatges dels bancs

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: el lloguer social obligatori per aturar els desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge de les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

El “fallo” accepta el desistiment del recurs en els articles 2.2, 5 (apartats 1, 2, 3, 4 i 9), article 7, i les disposicions transitòria segona i final tercera  de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’altra banda, estima el recurs i declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 3, 4 i de la disposició addicional, relatius al sobreendeutament, ja que els governs estatal i català, van pactar el desistiment de l’articulat de la Llei 4/2016 en aquest aspecte.

Recuperem així eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidor a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

Recuperem, doncs, gràcies a la lluita incansable de la ciutadania organitzada, les eines pel compliment de la funció social de l’habitatge i per garantir el dret a l’habitatge per a tothom, tan sistemàticament vulnerat. Eines reclamades no només per les persones afectades, sinó també pels ajuntaments, col·legis professionals i entitats del tercer sector social. 

 

D’ara en endavant exigim i demanem:

1.En primer lloc i de manera prioritària, l’aturada de tots els d1esnonaments que afecten a persones en situació d’exclusió residencial.

2. Que Generalitat i ajuntaments destinin el màxim de recursos i esforços perquè s’apliqui plenament la llei, per reallotjar i per mobilitzar habitatge.

3. A la Generalitat:

  • Que es responsabilitzi que no es vulnera la llei, i que activi immediatament els mecanismes per a la cessió obligatòria. Les llistes d’espera a les meses d’emergència s’han d’acabar perquè la falta d’habitatge ja no pot ser una excusa.
  • Que signi els convenis que obliguin a les subministradores a assumir els deutes que les famílies no poden assumir.

4. Als ajuntaments que apliquin des de ja els mecanismes per identificar els pisos buits i notifiquin als grans tenidors l’obligació de cedir-los. Així mateix, que sancionin totes aquelles situacions d’incompliment de la llei, com no haver fet l’oferta de lloguer obligatori i els talls de subministraments a famílies vulnerables.

Aprofitem per fer també una crida als jutjats perquè l’apliquin de forma exhaustiva, i als advocats/des i professionals de la justícia i del sector social perquè la utilitzin.Per això facilitem un conjunt de documents útils al web de la PAH, així com una guia bàsica de la seva aplicació.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones. Per això anunciem accions intenses en els propers mesos, començant pel proper 20 de febrer, dia en el que totes les PAHs de Catalunya anirem als Jutjats i als ajuntaments a exigir l’aturada per llei dels desnonaments de famílies vulnerables.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Tanmateix, aquesta gran victòria és un pas més, però no el final. Continuarem lluitant per la regulació del preu dels lloguers i per tal que el dret a l’habitatge sigui un fet a tot l’Estat amb l’aprovació de la Ley Vivienda PAH al Congrés.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. 

Sí que es pot!

Documents útils Llei 24/2015 de Catalunya

Documents útils adaptats a la nova Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya.

1cat BANC – Solicitud dació en pagament amb lloguer social obligatori (GT)

2cat BANC – Sol·licitud lloguer social en cas de procediment d’execució hipotecaria/ impagament del lloguer (per iniciar o en curs a l’entrada en vigor de la llei) (GT)

3cat JUTJAT – Sol·licitud suspensió de llançament fins que es faci oferta de lloguer. (GT)

3.bis JUTJAT – Recurs reposició si ens deneguen la sol·licitud de suspensió procediment. (GT)

4cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de dació.(GT)

5cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de procediment per impagament lloguer/ execució hipotecaria.(GT)

6cat. SERVEIS SOCIALS – Sol·licitud informe de risc exclusió residencial.

7cat. AJUNTAMENT  Sol·licitud ajuts/ reallotjament adequat (PT)

8. JUTJAT- Sol·licitud suspensió fins reallotjament adequat de l’Administració.(PT)

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tota Catalunya

Avui anunciem un manual d’ús i un taller per estendre la mesura arreu

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tota Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la farragosa tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixach, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer per la tarda a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal i com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible.Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Austria, 20% a Dinamarca etc.) protegeixen el dret a  l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixa els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. i a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634  esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada el 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb  l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

  • A Barcelona: 400 habitatges  l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona(36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.

  • Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarcasuposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo.Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!! #Extensiódel30

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres


Clica aquí per descarregar-te el kit del 30%

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportuntat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i properament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metopolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’alçada de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme a nivell estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitage protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1’5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem desde ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30% siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè no així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat començi a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

PerPAH_Bcn

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Avui volem comunicar una bona notícia: la violència immobiliària, el mobbing, l’assetjament immobiliari no tornarà a actuar amb impunitat mai més a la ciutat de Barccelona. Avui volem encetar un camí, una via per a denunciar directament tots aquells abusos que es cometen a la nostra ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltors actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar.

El mobbing o assetjament immobiliari és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes. L’avidesa dels grans operadors immobiliaris no en té prou amb una llei d’arrendaments urbans “feta a mida” per apujar preus i no renovar cada tres anys, augmentant el marge de beneficis a costa de la vida de les persones. Per buidar encara més ràpid els edificis: mobbing. Per vendre’ls abans al millor postor “sense inquilines”: mobbing. Per rehabilitar i fer-ne pisos de luxe o allotjaments turístics: mobbing. L’assetjament immobiliari, inflingit en múltiples formes com una tortura, més ràpida o més lenta, recau primer sobre les inquilines amb contractes de 3 anys i després ataca a les veïnes de contractes indefinits. Habitualment afecta a edificis sencers, però no només, també a inquilines soles perquè la resta de l’escala ja són oficines o pisos turístics. L’assetjament, per tant, no és un fenòmen estrany, aïllat, ni poc freqüent. Forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veïnes llogateres de la ciutat.

Per donar resposta a l’assetjament immobiliari avui presentem en primícia una denúncia administrativa per poder actuar i multar als responsables de l’assetjament immobiliari. Una eina per defensar el dret a l’habitatge de les veïnes i veïns de les nostres ciutats i barris.

No ens estem inventant res: la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. L’article 45 diu literalment que és assetjament «tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge». A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona. 

Aquesta mesura és aplicable per part de tots els municipis catalans i per la Generalitat des de fa 10 anys, però no s’ha utilitzat encara. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar. És important saber que, segons la Llei d’habitatge, l’assetjament immobiliari, és il·legal i les administracions tenen l’obligació d’actuar per aturar-lo. No poden seguir mirant cap a un altre costat amb passivitat;  caldria haver actuat fa temps amb contundència.

L’assetjament immobiliari no és quelcom nou: fa temps que el patim i denunciem. Barcelona ha vist un munt de lluites de denúncia de l’especulació ferotge, la violència immobiliària, la gentrificació dels barris i la vulneració sistemàtica diària del dret a l’habitatge. En aquest moment hi ha més grups que mai defensant el dret a l’habitatge i a la ciutat de les veïnes de Barcelona.

Aquesta nova eina neix amb la voluntat d’aportar i de sumar-se a totes les lluites que ens precedeixen i que són actives avui a la ciutat. Per aquest motiu no només fem les primeres denúncies i anunciem que en vindran més que ja estem preparant, sinó que posem l’eina al servei de qui la vulgui fer servir. Animem a totes les persones que estan patint mobbing que s’acostin als grups d’habitatge i veïnals de la ciutat per usar el model de denúncia que posem des d’avui al servei de totes elles i de la defensa del dret a l’habitatge.

Les organitzacions convocants, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters, volem llançar un missatge en tres direccions: 

  • A les veïnes que estan patint assetjament: els fem arribar tota la nostra solidaritat i suport. Els volem dir que “no estan soles”, que l’assetjament és ilegal i que tenen una nova eina important per defensar-se. 
  • A l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de municipis: teniu l’obligació de defensar les llogateres que habiten la ciutat, i de perseguir i fer servir tot el pes de la llei per sufocar tots i cada un dels casos d’assetjament immobiliari. Poseu-hi recursos i temps. Feu complir la llei. Cal aturar l’assetjament immobiliari.
  • I en especial, volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari. Als grans operadors, SOCIMIS o fons voltors, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters/es i saltant-vos una llei que protegeix el dret a l’habitatge, atacant la dignitat i seguretat de les veïnes. Sabem que els responsables tan sols reaccionen quan s’els denuncia públicament i que només entenen el llenguatge “dels diners”, motiu pel qual denunciarem arreu i exigirem multes contra tots els casos de mobbing.

Avui posem les primeres denúncies i n’esperem resultats reals. En posarem més i treballarem per estendre-ho arreu. Serem vigilants per denunciar els responsables de mobbing fins aconseguir eradicar l’assetjament immobiliari dels nostres barris i ciutats.

Stop mobbing! Aturem l’assetjament immobiliari!

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA

PDF  WORD

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!
PerPAH_Bcn

[Comunicat] 3.609 habitatges buits a Barcelona que estan incomplint la seva funció social

El cens d’habitatge buit ha de ser una eina per l’emergència habitacional a Barcelona

27 de març de 2018

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el resultat del cens de pisos buits de 17 barris de Barcelona. Segons aquest cens s’han detectat 3.609 habitatges buits, un 1,52% del total dels inspeccionats, 36.817.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament el fet que finalment s’ha respost a una reclamació històrica de les entitats socials com és el fet de poder comptar amb un cens que permeti fer una radiografia de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Lamentablement aquestes dades arriben tard i són parcials.

En aquest primer cens es detecta que el 71% d’habitatges buits són de propietats particulars, un 25% d’entitats financeres i societats, un 3% no tenen dades de la propietat i un 1% consten a altres propietaris (2a residencies, església)

L’últim cens elaborat amb dades de ciutat data de 2011, en el qual es detallava que hi havia un 11% d’habitatges buits. Durant el període 2011-2018, hem viscut un retrocés en matèria d’habitatge, produït per les polítiques estatals pensades només per afavorir a la banca i l’especulació, com es demostra en les últimes reformes de la LAU, el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 i la suspensió de lleis garantistes com la 24/2015 catalana, fruit de l’esforç de la societat civil, suspesa en l’articulat de la part d’habitatge que responsabilitzava als bancs pel Tribunal Constitucional a petició del Partit Popular. Tot pensat per tornar a deixar a les entitats financeres i grans tenidors sense cap responsabilitat, ni al reallotjament a famílies que desnonaven ni al compliment de la funció social de l’habitatge, tot deixat a un calaix.

Per altra banda, des del 2011 hem patit un canvi de tinença dels habitatges en la ciutat. Hem passat de l’estoc que han acumulat les entitats financeres de pisos ,procedents d’execucions hipotecàries, que els han donat sortida mitjançant vendes de paquets, a compres d’edificis verticals per part de fons voltors i empreses d’inversió. Entre altres operacions de compravenda. Recordem que les entitats financeres han estat rescatades amb 76410 M € de diners públics.

Tot això ha succeït en els darrers anys i ara com ara el mercat està tensat, és a dir, hi ha un dinamisme de compres i vendes i canvis de propietaris acumulant una rendibilitat amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

És per això que des de la PAH de Barcelona creiem que s’ha de treballar per poder fer un cens dinàmic que no faci una fotografia fixa per als pròxims 7 anys, sinó que s’utilitzi el cens per portar a terme polítiques d’habitatge que ara necessitem a la nostra ciutat. Vivim en un moment en què a la ciutat de Barcelona hem patit 2.519 desnonaments en el 2017, el 85% de lloguer, i la xifra no disminueix. Així des d’aquesta perspectiva exigim:

  • Cessió obligatòria dels habitatges buits detectats en mans de les entitats financeres
  • Inclusió dels habitatges dels particulars a la borsa d’habitatge
  • Incloure al cens els habitatges adquirits per grans tenidors (socimis, fons voltors, entitats financeres) que estan en vies de venta, rehabilitacions o lloguer a preus de luxe i exigir la cessió. Assegurant a les llogateres que encara hi viuen la seva prorrogació del seu contracte de lloguer.
  • Començar un cens en l’àmbit metropolità d’habitatge buit. I obligar a la cessió i compliment de la funció social de l’habitatge a la propietat, que no succeeixi el que està succeint a Barcelona. No arribar a temps a detectar qui és qui ha acumulat l’habitatge buit abans que se’l vengui i afavorir a la bombolla de lloguer.
  • Que el cens de tota la ciutat de Barcelona estigui abans d’acabar el 2018.

Per finalitzar, volem posar èmfasis als habitatges que s’han inspeccionat i que s’ha detectat que estan ocupats. Des de la PAH, fa anys que denunciem la falta de dades que posin llum al fenomen d’ocupacions d’habitatges en precari. Creiem que cal fer una fotografia acurada per poder abordar el problema des de l’àmbit dels drets socials i exigir responsabilitats a grans tenidors. Des d’aquesta banda la PAH de Barcelona i altres entitats hem portat a terme un informe que conclou, dels 100 primers casos estudiats, que en referència a famílies que estan ocupant un habitatge el 82% ho estan fent en habitatges de bancs o grans tenidors, i que el 73% va accedir després del 2017. Famílies que provenen principalment de desnonaments de lloguer.

Per concloure, cal finalitzar el cens al més aviat possible, ampliar-lo a l’àrea metropolitana, fer un cens exhaustiu sobre les ocupacions famílies, de tal forma que sigui una eina per treballar en polítiques públiques que avantposin la funció social de l’habitatge i que garanteixin el dret a l’habitatge a les famílies vulnerables responsabilitzant a les entitats financeres i grans tenidors que estan fent un ús especulatiu d’un dret.

PerPAH_Bcn

La moció per ampliar el parc públic d’habitatge en Barcelona entra en el ple de l’Ajuntament

Gràcies a la pressió exercida des de la societat civil, s’han aconseguit els suports de gairebé tots els grups municipals

Avui, divendres 23 de febrer, celebrem l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, com a declaració institucionaln de la moció per ampliar el parc públic d’habitatge i combatre l’emergència habitacional a Barcelona, elaborada i presentada conjuntament per la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC,

Això ha estat possible gràcies a les negociacions i la pressió que des dels col·lectius hem realitzat amb els grups municipals, aconseguint el suport de tots ells excepte el Partit Popular. Les nostres demandes, clares i garantistes, es basen a esprémer lleis vigents, com la catalana Llei 18/2007 pel Dret a l’Habitatge, i a replicar models en termes d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees.

Amb l’objectiu de garantir reallotjaments a les famílies que han sofert un desnonament, combatre la creixent compra d’edificis per a l’especulació i augmentar el ridícul 1,5% d’habitatge social per poder aconseguir la mitjana europea del 15%, l’Ajuntament aprova avui les següents mesures dels col·lectius:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial

Amb l’objectiu de complir de forma efectiva amb les propostes plantejades en la moció, proposem la implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estigui integrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

No estem disposades a que es segueixin venent les nostres vides i les nostres llars. Continuarem treballant desde el carrer i pressionant a les administracions, fins a garantir el dret a l’habitatge i recuperar la nostra ciutat i els nostres barris.

Sí es pot #LloguerPúblicBcn

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Les tàctiques d’assetjament de Norvet no funcionen amb el bloc #Aragó477

Exigimos la cesión al Ayuntamiento de Barcelona y alquileres sociales a las familias que lo habitan

28 de noviembre 2017

Norvet deberá detener las obras en el bloque de la calle Aragón número 477

Hoy nos lo han comunicado desde el Distrito del Eixample y la Concejalía de Vivienda y Rehabilitación.

El pasado 5 de julio, desde la PAH de Barcelona, junto con las vecinas del bloque de Aragón 447, solicitamos una inspección de obras en el edificio. Norvet utilizó las obras con voluntad de dañar la estructura del edificio, una práctica de acoso con la intención de echarnos después de recuperar 6 pisos para familias vulnerables a través de la campaña obra social.

A raíz de la denuncia de las vecinas, el Ayuntamiento de Barcelona ha podido constatar que Norvet no tiene todas las licencias para llevar a cabo las obras de rehabilitación que está realizando en el edificio. El Ayuntamiento ha podido constatar que los más de 20 enterados presentados por Norvet implican obras además del 50% del edificio, tanto de pisos como de espacios comunes. Esto supone, según la ley catalana del derecho a la vivienda, una transformación integral del edificio y que para llevarlas a cabo tiene que presentar una licencia de obras mayores con memoria de proyecto que no han presentado. Por este motivo se paran las obras, durante meses. Esto significan que tienen que realojar de manera temporal a todas las vecinas y al finalizar las obras tienen que volver manteniendo el contrato de alquiler en iguales condiciones.

Desde la PAH de Barcelona tenemos claro, que Aragón 477 y todos los edificios comprados por fondos buitres no tienen que aumentar los beneficios de éstos, sino que deben pasar a ser de beneficio social, colectivo. Es por eso que exigimos la cesión del edificio al Ayuntamiento y el alquiler social a las vecinas mientras se formaliza la cesión, tal como fuimos a decirles directamente a Norvet el pasado miércoles 22 de noviembre en sus oficinas. También hemos instado en el Ayuntamiento que sancione, si es posible, a Norvet para no tramitar las licencias correspondientes. Parar las obras para no cumplir con la normativa catalana es la primera vez que pasa en Barcelona, puede ser un precedente. Es por eso, que animamos a las vecinas que están en una situación similar que denuncien irregularidades de licencias de obras a las oficinas de vivienda y Consejos de Distrito.

Una vez más, gracias a la organización colectiva de la ciudadanía, la denuncia y visibilización de las prácticas de los fondos buitre, estamos haciendo frente a Norvet para que no especule con nuestras vidas.

La vivienda es un derecho y no una mercancía. ¡Fondos buitre Go Home!

#Aragó477vsNorvet

PAH Barcelona contra Norvet

PerPAH_Bcn

Informe de la PAH de BCN: Valoració dels 2 anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau

Avui, dilluns 17 de juliol fem públic davant l’Ajuntament de Barcelona, un informe que valora els 2 últims anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau.

Durant els últims mesos l’assemblea de PAH Barcelona ha estat valorant les principals polítiques públiques d’habitatge del govern de Barcelona En Comú. Arribat l’equador del mandat fem pública la nostra valoració, feta per les persones que participen de la PAH de Barcelona, persones que han patit o estan patint processos de desnonament o expulsió de casa seva, ja sigui relacionat amb les hipoteques, el lloguer, l’ocupació o l’expulsió per la compra sencera de la finca on resideixen i per totes les que, tot i no estar en aquest moment en un procés de desnonament, lluiten cada dia per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Des de PAH Barcelona hem estat treballant en aquesta valoració amb l’objectiu de valorar els avenços, assenyalar les mancances, algunes incomprensibles, i marcar els reptes dels pròxims 2 anys.

El resultat d’aquests debats és l’informe que podeu consultar clicant l’imatge que trobeu a continuació. Hem dividit l’informe en dos grans blocs, la gestió de l’emergència habitacional i l’ampliació del parc públic de lloguer. Els dos primers punts són precedits per una ràpida radiografia de l’estat de la situació del dret a l’habitatge a Barcelona. Primer es posa en valor l’avenç, si n’hi ha hagut, de cada mesura, després valorem les mancances i finalment plantegem un repte, o exigència, per a cada una de les mesures.

Ho tenim clar, des de fa 8 anys exigim a totes les administracions, fets i no paraules perquè hi ha vides en joc.

Podeu seguir la roda de premsa amb la etiqueta #InformePAH