Arxiu de categories Slider

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Novembre 2018

Total Desnonamets: 20

Comptador Total 2018:  200

Aturats: 4Suspesos: 11Entrega claus: 1Pis adjudicat: Executats:


Desnonaments per hipoteca

Divendres 2
Demandant:  BBVA  SUSPES
Direcció: C/ Malgrat,126, Barcelona (08016)

 

Desnonaments per lloguer

Divendres 2
Demandant:  Inmb #SoluciónParaCarlos SUSPES
Direcció: C/ Amilcar, 130,  Barcelona (08032 Horta-Guinardó)

Dilluns 5
Demandant:  Inmb #SoluciónParaHamid  ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ Sant Pere Mitjà,36,  Barcelona (08003)

Demandant:  Inmb. #SoluciónParaJoseAntonio   ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ de les Carretes, 67  Barcelona

Dimarts 6
Demandant:  Inmb. #SoluciónParaClaudia  DESCONVOCAT PER ENTREGA DE CLAUS
Direcció: C/ Gran de la Sagrera, 157 Barcelona (08027)

Dimecres 7
Demandant:  OPTIMUM III VALUE-ADDED RESIDENTIAL COSIMI, S.A.  #MariaLuzSeQueda  SUSPES
Direcció: C/ 26 de Gener de 1641, 24, entlº 2ª de Barcelona (08014)

Dijous 8
Demandant:  Inmb. #SoluciónParaRaquel   ATURAT EN PORTA
Direcció: C/ de la Jota, 81  Barcelona (08027)

Divendres 30
Demandant:  Inmb.  
Direcció: Rambla Paseo Fabra i Puig, 11 Barcelona (08030)

Demandant:  Inmb.  
Direcció: C/ Vilapiscina, 54,  Barcelona (08031)

Desnonaments per ocupació

Divendres 2
Demandant:  LA SAREB  SUSPES
Direcció: C/. Travau, 57,  Barcelona (08031)

Dilluns 5
Demandant:  Banco Santander  SUSPES
Direcció: Avda. Europa, 100-106, Hospitalet de Ll. (08907)

Demandant:  Inmb. SUSPES
Direcció:  C/ Sant Miquel, 88,  Barcelona (08003 Barceloneta)

Dimarts 6
Demandant:  SABADELL REAL ESTATE   SUSPES
Direcció:  C/ Roger de Flor, 65-67  Barcelona (08013) 

Dimecres 7
Demandant:  BUILDING CENTER  #LeidySeQueda  SUSPES
Direcció:  C/ Ingeniero Moncunill, 44,  l’Hospitalet de Ll. (08905) 

Demandant:  BANCO SABADELL  SUSPES
Direcció: C/ Vilardell, 2 Barcelona (08014)

Demandant:  DYZENHOUSE, S.L  #NeylSeQueda  ATURAT EN PORTA
Direcció: C/Bassegoda, 27-29, 5º2ª de Barcelona (08028)

Dijous 8
Demandant:  BANKIA   SUSPES
Direcció:  Paseo Fabra i Puig, 189 Barcelona (08016)

Dilluns 12 
Demandant: CAIXABANK  #GabrielSeQueda  SUSPES
Direcció: C/ Berengier de Palou, 51 Barcelona (08030)

Dimecres 14 
Demandant: GESCAT VIVENDES COMERCIAL, SLU
Direcció: C/ Peñiscola, 31 Barcelona (08033)

Dimecres 21
Demandante:  AGENCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA   SUSPES
Dirección: C/ del Metges, 2

¡Si se puede Stop desahucios! Noviembre, 2018
PerPAH_Bcn

Nou Informe. L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes des d’una perspectiva de gènere

L’informe ofereix un diagnòstic dels impactes que tenen en la població de Barcelona la crisi d’habitatge i la pobresa energètica. A través de dades reals, evidencia els impactes en la ciutadania, amb un efecte major en les dones.

El present informe, que pretén aprofundir els efectes de l’emergència habitacional des d’una perspectiva de gènere,  s’emmarca dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la  Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

La manca de dades oficials desagregades i la invisibilització de la feminització de la pobresa dificulta tractar la problemàtica des d’una òptica feminista, que és l’enfocament que volem desenvolupar a la present radiografia. Són pocs els estudis que aborden aquesta perspectiva com un fet transversal i rellevant a l’hora d’aproximar-se a problemàtiques socials. Cal ressaltar que l’informe aborda la perspectiva de gènere des del binarisme home-dona, i som conscients que això oculta altres situacions d’opressió que responen a altres diversitats sexuals i de gènere i que, tot i ser igualment rellevants, no hem inclòs per ara en aquest estudi.

Les enquestes recullen dades de les persones que s’apropen a la PAH BCN i a l’APE mitjançant una entrevista personalitzada d’aproximadament quaranta minuts. Es realitzen els dilluns al local de la PAH BCN i cada 2 dimecres a les assembles de l’APE. L’objectiu és obtenir dades de persones en risc de perdre el seu habitatge en règim de lloguer, hipoteca o ocupació i amb problemàtica d’accés als subministraments; que ja han assistit a una assemblea en alguna entitat, és a dir, que no és la primera vegada que participen a la PAH BCN i/o APE. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen en el  present informe inclou informació de les 166 persones enquestades i dues entrevistes col·lectives a 8 dones afectades i activistes.

Sovint quan parlem d’expertes fem referència a persones amb una determinada trajectòria acadèmica o activista que han permès una acumulació de coneixements en forma de fets o de dades sobre temàtiques en concret; en aquest cas volem afegir al perfil d’expertesa a aquelles dones que en tant que afectades coneixen de primera mà les dimensions de les vulneracions del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, les seves causes i conseqüències.

De la mateixa manera que reconeixem la dimensió polièdrica del dret a l’habitatge, de les entrevistes s’extreu de manera genèrica les diferents formes de violències que pateixen les afectades; la violència intrafamiliar i de gènere n’és una, però també la institucional, la derivada del rebuig social i la incapacitat econòmica.

D’entre les afectades que han respost l’enquesta 45 són homes i 121 dones. De fet, tal i com es recull en el gràfic de segmentació horitzontal de l’ocupació i a les respostes a les enquestes realitzades, existeix una feminització notable als moviments socials i, en particular, a l’APE i la PAH. La majoria d’assistents a les assemblees i assessoraments d’ambdues organitzacions són dones, segons hem pogut contrastar empíricament. Un motiu que hi aporten les entrevistades és una tendència femenina a fer xarxa front les situacions adverses heretada, en part, de la responsabilització de la cura i sosteniment d’aquest aspecte reproductiu de la comunitat. Aquest és un element positiu imprescindible a la part més propositiva de la lluita contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica: l’apoderament i la sensació de força i autoestima que comporta per a les dones afectades organitzar-se en plataformes i moviments socials.

La possibilitat de participar, de tenir veu en l’elaboració de polítiques (Llei 24/2015) i de compartir-ho amb altres és un element bàsic per a contrarestar les conseqüències psicològiques i per a aconseguir una legislació més coherent amb el context real de la població. Podríem dir que “la dona es dóna poder, sent capaç de treure a l’esfera pública un problema privat i, vergonyant, col·lectivitzar-lo i dotar-lo d’un contingut social, sent aquest el veritable èxit de la Plataforma, que parteix de l’individual, del que és privat, que es converteix en una experiència col·lectiva amb contingut polític”.

El major nombre de dones a les respostes pot ser fruit també de la participació desigual al mercat laboral remunerat que deixa més “temps” a les dones -i més vulnerabilitat econòmica- i el fet que elles, que dediquen un major nombre d’hores a la llar, s’hi senten més lligades i es fan responsables de conservar-les i dotar-les de condicions dignes. Una distribució de rols a la llar en què l’home és encara qui busca feina i aporta sou i la dona qui es responsabilitza de les tasques domèstiques i cures (molt lligat a la llar i l’ús de subministraments). Aquest fet reafirma la visió patriarcal dels rols de gènere i trasllada a les dones la responsabilitat de la situació d’inseguretat residencial. Per tant són elles qui majoritàriament fan gestions, lluiten, busquen solucions i en pateixen les conseqüències més directes. De fet, si ens fixem en les composicions familiars dels homes enquestats veurem que un 40% declaren viure sols mentre en el cas de les dones predomina la presència de fills o filles a la llar.

Aquest fet s’explica com a un caràcter atribuïble als rols de gènere segons els quals l’home té menys tendència a acudir a Serveis Socials per por de l’estigmatització conseqüent mentre la dona “és capaç” de fer les gestions necessàries i exposar-se per a garantir les necessitats de la llar. De nou, aquí es reflecteix una visió patriarcal que dona menys importància a l’estigmatització de la dona perquè suposadament la tolera, negant les conseqüències psicològiques i de soledat i exclusió. La perillositat d’aquest argument radica en què el que es considera una qualitat femenina (ser capaç, aguantar, fer front a més dificultats) és en realitat el reflex d’una desigualtat de gènere on no s’equiparen ni les responsabilitats ni les conseqüències.

Al llarg de tot l’informe hem pogut veure la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de les causes i conseqüències de la inseguretat residencial i l’accés al subministraments per a poder generar polítiques públiques que responguin a la realitat de tota la població sense discriminació per sexe, origen o situació econòmica.

Podem afirmar que els resultats de les enquestes i entrevistes confirmen el que havíem exposat prèviament i és que existeix una desigualtat de gènere preocupant en la protecció del dret a un habitatge digne i als subministraments bàsics i que les dones són les més afectades en els processos de pèrdua d’habitatge o d’incapacitat d’assumir el cost dels subministraments

Podeu descarregar l’informe complet aquí i si esteu interessades a poder fer una xerrada sobre el tema o entrevista no dubteu en contactar amb nosaltres.

PerPAH_Bcn

Pel dret a l’habitatge i contra l’especulació: tenim el 30%!!

El 30% per habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions impulsat per les organitzacions socials s’aprova al Ple de l’Ajuntament amb una majoria aclaparadora.

A principis d’any, el Grup Promotor del 30% habitatge protegit, format per l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, l’Observatori DESC, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona i el Sindicat de Llogateres i Llogaters, va impulsar una moció a l’Ajuntament de Barcelona per tal d’aconseguir fer realitat els canvis necessaris en les polítiques municipals de la ciutat i fer front d’aquesta manera a la manca històrica d’un veritable parc d’habitatge assequible. Des de l’aprovació de la moció al febrer, hem treballat amb els grups municipals per tirar endavant la primera de les mesures que es recollia, el 30% d’habitatge per sota el preu de mercat al sòl urbà consolidat a les noves construccions i grans rehabilitacions en aquells casos en què es superin els 600m2 d’edificabilitat. Després de l’aprovació inicial a la Comissió d’Urbanisme el 18 de juny, així com l’aprovació pel mateix òrgan el passat 19 de setembre, avui s’ha aprovat la mesura pel Ple de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de BeC, ERC, PSC, PDeCAT, CUP i els regidors Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP.

Des del Grup Promotor estem enormement satisfetes de veure que la mesura ha rebut el suport d’una àmplia majoria dels regidors i regidores de l’Ajuntament -el 80% del Ple li ha donat suport- i agraïm als grups municipals l’altura de mires per deixar de banda dinàmiques partidistes en un tema tan fonamental com el dret a l’habitatge. 

També volem reprovar públicament als grups del PP i Ciutadans, que no li han donat suport: en una ciutat on es desnonen 10 famílies al dia (48 a Catalunya), pugen els lloguers de forma escandalosa, les veïnes han d’abandonar els seus barris, un 1’5% d’habitatge públic i 72.000 barcelonines a la llista d’espera per accedir a un habitatge protegit; o estàs pel dret a l’habitatge i et sumes al sentit comú que és passar pàgina al model “bombolles, desnonaments i quasi zero habitatges assequibles”; o ets al bàndol de què tot continuï com un desastre.

L’enorme victòria d’avui s’explica gràcies a la lluita de la ciutadania i de les entitats i moviments socials que defensen el dret a l’habitatge, que ha demostrat un cop més que, organitzada, és capaç d’aconseguir canvis importantíssims.

El 30% és un veritable punt d’inflexió: és el primer cop que s’aplica a Catalunya, a l’Estat i és una mesura realment innovadora, ja que fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana, igualant-nos a les experiències europees més avançades. Som plenament conscients que el problema de l’habitatge no acabarà avui i sabem que la mesura del 30% és només una de les moltes eines que necessitem per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible a la ciutat de Barcelona. És, per tant, un primer pas esperançador, revulsiu i decidit en el llarg camí que ens queda. 

Després de la llum verda al Ple, el 30% passarà el tràmit de la subcomissió d’urbanisme entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya que haurà de validar la legalitat de la mesura i la seva aprovació definitiva

Aquest dimarts vam reunir-nos amb la Generalitat i els vam traslladar que no acceptarem que la mesura no s’aprovi íntegrament el mes d’octubre. A més, durant la reunió que vàrem mantenir amb el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, es va comprometre a posar fi a la desqualificació dels habitatges de protecció oficial que ha estat la causa de la pèrdua de més 130.000 habitatges protegits a Barcelona des dels anys 70.

A partir de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, començarà una altra etapa: per fi arribarem a l’aplicació real de la mesura. Des de les entitats socials seguirem vigilants i treballarem per garantir que la mesura del 30% no es desvirtuï, per tal d’aconseguir la millor implementació possible.

El 30% s’ha de traslladar a tota Catalunya, començant per l’àrea metropolitana de Barcelona. El 30% ha vingut per quedar-se i estem segures que s’estendrà ràpidament: molts municipis, per iniciativa pròpia o bé de la societat civil, impulsen ja en aquest moment la mesura en els seus ajuntaments. 

Aprofitant la importància del dia d’avui, volem fer pública una xifra impactant: si el 30% s’hagués aplicat als 36 municipis de l’àrea metropolitana des del 2007, avui tindríem 20.000 habitatges protegits més. La seva potència si s’apliqués a la resta de ciutats metropolitanes i a tot Catalunya s’explica per si sola.

Avui volem celebrar amb tota Barcelona que ho hem aconseguit: després de molta lluita, per fi #JaTenimEL30!!

 

PerPAH_Bcn

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Avui volem comunicar una bona notícia: la violència immobiliària, el mobbing, l’assetjament immobiliari no tornarà a actuar amb impunitat mai més a la ciutat de Barccelona. Avui volem encetar un camí, una via per a denunciar directament tots aquells abusos que es cometen a la nostra ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltors actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar.

El mobbing o assetjament immobiliari és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes. L’avidesa dels grans operadors immobiliaris no en té prou amb una llei d’arrendaments urbans “feta a mida” per apujar preus i no renovar cada tres anys, augmentant el marge de beneficis a costa de la vida de les persones. Per buidar encara més ràpid els edificis: mobbing. Per vendre’ls abans al millor postor “sense inquilines”: mobbing. Per rehabilitar i fer-ne pisos de luxe o allotjaments turístics: mobbing. L’assetjament immobiliari, inflingit en múltiples formes com una tortura, més ràpida o més lenta, recau primer sobre les inquilines amb contractes de 3 anys i després ataca a les veïnes de contractes indefinits. Habitualment afecta a edificis sencers, però no només, també a inquilines soles perquè la resta de l’escala ja són oficines o pisos turístics. L’assetjament, per tant, no és un fenòmen estrany, aïllat, ni poc freqüent. Forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veïnes llogateres de la ciutat.

Per donar resposta a l’assetjament immobiliari avui presentem en primícia una denúncia administrativa per poder actuar i multar als responsables de l’assetjament immobiliari. Una eina per defensar el dret a l’habitatge de les veïnes i veïns de les nostres ciutats i barris.

No ens estem inventant res: la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. L’article 45 diu literalment que és assetjament «tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge». A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona. 

Aquesta mesura és aplicable per part de tots els municipis catalans i per la Generalitat des de fa 10 anys, però no s’ha utilitzat encara. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar. És important saber que, segons la Llei d’habitatge, l’assetjament immobiliari, és il·legal i les administracions tenen l’obligació d’actuar per aturar-lo. No poden seguir mirant cap a un altre costat amb passivitat;  caldria haver actuat fa temps amb contundència.

L’assetjament immobiliari no és quelcom nou: fa temps que el patim i denunciem. Barcelona ha vist un munt de lluites de denúncia de l’especulació ferotge, la violència immobiliària, la gentrificació dels barris i la vulneració sistemàtica diària del dret a l’habitatge. En aquest moment hi ha més grups que mai defensant el dret a l’habitatge i a la ciutat de les veïnes de Barcelona.

Aquesta nova eina neix amb la voluntat d’aportar i de sumar-se a totes les lluites que ens precedeixen i que són actives avui a la ciutat. Per aquest motiu no només fem les primeres denúncies i anunciem que en vindran més que ja estem preparant, sinó que posem l’eina al servei de qui la vulgui fer servir. Animem a totes les persones que estan patint mobbing que s’acostin als grups d’habitatge i veïnals de la ciutat per usar el model de denúncia que posem des d’avui al servei de totes elles i de la defensa del dret a l’habitatge.

Les organitzacions convocants, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters, volem llançar un missatge en tres direccions: 

  • A les veïnes que estan patint assetjament: els fem arribar tota la nostra solidaritat i suport. Els volem dir que “no estan soles”, que l’assetjament és ilegal i que tenen una nova eina important per defensar-se. 
  • A l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de municipis: teniu l’obligació de defensar les llogateres que habiten la ciutat, i de perseguir i fer servir tot el pes de la llei per sufocar tots i cada un dels casos d’assetjament immobiliari. Poseu-hi recursos i temps. Feu complir la llei. Cal aturar l’assetjament immobiliari.
  • I en especial, volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari. Als grans operadors, SOCIMIS o fons voltors, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters/es i saltant-vos una llei que protegeix el dret a l’habitatge, atacant la dignitat i seguretat de les veïnes. Sabem que els responsables tan sols reaccionen quan s’els denuncia públicament i que només entenen el llenguatge “dels diners”, motiu pel qual denunciarem arreu i exigirem multes contra tots els casos de mobbing.

Avui posem les primeres denúncies i n’esperem resultats reals. En posarem més i treballarem per estendre-ho arreu. Serem vigilants per denunciar els responsables de mobbing fins aconseguir eradicar l’assetjament immobiliari dels nostres barris i ciutats.

Stop mobbing! Aturem l’assetjament immobiliari!

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA

PDF  WORD

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!
PerPAH_Bcn

[Comunicat] 3.609 habitatges buits a Barcelona que estan incomplint la seva funció social

El cens d’habitatge buit ha de ser una eina per l’emergència habitacional a Barcelona

27 de març de 2018

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el resultat del cens de pisos buits de 17 barris de Barcelona. Segons aquest cens s’han detectat 3.609 habitatges buits, un 1,52% del total dels inspeccionats, 36.817.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament el fet que finalment s’ha respost a una reclamació històrica de les entitats socials com és el fet de poder comptar amb un cens que permeti fer una radiografia de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Lamentablement aquestes dades arriben tard i són parcials.

En aquest primer cens es detecta que el 71% d’habitatges buits són de propietats particulars, un 25% d’entitats financeres i societats, un 3% no tenen dades de la propietat i un 1% consten a altres propietaris (2a residencies, església)

L’últim cens elaborat amb dades de ciutat data de 2011, en el qual es detallava que hi havia un 11% d’habitatges buits. Durant el període 2011-2018, hem viscut un retrocés en matèria d’habitatge, produït per les polítiques estatals pensades només per afavorir a la banca i l’especulació, com es demostra en les últimes reformes de la LAU, el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 i la suspensió de lleis garantistes com la 24/2015 catalana, fruit de l’esforç de la societat civil, suspesa en l’articulat de la part d’habitatge que responsabilitzava als bancs pel Tribunal Constitucional a petició del Partit Popular. Tot pensat per tornar a deixar a les entitats financeres i grans tenidors sense cap responsabilitat, ni al reallotjament a famílies que desnonaven ni al compliment de la funció social de l’habitatge, tot deixat a un calaix.

Per altra banda, des del 2011 hem patit un canvi de tinença dels habitatges en la ciutat. Hem passat de l’estoc que han acumulat les entitats financeres de pisos ,procedents d’execucions hipotecàries, que els han donat sortida mitjançant vendes de paquets, a compres d’edificis verticals per part de fons voltors i empreses d’inversió. Entre altres operacions de compravenda. Recordem que les entitats financeres han estat rescatades amb 76410 M € de diners públics.

Tot això ha succeït en els darrers anys i ara com ara el mercat està tensat, és a dir, hi ha un dinamisme de compres i vendes i canvis de propietaris acumulant una rendibilitat amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

És per això que des de la PAH de Barcelona creiem que s’ha de treballar per poder fer un cens dinàmic que no faci una fotografia fixa per als pròxims 7 anys, sinó que s’utilitzi el cens per portar a terme polítiques d’habitatge que ara necessitem a la nostra ciutat. Vivim en un moment en què a la ciutat de Barcelona hem patit 2.519 desnonaments en el 2017, el 85% de lloguer, i la xifra no disminueix. Així des d’aquesta perspectiva exigim:

  • Cessió obligatòria dels habitatges buits detectats en mans de les entitats financeres
  • Inclusió dels habitatges dels particulars a la borsa d’habitatge
  • Incloure al cens els habitatges adquirits per grans tenidors (socimis, fons voltors, entitats financeres) que estan en vies de venta, rehabilitacions o lloguer a preus de luxe i exigir la cessió. Assegurant a les llogateres que encara hi viuen la seva prorrogació del seu contracte de lloguer.
  • Començar un cens en l’àmbit metropolità d’habitatge buit. I obligar a la cessió i compliment de la funció social de l’habitatge a la propietat, que no succeeixi el que està succeint a Barcelona. No arribar a temps a detectar qui és qui ha acumulat l’habitatge buit abans que se’l vengui i afavorir a la bombolla de lloguer.
  • Que el cens de tota la ciutat de Barcelona estigui abans d’acabar el 2018.

Per finalitzar, volem posar èmfasis als habitatges que s’han inspeccionat i que s’ha detectat que estan ocupats. Des de la PAH, fa anys que denunciem la falta de dades que posin llum al fenomen d’ocupacions d’habitatges en precari. Creiem que cal fer una fotografia acurada per poder abordar el problema des de l’àmbit dels drets socials i exigir responsabilitats a grans tenidors. Des d’aquesta banda la PAH de Barcelona i altres entitats hem portat a terme un informe que conclou, dels 100 primers casos estudiats, que en referència a famílies que estan ocupant un habitatge el 82% ho estan fent en habitatges de bancs o grans tenidors, i que el 73% va accedir després del 2017. Famílies que provenen principalment de desnonaments de lloguer.

Per concloure, cal finalitzar el cens al més aviat possible, ampliar-lo a l’àrea metropolitana, fer un cens exhaustiu sobre les ocupacions famílies, de tal forma que sigui una eina per treballar en polítiques públiques que avantposin la funció social de l’habitatge i que garanteixin el dret a l’habitatge a les famílies vulnerables responsabilitzant a les entitats financeres i grans tenidors que estan fent un ús especulatiu d’un dret.

PerPAH_Bcn

La moció per ampliar el parc públic d’habitatge en Barcelona entra en el ple de l’Ajuntament

Gràcies a la pressió exercida des de la societat civil, s’han aconseguit els suports de gairebé tots els grups municipals

Avui, divendres 23 de febrer, celebrem l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, com a declaració institucionaln de la moció per ampliar el parc públic d’habitatge i combatre l’emergència habitacional a Barcelona, elaborada i presentada conjuntament per la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC,

Això ha estat possible gràcies a les negociacions i la pressió que des dels col·lectius hem realitzat amb els grups municipals, aconseguint el suport de tots ells excepte el Partit Popular. Les nostres demandes, clares i garantistes, es basen a esprémer lleis vigents, com la catalana Llei 18/2007 pel Dret a l’Habitatge, i a replicar models en termes d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees.

Amb l’objectiu de garantir reallotjaments a les famílies que han sofert un desnonament, combatre la creixent compra d’edificis per a l’especulació i augmentar el ridícul 1,5% d’habitatge social per poder aconseguir la mitjana europea del 15%, l’Ajuntament aprova avui les següents mesures dels col·lectius:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial

Amb l’objectiu de complir de forma efectiva amb les propostes plantejades en la moció, proposem la implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estigui integrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

No estem disposades a que es segueixin venent les nostres vides i les nostres llars. Continuarem treballant desde el carrer i pressionant a les administracions, fins a garantir el dret a l’habitatge i recuperar la nostra ciutat i els nostres barris.

Sí es pot #LloguerPúblicBcn

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Les tàctiques d’assetjament de Norvet no funcionen amb el bloc #Aragó477

Exigim la cessió a l’Ajuntament de Barcelona i lloguers socials a les famílies que hi viuen

28 de novembre 2017

Norvet haurà d’aturar les obres en el bloc del carrer Aragó núm. 477. Avui ens ho han comunicat des del Districte de l’Eixample i la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació.

El passat 5 de juliol, des de la PAH de Barcelona, juntament amb les veïnes del bloc d’Aragó 447, vam sol·licitar una inspecció d’obres a l’edifici. Norvet va utilitzar les obres amb voluntat de fer malbé l’estructura de l’edifici, una pràctica d’assetjament amb l’intenció de fer-nos fora després de recuperar 6 pisos per famílies vulnerables a través de la campanya obra social.

Arran la denúncia de les veïnes, l’Ajuntament de Barcelona ha pogut constatar que Norvet no té totes les llicències per portar a terme les obres de rehabilitació que està realitzant a l’edifici. L’Ajuntament ha pogut constatar que els més de 20 assabentats presentats per Norvet impliquen obres a més del 50% de l’edifici, tant de pisos com d’espais comuns. Això suposa, segons la llei catalana del dret a l’habitatge, una transformació integral de l’edifici i que per portar-les a terme ha de presentar una llicència d’obres majors amb memòria de projecte que no han presentat. Per aquest motiu s’aturen les obres, durant mesos. Això signifiquen que han de reallotjar de manera temporal a totes les veïnes i en finalitzar les obres han de tornar mantenint el contracte de lloguer en les mateixes condicions.

Des de la PAH de Barcelona tenim clar, que Aragó 477 i tots els edificis comprats per fons voltors no han d’engrandir els beneficis d’aquests, sinó que han de passar a ser de benefici social, col·lectiu. Es per això que exigim la cessió de l’edifici a l’Ajuntament i el lloguer social a les veïnes mentre es formalitza la cessió, tal com vam anar a dir-los directament a Norvet el passat dimecres 22 de novembre en les seves oficines. També hem instat a l’Ajuntament que sancioni, si és possible, a Norvet per no tramitar les llicències corresponents. Aturar les obres per no complir amb la normativa catalana és la primera vegada que passa a Barcelona, pot ser un precedent. És per això, que animem a les veïnes que estan en una situació similar que denunciïn irregularitats de llicències d’obres a les oficines d’habitatge i Consells de Districte.

Un cop més, gràcies a l’organització col·lectiva de la ciutadania, la denuncia i visibilització de les pràctiques dels fons voltors, estem plantant cara a Norvet perquè no especuli amb les nostres vides.

L’habitatge és un dret i no una mercaderia. Fons voltors Go Home!

#Aragó477vsNorvet

PAH Barcelona contra Norvet

PerPAH_Bcn

Informe de la PAH de BCN: Valoració dels 2 anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau

Avui, dilluns 17 de juliol fem públic davant l’Ajuntament de Barcelona, un informe que valora els 2 últims anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau.

Durant els últims mesos l’assemblea de PAH Barcelona ha estat valorant les principals polítiques públiques d’habitatge del govern de Barcelona En Comú. Arribat l’equador del mandat fem pública la nostra valoració, feta per les persones que participen de la PAH de Barcelona, persones que han patit o estan patint processos de desnonament o expulsió de casa seva, ja sigui relacionat amb les hipoteques, el lloguer, l’ocupació o l’expulsió per la compra sencera de la finca on resideixen i per totes les que, tot i no estar en aquest moment en un procés de desnonament, lluiten cada dia per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Des de PAH Barcelona hem estat treballant en aquesta valoració amb l’objectiu de valorar els avenços, assenyalar les mancances, algunes incomprensibles, i marcar els reptes dels pròxims 2 anys.

El resultat d’aquests debats és l’informe que podeu consultar clicant l’imatge que trobeu a continuació. Hem dividit l’informe en dos grans blocs, la gestió de l’emergència habitacional i l’ampliació del parc públic de lloguer. Els dos primers punts són precedits per una ràpida radiografia de l’estat de la situació del dret a l’habitatge a Barcelona. Primer es posa en valor l’avenç, si n’hi ha hagut, de cada mesura, després valorem les mancances i finalment plantegem un repte, o exigència, per a cada una de les mesures.

Ho tenim clar, des de fa 8 anys exigim a totes les administracions, fets i no paraules perquè hi ha vides en joc.

Podeu seguir la roda de premsa amb la etiqueta #InformePAH