Arxiu de categories Slider

Arriba ‘El Megáfono’, el podcast de la PAH

Us volem presentar El Megáfono, el pòdcast que hem posat en marxa des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona com un espai on compartir experiències amb altres lluites socials. Des de la PAH ja fa gairebé 15 anys que lluitem pel dret a l’habitatge, prenent el megàfon sempre que calgui per cridar que “Sí que es pot” o que “Aquest desnonament el pararem”, però sabem que no estem soles. Per sort, hi ha molta gent que surt al carrer i pren el megàfon per lluitar contra les injustícies i construir un món més just, i volem que aquest pòdcast sigui un espai de trobada, per aprendre d’altres lluites, compartir el que sabem i reforçar les nostres aliances.

Pel capítol pilot, Barris vs. Turismo, convidem a Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), per parlar sobre com afecta el turisme massiu als nostres barris, què és això del decreixement turístic i quines aliances hi ha entre la lluita contra la turistificació i la lluita pel dret a l’habitatge.

 



El Megáfono
és un projecte que hem posat en marxa amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburg i que forma part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). El primer capítol el vam gravar amb el suport de les nostres estimades amigues de Radio Nikosia, que ens han introduït al món dels micròfons, als estudis de Radio Contrabanda.

Podeu seguir tots els capítols d’El Megáfono descarregant l’app de la XRCB, on trobareu el nostre pòdcast i altres ràdios comunitàries de Barcelona. També el podeu trobar a la web de la XRCB i a Spotify. En els pròxims dies publicarem un nou capítol 📢💚

La PAH organitza una acció de protesta a Barcelona per al final de la campanya electoral

Des de l’entitat animem a sortir a votar aquest 23 de juliol a aquells partits que han mostrat compromís amb el dret a l’habitatge

La PAH de Barcelona hem sortit al carrer aquest divendres, coincidint amb el final de la campanya electoral, per a conscienciar a la població sobre la importància d’anar a votar aquest diumenge pensant en el dret a l’habitatge. Una trentena d’activistes ens hem concentrat a l’Avinguda Maria Cristina, on hem convocat a mitjans i hem desplegat una pancarta i uns paraigües verds amb el missatge “Aquest 23 de juliol #JoVotoHabitatge” i el lema “Stop desnonaments”. Posteriorment, hem repartit unes octavetes per recordar a la ciutadania que partits com el PP, VOX, Junts per Catalunya i PNB van votar en contra de la Llei estatal d’habitatge i repeteixen constantment falsos mantres com, per exemple, que “No hi ha habitatge, i per això els lloguers són cars” –quan un informe de l’INE ho desmenteix i assegura que hi ha prop de 4 milions d’habitatges buits. Així mateix, també afirmen que alguns partits fomenten l’ocupació o que te n’aniràs a comprar el pa i t’ocuparan l’habitatge, quan l’ocupació és el resultat de no tenir lleis garantistes. Els pocs estudis que hi ha sobre la matèria revelen que l’ocupació amb prou feines afecta al 0,07% d’habitatges i en el 98% dels casos s’ocupa habitatges buits de bancs i fons d’inversió, és a dir, que no s’ocupa primer habitatge i molt menys pisos de particulars.

Per experiència, sabem que aquestes falsedats serveixen de cortina de fum per a amagar la voluntat de continuar mantenint l’habitatge com un bé de mercat amb el qual especular -amb tot el que això implica- i no com el que és: un dret bàsic que ha de ser garantit. Lluny d’implicar-se per a donar resposta a l’emergència residencial, es dediquen a generar por, inseguretat i odi cap a les que menys tenen. Es tracta de la lluita de l’últim contra el penúltim, aconseguint així que en comptes d’unir-nos i anar juntes a conquerir nous drets, hàgim de gastar temps i energies per a evitar perdre els que ja tenim.

El 23 de juliol anirem a votar sense por i amb les idees clares. Aquest 23J #JoVotoHabitatge

[Nota de premsa] Entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge. Com afecta en matèria de desnonaments?

Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge

Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge, pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.

Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:

  • Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.
  • S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica.  A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.
  • S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
  • S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.

 

A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.

Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí 

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC. 

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la. 

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.

Paraules per la Mària Sánchez, una periodista compromesa amb els drets socials

El passat 31 de març vam assistir a l’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a títol pòstum a la Mària Sánchez Ledesma, periodista de RTVE Catalunya, qui ens va deixar el passat 16 de març després d’una llarga lluita contra una malaltia. Durant l’acte, que va tenir lloc el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, vam tenir l’oportunitat d’expressar-li el nostre condol a amics i familiars de la Mària, i de llegir unes paraules de comiat cap a una professional que sempre va demostrar una sensibilitat excepcional amb els problemes socials, especialment amb l’habitatge, i que va contribuir en la lluita contra els desnonaments des del vessant informatiu. Compartim amb vosaltres el que la Lucia Delgado, portaveu de la PAH Barcelona, va llegir llavors:

He escrit unes paraules que voldria compartir amb totes vosaltres. He de dir que mai em va costar tant escriure com aquesta vegada.

La realitat que costa estar avui aquí i alhora us dono les gràcies per poder ser-hi.

No sé ben bé quan ens vam conèixer amb la Mària. El que si sé, és que en tots els saraus que convocàvem des de la PAH estava ella. I estava no solament per cobrir el tema sinó que mostrava preocupació i interès per què estàvem reivindicant. És així com a poc a poc vam començar a teixir confiança. Parlàvem una mica cada cop que ens veiem i em preguntava en relació amb la família en qüestió que estàvem aturant el desnonament o buscant un reallotjament digne, o sobre el context de la convocatòria de premsa.

Sempre la veia compromesa i amb una motivació extra d’explicar amb cura una situació difícil o delicada. I ho feia a les distàncies curtes, en entrevistes a casa de les famílies i al carrer en plena roda de premsa amb altres companyes. Crec que és una bona característica de com era ella, que sempre deia “si això pot ajudar”…

Me’n recordo que un dia vam ocupar un BBVA per a exigir solucions a diferents famílies que tenien desnonament i no va venir premsa. Vaig estar enviant missatges a diferents periodistes i l’única que va respondre va ser ella, que va aparèixer per cobrir la notícia. No va ser un bon dia per mi, era un d’aquells que sembla que t’has oblidat com parlar. Ella va tenir molta paciència, era una persona que et cuidava i et feia sentir segura en comptes de sortir corrent. Crec que vam repetir la decla almenys 7 vegades. Quan vaig tornar a casa aquell dia, després de l’acció, tenia un missatge d’ella preguntant-me si s’havia arribat a donar solució a les famílies, junt amb l’enllaç de la notícia.

En 2020 amb la pandèmia em va enviar algun missatge, preguntant com estàvem i com anàvem fent en una situació que semblava de pel·lícula. En el meu cas, va coincidir que en aquesta època jo estava embarassada del meu primer fill, Nahuel. Me’n recordo que un dels primers actes que vam fer just després que no hi havia tantes restriccions era que havíem convocat a una roda de premsa davant els jutjats per què s’iniciaven de nou els desnonaments i la Mària just no podia venir. Em va enviar un missatget perquè havia vist que estava embarassada. Aquesta temporada vam parlar de filles i embarassos.

Aquest parell de pinzellades, encara que siguin poques, em sembla que mostren com era la Mària per mi: una persona amb qui podies comptar, sincera i compromesa.

Crec que puc dir que trobarem a faltar a la Mària, no solament per part de la PAH, sinó de tots els moviments que defensen els drets socials.

Descansa en pau, Mària. Et trobarem a faltar i et recordarem sempre.