Des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima
Aquest dimarts hem conegut la notícia del suïcidi d’un home a Barcelona, després de ser desnonat del seu pis la propietat del qual estava en mans de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge. Davant d’aquests fets, des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enuig i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima.
Per altra banda, no podem evitar preguntar-nos quines han estat les causes que han obligat una persona a prendre una decisió tan dràstica: creiem que el sistema de protecció social ha fallat. Si bé no tenim totes les dades sobre el cas, la informació que s’ha ofert des del propi Ajuntament i els mitjans de comunicació apunta que aquesta persona, almenys des dels últims 3 anys, no disposava de l’acompanyament adequat a la seva situació, fet pel qual en el moment en què ha perdut l’habitatge, el seu únic refugi, no ha vist cap altra alternativa a treure’s la vida.
La nostra experiència en atendre a persones amb problemes habitacionals ens demostra que l’atenció social per part de les diferents administracions és insuficient. La infradotació dels serveis socials, el model d’habitatge com a bé de mercat o la dificultat d’accés a la salut física i mental són exemples d’un sistema que considera que la funció de la protecció social és la de tractament dels símptomes i de contenció dels problemes, especialment en aquells moments en els quals una tragèdia com la d’ahir salta al debat públic. Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, l’educació o la salut hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils quan una atenció proactiva i personalitzada és més necessària. A més, creiem que tots aquests protocols tenen un defecte en comú: posar la responsabilitat de posar-lo en marxa (i de fer-ne seguiment!) sobre les esquenes de la persona afectada. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs la indefensió absoluta.
Malauradament, no és la primera vegada que una persona perd la vida en un desnonament. Tot just l’any passat un veí del barri de Sants va decidir precipitar-se des del seu balcó quan la comitiva venia a executar-lo, tot i la intervenció dels serveis socials i l’acreditació de vulnerabilitat; o fa tan sols uns dies dues dones grans, germanes, van treure’s la vida a Santander davant la perspectiva de perdre el seu habitatge. El cas d’ahir i tots els que el precedeixen ens obliguen a qüestionar-nos els mecanismes que tenim per evitar portar una persona al límit: les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d’arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l’habitatge.
És per això que davant d’aquests fets insistim i exigim a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els seus esforços a promoure polítiques en aquest sentit: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. La futura Llei Estatal per al Dret a l’Habitatge impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos, i que actualment està en tràmit parlamentari, és una oportunitat. Per això exigim una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes i que construeixi una veritable política social que deixi l’habitatge fora del mercat especulatiu i asseguri que no hàgim de lamentar més morts. Garantir el dret a l’habitatge vol dir salvar vides.
PAH BARCELONA – 31 de maig de 2022
Quant a l'autor