Anny i la seva família han estat desnonades perquè la jutgessa està al servei dels especuladors i no de les persones protegides per llei
Avui és un dia trist per a l’Anny, la seva família i tota la família de PAH Barcelona. Avui la jutgessa del jutjat número 20 de primera instància de Barcelona ha decidit desnonar una família vulnerable, contravenint el que indica la Llei 11/2020. No ho hauria pogut fer sola, ha tingut l’ajuda indispensable de la comitiva judicial, del SAC i dels Mossos d’Esquadra. Desconeixem els interessos que pugui tenir la jutgessa per a cometre tal atropellament, tal vulneració dels DDHH i posar-se al servei de Divarian i del BBVA que és el que va interposar la demanda. Una jutgessa i una propietat inhumana, salvatge, que no ha atès cap dels recursos que se li van presentar justificant la situació de vulnerabilitat de la família, els problemes de salut (un dels fills pateix brots psicòtics i intents de suïcidi) i la vulneració de la llei que s’estava produint. Volia desnonar a qualsevol cost, sigui material o personal. Durant el desnonament li ho hem explicat al procurador, en contacte permanent amb la propietat, a la comitiva judicial, en contacte permanent amb el SAC, als Mossos… tots deien que complien ordres i s’amagaven covards darrere d’una jutgessa que estava incomplint la llei. Tots sabien del risc per a la salut de la família que s’executés el desnonament, però a ningú no li ha preocupat prou ni per trucar a un metge forense que certifiqués si el seu estat de salut podia suportar aquesta situació. Tots tenien un sol objectiu: desnonar una família vulnerable, costés el que costés, fins i tot vides humanes (si és que per a ells són vides humanes o les han deshumanitzat tant que ja no les reconeixen com a tal).
Mentre escrivim aquesta nota, l’Anny està en camí cap a l’hospital; la resta de la família no sabem en quin estat són ni on aniran, tenen sarna i l’Ajuntament diu que no poden anar al CUESB i que no tenen pensions o un lloc on reallotjar-los (tot i que la llei també els obliga a ells).
I aquesta és la societat on vivim, on el Govern mana a 7 furgons antiavalots per a desnonar una família vulnerable, on una jutgessa decideix contravenir amb total impunitat el que diu la llei, sense por, ni que el poder judicial ni ningú li digui res, uns procuradors al servei d’un fons voltor nord-americà i d’un banc amb beneficis històrics, sense major objectiu que maximitzar els seus beneficis a qualsevol cost. De l’altra banda, una família que no aconsegueix ni que se li apliqui la llei que l’empara. Llei que no hagués existit sense la pressió de la PAH i la resta de moviments pel dret a l’habitatge.
Avui estem tristos, però demà tornarem a aixecar-nos amb més força, amb més determinació, per a lluitar contra els jutges que prevariquen, contra Divarian, el BBVA i els voltors i els seus còmplices necessaris, perquè a Barcelona, Catalunya i Espanya es deixin de vulnerar els drets humans més elementals cada dia desenes de vegades.
Sí que es pot!
Quant a l'autor