L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert
Dimarts passat 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.
L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.
Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.
L’endemà, dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.
Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.
És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.
Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.
Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.
Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.
Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!
Quant a l'autor