Avui s’ha publicat l’informe de Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans, després de la seva visita al nostre país durant el mes de febrer
Com ja va avançar el relator fa uns mesos «La pobresa és una elecció política». En l’informe, juntament amb la precarietat en l’ocupació o les escasses prestacions socials per un sistema redistributiu en benefici dels grans poders econòmics, l’informe situa una “crisi d’habitatge d’enormes proporcions, com un dels principals problemes que requereixen actuacions urgents”. CCom més ara que la crisi laboral a causa de la COVID-19 ha augmentat el nombre de famílies que no arriben a final de mes per pagar la seva hipoteca o lloguer. Després de gairebé 10.000 desnonaments en els primers 2 mesos de l’any, xifres de desnonaments que l’informe qualifica d'”esgarrifoses”, la PAH està promovent un reial decret que suspengui tots els desnonaments de les famílies vulnerables als que aquest informe reclama protegir.
Un cop revisat el Pla Estatal d’Habitatge, una de les majors decepcions de Nacions Unides és que “l’oferta d’habitatges socials de baix cost és gairebé inexistent, tot i el consens existent sobre la seva necessitat”, i on el Relator fa un advertiment: “l’experiència demostra majoritàriament que la proposta de recórrer en gran manera a aliances publicoprivades beneficiarà les classes mitjanes i no a les més necessitades”. Segons el Relator, “la pobresa existeix, en definitiva, a causa de decisions polítiques, i els governs poden optar, si ho desitgen, per eliminar-la. Però la paraula que es va sentir amb més freqüència entre les afectades va ser sentir-se abandonades, la inacció política és la tònica general”.
L’informe assenyala l’augment del 50% en els preus del lloguer, en els últims 5 anys, després de l’entrada de societats d’inversió privades com Blackstone, però que “autoritats del Govern Central van descartar mesures de control de preus -com a París o Berlín- sense miraments”, resposta que al Relator li sembla un “error i falta de rigorositat”, recordant que “l’índex d’assequibilitat de l’habitatge de lloguer privat és un dels més baixos de l’OCDE, i el pagament del lloguer representa una càrrega excessiva per a més del 38% dels inquilins”.
Les 21 pàgines de l’informe cobreixen des de la necessitat de la dació en pagament retroactiva fins a la discriminació de les persones en habitatge temporal a l’hora d’empadronar-se. La recomanació final del Relator de Nacions Unides a Espanya per a “prendre seriosament el dret a l’habitatge”, és contundent. Com a mínim, això hauria de significar:
- Aprovar una nova llei sobre el dret a l’habitatge
- Augmentar considerablement les inversions en habitatge protegit
- Desincentivar fiscalment que es deixin habitatges buits
- Estudiar seriosament la possibilitat d’introduir sistemes avançats i flexibles per controlar els lloguers a les principals ciutats
- Adoptar mesures per a desincentivar la manipulació dels mercats de l’habitatge pels “fons voltor”
- Actuar per a impedir la privatització dels habitatges de baix cost existents
- Protegir millor les llars vulnerables contra els talls d’electricitat
- Donar més suport a les persones que corren el risc de quedar-se sense llar.
Hi ha molt per fer i la PAH ha posat un cop més sobre la taula tot un pla de xoc de mesures a aprovar a curt termini.
És urgent i imprescindible frenar la pèrdua d’habitatge de les famílies vulnerables, suspenent els desnonaments mentre duri la crisi que la pandèmia ha agreujat. No només ho exigeix la PAH, Nacions Unides també.
Descarrega aquí l’informe complet de Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans.
Quant a l'autor