Inici

Aprovada l’obligació de dedicar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions a habitatge social a la ciutat de Barcelona

El lideratge i la força de moviments socials i entitats aconsegueix que s’activi aquesta mesura per primer cop a Catalunya

Avui és un dia històric per a Barcelona i pel dret a l’habitatge. La moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat ha fet un pas important perquè s’apliqui la primera mesura contemplada i una de les més importants: que les noves construccions i grans rehabilitacions hagin de destinar un 30% a habitatge assequible.

Avui, dilluns 18 de juny, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha votat la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible que aquesta mesura s’apliqui de forma real. Sense l’aprovació inicial a la qual han donat suport els grups municipals de Barcelona en Comú (BeC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i la CUP Capgirem Barcelona, la mesura hagués quedat directament descartada i no s’hagués aplicat mai. El posicionament del Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans (Cs), i del Regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya ha estat l’abstenció. El PP ha estat de nou l’únic que ha votat en contra.

Aquesta important fita no hauria estat possible sense la força de la societat civil barcelonina que lluita diàriament per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en aquesta ocasió a través del Grup Promotor de la Moció “Lloguer Públic Bcn”, format per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres.

És aquesta coalició la que va posar, per primer cop a l’agenda, la necessitat d’implicar els promotors immobiliaris per augmentar el parc públic d’habitatge a Barcelona, enmig d’una cruenta emergència habitacional. Ha estat aquesta coalició la que ha liderat el procés des del principi i ha fet pressió per tal que els grups municipals prenguessin consciència que és necessari endegar mesures immediates per augmentar el parc públic d’habitatge, que actualment no supera l’1,5%, molt lluny de la mitjana europea (al voltant del 20%).

En aquest procés de més de 4 mesos, les entitats socials hem aportat propostes tècniques i fórmules jurídiques que hem compartit amb tots i cadascun dels grups municipals en un espai de treball conjunt, per tal d’aconseguir un ampli consens respecte al fons de la mesura i per evitar batalles entre partits. Aquest grup, on participen totes les formacions polítiques, s’ha reunit fins a tres vegades en el darrer mes i la informació ha estat sempre a l’abast de tots ells, de forma transparent. 

Tot i que no apareixia a la moció original que vam presentar i es va aprovar al Ple el passat 23 de febrer, la possibilitat d’activar una suspensió de les llicències fins a l’aprovació definitiva, era un element important per evitar que alguns operadors esquivin l’obligació demanant-les abans de la mateixa. No obstant això, els grups d’ERC i el PSC la rebutjaven, de manera que la majoria simple necessària per aprovar la proposta no era viable. Davant d’aquesta negativa, des del Grup Promotor hem valorat que era més important poder activar la mesura del 30% el mes de setembre amb la seva aprovació final, que no pas acabar amb un bloqueig a la seva aprovació inicial. Les entitats promotores hem entès que l’aplicació d’aquestes mesures era prioritària, i no volíem que els veïns i veïnes veiessin rebutjades les seves reclamacions.

En conseqüència, des del Grup Promotor hem exigit que l’aprovació definitiva sigui al setembre i en els termes que presentàvem a la moció (percentatge del 30% en edificacions de més de 600 m²), motiu pel qual hem demanat als partits polítics favorables que signin el compromís que ho recull. Fins ara, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya l’han signat. Exigim a la resta de partits que s’hi comprometin amb urgència.

En els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari ‒lluny d’assumir responsabilitats‒ han activat fortes pressions que atenien als seus interessos privats i no pas a l’interès general. Ho han fet a partir de fal·làcies i pors infundades, sense considerar els informes que hem anat presentant. Ha estat el treball de les organitzacions ciutadanes fins al darrer minut el què ha permès obtenir una majoria absoluta, per sobre de la majoria simple necessària per aprovar la mesura.

Ara bé, a partir d’avui serà més important que mai el suport de la societat civil, associacions veïnals, entitats del tercer sector social i sindicats, per aconseguir una aprovació definitiva de la mesura al més aviat possible. La modificació de planejament que avui s’ha aprovat per primer cop, entra ara en el període d’al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva el mes de setembre. Durant aquests mesos, promotores i immobiliàries es tornaran a mobilitzar per pressionar a tots els grups polítics. Serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge. 

Avui donem el primer pas important en una mesura històrica, que ja existeix a altres països però que en el cas de Catalunya s’aplicarà per primer cop a Barcelona. És el principi d’un canvi que cal estendre a tots els municipis de Catalunya.

Celebrem aquesta victòria de la ciutadania organitzada. No  permetrem que, fruit de pressions dels poders econòmics i de batalles partidistes, es tiri per la borda una oportunitat històrica per fer real el dret a l’habitatge.

#VotacióHabitatgePúblic

https://www.facebook.com/PAHBarcelona/videos/1666747846772610/

Miloon Kothari: “Si no hi ha canvis estructurals, la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica”

Dimarts passat vam realitzar una trobada entre persones afectades per la crisi habitacional i l’exrelator del dret a un habitatge digne de les Nacions Unides, Miloon Kothari. La trobada es va celebrar a la seu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) i va estar marcada per un diàleg proper entre Miloon i el públic. La xerrada va començar amb l’exrelator explicant la seva visita a Barcelona en 2006, en el marc d’una missió oficial a Espanya, on es va entrevistar amb representants del govern central, autonòmic i local, així com jutges i representants de moviments socials. D’aquella visita va néixer un informe que va publicar en 2008, en el qual s’alertava dels greus problemes estructurals que sofria el mercat immobiliari espanyol i el risc imminent sobre els més vulnerables si no s’actuava amb rapidesa. El seu informe va ser rebutjat i les seves recomanacions menyspreades. Deu anys més tard tornava convidat per l’Ajuntament de Barcelona i agraïa la trobada com una oportunitat de proximitat i d’aprenentatge per poder conèixer la realitat i, així, afinar amb els seus diagnòstics. Per això, Miloon va donar ràpidament la paraula als afectats.

Des del públic, les primeres persones van començar a exposar els seus casos i les seves vivències, al mateix temps que preguntaven sobre el paper de les Nacions Unides, sobre la dignitat i el dret a l’habitatge. Una de les preguntes més repetides va ser: I com veu la situació després de 10 anys? Miloon va reconèixer que l’actual equip de govern a l’Ajuntament té una gran sensibilitat cap als drets humans i que estan implementant bones mesures, però va reconèixer que la situació de l’habitatge segueix igual i que la majoria de les recomanacions que va fer en 2008 segueixen vàlides avui dia. Davant la qual cosa va vaticinar, una altra vegada més, que si no hi ha canvis estructurals, la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica.

Un altre dels aspectes que Miloon va respondre va ser la diferència entre Barcelona i altres ciutats que es troben davant els mateixos desafiaments, com Londres o Nova York. Comparativament Barcelona té pocs instruments, en relació a les competències, però també a la superfície que és capaç de construir. No obstant això, hi ha una altra diferència de major importància i no és una altra que el llegat de construcció descontrolada, deute ingent i cases buides. Això és degut, en la seva opinió, al fet que Espanya mai ha estat un veritable Estat del benestar, en el sentit, que va passar de la dictadura al capitalisme sense haver aconseguit transferir part de la seva riquesa a fons socials per invertir de forma perllongada en el temps, entre altres coses, en habitatge públic.

A més, membres de la PAH van explicar que tenen desnonaments oberts pròximament, un fenomen cada vegada més utilitzat pels jutjats per produir llançaments sense fixar la data i hora exacta en què es produiran, impedint que la societat civil pugui mobilitzar-se per fer efectiu el dret a un habitatge digne. Davant la notícia, l’exrelator va afirmar que els desnonaments oberts no compleixen amb la normativa internacional i suposen una greu violació dels drets humans.

Una altra pregunta freqüent que van llançar les afectades va ser el paper que podia jugar les Nacions Unides en la realització del dret a l’habitatge, ja que es veuen desemparades en l’àmbit nacional. Miloon va reconèixer que més enllà de donar principis, directrius, formació i cooperació, poc pot fer les Nacions Unides davant la crisi habitacional a Espanya, ja que les sancions es reserven per als casos més greus com els conflictes armats. Per això, va repetir que és important no esperar al Govern i mobilitzar-se, malgrat els obstacles.

Finalment, Miloon va tornar a agrair l’oportunitat de tenir un diàleg franc amb la societat civil que acostuma a trobar-se més prop de la veritat, i és veritat el que més necessitem per afrontar els problemes globals als quals ens enfrontem.

 

Relatoria de la trobada amb  Miloon Kothari
(documento adjunto a la noticia)

Diran el que vulguin, però el que ha passat a Cornellà ha estat un assassinat

El matí del 14 de juny de 2018 la premsa es feia ressò d’una nova vida arrabassada per un sistema criminal promogut per la banca

Un home de 45 anys ha mort a mans del sistema bancari i de la legislació criminal en matèria d’habitatge en aquest país. Havia de ser desnonat perquè no podia fer front al pagament del lloguer del seu habitatge al Banc Popular. Un habitatge recentment adquirit pel fons voltor Blackstone. Precisament, aquest indignant succés ha ocorregut el mateix dia que la PAH arrencàvem una nova campanya internacional contra aquests carronyers.

La víctima s’enfrontava al seu segon desnonament, però just avui, quan una comitiva judicial acompanyada d’agents dels Mossos d’Esquadra anava a desallotjar la família de l’habitatge, situat a la desena planta del bloc, ha decidit posar fi a la seva, vida fruit de la desesperació.

La família era usuària de Serveis Socials i es trobava a l’espera de rebre ajudes de l’Administració que mai van arribar, i això va trencar la seva esperança. I hi ha moltes esperances a punt de fer fallida, a la vora d’un suïcidi, que en realitat és un assassinat. Els bancs que l’han matat no ho són, però la seva avarícia els priva de sentiments. I ara, tots (Serveis Socials, bancs, justícia…) llençaran pilotes fora.

Des de la PAH exigim mesures urgents que rescatin aquestes esperances i acabin amb tanta injustícia, amb tant de patiment, amb tanta mort.

En la seva memòria i en la de totes les persones assassinades prèviament, per impedir que torni a passar, des de la PAH fem una crida a concentrar-nos demà a les 12, davant de les portes del Banc Popular, amb unes exigències ben clares i que portem plantejant fa anys:

Moratòria indefinida dels desnonaments a famílies en situació d’exclusió i vulnerabilitat social.

Que el Govern de Pedro Sánchez retiri immediatament tots els recursos a les lleis d’habitatge autonòmiques, pendents al TC.

Que es tramiti i aprovi de manera urgent la Llei d’Habitatge de la PAH, l’única que recull tots els mecanismes per acabar d’una vegada per totes amb la usura dels bancs, l’especulació dels nostres drets més fonamentals, i aconseguir que en aquest país puguem dir que tenim una llei que garanteix el dret a l’habitatge per a totes sense excepció.

No és un lema, és una realitat! Hi ha vides en joc i ha arribat el moment de posar una solució, per evitar que es continuïn segant.

#StopDesahuciosCriminales

Augmentar l’habitatge social a Barcelona depèn de la coherència dels grups polítics municipals

Dilluns 18 de juny, la Comissió d’ecologia i urbanisme, votarà la modificació del Pla General Metropolità que ha de permetre destinar un 30% de l’habitatge d’obra nova o gran rehabilitació a habitatge protegit

El passat 23 de febrer el Ple de Barcelona va aprovar amb una majoria quasi unànime (tots els partits, excepte el PP) la moció “Lloguer públic Barcelona”, impulsada per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge de la societat civil barcelonina, com són la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogateres.

Per a fer realitat i activar les 4 mesures aprovades, el Grup Promotor de la moció i els partits polítics representats al Ple hem realitzat tres reunions de treball els dies 11, 24 i 30 de maig. Les entitats impulsores vam fer aportacions destacades elaborant una proposta avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals del 2018. Els grups polítics han fet aportacions i també els tècnics d’urbanisme i habitatge del mateix Ajuntament, que han validat totes les propostes. El full de ruta resultant de les reunions no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que ha concretat eines sòlides i calendari per fer realitat les 4 mesures.

El dilluns 18 de juny la Comissió d’ecologia i urbanisme votarà la modificació del Pla General Metropolità, que permetrà activar la primera mesura i una de les més rellevants de la moció: destinar el 30% dels habitatges dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits. Perquè aquesta primera mesura tiri endavant, de nou, es necessita una majoria qualificada de vots.

El pròxim dilluns arriba doncs la “prova de foc” per a la coherència de tots els grups polítics municipals que van votar “sí” al Ple del mes de febrer: Barcelona en Comú (BeC), Grup Municipal Demòcrata, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (Cs) i la CUP Capgirem Barcelona.

El que ens juguem és la possibilitat d’augmentar l’habitatge protegit a la ciutat construïda i consolidada, ja que la Llei d’urbanisme actual només ho permet en zones de gran transformació o nou sòl urbanitzable (10 i 15% del sòl), a Barcelona una opció molt reduïda. Des de l’any 2007 la Llei del dret a l’habitatge permet fer-ho però no ha estat utilitzat encara enlloc, tot i que és perfectament aplicable a tot Catalunya. A ciutats com Nova York o París fa temps que s’aplica amb resultats molt positius, per això el parc d’habitatge social és del 20% o fins i tot més elevat.

Tot i que algunes veus del sector immobiliari ja han posat el crit al cel, aquesta és una tècnica molt consolidada en l’urbanisme a casa nostra des de fa anys per assegurar la funció social de la propietat. A més, no obligaria als privats a cedir sòl o aprofitament urbanístic, com passa en nous creixements de la ciutat, sinó que permetria que part d’aquests nous habitatges de la ciutat actual no siguin a preu de mercat lliure sinó a preu d’habitatges amb protecció oficial. Per tant, els privats no deixarien de guanyar diners amb la seva activitat econòmica, simplement 1 de cada 5 habitatges el cobrarien a preu social i col·laborarien a fer que l’habitatge sigui un dret i no una quimera a Barcelona.

Per exemple, en una gran rehabilitació o nova construcció d’edifici de més de 5 pisos, un 30% dels habitatges, és a dir, 1 dels 5 habitatges, seria de protecció oficial. Amb aquesta mesura cada any aconseguirem 500 habitatges a un preu social a Barcelona.

Existeix un consens social molt ampli entorn la idea que augmentar el parc d’habitatge assequible és un element imprescindible per superar l’actual model d’accés a l’habitatge, cosa que no garanteix un accés assequible i estable per a àmplies capes de la població. Qui pot estar en contra de tenir més habitatge a preu assequible a Barcelona?

La ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar més! Barcelona té menys del 2% d’habitatge públic i 10 desnonaments al dia, un 85% n’és de lloguer, sense comptar els “desnonaments silenciosos de lloguer” i els de famílies que en veure’s al carrer han accedit precàriament a habitatges buits ocupant-los.

Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció, demanem un cop més la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible, començant per la primera, que cal aprovar amb urgència el pròxim dilluns.

Dilluns arriba l’hora de la veritat, tot depèn ara de la voluntat dels grups polítics de Barcelona d’augmentar o no l’habitatge de lloguer social a la ciutat! La població, que és qui pateix vulneracions diàries del seu dret a l’habitatge, estarà ben atenta!

 

Concentracions #StopdesahuciosCriminales el 15 de juny. No són suïcidis, són assassinats!!!

Atentes a tots els canals de les PAHs!

Demà la PAH convoca concentracions en totes les ciutats contra la banca criminal i per exigir solucions pel suïcidi d’un home a Cornellà que anava a ser desnonat.

No són suïcidis, són assassinats! De les polítiques d’habitatge que s’han portat durant aquests anys i la inacció dels Governs afavorint les pràctiques d’assetjament de les entitats financeres i ara també dels fons d’inversió.

Exigim solucions dignes!

#StopDesahuciosCriminales
#CambiemosLasLeyes

Concentració a Barcelona