Inici

Milers de famílies acabaran al carrer si el govern retira la moratòria antidesnonaments el 31 de desembre

La PAH acudeix a la trobada de ministres d’habitatge europeus a Gijón per a denunciar la situació d’emergència habitacional a Espanya i exigir que les mesures antidesnonaments que ara són temporals es consolidin

Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i exigir lloguers socials. Volem deixar de ser una anomalia a Europa


Dimarts 14 de novembre de 2023

Avui una representació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) s’ha desplaçat a Gijón per a portar la veu de milers de famílies afectades que formen el moviment, a la reunió ministerial sobre habitatge i desenvolupament urbà que se celebra a la Laboral Ciudad de la Cultura, en el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre del 2023. També ens han acompanyat altres lluites compromeses amb l’habitatge, com ara COESPE i ecologistes en acció d’Astúries.

No volíem perdre l’ocasió per a explicar a tots els ministres i les ministres europees i a la ciutadania en general la situació dramàtica que es viu a Espanya en matèria d’habitatge. Ens veiem obligades a fer-ho, perquè mentre l’actual president de Govern, Pedro Sánchez, anunciava a so de bombo i platerets, mesures per pal·liar l’emergència habitacional, com l’obtenció de més de 20.000 habitatges per al lloguer a preus assequibles, posar a la disponibilitat més de 10.000 habitatges de la Sareb o diversos plans per augmentar el parc social en més de 200.000 habitatges, avui dia, la realitat és que no s’ha ampliat el parc públic de lloguer, els habitatges de la Sareb segueixen en mans de fons com Blackstone i Cerberus i no hi ha ni rastre que cap pla per revertir la situació s’estigui executant, ja que al territori espanyol seguim amb un parc d’habitatge social de l’1,5%, dels més baixos de tota la Unió Europea.

Així mateix, fem una crida perquè el govern assumeixi finalment el compromís d’acabar amb els desnonaments: el segon trimestre d’enguany, més de 174 famílies han estat desnonades de les seves llars cada dia. Tot això malgrat el conegut “escut social” que porta vigent des del 2020 i que està previst que decaigui el pròxim 31 de desembre. És per això que des de la PAH exigim que la moratòria actual de desnonaments es converteixi en una mesura estructural i que es posi en marxa un pla de xoc que obligui els bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials a les famílies vulnerables, tot això per a evitar un tsunami de desnonaments el 2024 i que els jutjats col·lapsin per uns casos que ni tan sols haurien de ser-hi.

El maig del 2023 es va aprovar la primera Llei d’habitatge d’Espanya des que es va aprovar la Constitució el 1978, una exigència històrica de la PAH i dels moviments en defensa del dret a l’habitatge. Aquesta Llei havia d’establir les bases perquè a cap ciutadana li sigui vulnerat l’art. 47 de la Constitució espanyola, garantint-ne l’accés de manera universal. Des de la PAH al seu moment vam fer al·legacions i vam proposar mesures que sabem que funcionen -ja que s’apliquen en comunitats com Catalunya-, però des del Govern de PSOE i Podemos/Sumar van fer cas omís i van aprovar una primera Llei d’habitatge que no acaba amb els desnonaments, ni tampoc ofereix alternatives a ells, i ni de bon tros responsabilitza d’alguna manera als que han cuinat aquesta nova bombolla immobiliària: els bancs i fons voltor.

La situació és insostenible. L’habitatge asfixia a 3 milions de llars: 6 de cada 10 euros es destinen a la casa i al menjar, segons el darrer informe de Càritas Espanyola i la Fundació Foessa. Dades que complementen estudis que s’han realitzat des de la PAH, on es corrobora que 3 de cada 4 persones van presentar mala salut mental i la meitat van presentar depressió. Dades que corroboren que cal actuar ara i no d’aquí a 10 anys. Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i obligar bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials, ja que, recordem-ho, acumulen habitatge buit procedent de la bombolla immobiliària i han estat rescatats per tota la ciutadania sense cap contraprestació. Ara és el moment!

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca denunciem que la situació d’emergència habitacional que es dona a Espanya és una anomalia, ja que es tracta del país europeu amb més desnonaments i on hi ha més habitatge buit. Així mateix, aprofitarem per tornar a instar les institucions europees a actuar davant de la vulneració de drets fonamentals que es donen en territori europeu i canviar les lleis i polítiques d’habitatge si volen recuperar la confiança de la ciutadania.

Sí Que Es Pot!

L’alcalde Collboni busca afavorir els interessos de les immobiliàries desactivant la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona

Les entitats impulsores fem pública la nova campanya “Contra l’especulació, defensem el 30%!” per aturar-ho

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d’una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d’un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de superrics que poden comprar pisos de luxe.

Fins al desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant, a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars, i per això el parc d’habitatge assequible és del 20%, quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d’experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona”, sense aportar cap estudi que ho demostri, i d’intentar −primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP− aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a diverses qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc, perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar una allau de gairebé 600 llicències d’obres majors i certificats d’aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l’entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot, quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d’obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauríem guanyat 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que el 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100%, hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un bocí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Harmagedon” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no se suspenguessin les llicències, restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat, el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donessin la raó; i actualment, pregonen que no funciona en una espècie de “profecia auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buidin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d’”experts” per “modificar” la norma, entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap mena de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de tota la mesura i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent-hi recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de què l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduir la superfície mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d’ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (el 2048) se n’hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat −tant al centre com als barris− a un preu assequible a través d’aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Altrament, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30%, ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona perquè participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!

Stop Desnonaments Novembre 2023

Comptador desnonaments mes: 7

Comptador total 2023: 66

Aturats 3Suspesos 3Entrega clausReallotjamentExecutats 1

Desnonaments per hipoteca

Dimarts 21
Demandant: Banc Sabadell SUSPÈS
Adreça: C/Sant Ramon de Penyafort, 40 Sant Adrià de Besòs

Desnonaments per lloguer

Dilluns 6
Demandant: ATURAT
Adreça: Passeig de la Zona Franca, 226 Barcelona

Dimarts 14
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Mestre Nicolàs, 21 Barcelona

Dijous 16
Demandant: Suelos Base SL EXECUTAT
Adreça: Passeig de la Zona Franca, 39 Barcelona

Dimarts 21
Demandant: Coral Homes ATURAT
Adreça: Pl. Blocs de la Florida, 20 Hospitalet de Llobregat

Dijous 30
Demandant: Barca Co ATURAT
Adreça: C/Pins, 2 Hospitalet de Llobregat

Desnonaments per ocupació

Dijous 2
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Segle XX, 8 Barcelona

El Megáfono 03: Cuidar i lluitar

Al tercer capítol d’El Megáfono, Cuidar i lluitar, posem la mirada sobre la lluita de les treballadores de la llar i les cures. Per això comptem amb Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas, una associació creada per treballadores hondurenyes de la llar i les cures, que es defineix com a feminista comunitària i pro-LGBTI, i acull i acompanya persones estrangeres nouvingudes. Parlem amb la Paula sobre suport mutu, lluita legislativa, incidència per canviar consciències, i de la casa comunitària on han pogut acollir treballadores que ho necessiten. També hem parlat de la llei d’estrangeria i ens ha convidat a la festa que organitza la campanya de la ILP Regularización Ya.

A més, també hem rebut un àudio de Myrian Espinoza, companya de PAH Vallekas i una de les autores de Hasta que caiga el patriarcado y no haya ni un desahucio más, que ens parla sobre la relació entre la lluita de la PAH i els feminismes.

I una novetat: aquest capítol, enregistrat al Laboratori d’Experimentació Sonora de la Universitat Oberta de Catalunya, també el podeu veure en vídeo!

El Megáfono el fem amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburg i amb molt d’amor des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona. Podeu seguir tots els capítols de El Megáfono descarregant l’app de la XRCB, on trobareu el nostre podcast i altres ràdios comunitàries de Barcelona. També el podeu trobar a la web de la XRCB i a Spotify. 📢💚

La PAH de Barcelona denunciem el desnonament d’una família amb menors que porta gairebé 3 anys a la Mesa d’Emergència

Avui membres de la PAH hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de  Gràcia i a Serveis Socials per pressionar i que li donin una alternativa digna a la família

La Irina, veïna del barri del Coll, està pendent d’un llançament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer

Avui la PAH de Barcelona hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de Gràcia i als Serveis Socials de Vallcarca per acompanyar a la Irina, veïna del barri del Coll, que està pendent d’un desnonament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer. La família, amb dos fills menors a càrrec, fa més de dos anys que té l’expedient aprovat per obtenir un pis de la Mesa d’Emergència, però aquest mai arriba. Tant des d’Habitatge com des de Serveis Socials fins ara han estat incapaços d’oferir-li una alternativa i, per tant, si res no canvia, aquest divendres una família amb dues criatures de 10 i 12 anys acabarà al carrer, fet que constitueix una vulneració flagrant del dret a un habitatge digne.

La història de la Irina es remunta al 2019, quan va deixar de pagar el lloguer perquè, tant ella com el seu marit, van perdre la feina al sector de l’hostaleria, situació que es va complicar encara més amb l’arribada de la pandèmia a principis del 2020. És per això que aquell mateix any va tramitar la sol·licitud per demanar un pis de la Mesa d’Emergència que ha esperat fins ara. Mentrestant, les ordres de desnonament s’han anat succeint, si bé s’han anat aturant gràcies a la moratòria antidesnonaments fins ara.

Per tant, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi el compromís de no permetre que s’expulsi a la Irina de casa seva sense una alternativa habitacional digna. És vergonyós que un recurs que se suposa d’emergència, com la Mesa, no sigui capaç de donar un sostre a una família que ja fa gairebé 3 anys que està esperant. L’Administració en general té l’obligació de posar en marxa tots els mecanismes disponibles per evitar situacions tan penoses com la que està vivint aquesta família. 

Per altra banda, des de la PAH fem una crida a totes les persones per tal que es mobilitzin de forma solidària el pròxim 6 d’octubre davant del carrer Móra d’Ebre, 51 (hora per confirmar) per aturar aquesta barbaritat i buscar una solució digna per la Irina i la seva família. Estigueu atentes a les nostres xarxes, anirem publicant novetats del cas!