Inici

[Comunicat] Pla de xoc social – Mesures d’emergència

Les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social considerem que el “Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19” es queda molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora

Si el Govern realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires. Hi ha mesures que s’han d’aplicar de forma urgent per a deixar de posar en risc vides i evitar un col·lapse sanitari i social.

El Govern ha d’escoltar a centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica, que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses. Deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, els especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i el medi ambient no és una opció si es vol evitar que es dispari, encara més, la desigualtat social, el deteriorament climàtic i ambiental i la destrucció de drets.

A continuació resumim algunes propostes urgents que exigim i que defensarem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització:

REFORÇAR LA SANITAT PÚBLICA. UNIVERSALITAT DE LA COBERTURA SANITÀRIA. INTERVENCIÓ DE LA SANITAT PRIVADA SENSE COMPENSACIÓ ECONÒMICA

Els pròxims dies es preveu que els sistemes sanitaris dels territoris on es concentren més casos de COVID-19 arribin al col·lapse. No és casual perquè el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions.

És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients als centres sanitaris. De la mateixa manera, l’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per a tot el personal d’aquests centres posa en risc les seves vides i la de les persones malaltes i envia centenars de professionals a la quarantena, afeblint encara més el sistema sanitari. La intervenció de la sanitat privada ha de traduir-se ja en la mobilització de tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública. Aquesta mobilització massiva de recursos no pot traduir-se en una factura milionària de les empreses sanitàries privades que provoqui noves retallades després de l’emergència.

Aquestes empreses han de deixar de parasitar recursos públics en un moment en què són encara més necessaris que mai. En la situació extraordinària que vivim, és important reforçar la informació i els serveis bàsics d’urgència per a garantir Drets Sexuals i Reproductius. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i l’Anticoncepció d’Urgència (AU) continuen sent serveis d’urgència per a totes les dones, independentment de l’edat i de si tenen o no targeta sanitària.

                    PROTEGIR LES TREBALLADORES DE SERVEIS ESSENCIALS

Enmig d’aquesta emergència hi ha milions de persones treballadores sostenint la vida en multitud de sectors, a més del sanitari: residències, Servei d’Atenció Domiciliària, sociosanitaris, cures, subministrament d’aigua i energia, transport, neteja, alimentació, farmàcies i molts altres. La majoria són treballadores amb condicions precàries i treballs poc valorats socialment. Aquesta primera setmana d’estat d’alarma, des de tots aquests sectors arriben denúncies de la irresponsabilitat empresarial, la manca d’aplicació de protocols sanitaris i la pràctica inexistència d’Equips de Protecció Individual (EPI). En molts serveis externalitzats per les administracions públiques es reprodueix aquesta situació. Fins ara la Inspecció de Treball no està reaccionant amb la rapidesa i la contundència necessàries a la denúncia per part dels sindicats de situacions dramàtiques.

És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc, com a residències o el Servei d’Atenció Domiciliària, que es troben ja en col·lapse. Sense la precarietat que pateixen les gericultores i la resta de treballadores de cures s’haurien evitat contagis i morts. També ens preocupa la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les jornaleres i jornalers migrants del camp andalús. Moltes viuen en assentaments de barraques, sense accés a aigua o a llum i sense cap mena d’assistència sanitària i jurídica. Cal intervenir ja i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.

Cal assenyalar la situació d’abandonament i vulnerabilitat de les treballadores de la llar i les cures. El règim especial de la Seguretat Social les priva del dret a l’atur i les deixa amb pensions més minvades que a la resta de treballadores. En aquesta crisi sanitària i de cures estan patint acomiadaments, les internes estan tancades amb els seus ocupadors i sense mesures de protecció sanitària en què la Inspecció de Treball pugui intervenir. Perquè la situació deixi de ser tan precària s’ha de ratificar el Conveni 189 de l’OIT. Mentrestant, és impostergable la inclusió d’aquest sector en la provisió d’Equips de Protecció Individual per a evitar la propagació del contagi.

PARALITZAR TOTA ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA NO ESSENCIAL I LLANÇAR UN PLA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ D’EPIS, TESTs i EQUIPS DE VENTILACIÓ

Les mesures de protecció de la salut pública s’han quedat a la porta de les empreses. És una irresponsabilitat que mentre es restringeix la mobilitat i en ple estat d’alarma, es permeti que empreses amb activitats que no són imprescindibles continuïn com si res amb la producció. En la majoria dels casos les empreses a més funcionen amb escasses o nul·les mesures de protecció de riscos laborals. Durant la setmana, multitud de sindicats, comitès i plantilles han parat l’activitat dels seus centres de treball a través de l’aplicació de l’article 21 de la Llei de Protecció de Riscos Laborals.

No obstant això, de nou, el Govern no pot mirar cap a una altra banda ni deixar en mans dels interessos privats la vida i salut de la gent. Cal decretar el tancament de tota activitat no essencial i evitar que continuïn propagant-se contagis. Alhora, cal llançar un pla industrial per a produir tots els tests, EPIs i equips de ventilació necessaris, utilitzant les instal·lacions i recursos de les indústries paralitzades.

PROHIBIR ELS ACOMIADAMENTS I INTRODUIR UNA RENDA BÀSICA DE QUARANTENA UNIVERSAL I INCONDICIONAL

La patronal està aprofitant el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. A més, l’allau d’ERTOs gairebé no diferencia entre petites empreses (50 treballadores o menys) sense ingressos que es juguen la seva viabilitat, i multinacionals amb beneficis milionaris, amb una exoneració del 75% de les quotes de la Seguretat Social. Cal donar-li la volta a la situació i que les mútues privades i grans empreses paguin la seva part. Una possibilitat és un permís retribuït de 4 setmanes assumit per la patronal, sense perjudici del que es pugui acordar en la negociació.

Cap persona acomiadada i ningú exposat de manera innecessària

Però sense o amb treball contractual, ningú es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària, o les conseqüències socials seran devastadores. Per això, és imprescindible introduir una “renda bàsica de quarantena” que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir a les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als que subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal, i als que es dediquen a les cures de menors, dependents i persones grans sense remuneració. L’accés a la renda bàsica s’ha de garantir a tota persona, independentment de la nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.

A més, s’ha de garantir tota la potencialitat dels Serveis Socials –sense funcionament en la majoria d’administracions, o al mínim de la seva activitat– perquè cap família quedi desprotegida sense alimentació ni béns bàsics que són procurats per aquests avui inexistents Serveis Socials.

            RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió, la càrrega de les cures i la vulnerabilitat sobre les famílies i altres unitats de convivència, i especialment sobre les dones. Calen mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció, detecció de la violència masclista i suport a les dones exposades a situacions de violència en aquest context, perquè el confinament no es converteixi en un aïllament i una condemna per a elles.

                                ALLIBERAMENT PRESES VULNERABLES

A les presons les condicions de vida són ja de per si pèssimes i la desatenció sanitària és una constant. Cap dels centres penitenciaris a l’Estat espanyol té capacitat per a aïllar en condicions adequades (no en cel·les de càstig) a les internes que puguin presentar símptomes, ni molt menys tractar de forma adequada a aquelles que puguin presentar una simptomatologia greu. És per això que exigim que les preses que siguin classificades com a població de risc per la seva edat o per tenir malalties prèvies siguin excarcerades de manera immediata.

SUSPENSIÓ DEL PAGAMENT DE LLOGUERS, HIPOTEQUES I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I PARALITZACIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS

Esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors està condemnat al fracàs. Són necessàries mesures que els frenin. Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers (amb compensació als arrendadors particulars que el requereixin) perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. La moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern consisteix en una simple suspensió temporal amb criteris molt restrictius. Quan finalitzi, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTOs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social‒. Per a la banca, només ajorna el cobrament i, de nou, no assumeixen cap cost d’aquesta situació. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute.

En el mateix sentit, cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions), sense restriccions i amb una expressa prohibició de tall en tot l’àmbit domèstic, i que les grans empreses assumeixin el cost amb els seus beneficis milionaris. Aquests serveis essencials per a la vida han de ser gestionats de forma pública i democràtica.

Per complir amb els dictàmens del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, més enllà de la durada estricta de l’estat d’alarma, atès que els seus efectes es veuran en els pròxims mesos. Per a pal·liar l’efecte de la crisi a mitjà termini s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.

TANCAMENT DELS CIEs, FI DE LES DEPORTACIONS I DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA

Els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones migrants i racialitzades han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. La situació dels CIEs és molt similar a la de les presons, per la qual cosa s’imposa la necessitat de tancar tots els CIEs. A més, s’han d’elaborar mesures encaminades a evacuar les persones internes als CETI’s a Ceuta i Melilla i permetre el seu accés a la península.

Així mateix, urgeix evitar que les mesures especials de les forces i cossos de seguretat de l’Estat siguin utilitzades per a donar cobertura a batudes racistes. Cal assegurar la protecció dels centres d’acollida, posant especial atenció a la situació dels menors estrangers no acompanyats (MENAS), i mantenir la cobertura de les persones que compleixin la majoria d’edat i estiguin en situació de tutela, no deixant-les desemparades. Per a evitar posar en especial situació de risc a les persones migrants cal derogar la llei d’estrangeria i emetre l’ordre perquè tinguin validesa identificativa els documents caducats.

També exigim que es garanteixi la traducció de totes les instruccions governamentals, les recomanacions sanitàries i els recursos comunitaris que s’habilitin, en diversos idiomes atenent criteris de diversitat cultural de cada comunitat, així com l’elaboració de material informatiu de prevenció en diversos idiomes.

GARANTIR RECURSOS PÚBLICS SUFICIENTS PER A L’APLICACIÓ DEL PLA DE XOC SOCIAL

Les mesures aprovades pel Govern fins al moment es basen en un augment de la despesa pública i alhora l’exoneració del pagament d’impostos, és a dir, una minva d’ingressos amb un sistema fiscal ja fortament regressiu. Els milers d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades. Centenars de milers de sous i cotitzacions socials seran sufragades amb diners públics sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari va desplaçar un problema de deute privat al sector públic, i això no es pot tornar a repetir.

La banca ha d’assumir pèrdues econòmiques i tornar a la societat el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat. De la mateixa manera, l’IBEX 35 i la resta d’empreses amb enormes beneficis han d’assumir la seva part del cost d’aquesta crisi. No pot recaure de nou únicament sobre l’esquena de la majoria social mentre una minoria segueix enriquint-se.

Aquestes mesures són imprescindibles, possibles i urgents per a una sortida de la crisi del coronavirus diferent de la del 2008. En aquest comunicat ens limitem a assenyalar les línies mestres d’un Pla de Xoc Social i no podem detallar tota la seva concreció en una bateria més concreta de propostes. Les diferents organitzacions, sindicats i plataformes impulsores del Pla de Xoc Social hem treballat i seguim treballant en el seu desenvolupament en els àmbits de lluita a què ens dediquem. Si el Govern no aplica aquestes mesures o les aplica parcialment buscarem totes les vies col·lectives per pressionar i garantir els drets de milions de persones.

Animem a totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària i la paralització econòmica es converteixin en una nova excusa per augmentar el deteriorament ecològic i climàtic, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals.

Resum Moratòria hipotecaria COVID-19 i Document Útil per a sol·licitar-la al teu banc

Actualització octubre 2020: Aquesta mesura deixa de ser vàlida amb les noves mesures del Govern de l’Estat

Ahir 18 de març, enmig de la crisi sanitària generada per la COVID-19, es va publicar al BOE un paquet de mesures aprovades pel Govern per fer front a la situació. Entre elles, es troba una moratòria hipotecària (es posposa el pagament de la quota) en els casos d’habitatge habitual. Llegeix bé aquest document per saber si et trobes entre els supòsits per acollir-te.

A continuació resumim les línies bàsiques i presentem un Document Útil per a sol·licitar-lo a la teva entitat bancària. Si tens algun dubte, pots escriure’ns a lapahdebarcelona@gmail.com.

Base normativa

  • Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.
  • Enllaç: https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2020-3824
  • Moratòria de deute hipotecari per a adquisició d’habitatge habitual: arts. 7-16.

Àmbit d’aplicació

  • Contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària per a adquisició d’habitatge habitual.
  • Deutor en els supòsits de vulnerabilitat econòmica de l’article 9 del RDL.
  • Extensiu a fiadors i avaladors del deutor principal, respecte del seu habitatge habitual.

Situació de vulnerabilitat econòmica

  • Quatre supòsits (s’han de complir tots):
  1. Nova situació d’atur o empresaris/professionals amb pèrdua substancial de vendes/ingressos (mínim 40%).
  2. Ingressos unitat familiar no superin els del mes anterior a la moratòria:
    • Caràcter general: 3 IPREM mensual = 1.613,52 €.
    • +0,1 per fill a càrrec = 53,78 €.
    • +0,15 per fill a càrrec per a famílies monoparentals = 80,68 €.
    • +0,1 major de 65 anys = 53,78 €.
    • Unitat familiar amb persona amb discapacitat > 33%: 4 IPREM = 2.151,36 €.
    • Deutor hipotecari amb paràlisi cerebral, malaltia mental, discapacitat intel·lectual, totes > 33%; discapacitat física o sensorial > 65%, malaltia greu que incapaciti al deutor o el seu cuidador per a treballar: 5 IPREM = 2.689,20 €.
  3. Quota hipotecària + subministraments > 35% ingressos nets de la unitat familiar.
  4. Alteració significativa de les circumstàncies econòmiques de la unitat familiar a causa de l’emergència sanitària: l’esforç de la càrrega hipotecària s’hagi multiplicat mínim 1,3.

Fiadors, avaladors i hipotecants no deutors

  • Si són vulnerables, poden exigir que el banc esgoti el patrimoni del deutor principal abans de reclamar-los el deute a ells. No exclou l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques al deutor principal.

Acreditació de les condicions de vulnerabilitat

  1. Atur: certificat de prestacions amb la quantia mensual percebuda.
  2. Cessament d’activitat: certificat expedit per Hisenda o la CCAA.
  3. Nombre de persones que viuen a l’habitatge:
    • Llibre de família o certificat de parella de fet.
    • Certificat d’empadronament actual i que abasti els 6 mesos anteriors.
    • Declaració de discapacitat, dependència o incapacitat permanent (si és el cas).
  4. Titularitat dels béns:
    • Nota simple de tots els membres de la unitat familiar.
    • Escriptures de la compravenda i la hipoteca de l’habitatge.
  5. Declaració responsable indicant que es compleixen els requisits del RDL.

Sol·licitud i concessió

  • Des del 19 de març.
  • Fins a 15 dies hàbils (3 setmanes) després de la fi de la vigència del RDL. Això és, si no hi ha una modificació per a ampliar la seva vigència, el 3 de maig de 2020.
  • Un cop realitzada la sol·licitud, el banc haurà d’implementar-la en un màxim de 15 dies (3 setmanes).

Efectes

  • Suspensió del deute hipotecari durant el termini de vigència. No es pot exigir el pagament, però la quantitat que es deu es manté igual. No és una condonació! Tampoc es podrà exigir el pagament de qualsevol altre concepte que integri la quota hipotecària: amortització del capital, pagament d’interessos. No es reportaran interessos.
  • Inaplicació de la clàusula de venciment anticipat durant la moratòria.

Conseqüències d’aplicació indeguda

  • Si un deutor hipotecari es beneficia de les mesures sense complir amb els requisits, serà responsable de danys i perjudicis, així com altres despeses d’aplicació de les mesures.
  • L’import d’aquesta indemnització no podrà ser inferior al benefici que hagi obtingut.
  • També serà responsable el deutor que busqui situar-se o mantenir-se en les condicions de vulnerabilitat a propòsit per a ser beneficiari de les mesures.

Si compleixes amb els requisits, hauràs d’acudir o contactar amb el teu banc per a sol·licitar que activin el mecanisme i aportar la documentació requerida. Tingues en compte que alguns dels documents hauràs de demanar-los abans a Hisenda o al teu Ajuntament, així que no t’adormis.

Descarrega aquí el document útil per a presentar-lo en la teva entitat bancària.

Lògicament, aquesta moratòria es queda molt curta i seguirem lluitant perquè aquesta crisi no la paguin les de sempre. Necessitem un pla de xoc social que no deixi ningú a la cuneta. Exerceix els teus drets. Sí Que Es pot!

Amb la crisi del coronavirus, hi ha més vides en joc que mai

Si el Govern Progressista realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires i no limitar-se a un tebi ajornament de les hipoteques

Sobre el Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, en termes d’habitatge, des de la PAH veiem curtes i poc efectives les resolucions plasmades en habitatge. Trobem a faltar, un cop més, que no s’obligui a la banca i grans propietaris, com els fons voltor, a corresponsabilitzar-se per a rescatar realment al sector més vulnerable de la ciutadania, ampliat per culpa de la crisi sanitària. Apel·lant a les paraules de Pedro Sánchez, no n’hi ha prou amb esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors, són necessàries mesures que els obliguin a això, exonerar el pagament d’hipoteques i de lloguers, per a no ampliar per culpa del coronavirus el nombre de desnonaments ja programats i suspesos, que s’activaran quan es reprengui l’activitat judicial. L’habitatge és de primera necessitat i un dret. Que aquesta crisi sanitària no es converteixi en el motiu perquè un major nombre de famílies perdin la seva llar.

Aquests durs moments que està patint tota la ciutadania, no han de traduir-se tant en una major protecció per a empreses amb grans beneficis sinó en una autèntica protecció de les famílies treballadores, perquè no tornin a ser els que més pateixin els efectes d’aquesta crisi sanitària que, sense ser alarmistes, pot generar una nova etapa de recessió de la qual costarà recuperar-se.

Sobre la moratòria del pagament d’hipoteques, als qui compleixin tots els requisits de vulnerabilitat, consisteix simplement en una suspensió temporal del pagament de quotes, que es reprendran un cop conclogui la seva vigència que, inicialment, és de només un mes. Un cop conclosa aquesta vigència, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTOs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social. Per a la banca, suposa només una demora en el cobrament i sortir airosa d’aquesta situació que ens afecta a totes, res nou. Des de la PAH demanem l’exoneració de les quotes.

Als avaladors se’ls reconeix únicament el dret d’exclusió només si també compleixen els supòsits de vulnerabilitat, i el limitat termini per a sol·licitar la moratòria deixarà fora els qui pateixin els efectes retardats de la crisi, a part del col·lapse burocràtic quan s’aixequi la quarantena.

Estem davant d’una situació d’emergència, davant la qual la banca també ha d’assumir pèrdues econòmiques com la resta de la ciutadania; i tornar a la societat, amb habitatges buits, el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat, ja que són culpables de la crisi econòmica. Les famílies ja vam pagar la crisi de 2008; moltes sense habitatge, unes altres encara sobreendeutades i vam quedar milers, amenaçades pel capital, i no hem de tornar a pagar aquesta.

Tampoc és suficient la moratòria del tall de subministraments bàsics i telecomunicacions (al consumidor vulnerable o en risc d’exclusió), i més sense establir com ni quan caldrà fer front a les factures acumulades després d’acollir-se a aquesta moratòria. Per què no implicar les grans empreses subministradores en la moratòria i en definitiva en la factura final de les famílies? En uns moments en què el confinament provocarà pujades importants en el consum dels subministraments bàsics, sumat a la caiguda dels ingressos per a moltíssimes llars, no n’hi ha prou amb garantir que no hi hagi talls per impagament o ampliar en el temps el bo social, cal corresponsabilitzar a les subministradores perquè assumeixin el cost de les factures de les famílies en situació de vulnerabilitat. Amb els beneficis milionaris a causa dels preus inflats de les factures, bé poden rebaixar una mica empatitzant amb la crisi sanitària i l’efecte sobre tota la població. Cal ressaltar que no hauria de ser l’Estat qui compensi a les subministradores, parlem de rescatar persones.

La gravetat més gran d’aquest Reial Decret, recau en la manca de menció als lloguers i a una moratòria de les rendes. Si les inquilines ja protagonitzen gairebé el 70% dels desnonaments habituals, és obvi que en aquests moments de crisi són un dels sectors de la societat amb major risc d’impagament i pèrdua de la llar. Deixar el futur de les inquilines en mans de la “filantropia” dels grans amos com Blackstone, és pura barbàrie. La manca de mesures referent a això, en què caldria corresponsabilitzar als grans propietaris ‒banca i fons voltor‒ d’aquesta situació, compensant a particulars ‒persones físiques‒, deixa enrere a milers de persones que viuen de lloguer al nostre país. Una cosa que ens sorprèn quan a primera instància el lloguer semblava el primer cavall de batalla d’aquest nou govern. Si la majoria de les cases llogades a Espanya, són propietat de la banca o de SOCIMIS (paradisos fiscals societaris) participades per la banca, per què no exonerar aquestes rendes de lloguer mentre duri la crisi? No es pot augmentar l’emergència habitacional privant del dret a aquest ampli sector de la ciutadania.

Malgrat allò que ha dit Pedro Sánchez, en la seva compareixença post Consell de Ministres sobre que «ningú perdria la seva casa per aquesta crisi», aquest Reial decret no contempla absolutament res sobre desnonaments en el text legal, per la qual cosa, un cop es reactivin els jutjats, tornaran moltes famílies a ser posades al carrer. A final d’any caldrà sumar als desnonaments previstos abans de la crisi, els que es provoquin a conseqüència d’aquesta recessió econòmica. I aquesta situació és insuportable.

Quin millor moment que aquest per a recuperar el rescat bancari i l’espoli de fons voltor que exonerant del pagament als afectats mentre duri la crisi i els seus efectes en el temps?, o la renovació dels lloguers socials que vencen ara?

Bankia, Sareb i altres entitats rescatades o beneficiades de la crisi han de deixar de desnonar, i aportar la contraprestació social que van negar mentre totes ens estrenyíem la bossa. Quin millor moment per obligar a complir el dictamen DESC? La banca, i els fons voltor que van entrar amb ella, han portat a moltes afectades a perdre la seva salut i la seva vida. Que mínim que mobilitzar el seu habitatge per posar-lo a disposició de la societat i donar resposta social a persones en precari que no poden accedir a un habitatge adequat en un mercat inflat, o víctimes de violència masclista ara més desprotegides per aquesta nova crisi. Si les mesures de Govern deixen despenjada a tanta gent empobrida que ja patia precarietat abans d’aquesta crisi, no podem admetre que augmenti, sent vital l’establiment d’una renda bàsica que asseguri viure dignament a totes les persones.

L’avançat fins ara, l’ajornament del cobrament d’hipoteques o la prohibició de talls de subministraments bàsics, és conseqüència directa de la campanya iniciada per la PAH i per desenes d’altres col·lectius socials que hem exigit un Pla de Xoc Social, una resposta social a la crisi econòmica que està generant aquesta emergència sanitària. Recordem la postura de Nacions Unides i la dels seus relators especials que han visitat recentment el nostre país: evitar els retrocessos en matèria de drets humans és tan sols una qüestió de voluntat política. Afirmació que ara agafa molt més sentit i responsabilitat.

Si alguna cosa està demostrant aquesta crisi sanitària, és la consciència social. Després d’anys denunciant les retallades públiques i les privatitzacions, ara estem veient l’efecte d’aquest tipus de polítiques. Tot i això, gràcies al compromís de les seves treballadores, la sanitat pública està donant una gran demostració de forces i solidaritat.  

Organitzades en la PAH, seguirem pressionant per a aconseguir que la banca, fons voltor i Socimis, juntament amb les grans elèctriques i subministradores, es corresponsabilitzin de la situació, disminueixin una mica els seus beneficis a càrrec del rescat impagat, perquè les pèrdues no recaiguin sempre en els centenars de milers de famílies, s’implementin mesures en matèria de lloguer i, en definitiva, fins que se’ns asseguri que aquesta crisi no la pagarem ara i més endavant les de sempre. 

La PAH vol abraçar totes les persones que, per un motiu o un altre, estan patint la situació, especialment les persones afectades per la malaltia i els seus familiars; donem explícitament les gràcies a totes les valentes de la Sanitat, que encara exposant les seves vides, ens regalen vida, a totes aquelles que amb la seva generositat ens marquen un horitzó d’esperança i superació en el futur. Compteu amb la PAH per a aconseguir-ho.

[Comunicat] Davant la crisi del Coronavirus, a la PAH de Barcelona baixem el ritme de l’activitat

A causa de les últimes informacions, recomanacions i el Decret de l’estat d’alarma del Govern central davant la crisi del Coronavirus COVID-19, a la PAH de Barcelona hem decidit prendre mesures per responsabilitat social. Moltes de les famílies que participen en la nostra assemblea estan formades per persones grans, el principal grup de risc que poden contraure el virus.

Per aquest motiu i davant les recomanacions sanitàries del Govern, de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de baixar el ritme de l’activitat, de mantenir distància prudencial entre les persones i evitar el màxim possible desplaçaments en transport públic així com les reunions multitudinàries en espais tancats hem decidit adoptar les següents mesures:

Assemblea dels dilluns a les 18h

L’assamblea de benvinguda que realitzem habitualment els dilluns a les 18 h queda suspesa mentre duri l’estat d’alarma.

Desnonaments

Els desnonaments han quedat aturats mentre duri l’estat d’alarma, segons les últimes informacions del Consell General del Poder Judicial.

Documents útils

Recorda que en la nostra web trobaràs molta informació i documents útils per a paralitzar el teu desnonament, aconseguir el teu lloguer social o denunciar al gran propietari (si és el cas) per no oferir-te un lloguer social. Et recomanem que visitis la nostra web i llegeixis el nostre llibre verd per a estar informada dels teus drets. Recorda que juntes sí que es pot!

Per a més informació compartim les mesures de prevenció recomanades per la Generalitat de Catalunya per a evitar la propagació del virus: Consulta-les aquí.

Us recordem que pots seguir tota la nostra activitat a xarxes: Twitter, Facebook, Instagram i també al nostre canal de Telegram.

Si tens algun dubte que no pot esperar, contacta amb nosaltres per e-mail a lapahdebarcelona@gmail.com, en la mesura que sigui possible et contestarem.

Cuidem-nos entre totes.

Si cal aturar-ho tot, parem també els desnonaments

Davant la situació generada per l’aparició del coronavirus COVID-19 i l’adopció de mesures que tinguin en compte la protecció de la salut de les persones amb l’adequat funcionament de jutjats i tribunals, conforme les instruccions del Consell General del Poder Judicial, la PAH fem crida a la Presidència de l’Estat i al CGPJ perquè se suspenguin tots els desnonaments programats per al mes de març o fins que se superi la crisi sanitària que està paralitzant el país.

Demanem la màxima responsabilitat davant les 250 famílies desnonades diàriament, una situació dramàtica en si mateixa, així com es prenguin les mesures necessàries que donin compliment a la defensa dels Drets Humans recollits en la nostra legislació vigent Estatal i Internacional.

La PAH, encara que ens vegem obligades a rebaixar part de la nostra activitat per aquesta crisi, no deixarem de sortir al carrer a defensar a les famílies amb risc a ser desnonades sense alternativa de cap mena.

No obstant això, hem elaborat un document per a presentar als jutjats en cas de tenir ordre de desnonament demanant la suspensió immediata.

El document es pot descarregar en aquest enllaç — Suspensió desnonament per coronavirus