La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals

La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals. Representants de les principals llistes electorals, amb l’excepció del PP, visiten el nostre local i viuen de primera mà un assessorament col·lectiu. La trobada també serveix per traslladar-los les propostes del col·lectiu en relació a l’accés a l’habitatge a la ciutat

Barcelona, 7 de maig de 2019

L’assemblea que la PAH Barcelona celebra cada dilluns, d’assessorament col·lectiu a persones en risc de perdre la seva casa i/o que ja l’han perdut, va comptar ahir amb la participació de representants de les principals candidatures que competiran el pròxim 26 de maig a les eleccions municipals de la capital catalana. El principal objectiu de la trobada va ser mostrar a les futures governants de la ciutat la realitat de milers de famílies que el dia d’avui no tenen garantit l’accés a l’habitatge.

Entre les assistents, hi havia Lucía Martín (BComú), Albert Civit (JxC), Celestino Corbacho (BCN Canvi – Cs), Maria Buhigas (ERC), Laia Bonet (PSC), i Anna Saliente (CUP), totes elles presents a les llistes dels seus respectius partits. Algunes de les representants van venir acompanyades també dels seus assessors en matèria d’habitatge. Lamentablement, el PP no ha estat capaç d’aportar cap candidata a l’encontre, demostrant un cop més el seu nul compromís amb el dret a l’habitatge i el seu menyspreu cap als moviments socials.

Després que les candidates fossin testimonis durant una hora de l’habitual assessorament col·lectiu, va arribar el torn de traslladar-los els principals problemes que dia rere dia vivim a les nostres assemblees i que afecten milers de famílies a tota la ciutat. Aquesta part es va dividir en 8 blocs en els quals una integrant de la PAH, afectada per la problemàtica concreta, va poder explicar-los de primera mà la seva situació personal, exemples d’altres companyes, així com oferir propostes concretes sorgides de la mateixa assemblea.

La idea a partir d’ara és clara: traslladarem aquestes demandes físicament a les diferents candidates perquè en el termini d’una setmana ens confirmin si tenen previst complir-les en el cas que arribin al govern municipal, i farem incidència en la campanya electoral que s’inicia el dilluns que ve perquè la ciutadania sàpiga quines candidatures es troben a favor del dret a l’habitatge i quines tenen intenció de fer política des dels seus despatxos sense escoltar la societat civil.

Entre els temes tractats, es van incloure les dificultats per accedir a la Mesa d’emergència, amb algunes exclusions arbitràries, com és el cas de les famílies que provenen de desnonaments en locals o habitatges públics; la llarga llista d’espera per accedir a un pis definitiu, que en alguns casos sobrepassa els dos anys i que comporta que moltes famílies hagin de malviure durant aquest temps en pensions sense cuina; la necessitat d’augmentar el parc públic d’habitatge, que es troba molt lluny de les principals ciutats europees; o l’increment dels preus del lloguer, fruit de l’actual bombolla, i que està expulsant a milers de famílies dels seus barris.

L’espai també va servir per plantejar els problemes que moltes persones han d’afrontar quan només els queda l’opció d’ocupar en precari un habitatge i que en molts casos l’Administració abandona a la seva sort; o el tracte que moltes famílies reben per part dels ens públics, des de Serveis Socials, passant per les oficines d’Habitatge o les noves unitats creades de mediació (SIPHO). Per últim, es va compartir un problema que cada cop és més comú a la ciutat com és l’expulsió de totes les veïnes d’un bloc després que un fons voltor l’adquireixi en la seva totalitat.

Entre les principals demandes de la PAH de Barcelona que vam traslladar a les assistents, destaquem:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.
  • Augment del parc públic. Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.
  • Lloguer. Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.
  • Ocupacions. Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.
  • Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO. Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.
  • Blocs. Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

Posteriorment, les representants polítiques van disposar d’uns minuts per oferir-nos el seu punt de vista de tot el que se’ls havia traslladat i si es comprometien a dur a terme algunes de les demandes en cas que arribessin al poder. En línies generals, les assistents van agrair la invitació i el fet de poder posar cares a les estadístiques amb què treballen des dels seus gabinets i es van comprometre a estudiar les propostes de la PAH i a oferir-nos una resposta durant els pròxims dies.

Previ a aquest moment, l’assemblea s’havia iniciat amb una introducció de l’origen de la PAH i tot el que hem aconseguit en els nostres 10 anys d’història, tant en l’àmbit municipal com en l’autonòmic i l’estatal. Pel que fa a Barcelona, vam repassar l’èxit aconseguit l’any passat amb la mesura del 30%, impulsada conjuntament amb l’ABTS, la FAVB, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogateres; les victòries assolides en forma de lloguers socials, dacions en pagament i condonacions de deute davant d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge; els assessoraments col·lectius, que compten amb la participació d’una mitjana de 100 famílies cada dilluns; els acompanyaments i accions que hem realitzat, peça fonamental per desencallar casos que semblaven no tenir sortida; així com els més de 100 desnonaments aturats al llarg dels primers mesos d’aquest 2019.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament aquest tipus de trobades, que apropen la realitat del carrer a les representants polítiques, en massa ocasions allunyades del dia a dia i de les conseqüències que les seves decisions tenen per a milers de famílies a la nostra ciutat. No obstant això, com hem avançat abans, això és només un punt de partida per seguir fent incidència durant la campanya electoral i el proper mandat fins que aconseguim que l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat no sigui una quimera, sinó un dret garantit a tots els nivells.

Ens tindran cara a cara amb la realitat de l’habitatge.

Sí que es pot!

Volem una #CiutatPerViure

Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad