Resposta de la PAH de Barcelona a la roda de premsa de l’alcaldessa Ada Colau

PerPAH_Bcn

Resposta de la PAH de Barcelona a la roda de premsa de l’alcaldessa Ada Colau

Avui 21 de maig l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat i contestat preguntes sobre habitatge, juntament amb la regidora d’habitatge Lucía Martín. Des de la PAH de Barcelona volem comentar les mesures anunciades en la roda de premsa

Entre elles, l’Ajuntament de Barcelona ha proposat aquest matí un Pacte d’Estat per l’Habitatge. Des de la PAH ahir vam transmetre al secretari David Lucas mesures que no poden esperar a posar-se en marxa i la creació d’espais amb la societat civil, perquè nosaltres som les que sabem millor que ningú com superar aquesta emergència habitacional generada per la crisi sanitària i econòmica.

Algunes d’aquestes propostes, i moltes més, portem temps defensant-les des de la PAH. Per exemple, en la nostra campanya Habitatge per Dret, o en les propostes de millora del RDL 11/2020.

Així celebrem mesures que avui ha anunciat l’Ajuntament de Barcelona, que van en la línia que des de la PAH estem proposant, com l’extensió de la moratòria de tots els desnonaments i pròrrogues de lloguer per a famílies vulnerables, que des del consistori es proposa durant sis mesos més, i des de la PAH que s’adeqüi a cada cas, però mínim fins al 31 de desembre de 2021. Siguem responsables, sabem que en 6 mesos és impossible recuperar-se i tindrem una allau de desnonaments a Barcelona. Tan sols el 2019 vam patir a Barcelona 2.125 desnonaments, sense comptar els no comptabilitzats: els anomenats invisibles, de famílies que han optat per abandonar abans l’habitatge o els que provenen de situacions d’ocupació en precari. A més, després de la dura feina que s’ha fet des de les PAHs i la insistència a expandir la moratòria a tot l’Estat, avui l’Ajuntament de Barcelona ha recollit el guant a les nostres demandes.

Una mesura interessant que s’ha anunciat avui és la d’utilitzar la fiscalitat per a incentivar la producció de lloguer assequible i el foment de la rehabilitació. D’altra banda, penalitzar l’ús d’entramats especulatius com les SOCIMIS. Com sempre, ens falta concreció. La ciutadania vol saber com i quan s’implementarà la mesura, i quin efecte tindrà. Des de la PAH de Barcelona creiem que aquestes mesures no poden esperar i que des del mateix Ajuntament s’han de buscar mecanismes per posar-les en marxa. No podem permetre que empreses que no paguen impostos a la nostra ciutat, puguin especular amb les nostres vides, comprant edificis plens de veïnes per després fer-les fora de les seves cases i vendre o llogar els pisos a preu de luxe.

Al seu torn, Martín ha expressat la necessitat de dotar als municipis de capacitat per adquirir habitatge per tempteig i retracte, sota preu de mercat, i per obligar els grans tenidors a destinar habitatges a lloguer assequible o introduir gravàmens a compravendes successives. Des de la PAH volem saber quants pisos s’han captat a través d’aquest mecanisme en els últims anys, especificant la propietat i a quin preu. A més de la previsió per a enguany. Una de les nostres reclamacions històriques és l’increment del parc de lloguer a la ciutat de Barcelona, i aquest és un mecanisme per a augmentar-lo que creiem que s’ha d’explotar, igual que la cessió obligatòria d’habitatge de privats.

Finalment, han fet èmfasi en la necessitat de potenciar la rehabilitació per generar llocs de treball, han demanat un augment dels recursos pressupostaris que es destinen a habitatge i avançar cap a una regulació justa dels contractes de lloguer.

Des de la PAH coincidim que l’exclusió residencial no es pot resoldre des de Serveis Socials. Davant situacions excepcionals com la que estem vivint, són necessàries mesures que contemplin la problemàtica des d’una perspectiva àmplia, que tingui en compte el sector econòmic i construcció, i que corresponsabilitzi al sector privat. I afegim: cal aixecar la mirada i ser conscients que la crisi de salut pública està lluny d’acabar i que la població continua sent vulnerable a nous pics de contagi. L’objectiu urgent ha de ser aprofitar cada moment per a garantir l’accés a l’habitatge, a tota la ciutadania, al més aviat possible.

Les respostes d’emergència, com a equipaments d’allotjament temporal, són per respondre a crisis puntuals i han d’alliberar-se per a fer front a noves emergències que puguin sumar-se al problema de salut actual (esdeveniments meteorològics, incendis o altres contingències).

Volem recordar al govern de l’Ajuntament (BeC-PSC) que són els mateixos partits que estan al govern de l’Estat. I, d’altra banda, ressaltar que ens sorprèn que no s’hagi fet un pla ni esmentat què farà l’Ajuntament amb les 1200 persones que malviuen en pensions i les 1000 que viuen al carrer.

Esperem que el govern de l’Estat prengui nota. La PAH exigeix estar en aquestes negociacions perquè han sortit de la ciutadania les mesures més garantistes, com la Llei 24/2015 i el 30%. Sabem del que parlem i tenim propostes.

Des de la taula sectorial de Drets Socials del Pacte per Barcelona, i des d’altres espais en què participem, seguirem exigint mesures urgents per a garantir el dret fonamental a l’habitatge digne. Sabem que Sí Que Es Pot i no pararem fins a aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

En plena crisi del coronavirus Núria Marín i l’Ajuntament de l’Hospitalet pretenen deixar al carrer a famílies vulnerables

Des de la PAH exigim que es compleixi la Llei i que se’ls concedeixi un habitatge de la Mesa d’emergència de la ciutat. El continu maltractament a les famílies més vulnerables per part de Núria Marín i el seu ajuntament ha d’acabar d’una vegada per sempre

Avui 20 de maig de 2020, la PAH de Barcelona denunciem públicament la vulneració de drets que pateixen les famílies de l’Hospitalet de Llobregat. En plena crisi de la COVID-19, i durant l’estat d’alarma, l’Ajuntament del municipi, liderat per Núria Marín, segueix incomplint la Llei 24/2015 i pretén deixar a les famílies al carrer.

Casos com el de la Khadija són un clar exemple. La Khadija i les seves tres filles de 18, 17 i 7 anys van patir un desnonament sense previ avís el passat 26 de febrer. Un cop més l’Ajuntament va intentar deixar-les al carrer, vulnerant així la Llei 24/2015 que els obliga a oferir un reallotjament a aquelles famílies que han patit un desnonament. Però gràcies a la força de la PAH i la nostra pressió a Serveis Socials del municipi vam aconseguir que les reallotjaran en un hostal. Des de llavors la família rep trucades de l’Ajuntament per a “avisar-los” que quan acabi l’estat d’alarma hauran d’abandonar l’hostal i buscar-se un lloc on viure. És un assetjament constant que ha fet que el seu estat de salut es vegi afectat. Des de la PAH denunciem el maltractament psicològic habitual des de l’Ajuntament a les famílies com la de la Khadija, que a causa de la pujada dels lloguers i la falta de treball no poden continuar pagant el seu lloguer. Recordem que la Khadija es troba en situació de vulnerabilitat i els seus ingressos no li permeten accedir a un pis a preu de mercat. A més, compleix amb els requisits que l’empara la Llei 24/2015, plenament vigent a Catalunya, també a l’Hospitalet, on tot ajuntament està obligat a reallotjar en un pis de la Mesa d’emergència a tota família vulnerable per a evitar que es quedin al carrer. L’Ajuntament permetrà deixar-la al carrer amb les seves tres filles? És inadmissible.

O el cas de la Farida que, després de patir un desnonament el passat 24 de febrer, va ser reallotjada amb els seus dos fills, un d’ells menor d’edat, en un alberg destinat a persones sense llar. La situació era totalment insostenible. Les estrictes normes de comportament obligaven a la Farida i els seus fills a abandonar l’alberg a les 9 del matí i no podien tornar fins a les 7 de la tarda, havent d’estar tot el dia al carrer en ple hivern, sense cuina per a poder alimentar-se ni espai d’estudi per als seus fills. Al cap d’uns dies es va sol·licitar el canvi a un lloc millor, ja que la família estava empitjorant de salut i portant-los a una depressió, però una altra vegada més l’Ajuntament es va negar a ajudar a la família. Davant aquestes condicions inhumanes en què van ser reallotjats per l’Ajuntament de l’Hospitalet, la seva situació de salut es va agreujar considerablement fins que, gràcies a la solidaritat d’una amiga, van ser acollits a casa seva. La família de la Farida també reuneix tots els requisits per a accedir a un pis de la Mesa d’emergència, però des de Serveis Socials tornen a insistir que es busqui ella un habitatge. Nosaltres ens preguntem, amb quins ingressos?, si a l’Hospitalet un pis costa de mitjana 900 € i els seus ingressos són de 1.000 €, amb 2 fills? 

L’Ajuntament no pot desentendre’s ni de la Farida ni de la Khadija i les seves famílies. Des de la PAH exigim que es compleixi la Llei i que se’ls concedeixi un habitatge de la Mesa d’emergència de la ciutat. El continu maltractament a les famílies més vulnerables per part de Núria Marín i el seu ajuntament ha d’acabar d’una vegada per sempre.

No és la primera vegada, ni som les úniques, que denunciem la inoperància de l’Ajuntament de l’Hospitalet liderat per Núria Marín. Després de diverses denúncies públiques del maltractament de Núria Marín i l’ajuntament cap a la seva ciutadania, el passat 10 de març ho vam tornar a fer públic juntament amb el Sindicat de Llogaters i l’Aliança contra la Pobresa Energètica davant mateix de l’Ajuntament. La vulneració del dret humà a l’aigua ‒incomplint el decret 2018/184 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona‒ i a l’habitatge ‒incomplint la Llei 24 / 2015‒, és palpable en el dia a dia de la ciutat. L’Hospitalet és la segona ciutat més gran de Catalunya i ha tingut, tan sols en 2019, 554 desnonaments. Els protocols davant d’aquestes situacions envers les famílies són totalment insuficients i ineficients, especialment per a aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat.

Des de la PAH no permetrem aquesta sistemàtica vulneració de drets. Estem parlant de famílies que han patit un desnonament. Famílies amb fills menors. Hi ha vides en joc. Fins quan, Núria Marín? Aquesta és la manera que té el PSOE de Pedro Sánchez de “no deixar ningú enrere”? Tenim clar que és qüestió de voluntat política, de compliment de la Llei i de no vulnerar drets humans. La PAH no pararem fins a aconseguir garantir els nostres drets. O ara, o ens trobareu de front.

PerPAH_Bcn

Benvingudes a la cinquena assemblea online de la PAH

Un cop més la Sonia ens dóna la benvinguda i en Josep ens recorda els punts més importants dels ajuts del Govern per la Covid-19. Comencem amb els nostres antics i nous casos de la família PAH!

Si estàs tenint problemes per fer front al pagament dels subministraments d’aigua, llum o gas, pots entrar a la pàgina web de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i assistir a la seva assemblea virtual d’assessorament col·lectiu el pròxim dia 27 de maig a les 17.00 h.

Lloguers:

La Rosa ens demana informació sobre la renovació de lloguers socials, per a renovar-lo amb Bankia. La seva tasca per a la propera assemblea és que ompli el document útil de lloguer social que tenim al web i li ho faci arribar a Bankia. Té dret a què se li renovi per 7 anys i no cada 1 any, com ara mateix.

L’Iris, després de 7 anys de lloguer en aquest domicili i algunes renovacions, està sol·licitant la moratòria per la Covid-19, però li demanen documents no només d’ella sinó també del seu pare, perquè ell, al moment de llogar aquest pis li va servir d’aval, però actualment ell ja no viu en aquest domicili. Segons la moratòria, això no hauria de ser així, només es pot tenir en compte als que viuen en aquest domicili.

La Mabel comenta que UCI li perdona pagar la meitat del lloguer per dos mesos, però encara no pot pagar perquè és una de les moltes persones que encara no ha cobrat la prestació per l’ERTO.

A la Noemí la seva propietària primer li va dir que paguessin quan tornessin a treballar, i que mirarien el deute acumulat per fraccionar-lo com estableix la llei. Ens seguirà informant.

El Luis fa temps que reclama la renovació del seu lloguer social. Ha enviat ja el document útil sol·licitant-lo i Anticipa no respon res després de dies. Nosaltres des de la PAH li diem: cal seguir lluitant fins a aconseguir-ho. 

El Luis T està intentant renovar amb Anticipa el seu lloguer social després d’una pròrroga d’un any, aconseguida també gràcies a la PAH. Ara li volen ampliar per 6 mesos, per la Covid-19, però no és el que toca, l’han de fer sí o sí el lloguer social, tal com marca la Llei 24/2015.

Hipoteques:

La Carmen està intentant negociar amb Anticipa per aconseguir una quitança de la seva hipoteca pel deute que té. Però tot el que li estan oferint no és per a millorar sinó que empitjoren encara més el seu cas. Li hem traslladat la nostra manera de defensar el cas, i ara la Carmen se sent més empoderada per lluitar per això.

La hipoteca d’en Paul, com ja hem dit en altres assemblees, és totalment abusiva; pagar durant 33 anys només interessos, i l’última quota pagar 285.500 € és inadmissible. Després de setmanes d’intentar negociar amb CaixaBank, ells no responen, però en Paul i la PAH anem molt seriosament i diem que aquesta hipoteca no és legal. O responen o ens trobaran de front.

Fins aquí els casos de l’assemblea d’avui. Recorda que cada dilluns a les 17.30 h ens reunim en una nova assemblea de benvinguda de la PAH.

Si tens problemes per pagar la teva hipoteca, lloguer o vius d’ocupació, t’hi esperem!

PerPAH_Bcn

Crònica del quart assessorament col·lectiu de la PAH BCN en temps del coronavirus

47 persones, 47 ànimes buscant encaminar el vaixell de la vida

Després d’11 anys de lluita, una pandèmia no ens pararà. Arriba la nostra quarta assemblea virtual després d’un mes ajudant a les persones; per a informar-nos, guiar-nos i recolzar-nos en aquests moments que estem vivint.

Un cop més, la Sonia ens dona la benvinguda a l’Assemblea Online de PAH Barcelona. Ens fa veure i sentir què és la normalitat i que juntes lluitarem per tornar-hi una altra vegada.

Informem a totes que l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) torna a les seves assemblees d’assessorament col·lectiu. Dimecres 13 de maig comencen amb la seva primera assemblea online perquè tots els subministraments ens siguin garantits de debò. Pots unir-te a la seva assemblea a l’enllaç https://meet.jit.si/AssessoramentAPE

En Josep ens recorda una setmana més les ajudes per la #COVID19 impulsades pel Govern en matèria de lloguers i hipoteques. A cada assemblea arriben persones noves, i és molt important que estiguin informades perquè puguin accedir als ajuts i no es quedin enrere en aquesta pandèmia. 

La Fernanda ha estat fent els passos que li vam demanar la primera setmana que va arribar. Diu que està negociant amb Intrum, però que ara Esco la truca per a negociar amb ella; va descarregar la nota simple com li vam dir i apareix el nom d’una altra empresa. Ella vol acollir-se a la Llei de segona oportunitat i li diuen que no li tocaria. La PAH li diem que intenti fer-ho mitjançant via judicial i parlar amb la propietat.

Al nostre compah Plácido se li acaba el lloguer social amb el Banc Santander després de 3 anys. Està demanant la renovació segons els seus ingressos i els barems de la Llei 24/2015. Hi ha dues clàusules que ens semblen abusives: a la fi dels 7 anys l’obligarien a anar-se’n de l’habitatge, i que no es farien càrrec dels desperfectes que aquest tingués. Durant aquesta setmana li donarem seguiment al cas perquè pugui signar una renovació justa i d’acord amb els seus ingressos. 

L’Elena ens explica que la seva parella va llogar una habitació en un pis compartit i el van estafar. El presumpte propietari va resultar no ser-ho i ara li volen multar a ell. Els Mossos van ser a casa seva, li van prendre les seves dades i ara li diuen que està en situació d’ocupació. L’amo no vol arribar a un acord per a solucionar-ho, per tant, haurà d’esperar que hi hagi judici perquè es pugui defensar i que porti totes les proves possibles. Li recomanem empadronar-se al domicili i que esbrini si és un gran o petit propietari, a través del registre de la propietat.

En Dhurba té problemes amb el BBVA. Va intentar demanar una condonació del deute però no la van acceptar. Comenta a més que li van negar l’advocat d’ofici al setembre. D’altra banda, van ser estafats per un amic que va posar l’habitatge al seu nom i no com a avalador (com havien quedat en un inici); ara mateix la propietat està a nom d’aquest amic i ha estat subhastada per 90.000 €. Li diem que insisteixi perquè li atorguin l’advocat d’ofici i que torni al banc i continuï insistint en la condonació, i si no que tramiti queixa en la Generalitat.

El Luis està intentant tramitar la renovació del seu lloguer social amb Anticipa però no té encara resposta. Li facilitem un contacte perquè pugui parlar directament amb ells i segueixi insistint. Des de la PAH continuarem lluitant perquè li donin el lloguer social que li correspon i a un preu segons els barems de la Llei 24/2015.

El cas d’en Paul és d’una hipoteca vergonyosa i totalment abusiva. En Paul ha pagat ja 103.000 € d’interessos de la seva hipoteca i encara li queden 19 anys més de pagar tan sols interessos. CaixaBank es nega a donar-li document justificant de tot el que ha pagat durant aquests anys. Li recomanem que miri el valor de subhasta, ja que pot usar-lo com a arma per a negociar, i li facilitem un nou contacte del banc.

La Rosa està intentant acollir-se als ajuts de lloguer per la COVID-19, i la seva gestora li ha dit que torni a enviar la documentació per veure si entra en aquests ajuts. A casa seva hi ha tres persones que aporten diners, el fill que treballa, ella treballa a mitja jornada i el seu espòs que està en un ERTO. La setmana que ve ens informarà de com avança.

La Jessy viu d’ocupació i li correspon un lloguer social, segons el Decret-llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015. En principi la propietat era CaixaBank, però ara sembla que ha canviat de propietat. Li recomanem que continuï sent insistent fins que li donin un telèfon de la propietat i collar per a exigir el lloguer social que li correspon.

El José Antonio vol vendre la seva casa i té ja un comprador però el banc li posa impediments. El banc vol taxar les dues propietats alhora, encara que el deute que té no supera el total de les dues propietats. Seguirem aquest cas en les pròximes setmanes per veure com seguim endavant.

L’Achoura té una veïna molt problemàtica i sembla que té problemes amb l’oficina d’Habitatge. El cas no queda molt clar i li recomanem que per a la pròxima assemblea porti més informació de tot el que ha passat, i que vingui la seva veïna per veure si la podem ajudar millor.

En Mohammed i la seva família han estat reallotjats en diferents llocs realment indignes, pensions, albergs… la situació cada vegada és més complicada. Des de la PAH portem temps treballant en el seu cas i seguirem en això fins a aconseguir un reallotjament digne.

El Jonathan vol renovar el lloguer social amb Budmac i li estan posant impediments en al·legar que viuen altres persones que no apareixien en el contracte en un principi. Els seus ingressos són mínims. Li recomanem seguir exigint la renovació del contracte a nom de la seva mare i que la resta surtin com a convivents del domicili. Budmac no pot vulnerar la llei!

El Joaquín es troba ara en un hostal que li van oferir des d’Habitatge i pregunta si podria aconseguir un lloguer social. No ha tingut un desnonament, sinó un greu desacord familiar, per tant no entraria a optar a un pis de la Mesa d’Emergència. Els seus ingressos no li permeten llogar un pis a preu de mercat. Li recomanem que s’apunti a la borsa de lloguer d’Habitatge i que sol·liciti ajuts per pagar el lloguer.

La Norah comenta que a partir de juny li pujaran l’import de la seva hipoteca. Ella és l’única amb ingressos a casa, el seu marit no treballa per l’edat i la seva filla està a la universitat. Ella vol aconseguir una important quitança i seguir pagant d’acord amb els seus ingressos però el Banc Sabadell li ofereix una dació en pagament i un lloguer social, perdent d’aquesta manera la seva propietat. Li recomanem que miri bé quant podria pagar mensualment i a partir d’aquí calculi la quitança necessària. Ens seguirà informant.

I fins aquí l’assemblea de benvinguda d’avui. Ens acomiadem deixant un parell de torns de paraula per a la setmana que ve i contentes de poder seguir ajudant a tantes famílies, demostrant una vegada més que no estan soles.

Recorda que a la nostra web trobaràs molta informació i documents útils, tant d’hipoteca i lloguer, com d’ocupació, per a seguir defensant els teus drets. 

Ens tornem a trobar dilluns que ve a les 17.30 h. Aquí trobaràs tota la informació de les nostres assemblees.

T’hi esperem!

PerPAH_Bcn

El padró és una obligació! Defensem-nos i parem aquesta vulneració de drets!

Davant la vulneració del dret al padró que exerceixen molts ajuntaments en matèria d’habitatge, des de la PAH deixem clar que ja no hi ha excuses per a empadronar-nos sense cap mena de discriminació.

El passat 2 de maig es va publicar una resolució de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, que clarifica algunes qüestions en matèria d’empadronament i impedeix en la pràctica que els ajuntaments puguin obstaculitzar l’empadronament a famílies que es troben en situació d’ocupació o viuen en locals, per exemple. Això ja estava contemplat en una resolució anterior de 2015, però alguns ajuntaments no ho estaven aplicant correctament.

Des de la PAH som coneixedores que alguns ajuntaments estan posant traves a l’hora d’empadronar persones que estan ocupant un habitatge. Aquesta nova resolució ve a demostrar que els ajuntaments estan obligats a empadronar tota persona que resideixi al seu municipi, sense poder impedir o retardar l’empadronament de moltes famílies.

El padró és un registre estadístic que recull el nombre de persones que viuen en un municipi i per això és la porta d’accés a molts drets bàsics: com l’accés al sistema públic de salut o l’educació, i les administracions locals tenen l’obligació de permetre-ho a tots els seus veïns i veïnes, sense discriminacions.

És important saber que el nostre ajuntament no ens pot negar l’empadronament si ens trobem en situació d’ocupació o vivim en un local o un altre tipus d’infrahabitatge.

Si així i tot, el nostre ajuntament ens denega l’empadronament, a continuació llistem pas per pas què hem de fer per a defensar-nos, si ens trobem en situació d’ocupació i no disposem de cap contracte o perquè residim en un infrahabitatge:

  • Intentar empadronar-nos per la via habitual (a la seu de l’ajuntament, les oficines d’atenció ciutadana, etc.). Portarem preparada una instància sol·licitant l’empadronament per si ens ho neguen o ens posen traves, utilitzant el document útil que hem creat des de la PAH. L’ajuntament té tres mesos des de la sol·licitud per a respondre (apartat 1.11 de la resolució). 
  • Si en tres mesos no ens notifiquen una resolució, operarà l’anomenat silenci positiu i amb caràcter general quedarem empadronades en l’habitatge (apartat 1.13 de la resolució). Si quan demanem el volant d’empadronament no constem a la base de dades i no ens poden facilitar cap document justificatiu, presentarem una segona instància sol·licitant la certificació del nostre empadronament sobre la base del silenci positiu. Hem creat també un document útil per a això.
  • En el cas que en aquests tres mesos s’emeti una resolució denegant l’empadronament, aquesta haurà d’incloure els motius y la podrem recórrer de forma gratuïta al·legant el contingut de la resolució que us acabem d’explicar.
  • En el cas que al nostre ajuntament ens deneguin el padró acudirem al Defensor del Poble (Síndic de Greuges a Catalunya) i/o al Defensor local del nostre municipi i denunciarem la situació. A més, contacta amb nosaltres, que també ho denunciarem. Tenim moltes vies per fer-ho: presencialment, per correu ordinari, per fax, per Internet, per correu electrònic, per videotrucada en línia o mitjançant l’oficina itinerant. En aquest enllaç teniu tota la informació.
  • Alhora, seguirem pressionant a l’ajuntament amb una campanya organitzada, ja sigui mitjançant accions presencials, per xarxes socials o a través de mitjans de comunicació, fins a aconseguir el nostre objectiu. La Llei està de la nostra part!

Davant dels que continuen treballant per reduir els drets de la majoria, des de la PAH no permetrem que es vulnerin els nostres drets fonamentals, criminalitzant i invisibilitzant a les persones. 

Recordem que les famílies que han recuperat o ocupen habitatges als nostres pobles i ciutats, és perquè han estat desnonades abans per lleis injustes i deixades sense alternativa per unes polítiques d’habitatge nefastes, que durant aquests anys només han fet que afavorir encara més que l’habitatge sigui una mercaderia en comptes d’un dret.

Enfront dels retalladors de drets, organitzem-nos i defensem-nos amb més força que mai!