Fem públics els nous Documents Útils contra l’emergència habitacional

PerPAH_Bcn

Fem públics els nous Documents Útils contra l’emergència habitacional

Els Documents Útils són una eina, a disposició de tota la ciutadania de Catalunya, per tal de exigir el compliment de Decret Llei 17/2019 per a les famílies.

Avui dimecres 22 de gener de 2020 el Grup promotor de la Llei 24/2015 fem públics i a disposició de tota la ciutadania els Documents Útils per tal de exigir el compliment del recent Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat pel Govern de la Generalitat.

A finals del mes de desembre de 2019, i gràcies a la pressió de les entitats socials, vam aconseguir introduir en l’esmentat Decret Llei mesures molt significatives que amplien significativament  la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional, adaptant-la d’aquesta manera a la realitat actual.

Els Documents Útils que avui presentem estan a disposició de tota la ciutadania per tal de poder exigir tant als bancs i grans propietaris, jutjats i ajuntaments el compliment de les millores aconseguides. Són els següents:

Documents Útils adreçats als bancs o a grans tenidors:

• Sol·licitud de lloguer social en cas d’execució hipotecària
• Sol·licitud de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
• Sol·licitud de lloguer social en cas d’ocupació
• Sol·licitud de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als jutjats:

• Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
• Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
• Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
• Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als ajuntaments:

• Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
• Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
• Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
• Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Des dels inicis de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular, hem creat diferents Documents Útils que han servit a la ciutadania a fer complir la Llei. D’aquesta manera les famílies tenen a la seva disposició a través de la nostra pàgina web eines efectives per fer garantir els seus drets habitacionals. 

Després d’haver recuperat de la impugnació del PP i la banca les mesures anti-desnonaments de la Llei 24/2015, després d’haver aconseguit que el Govern de la Generalitat retirés un primer Decret per a millorar-lo amb les aportacions de les entitats socials, i després d’aconseguir l’ampliació de la Llei amb les noves mesures incorporades en el Decret Llei 17/2019 recentment aprovat, advertim que no desaprofitarem l’oportunitat d’aplicar les lleis contra l’emergència al màxim del seu potencial, per a aconseguir d’una vegada per sempre una Catalunya lliure de desnonaments.

Els trobareu a la nostra pàgina web:

👉 Documents Útils d’Hipoteca https://pahbarcelona.org/es/documentos-utiles-hipoteca/

👉 Documents Útils de Lloguer https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-alquiler/

👉 Documents Útils d’Ocupació https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-ocupaciones/

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Ampliem la protecció de la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional

Gràcies a la pressió de les entitats socials, hem aconseguit introduir al decret llei aprovat avui pel Govern millores molt significatives a la Llei 24/2015

Barcelona, 23 de desembre 2019

Avui, dilluns 23 de desembre, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica som a la plaça Sant Jaume de Barcelona, a les portes del Palau de la Generalitat, per a celebrar que hem aconseguit nous avenços en la Llei 24/2015. Gràcies a la pressió de les entitats socials hem aconseguit introduir al decret llei aprovat avui pel Govern millores molt significatives a la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional.

Igual que va passar amb la ILP Habitatge, és quan les afectades es fan sentir que les lleis responen a les necessitats socials. Els avenços són:

• Renovació a 7 anys dels milers de lloguers socials signats a l’empara de la Llei 24/2015 per 3 anys a partir del 2015, que caduquen ara o que finalitzin en el futur.
• Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
• Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, sense títol, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos a l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i tinguin un informe social favorable.
• Tots els nous lloguers socials hauran de respectar els terminis de la LAU, ampliant els 3 anys mínim del 2015. Per tant, tindrem 10 anys (3+7) de protecció pels que ja existeixen, i 14 (7+7) pels que es signin a partir d’ara. En el cas d’habitatges que siguin propietat de persones físiques, el període de protecció podrà arribar als 10 anys (5+5).
• Es fixa per llei el preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de banc i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial. Fins ara no es podia aplicar aquesta eina de mobilització d’habitatge buit perquè l’Estat va retirar el recurs que pesava sobre l’article 7 de la Llei 24/2015, posant com a condició que es definís objectivament un preu. Ara es podrà obligar els bancs i fons voltor a cedir els pisos buits per a lloguer social a preus per sota del mercat (pis de 65 m² a Barcelona de 150 a 200 €).
  
• Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
• Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.

Si no hagués estat per l’acció del Grup Promotor de la Llei 24/2015, no hauríem aconseguit ni de lluny totes aquestes millores. Malgrat tot l’esforç, hi ha mesures que no s’han inclòs o algunes en les que exigíem anar més lluny, com són: protegir les persones que l’endemà de l’entrada en vigor del decret llei, i que, en el futur, hagin d’accedir a l’habitatge de forma precària ocupant perquè no són reallotjades per les administracions, incomplint la pròpia llei; baixar la definició de gran tenidor a tot aquell que tingui en propietat 10 habitatges; augmentar de 90.000 a 900.000 € les sancions per incompliment de l’obligació de fer ofertes de lloguer social per part dels grans tenidors; la renovació dels lloguers socials fins que sortim de la situació d’emergència, i que l’obligació de fer lloguer social en desnonaments per extinció de contracte sigui permanent i no temporal. 

La Generalitat no ha acceptat totes les mesures del Grup Promotor, però les seguirem exigint, tant en la tramitació del decret llei com a projecte de llei ‒si això succeeix‒, com denunciant cada cop que, per omissió del Govern, quedin persones desprotegides i al carrer. De nou han estat les entitats socials les qui no han baixat la guàrdia, no només per exigir l’aplicació plena de la Llei 24/2015, sinó per ampliar-la i protegir cada cop a més persones.

El 2015 la força de les entitats socials vam aconseguir que el Parlament aprovés la primera llei contra els desnonaments i els talls de subministraments indiscriminats de tot l’Estat. Una llei pionera i valenta, inspirada en la solidaritat veïnal i ciutadana per protegir els drets, que el PP, sota el dictat de la banca i les elèctriques, va impugnar per enterrar-la. La lluita de la gent, no només va salvar la part de pobresa energètica del recurs el 2016, sinó que, contra tot pronòstic, a finals del 2018 vam aconseguir que el nou Govern del PSOE retirés el recurs sobre les mesures més importants en matèria d’habitatge. Després d’aquesta fita, el Grup Promotor ha exigit que es donés un nou impuls pel compliment íntegre de la llei, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.

Enmig de tot aquest context, el Govern català va realitzar un primer intent d’aprovar un decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge el mes de març d’aquest mateix any, fent-ho, però, d’esquena a la ciutadania i amb un contingut inacceptable (pujada de preus de l’HPO i mesures d’emergència mal plantejades i poc ambicioses). Davant la reacció de denúncia de les entitats socials i del món municipal, el Govern es va veure forçat a retirar el text per evitar que fos tombat al Parlament.

Al març vam advertir que no tiraria endavant cap decret llei que no recollís la veu, necessitats i solucions de qui patim vulneracions del dret a l’habitatge cada dia i lluitem per revertir la situació. Abans i després de l’estiu ens hem reunit amb el Govern per plantejar 8 mesures d’ampliació de la Llei 24/2015 a través del decret llei. Fins al mes de desembre, el Govern ha estat reticent a incloure les nostres demandes. Durant aquest mes, també hem traslladat les nostres demandes als grups parlamentaris que van rebutjar el text original, per tal d’aconseguir millores en el nou intent d’aprovar-lo.

Estem molt orgulloses i satisfetes d’haver aconseguit una nova victòria importantíssima en la protecció del dret a l’habitatge. Començarem el 2020 amb milers de catalanes més protegides dels desnonaments. Fem des d’avui un avís  als partits que formin el nou Govern de l’Estat o els grups que poden impugnar les noves mesures: que igual que vam fer-ho amb la 24/2015, no ho permetrem!

Però també advertim que no pararem fins acabar amb l’emergència habitacional a Catalunya. Ja tenim els convenis perquè Endesa signi d’una vegada per totes per eixugar el deute acumulat de les famílies en situació de vulnerabilitat. Seguirem exigint multes de 90.000 euros a tots els grans tenidors que se saltin l’obligació de fer contractes de lloguer social per frenar els desnonaments, i seguirem exigint a la Generalitat que compleixi els compromisos adoptats pel President Torra de llançar una campanya de difusió massiva dels drets que la llei brinda a la ciutadania.

I marquem un objectiu a curt termini: cal posar la Mesa d’emergència a zero, reallotjant les 2.500 famílies sense dret a l’habitatge que hi ha a Catalunya. Per fer-ho és imprescindible llançar un Pla de xoc contra l’emergència assumit per la Generalitat i els ajuntaments, junt amb la força de les entitats socials, que posi a zero la Mesa, que garanteixi l’aturada dels desnonaments futurs i que mobilitzi milers d’habitatges de la banca i els grans fons d’inversió a habitatge social.

Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge estarem vigilants pel seu correcte compliment. Hem fet un gran pas per garantir el nostre dret a l’habitatge, i tot aquell que intenti vulnerar-lo ens trobarà enfront.

PerPAH_Bcn

La PAH sortim al carrer a denunciar les pràctiques abusives del fons voltor Blackstone – Anticipa

Ocupem les seves oficines i filials a Catalunya, Madrid, Parla, Màlaga, Sevilla i Elx per a exigir solucions dignes a les famílies

Avui 13 de desembre, la PAH surt al carrer a denunciar les pràctiques abusives del fons voltor Blackstone – Anticipa. El 2015, quan el fons havia adquirit milers d’hipoteques procedents de Catalunya Caixa i volia desnonar milers de famílies a Catalunya ja vam denunciar les pràctiques que està fent aquest fons voltor. Davant d’aquesta vulneració de drets la PAH va reaccionar i vam aconseguir legislar una llei a nivell de Catalunya que va obligar a fer lloguers socials a milers de famílies i a condonar els deutes hipotecaris. Vam contestar així: https://www.youtube.com/watch?v=gPGGJpOiseI. A més, vam organitzar diferents accions a escala estatal i internacional.

Ara Blackstone i les seves filials han adquirit els pisos del BBVA i ha mutat a diferents fons com Budman, Merlin, Clarus… i ens volen complicar l’existència, però no ho permetrem. Des de les PAH catalanes vam tallar les negociacions amb interlocutores del fons voltor perquè no teníem solucions i ens feien perdre el temps. En 2018, amb l’assassinat del Jordi, un veí de Cornellà que no va poder pagar el lloguer i va acabar llançant-se per la finestra el dia que Blackstone el va voler desnonar, la PAH traiem forces per continuar la campanya contra aquest fons voltor i lluitar pels casos de les famílies de la PAH. El mateix dia que en Jordi, el veí de Cornellà, es llevava la vida, estàvem fent una acció contra Blackstone. Aquest any hem sortit al carrer reivindicant solucions per a les famílies. 

A Barcelona tenim desenes de famílies que estan en vies de negociació des de juny d’aquest any i que no han avançat res, i és per això que convoquem a una acció estatal. Per a unir forces i per a lluitar juntes pel nostre dret a l’habitatge.

A Madrid, Blackstone – Anticipa es nega en rotund a fer lloguers socials de 7 anys a companyes que vénen de dacions en pagament del BBVA/Popular. T’assetgen a trucades perquè lliuris les claus. Les quites són insuficients i condicionades a clàusules i renúncies abusives.

Pel que fa a FIDERE, SOCIMI “per guanyar diners especulant amb l’habitatge”, han posat en marxa l’expulsió en blocs d’habitatge públic que els va vendre il·legalment el PP. Un concretament a Carabanchel, on demanen insistentment la intervenció de la UIP (Unitats d’Intervenció Policial) per a desnonar inquilines però també ocupacions per necessitat amb menors i situacions dramàtiques. A més de les pujades abusives de renda en blocs d’habitatge protegit en acabar l’habitatge de protecció oficial.

Els exemples de Barcelona i Madrid són un reflex del modus operandi d’aquest fons voltor, que exerceix a tot el territori espanyol per seguir especulant sobre el dret a l’habitatge i jugar amb la vida de les famílies.

Avui sortim a ocupar les seves oficines per a exigir solucions. En un context de festes nadalenques ens semblava una bona ocasió per a portar-los davant la situació de les milers de famílies que estan destrossant, i dir alt i clar que exigim:

• Renovacions de lloguer social a tota família vulnerable.
• Dacions en pagament i lloguers socials a les famílies que no han pogut pagar la seva hipoteca i que Blackstone es va quedar amb l’habitatge de les Caixes d’estalvis i bancs rescatats.
• Quites per a les famílies que el dia d’avui estan pagant la seva hipoteca i tenen quotes abusives.
• Lloguers socials a famílies que s’han vist obligades a ocupar un habitatge.

Des de la PAH no pararem fins a aconseguir que tota família tingui garantit el seu dret a un habitatge digne, i seguirem denunciant la situació i posant entre l’espasa i la paret a fons voltor com Blackstone, que haurien de desaparèixer.

PerPAH_Bcn

Escrache a Núria Marín per deixar a les famílies al carrer incomplint la llei

Senyalitzem a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, pel seu sistemàtic incompliment de la Llei 24/2015 al no oferir reallotjaments dignes a les famílies que han patit un desnonament.

Avui 9 de desembre, la PAH de Barcelona estem en el CCCB per fer-li arribar la realitat de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat a la seva alcaldessa: Núria Marín. Fem acte de presència en el Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on assisteix la Sra. Marín com a presidenta de la Diputació de Barcelona, ja que ha estat impossible parlar amb ella per a afrontar la situació insostenible que es viu a la ciutat en matèria de desnonaments i reallotjaments. Fem constar que hem fet una instància personal a l’Ajuntament per reunir-nos amb ella, i avui dia no hem tingut cap resposta.

La situació de desenes de famílies que participen en les assemblees de la PAH de Barcelona ens ha portat a acudir als actes de Núria Marín per fer-li arribar la seva mala gestió i resposta a les famílies que són desnonades sense alternativa habitacional digna, i alhora posar de manifest la mala gestió que es porta des del consistori. Recordem que Núria Marín i el PSOE porten governant en el municipi més de dues dècades, i que han tingut temps suficient per a implantar polítiques d’habitatge valentes i ambicioses per a revertir la situació d’emergència habitacional. Si no ho han fet, és perquè per a aquest consistori no és una prioritat i denota que no els importa gens la greu situació habitacional de la ciutadania.

Posem noms a la situació: Joan, Úrsula, Farida, Isabel, Carme, Ingrid, Helena, Phikria, Nassima, Mohamed, i desenes de famílies més que a causa de la manca de recursos no han pogut accedir a un habitatge, continuar pagant la seva hipoteca o el seu lloguer, o han perdut la seva llar. La resposta de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha estat nul·la. Gràcies a la pressió de la PAH algunes famílies ja han pogut accedir a un pis de la Mesa d’emergència, però moltes d’elles són abandonades a la seva sort. Des de la PAH de Barcelona exigim respostes clares i contundents. Denunciem l’incompliment sistemàtic de la Llei 24/2015 per part de Núria Marín i el seu equip de govern, on s’explicita clarament que l’Administració ha de reallotjar les famílies vulnerables.

El cas de la Farida i els seus dos fills és un clar exemple. El pròxim 12 de desembre té previst el seu desnonament, i l’Ajuntament segueix donant-los l’esquena oferint únicament 3 nits en un hostal o pensió, després quedaran al carrer sense alternativa habitacional. Creiem que situacions com la de la Farida es poden prevenir, fent unes polítiques d’habitatge clares i tenint en compte la realitat de les famílies, i no tractant-les com a números sinó com a persones.

Les dades reflecteixen una part de la realitat, però no tota. El 2018, segons el CGPJ, es van executar 549 desnonaments, 549 famílies que van ser tirades de les seves cases sense alternativa habitacional digna. A aquestes dades se sumen els desnonaments invisibles i les persones que han hagut d’ocupar un habitatge i que han estat desnonades. Un fenomen molt important a la ciutat de l’Hospitalet i que es vol invisibilitzar criminalitzant les famílies i sense donar resposta real a la situació.

Davant d’aquesta situació, avui estem assenyalant a Núria Marín com a màxima responsable d’això a l’Hospitalet de Llobregat. Perquè doni resposta a la família de la Farida i tantes altres, i exigir-li que compleixi la llei i ofereixi solucions reals a la situació d’emergència habitacional de la ciutat.

No és la primera vegada que ens trobem amb una situació així de l’Ajuntament de l’Hospitalet, i no permetrem que se segueixin vulnerant els drets de les persones.

Davant la inacció i l’incompliment de la Llei 24/2015 la PAH actua. Exigim una solució digna per a les famílies! Pels nostres drets, demostrarem que sí que es pot!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Abans van ser ells, ara nosaltres, fins quan? Exigim reallotjaments dignes JA!

Els moviments socials de Barcelona que lluitem pel dret a l’habitatge vam sortir al carrer i vam muntar el nostre propi pessebre per denunciar la inoperància de les administracions competents en oferir reallotjaments dignes a les famílies que han patit un desnonament

Avui 29 de novembre, tots els col·lectius que portem mesos exigint reallotjaments dignes per a les famílies hem decidit muntar el nostre propi pessebre de nadal paral·lel en la Plaça Sant Jaume, per a visibilitzar que després de tot aquest temps no hem tingut cap resposta ni solucions per part de les administracions per garantir el dret a l’habitatge digne.

Després d’una ocupació de l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de juliol, vam aconseguir una reunió amb les tres administracions competents en matèria d’habitatge: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Delegació de Govern, en la qual vam obtenir el compromís d’una nova trobada en la qual concretar propostes per a solucionar el problema dels reallotjaments indignes a on són enviades les famílies que han patit un desnonament, en la immensa majoria a pensions indignes, insalubres, brutes i amb bestioles, on a més, en molts casos, se’ls dona un termini màxim de tres dies de permanència i després es troben al carrer sense cap mena d’alternativa habitacional.

A aquesta segona reunió ja no va assistir la Delegació de Govern, al·legant que no hi havia Govern format, que estava en funcions, mostrant així el seu nul compromís amb la ciutadania. Les diferents entitats que vam assistir vam sortir molt decebudes de la reunió, els vam exigir mesures clares i concises, així com calendari d’actuació per posar fi a aquesta situació d’emergència habitacional que patim, i que en cas contrari ens veurien als carrers.

El passat 31 d’octubre i amb motiu de la festa de la Castanyada, vam senyalitzar l’edifici de Rda. Sant Pere 41, a Barcelona, propietat de la Generalitat de Catalunya, i que en dues ocasions aquesta ha intentat subhastar, quedant deserta la subhasta. En aquesta ocasió exigim que aquest edifici, així com molts altres que les diferents administracions tenen buits a la ciutat, sigui rehabilitat i destinat a reallotjar les famílies que estan a l’espera d’un pis de la Mesa d’Emergència. L’única resposta que vam rebre va ser la que la Generalitat de Catalunya el torna a posar en subhasta per tercera vegada aquest pròxim mes de desembre. Recordem que actualment, tan sols a Barcelona, hi ha 600 famílies reallotjades en pensions i 553 en llista d’espera de la Mesa d’Emergència, amb un vergonyós temps aproximat d’espera de 2 anys.

Exigim també que l’empresa que gestiona aquests reallotjaments (Gestió d’hostals, pensions i pisos d’estada temporal), BCD TRAVEL, tingui un major control per part de l’Ajuntament de Barcelona, i tinguin en compte la realitat de les famílies, el seu arrelament i les seves necessitats especials, ja que sembla que reallotgen a les famílies on ningú voldria. A més, les famílies són tractades amb total desídia cada vegada que han intentat posar algun tipus de queixa o reclamació. Aquest no hauria de ser un servei externalitzat sense cap tipus de control per part de l’Administració.

No pararem fins aconseguir uns reallotjaments dignes. Els moviments socials de Barcelona portem molt de temps posant el problema damunt de la taula i les administracions no estan a l’altura de l’emergència habitacional que patim. Si l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació de Govern d’Espanya no ofereixen solucions ens trobaran de front. Ja hem esperat massa i ja els vam advertir que als carrers ens veuríem. Les famílies no poden esperar més.

En l’acció de denúncia i visibilització d’avui hem participat diferents col·lectius: Resistim al Gòtic, 500×20, Grup d’Habitatge de Sants, Oficina d’Habitatge de Gràcia, PAH Barcelona, Xarxa de Suport Mutu Trinitat Vella i Associació Veïns Sagrada Família.

PerPAH_Bcn

Abanca, entitat rescatada amb diners públics, pretén desnonar la Wendy i la seva família, i el Pape

L’entitat opta per la via penal, malgrat saber que es tracta de famílies vulnerables

Avui 15 de novembre de 2019 la PAH de Barcelona i la PAH de Terrassa, a través d’una acció de denúncia pública a les oficines d’Abanca a la Gran Via, denunciem el cas de la Wendy i la seva família, i del Pape, amenaçades amb l’expulsió de les seves cases la setmana vinent, sense una alternativa habitacional. L’entitat financera, fins fa poc propietària dels immobles, ha optat per la via penal, tot i que sap perfectament que denuncia a famílies en situació de vulnerabilitat.

La Wendy, veïna de la Trinitat Nova i una víctima més de la crisi econòmica, es va veure sense possibilitats d’accedir a un habitatge, i juntament amb el seu fill es van veure forçats a ocupar un immoble, que en aquell moment era propietat d’Abanca. Des que assisteixen a la PAH, han provat de regularitzar la seva situació a l’habitatge i reclamar a l’entitat un lloguer social, d’acord amb els seus ingressos. La Wendy va arribar a intercanviar correus amb l’entitat financera, però finalment el procés no va fructificar i la possible negociació va concloure amb la presentació per part d’Abanca d’una denúncia a Jutjats.

Per la seva banda, el Pape, després de viure durant deu anys al seu pis, i veient que no podia fer front a la quota, va intentar negociar en nombroses ocasions un lloguer social amb Abanca, sempre, però sense cap tipus de resposta ni solució. Finalment, després de patir quatre intents de desnonament, al cinquè el van desnonar, i ni l’Ajuntament de Terrassa, ni Serveis Socials li van oferir cap tipus d’alternativa habitacional. Gràcies a l’Obra Social de la PAH va poder recuperar el seu pis i ha seguit intentant negociar un lloguer social, fins ara, que Abanca li ha demandat per la via penal.

Cal recordar que Abanca neix de la caiguda de diverses caixes d’estalvi gallegues i va comptar amb una injecció de diners públics descomunal. El cas és especialment escandalós. L’Estat injecta a l’entitat 9.052 milions d’euros, moment en el qual passa a ser 100% pública, per a posteriorment vendre-la per 1.002 milions a un grup veneçolà. El primer exercici després de la compra, el 2014, els beneficis de l’entitat són de 1.157 milions, una quantitat superior al preu de venda. Des de llavors, Abanca ha obtingut uns beneficis de 330 milions d’euros el 2015; 333,6 milions el 2016; 367 el 2017; i 430 milions el 2018.

Malgrat acumular 2.600 milions d’euros de benefici net des del seu rescat i sobreviure gràcies a la injecció de diners públics, l’entitat decideix donar l’esquena a casos com el de la Wendy i denunciar famílies vulnerables. La via penal, a diferència de la demanda civil, comporta més perjudicis per les persones afectades i és especialment onerosa per a les famílies vulnerables. En primer lloc, les denunciades han de pagar una multa, sota risc de pena de presó si no ho fan, que en el cas de la Wendy, arriba als 270 €. Per altra banda, la sentència ferma comporta antecedents penals per un termini de sis mesos, fet que pot dificultar, per exemple, l’accés a alguns llocs de treball i així genera una major exclusió a la família.

El dia d’avui, la Wendy, amb una sentència condemnatòria ferma, ha rebut un avís de Jutjats com que ha d’abandonar casa seva la setmana que ve, sota amenaça que si no ho fa, la policia, utilitzant fins i tot unitats d’antiavalots, podria arribar en qualsevol moment per fer-la fora sense ni tan sols poder recollir les seves pertinences. L’Ajuntament de Barcelona no ha ofert encara a la família una alternativa habitacional, incomplint així el que estableix la Llei 24/2015 en relació amb l’obligació de l’Administració d’oferir un reallotjament adequat en cas de desnonament.

Davant d’aquesta situació, la PAH de Barcelona exigeix a Abanca ‒una entitat que encara existeix gràcies als diners de la ciutadania‒, que faci marxa enrere i demani a Jutjats la suspensió del desallotjament. Per altra banda, seguim reclamant un lloguer social per a la Wendy i el seu fill, que es correspongui amb els ingressos de la família. És intolerable que, com també passa amb la SAREB, un banc rescatat amb els impostos de totes es dediqui a expulsar famílies vulnerables de casa seva, i a sobre ho faci per la via penal. La PAH no defallirem i seguirem lluitant fins que no es trobi una solució adequada. Wendy, no estàs sola!