Avui, Dia Mundial de l’Hàbitat, poc a celebrar i molt per fer

PerPAH_Bcn

Avui, Dia Mundial de l’Hàbitat, poc a celebrar i molt per fer

Amb 172 desnonaments executats diàriament en el primer trimestre de 2019 a Espanya i 2.381 desnonaments tan sols a Barcelona el 2018, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, tenim clar que no hi ha res a celebrar i sí molta feina per fer per revertir aquesta greu situació

Avui dilluns 7 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des de 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Davant d’aquesta assenyalada data, la PAH de Barcelona posem de manifest que és urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, Governs Autonòmics i Govern d’Espanya, desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna d’elles segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant situacions excepcionals són necessàries solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

En el nostre àmbit més proper, tan sols a Barcelona hi ha 600 famílies reallotjades indignament en pensions o albergs, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats més bàsiques. Sense nevera ni espais de descans o d’estudi per als més petits. Tot i que la Llei 24/2015 garanteix un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament, les administracions, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern de l’Estat, estan aportant solucions insuficients i inconcretes en alguns casos o, més greu encara, estan girant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap tipus de responsabilitat, com hem comprovat en les últimes reunions del Gabinet de Crisi. Moltes d’aquestes famílies vulnerables es troben a l’espera d’un pis de la Mesa d’emergència, una inadmissible espera del voltant de dos anys fins a aconseguir un habitatge per a elles i les seves famílies.

Els grans fons d’inversió, com Blackstone, estan expulsant les veïnes de les seves cases i precaritzant les nostres ciutats i treballs. Ja no només adquirint propietats immobiliàries, sinó adquirint hotels i empreses logístiques o de joc. Des de l’inici de la crisi porten invertits a Espanya 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018), amb l’únic objectiu de comprar a preus irrisoris per especular amb els nostres habitatges.

Fins i tot la relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone ha expressat “serioses preocupacions que les seves accions siguin inconsistents amb la legislació internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans”.

Blackstone, a més, s’està negant a renovar els lloguers socials que les famílies vulnerables havien aconseguit gràcies a la Llei 24/2015 després d’haver patit un desnonament. Després del lloguer signat per tres anys, ara aquestes famílies es troben davant la negativa de la companyia a oferir-los una solució, i amb la incertesa i patiment de veure’s de nou al carrer sense cap tipus d’alternativa. La situació d’aquestes famílies no ha canviat en aquests tres anys, per tant, des de la PAH i per justícia social exigim que aquests contractes siguin renovats automàticament.

El parc públic d’habitatge a Espanya segueix sent totalment insuficient. Amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic enfront de països de l’entorn europeu com Àustria, que se situa al voltant del 20%, les famílies es troben en una situació d’inseguretat residencial que cal afrontar amb mesures estructurals. Per exemple, que l’habitatge de protecció oficial (HPO) fos de lloguer i indefinida, d’aquesta manera a Barcelona tindríem un parc públic del 39% en lloc de l’1,6% actual.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els que ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer. Com també traslladem al Govern d’Espanya i Pedro Sánchez una proposta de pla de xoc, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen les famílies diàriament, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem triat democràticament, estiguin del costat de la ciutadania, sobretot d’aquelles famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de front.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una nefasta realitat, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu enfront dels lobbies econòmics. Som milers de persones parant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquistant el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per molt que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí estem, més vives i guerreres que mai, per fer complir l’art. 47 de la Constitució Espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i seguirem lluitant per defensar-los, com hem fet des de fa més de 10 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es pot!

PerPAH_Bcn

El Gabinet de Crisi segueix girant l’esquena a les 600 famílies

Les propostes aportades per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya segueixen sent insuficients. La Delegació de Govern de l’Estat, un cop més amb la seva absència, mostra el seu nul interès en les famílies

Barcelona, 26 de setembre de 2019

El passat 29 de juliol l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, a la darrera reunió del Gabinet de Crisi, es van comprometre a portar al setembre un pla executiu especificant mesures, pressupost i calendari d’implementació per tal d’acabar amb els reallotjaments indignes. Actualment hi ha, només a Barcelona, gairebé 600 famílies que es troben reallotjades en albergs o pensions i 553 famílies en llista d’espera en la Mesa d’emergència, amb una espera de gairebé dos anys, totalment inadmissible. Mentrestant les famílies són reallotjades indignament, moltes d’elles fora dels seus barris, sense cuines i amb banys compartits, sense tenir en compte les necessitats familiars, espais per l’estudi dels infants o inclús moltes d’elles sense complir amb uns mínims d’higiene. 

Davant situacions excepcionals calen solucions innovadores. En aquest sentit les propostes aportades fins al moment per les administracions Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya han estat totalment insuficients. Per la seva part, la Delegació de Govern de l’Estat ha seguit mostrant el seu nul compromís social amb les famílies, abstenint-se de participar en les trobades i sense aportar cap mena de propostes. La responsabilitat de l’emergència habitacional que patim és compartida entre les tres administracions, esperem que en un futur repensin la seva actitud i aportin solucions.

A la trobada d’avui hem participat diferents col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona: 500×20, Oficina d’habitatge de Gràcia, Resistim el Gòtic, Grup d’Habitatge de Sants i la PAH de Barcelona. La situació és insostenible. Portem temps reclamant que es compleixi la Llei 24/2015 que obliga les administracions a oferir un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament. 

Avui, les propostes de les administracions no presenten cap solució real a l’emergència que pateixen les famílies. L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla amb mesures concretes però clarament insuficients. Per part de la Generalitat, un cop més ens hi ha remès a bones intencions però sense unes accions concretes ni pressupost. Hem trobat a faltar un treball conjunt entre les administracions competents, i sobretot l’entesa que l’emergència requereix mesures immediates i innovadores, que recordem que es podrien haver dut a terme des del 2015 quan es va aprovar la Llei 24/2015.

Des de les entitats de Barcelona que treballem pel dret a l’habitatge tenim clar que és qüestió de voluntat política posar fi a aquesta situació. Les administracions han d’estar al costat de la ciutadania i no dels grans bancs i fons voltor o d’inversió. Seguirem pressionant i vigilants per tal que es garanteixin els nostres drets, i no defallirem fins a aconseguir-ho. Convidem a tots els col·lectius i persones a sumar-se a aquesta lluita que és de totes. Les famílies no poden esperar més!

PerPAH_Bcn

Ens sumem al manifest per la vaga mundial pel clima

L’emergència climàtica és innegable. Així ho demostra l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible

Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida. Se’ns ha fet creure que el deteriorament ambiental és l’inevitable preu a pagar per poder viure en societats del benestar. Això s’ha demostrat fals, ja que mentre destruïm la natura, els nostres sistemes democràtics comencen a esquerdar-se. Les desigualtats al planeta s’han aprofundit en molts nivells, tornem a construir fronteres que deixen passar mercaderies però no persones: ens estem convertint en societats que expulsen els més vulnerables. La humanitat i la biosfera estan sent sacrificades perquè un reduït nombre de persones pugui continuar acumulant injustament grans quantitats de diners i riquesa. 

Tot això pot canviar ara. Hem de ser protagonistes del nostre temps i repensar el valor de tot el que ens envolta. Tot i que hem nascut en un sistema basat en la desigualtat i l’individualisme, la veritat és que no som éssers aïllats. La nostra pròpia vida depèn de la cura d’altres persones properes, de la mateixa manera que depèn directament de la natura i del medi que ens envolta. Organitzem-nos, teixim una xarxa com a forma de resistència davant aquest sistema que ens atomitza. La crisi ambiental ens ofereix la possibilitat de construir una societat on càpiguen la justícia i la solidaritat, i convertir la política en un acte d’amor per la gent, la Terra i la vida.

Davant l’emergència climàtica, Fridays For Future, al costat d’altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Aquesta setmana finalitzarà el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima. Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions als carrers i centres de treball.

Busquem salvaguardar el nostre futur, ja ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa.

Informació i adhesions a www.emergenciaclimatica.net

PerPAH_Bcn

Exigim un lloguer social per a José Antonio i la seva família

Després de ser desnonats, José Antonio i la seva família es van veure obligats a recuperar un pis d’un fons voltor. Ara, aquests, es neguen a oferir-li un lloguer social

Avui dijous 19 de setembre, la PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir un lloguer social per a José Antonio i la seva família. Després de ser desnonats l’octubre de 2018, sense cap mena de solució habitacional i veient-se al carrer, es van veure obligats a recuperar un pis d’un fons voltor, Font Groga S.L.

Ara la propietat pretén fer fora de la seva casa a José Antonio i la seva família, sense oferir-li un lloguer social ni cap mena d’alternativa. És per això que hem vingut avui al seu domicili del carrer Aribau. Per a denunciar i visibilitzar les pràctiques de Font Groga S.L., que com altres grans bancs i fons voltor anteposen els seus interessos econòmics per sobre de les nostres vides.

El cas d’Antonio no és aïllat. A Barcelona, així com en la resta del territori, sofrim cada vegada més l’avarícia dels fons voltor i els grans propietaris, que amb la seva cobdícia pretenen especular amb els nostres habitatges i expulsar-nos de les nostres cases per a continuar augmentant els seus ingressos per sobre de les persones.

Des de la PAH de Barcelona no permetrem que es vulnerin els nostres drets. Tenim clar que els habitatges han de ser per a viure i no per a especular amb ells, i no pararem fins a aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

ENTO S.L. incompleix la Llei 24/2015 i pretén desnonar la Voski i la seva família.

Exigim a ENTO S.L. que suspengui el desnonament i que faci el lloguer social a la Voski, tal com obliga la Llei 24/2015

Avui dilluns 16 de setembre, la PAH de Barcelona estem senyalitzant a la immobiliària ENTO S.L., propietat 100% de Joan Artur Roura Comas, perquè està incomplint la Llei 24/2015. Una llei ciutadana que defensa a les famílies vulnerables obligant a fer un lloguer social a bancs, fons voltor i empreses immobiliàries que fan negoci amb un dret com és l’habitatge. Amb aquesta acció volem donar un missatge clar i contundent: que no deixarem que cap especulador desnoni a famílies vulnerables quan té l’obligació de fer un lloguer social.

El cas de la Voski és un exemple dels centenars de famílies de Barcelona que per culpa de l’increment dels preus del lloguer i a la situació econòmica precària, no han pogut continuar pagant el seu lloguer i s’han vist immerses en una situació d’inseguretat residencial. Durant tot aquest temps, la Voski, conjuntament amb la PAH de Barcelona, ha esgotat totes les vies de l’Administració i s’ha intentat negociar amb la propietat, esgotant totes les vies possibles per arribar a una solució, però en aquest cas la propietat no ha acceptat cap, la seva resposta ha sigut 5 ordres de desnonament, 2 amb data oberta, que gràcies a la solidaritat i la força de la ciutadania hem pogut aturar.

El passat 3 d’abril, un cop recuperada la Llei 24/2015, vam presentar a l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud d’expedient sancionador per part de la Voski a l’empresa ENTO S.L. Avui dia la sanció encara consta que s’està tramitant. És injustificable que des de l’Administració pública no s’acceleri aquest tràmit per acomplir a la llei. Com pot arribar l’ordre del 6è desnonament abans que la sanció? Des de la PAH de Barcelona instem a l’Ajuntament que posi immediatament la sanció corresponent, de 90.000 €, per no fer l’oferta de lloguer social a la Voski. Alhora exigim a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que posin tots els seus recursos per fer complir la llei, i en aquest cas, per aconseguir suspendre el desnonament, tal com es va comprometre l’Alcaldessa Ada Colau i el President Quim Torra el passat mes de maig. Entendrem si no, que el seu compromís és paper mullat i que realment no estan posant com a prioritat fer complir i esprémer una llei que van intentar sentenciar la banca amb el Partit Popular, i que la ciutadania organitzada va poder recuperar el passat 30 d’octubre, que literalment salva vides.

El pròxim 20 de setembre la Voski i la seva filla Marian tenen la 6a ordre de desnonament al carrer Arnau d’Oms 27-29. Des de la PAH no permetrem que es porti a terme. Exigim a ENTO S.L que suspengui el desnonament i que faci el lloguer social a la Voski, tal com obliga la Llei 24/2015.

Sí que es pot! I ho demostrem cada dia.

PerPAH_Bcn

Nova agressió de la justícia espanyola al dret a l’habitatge

En menys de 24 hores hem viscut la notícia d’un nou arrambatge a la banca i la d’un nou favor als seus interessos. ¿La diferència? La primera ve d’Europa i la segona de la justícia espanyola. Des de la PAH manifestem el nostre absolut rebuig a la sentència sobre el venciment anticipat i ens preguntem, un cop més, de quin costat està el Tribunal Suprem espanyol, si de la justícia que suposadament han de defensar o de la banca

Ahir vam conèixer el posicionament de l’Advocat General d’Europa en relació amb l’IRPH, declarant-ho abusiu per incomprensible i mancat de transparència. Això, tot i la vergonyosa actuació en el procés de l’Advocada de l’Estat espanyol, que, complint ordres del Govern, suposem, va avalar a la banca, com no!, i més que això, ha demanat al tribunal que, en cas de considerar-ho abusiu, no estableixi retroactivitat perquè els bancs no hagin de tornar a la gent els milers de milions estafats. No obstant això, haurem d’esperar a la sentència definitiva, que coneixerem en el primer trimestre del 2020.

Avui el Tribunal Suprem d’Espanya ha tornat, com ens té acostumades, a donar tracte de favor a la banca amb la sentència sobre els efectes de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat, sentència dictada, com sempre, des de la lògica del prestador. La sentència considera que el que està en perill és el negoci dels prestadors (bancs) que sense execució hipotecària no donarien préstecs. Segueix el deixant de la Llei de Crèdits Immobiliaris, aprovada aquest any, a la qual es remet constantment. Ja en el seu moment, la PAH vam denunciar que lamentablement el PSOE havia seguit les petjades de De Guindos i les polítiques a favor dels desnonaments del PP.

Els contractes hipotecaris tenen la clàusula abusiva de venciment anticipat per impagament d’una quota. La Llei 1/2013 va modificar la llei processal i permetia executar al banc per 3 quotes impagades. El TJUE, al llarg de diverses resolucions judicials, ha establert que per valorar l’abusivitat de la clàusula cal estar al que diu el contracte i no a la pràctica que s’hagi fet d’ella. En la Sentència de 26 de març, després d’uns dubtes tramposos per part del Tribunal Suprem, el TJUE considera que els jutges han de valorar l’essencialitat de la clàusula, si pot existir el contracte sense la clàusula de venciment anticipat. Si arriben a la conclusió que pot existir el contracte sense el venciment anticipat, no poden substituir la clàusula per cap altra.

Dedica gran espai a explicar que el que importa en la garantia hipotecària, la garantia de cobrar, que és la raó de ser de la sentència, i pensem que la raó última de la posició del Tribunal Suprem en abusos bancaris en l’última dècada. De fet, en la sentència s’esmenta la paraula “garantia” 18 vegades, mentre que la paraula “habitatge” només s’esmenta en dues ocasions.

El Suprem ignora el mandat del TJUE de preguntar al consumidor afectat si vol seguir vinculat o no a la clàusula de venciment anticipat, tot i saber les conseqüències que es derivarien d’ella en el procediment d’execució hipotecària.

El Suprem, interpretant la Sentència del TJUE, avui dóna les directrius que si el préstec hipotecari es va donar per vençut abans de la reforma de la Llei 1/2013, ha de ser sobresegut sense més tràmit. Ara bé, els processos en què les famílies afectades hagin incomplert la gravetat que estableix la Llei 5/2019, LRCCI (de crèdit immobiliari), 12 o 15 quotes impagades, depenent del nombre d’anys de la vida del préstec que hagin abonat, podran els bancs continuar l’execució. I avala definitivament a la banca en totes aquelles execucions hipotecàries en què s’hagi dictat un acte sobreseient el procediment en no dotar de cosa de força jutjada, podent novament iniciar una execució hipotecària basada en el previst en l’art. 24 LRCCI (12 o 15 quotes).

Des d’un punt de vista merament jurídic, el tractament de la jurisprudència europea segueix la tècnica de “l’espigolada“, prenent només el que interessa per justificar la decisió ja presa de consagrar el venciment anticipat i l’execució hipotecària. Destaca l’absència de la recent doctrina sobre “l’ordre públic comunitari” i l’article 6.1 de la Directiva 13/93. Tampoc apareix res sobre la sentència de 28 de febrer de 2019 del Tribunal Constitucional, que ha declarat que la protecció a consumidors en execucions hipotecàries forma part del contingut del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Finalment, encara que això ja no sorprengui, no hi ha cap al·lusió als Tractats de Drets Humans que determinen una protecció qualificada de l’habitatge habitual com a Dret Humà de tota persona..

No hi ha ni una paraula sobre la destrossa social causada per les execucions hipotecàries en els últims deu anys, el que suposa un menyspreu absolut a les víctimes dels abusos bancaris. Ni una paraula sobre les raons de les afectades. Ni una menció al desallotjament de famílies a l’empara de pràctiques abusives constantment consentides, o les quantitats milionàries cobrades gràcies a clàusules abusives i que mai seran retornades. Per descomptat, cap autocrítica.

Aquesta sentència tindrà com a efecte immediat el desembús de milers de procediments d’execució hipotecària, amb el consegüent augment del nombre de desnonaments que caldrà sumar als 173 diaris, que segons el CGPJ es van executar en el primer trimestre d’aquest any.

Des de la PAH sí que estem del costat de les famílies, i que es faci d’una vegada per totes justícia després d’haver estat estafades i desnonades. Per això exigim:

•  L’anul·lació total i amb caràcter retroactiu de l’IRPH, amb la devolució a les famílies de tot el que els han robat. Si és il·legal, ho ha estat sempre.

•  L’anul·lació total i retroactiva de totes les clàusules abusives, grans protagonistes i causants que la llei hipotecària espanyola sigui criminal, com declaren les 8 sentències europees sobre el tema.

•  Modificació de la Llei de Crèdit Immobiliari pel que fa al Venciment Anticipat, de manera que no es moderi la seva abusivitat sinó que s’elimini definitivament.

•  La destitució del Tribunal Suprem per la seva constant defensa dels interessos de la banca i el seu atac als drets de les famílies.

•  Ampliació de la moratòria dels desnonaments, així com l’ampliació dels requisits per acollir-s’hi. No podem permetre reformes que generin una explosió dels desnonaments en lloc d’acabar amb ells.

Si hi ha alguna cosa més vergonyosa que mesures de maquillatge de cara a la galeria per part del Govern, és que les mesures només serveixin per retrocedir en lloc d’avançar en matèria de drets socials.

La PAH seguirem enfrontant-nos a aquestes injustícies fins a aconseguir que el Dret d’accés a un habitatge adequat i digne sigui una realitat al nostre país, i aconseguir que les reformes legislatives es facin amb l’objectiu d’acabar amb els desnonaments i no alimentar-los, aplicant les mesures que portem gairebé una dècada presentant.