L’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) presenten l’Informe Emergència habitacional a l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans, dimarts 17 de desembre a les 11.00 h. Amb la participació de: Jordi Borja, president de l’Observatori DESC, Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional a la UB i vicepresident de l’Observatori DESC.
L’informe mostra el resultat de les 11.561 enquestes realitzades a persones afectades que han contactat amb la PAH durant els darrers dos anys, i és el primer informe estatal que recull les dades de com afecten les execucions hipotecàries a la salut, o quines són les entitats que més executen.
Aquest informe analitza la situació d’emergència habitacional que existeix a Espanya des d’una perspectiva de drets humans. En concret, s’estudia la regulació de les execucions hipotecàries i dels desnonaments a partir dels compromisos jurídics adquirits per les administracions públiques i l’impacte concret que suposa aquesta problemàtica per a les famílies afectades.
L’estudi analitza, en primer lloc, la funció del dret a un habitatge digne i de la prohibició de desnonaments arbitraris en el sistema constitucional espanyol, en el dret internacional dels drets humans i a la Unió Europea. En segon lloc, ofereix dades sobre el comportament de les entitats financeres i sobre l’impacte de la problemàtica en les famílies a partir d’11.561 enquestes realitzades. En un tercer capítol, per tal de visibilitzar les conseqüències en la vida concreta de les persones, l’informe incorpora quatre entrevistes en profunditat a persones afectades. L’informe conclou amb un breu capítol de conclusions i recomanacions dirigides als poders públics.
La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’Observatori DESC hem estat de les primeres entitats que, ja el febrer de 2009, vam alertar de la gravetat de la problemàtica i des de llavors hem denunciat reiteradament la mancança d’unes dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que està suposant l’actual marc normatiu en matèria d’habitatge. Així mateix, aquesta manca d’informació també impossibilita orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que les dues entitats han fet un gran esforç per recollir dades estadístiques.
El mes de juliol, l’Observatori i la PAH ja vam avançar algunes d’aquestes dades que podeu consultar aquí
En el 70%, l’impagament de la hipoteca obeeix a una situació d’atur.
El 77% de les famílies afirmen haver patit un nivell d’ansietat alta o molt alt.
Hem de celebrar una petita gran victòria, la d’en Matías i la de la solidaritat ciutadana. Ahir el Matías es va trobar, una altra vegada, amb més de cent cinquanta companyes i companys que hem anat a aturar el seu 4t intent de desnonament. El poder de convocatòria d’en Matías se l’ha guanyat a pols, ha lluitat durant més de dos anys i ha tret sempre temps per acompanyar a altres companyes afectades al banc, a les accions, a aturar desnonaments, a participar en les assemblees dels divendres. En Matías ha entès que el problema de la seva execució hipotecaria no era un problema individual, sinó un problema col·lectiu, i que només l’arreglarem si anem totes juntes. Per això, en Matías és un dels fedataris que més signatures ha recollit per la ILP que pretén canviar aquesta llei injusta.
Ahir el Matías va signar amb Bankia la condonació total del seu deute, que pujava a uns 300.000 € sumant els interessos de demora i les despeses judicials. Així doncs, ahir vam demostrar que JUNTES PODEM!
Aquesta petita gran victòria no ens pot fer oblidar que Bankia és una de les entitats que ha enfonsat l’economia del país, que ha estafat a milers de persones, i que actualment és l’entitat que més executa i desnona, per tant, condemnem que Bankia es quedi el pis del Matías, és totalment il·legítim. El pis del Matías, i tota la resta que està acumulant Bankia, s’haurien de posar a disposició immediata de les persones que ho necessitin, a través d’un lloguer social.
El Matías porta més de quaranta anys al barri de Sant Andreu, i per tant defensem el seu dret a un habitatge digne i l’arrelament al barri. Per això, denunciem que l’Ajuntament de Barcelona només li ha ofert un pis d’emergència social en mal estat, en un edifici on ningú vol anar a viure per trobar-se en una zona totalment degradada. A Sant Andreu hi ha pisos buits, defensem que el Matías pugui tornar al seu barri, barri del qual Bankia l’ha fet fora sense que l’Ajuntament ni la Generalitat hagin fet res per impedir-ho.
La condonació del deute d’en Matías és la primera que fa Bankia a tot l’Estat, una entitat rescatada amb opacitat. Ara toca la del Pedro Poblador, un company a qui Bankia vol desnonar a principis d’octubre. Pedro fa molt de temps que lluita per la seva condonació. Ahir, com tantes altres vegades, el Pedro lluitava pel Matías, i per totes a la vegada.
Ens felicitem totes per la seva victòria, però no descansem, això ens carrega les piles per continuar acompanyant al Henry Gamboa, que porta dues setmanes acampat en horari d’oficina davant Caixa Penedès, exigint la condonació del seu deute. Continuem amb les assemblees dels divendres, amb accions i recollint signatures per la Iniciativa Legislativa Popular, per aconseguir la dació en pagament amb caràcter retroactiu, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. Tenim fins al 31 d’octubre per aconseguir mig milió de signatures, no descansem.
La lluita continua, sí que es pot!
Clica als enllaços per veure el cas als mitjans de comunicació: ElPeriódico, Directa, Btv, El País, ABC, TV3, Qué, 20 minutos, ElPeriódico2.
Dijous a les 9 h al barri de Sant Andreu, la PAH de Barcelona té una cita cabdal: hem de ser molta gent per aconseguir aturar el 4t intent de desnonament del Matias. BANKIA, malgrat ser actualment una entitat rescatada amb els nostres diners, segueix reclamant un deute il·legítim al Matias i la seva filla, alhora que pretén desnonar-lo sense oferir la possibilitat de romandre en règim de lloguer assequible.
Lloc: carrer Gran de Sant Andreu, nº 470, Barcelona (Metro Torras i Bages). Hora: 8:30 h
[https://www.youtube.com/watch?v=RUHNQ-_ur_I&list=UUCE-gOPAuGHmIjQX0rZ-UMQ&index=1&feature=plcp]
Aquest desnonament és especialment important per a la PAH de Barcelona:
En primer lloc, perquè el cas del Matias és un cas emblemàtic: si el Matias va deixar de pagar, va ser perquè la crisi va fer impossible que ell pogués fer front a la hipoteca; el negoci que tenia com autònom va fer fallida i actualment ingressa l’ajut mínim de 400 €, amb un fill menor a càrrec seu. Caja Madrid, avui BANKIA, ha abusat d’una legislació injusta i ha aprofitat la desgràcia del Matias per adjudicar-se el seu habitatge per la meitat del seu valor, encara que en el mercat val molt més, reclamant més de 200.000 € a ell, i a la seva filla, a la que van incloure com avaladora sense informar-la de totes les conseqüències possibles.
En segon lloc, perquè el Matias és un bon company i un exemple de compromís i solidaritat. En els darrers dos anys, des que es va apropar a la PAH de Barcelona, el Matias ha tingut molt clar que no existeixen solucions individuals i que cal lluitar per canviar unes lleis injustes. Ha batallat pel seu cas, però també ha anat a totes les convocatòries per aturar desnonaments, ha acompanyat sempre que ha pogut altres companyes a negociar amb l’entitat financera, així com no ha parat de recollir signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular. De fet, és el fedatari de la PAH Barcelona que més signatures ha recollit ell sol. El Matias és un exemple per totes nosaltres i, ara més que mai, no el deixarem sol.
En tercer lloc, perquè aquest és el quart intent de desnonament del Matias i el seu fill, i en aquesta ocasió el jutjat ha ordenat la intervenció policial. Després d’aturar el desnonament en tres ocasions gràcies a la mobilització de veïns i veïnes, així com de la PAH Barcelona, BANKIA es manté en la seva arrogància i no cedeix. No accepten la condonació del deute ni la possibilitat d’un lloguer, i demanen al jutjat el desallotjament del Matias sense contemplacions. L’única manera d’aturar aquest desnonament és, doncs, sumant tanta gent davant la porta del Matias que la mateixa policia aconselli al jutjat suspendre el desnonament.
Exigim a BANKIA que rectifiqui immediatament, condonant el deute il·legítim que ara reclama al Matias i a la seva filla i oferint la possibilitat d’un lloguer assequible. Exigim als jutjats que deixin de fer la feina bruta a les entitats financeres vulnerant drets fonamentals: ja seria hora que els funcionaris judicials i policials comencessin a plantejar-se l’objecció de consciència, recordant que els drets humans estan per sobre de qualsevol llei estatal. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no es limiti a oferir un pis de reallotjament en mal estat: el Matias té dret a viure a casa seva i a no marxar del barri en el qual fa 40 anys que hi viu. Exigim a l’Ajuntament i a la Generalitat que no es rentin les mans limitant-se a fer declaracions de bones intencions i mesures parcials que no ataquen el problema d’arrel: cal afrontar el conflicte i, per tant, obligar les entitats financeres a canviar radicalment de política, aturant les execucions hipotecàries, els desnonaments, condonant deutes il·legítims i posant en lloguer assequible els milers de pisos buits que acumulen. Finalment, exigim al Govern estatal que deixi de premiar als responsables de la crisi i escolti d’una vegada les demandes socials, regulant la dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments d’habitatges habituals i el lloguer social dels habitatges buits que acumulen les entitats financeres com BANKIA.
Per part nostra, garantim que no ens rendirem i mantindrem ferm el nostre compromís amb la justícia social. Ens hi va la vida i la dignitat, i per tant, si les administracions no responen a les demandes ciutadanes, serà la ciutadania la que posi en marxa un pla de rescat ciutadà.
Tenia raó. Si Martin Luther King visqués avui, El Periódico segurament li dedicaria una fletxeta vermella per la seva “Campanya dels Pobres” o pel tall del pont de Selma. Una vergonya.
Publicat per Albano Dante Fachin a les 4:48