Punxem la bombolla del lloguer

Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer

El 6 d’abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentre que els sous no pugen. Un drama social davant la mirada impassible dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el qual no s’hauria d’especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i Socimis a la capçalera, gaudeixen de mesures d’elusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos, mentre els llogaters suporten pressions fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals, vigilades per l’Estat i ciutats. Com demanen Madrid i Barcelona, cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltor acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre Estat de l’OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat que el nou decret introdueix mesures en qüestió de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

• Punxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.
• Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenint en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.
• Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament, a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.
• Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.
• Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.
• Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’elusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc.) i a l’IRPF (persones físiques i comunitats de béns).
• Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que gaudeixen de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.
• Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltor per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació. Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.
• Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament.
• Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida de la gent i disminueix enormement l’oferta d’habitatge de lloguer.
• Llei 24/2015: L’aplicació integral de la Llei 24/2015.

Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.