Arxiu d'etiquetes 30%

L’alcalde Collboni busca afavorir els interessos de les immobiliàries desactivant la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona

Les entitats impulsores fem pública la nova campanya “Contra l’especulació, defensem el 30%!” per aturar-ho

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d’una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d’un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de superrics que poden comprar pisos de luxe.

Fins al desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant, a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars, i per això el parc d’habitatge assequible és del 20%, quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d’experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona”, sense aportar cap estudi que ho demostri, i d’intentar −primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP− aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a diverses qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc, perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar una allau de gairebé 600 llicències d’obres majors i certificats d’aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l’entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot, quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d’obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauríem guanyat 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que el 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100%, hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un bocí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Harmagedon” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no se suspenguessin les llicències, restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat, el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donessin la raó; i actualment, pregonen que no funciona en una espècie de “profecia auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buidin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d’”experts” per “modificar” la norma, entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap mena de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de tota la mesura i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent-hi recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de què l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduir la superfície mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d’ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (el 2048) se n’hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat −tant al centre com als barris− a un preu assequible a través d’aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Altrament, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30%, ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona perquè participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!

Cal que aturem un nou atac al 30% d’habitatge protegit a Barcelona!!

Denunciem una nova maniobra contra el dret a l’habitatge per part dels lobbies i els seus representants, Collboni i Trias, al Ple de l’Ajuntament

Avui al matí s’han presentat dues proposicions de Junts i PP sobre el 30% d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat, a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

La de Junts proposa, sota el cínic pretext de treballar per l’habitatge digne i camuflat entre altres mesures d’habitatge, modificar el 30% per passar a monetitzar-lo, reduir percentatges d’aportació d’HPO per part dels privats o traslladar-lo a localitzacions menys cèntriques. A més, Junts defensa acordar-ho amb l’Associació de Promotors, la Cambra de la Propietat, el Col·legi d’Arquitectes i altres agents, oblidant casualment (!) les entitats i moviments socials que vam impulsar la mesura, aconseguint la seva aprovació el 2018.

El PP proposa directament derogar el 30%. Cap sorpresa: els “amics dels lobbies” ataquen de nou el 30%, demostrant que els importen més els interessos dels grans poders econòmics que el dret a l’habitatge de les barcelonines.

¿És casualitat que aquesta proposició es voti la setmana que els fons voltor de tot el món es reuneixen a la ciutat al congrés “The District” i quan comença un nou macroevent que apujarà preus dels lloguers i expulsarà veïnes, com la Copa Amèrica de Vela? Com es pot renunciar a guanyar habitatge protegit als edificis rehabilitats i a les noves promocions als barris cèntrics amb lloguers impossibles i gentrificats, quan la ciutat necessita urgentment habitatge assequible? La resposta és clara: Collboni i Trias defensen sense embuts la “catifa vermella” als grans poders, per sobre de la vida digna de les veïnes.

Abans d’eleccions, ja vam denunciar, per inacceptable, oportunista i classista, la proposta de l’actual alcalde Collboni en la mateixa línia i avui ha rebut l’ajuda de Junts per donar per fet que no cal complir el 30% perquè el retallaran aviat.

De moment, la “proposició anti 30%” i “en favor de l’especulació”, que avui han votat Collboni, Trias, PP i la ultradreta, és una declaració d’intencions i no modifica el Pla General Metropolità, tràmit que haurien de fer per modificar la mesura. Votant a favor de la proposta de Junts, el PSC s’ha alineat amb la dreta i en contra del dret a l’habitatge. Han votat en contra, coincidint amb la posició de les entitats socials promotores, ERC i Barcelona en Comú.

Les entitats socials hem entès el missatge i advertim als qui trepitgen el dret a l’habitatge que defensarem el 30% i denunciarem qui pretengui governar pels qui es lucren a costa dels drets de totes les barcelonines, destruint els barris, desnonant i expulsant les veïnes.

Pel dret a l’habitatge i contra l’especulació: defensem el 30%!!

 

Grup Promotor del 30% a Barcelona 

Sindicat de Llogateres, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Observatori DESC.



El PSC pretén retallar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona plegant-se als interessos de les promotores immobiliàries

Els socialistes pretenen aprovar una moció al Ple d’aquest divendres per modificar la mesura, afirmant que ara “no funciona”, sense aportar dades, amb presses i sense ni tan sols parlar amb les entitats impulsores

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit −tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere −sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores− i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30%, permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics −i les rehabilitacions que es podrien fer als barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i basant-se en tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta, a més, indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, el 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a manera de “profecia autocomplerta”, sumat a què els mateixos promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els mateixos constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i, en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per acabar, exigim al pròxim govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins als nivells dels països més avançats i deixi de ser la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els pròxims 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!

Barcelona posa les primeres sancions per incompliment de la norma del 30% impulsada pel moviment per l’habitatge

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats

L’Ajuntament de Barcelona ha incoat els tres primers expedients sancionadors per incompliment de la reserva del 30% d’habitatge de protecció oficial en noves promocions i grans rehabilitacions, una mesura impulsada pel moviment per l’habitatge a la ciutat i que es va aprovar tot just fa ara 4 anys. Es tracta de tres grans rehabilitacions al districte de l’Eixample que han incomplert la normativa tramitant successius assabentats d’obres en lloc de sol·licitar la pertinent llicència, que només s’hauria concedit si la sol·licitud hagués previst la reserva d’HPO.

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats pels equips d’inspecció municipals, i la previsió és que pròximament se n’incoïn tres més. La resta, una vegada analitzats i estudiats per la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, derivaran si s’escau en nous expedients sancionadors emmarcats en la Llei 18/2007 pel dret a l’habitatge. Aquestes sancions arriben, també, quan fa poc que l’Ajuntament ha adquirit els primers habitatges protegits sobre plànol, tal i com marca la mesura del 30% que es preveu que estiguin disponibles l’any 2024, quan passaran a formar part del parc de lloguer públic.

Una mesura d’èxit de les entitats socials

El febrer del 2018, la PAH, l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres, la Favb i l’ABDT anunciàvem la presentació al Plenari de l’Ajuntament de la moció municipal per a l’ampliació del parc públic. Menys de 10 mesos després, el primer dels seus 5 punts, conegut com el 30%, va entrar en vigor amb l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General Metropolità per part de la Generalitat, gràcies a una campanya social àmplia i molt activa.

Tot plegat va ser un èxit sorgit dels moviments socials que, superant l’habitual dificultat amb les vies formals, suposava un aprenentatge col·lectiu i l’arribada d’una mesura innovadora a cavall entre l’urbanisme i l’habitatge, i amb un caràcter inequívocament transformador. També vam comptar amb grans obstacles: la pressió de certs partits polítics del consistori -concretament ERC i PSC- que van condicionar el seu suport necessari per l’aprovació inicial a la no suspensió de llicències per a l’aprovació del 30% va comportar que el sector privat tingués mesos per avançar la petició de llicències abans de l’aprovació definitiva i estalviar-se part de la responsabilitat que hagués hagut d’assumir durant els primers anys de la vigència de mesura.

D’igual manera, sabem que als tribunals hi ha en curs diversos processos oberts contra el 30%. És un fet lamentablement normal: el sector privat continua ignorant la funció social de l’habitatge i es torna contra tot allò que pot restar-li una mínima rendibilitat als seus elevats beneficis.

Tot plegat, per això, conforma un dels majors èxits del moviment per l’habitatge a Barcelona dels darrers anys pel que fa a aconseguir l’aprovació de noves mesures d’habitatge. La clau perquè aquesta mesura segueixi i doni més bons resultats és estendre-la a la resta de Catalunya, especialment a l’entorn metropolità. De fet, els municipis de MataróMontcada i Ripollet també han aprovat el 30% després de Barcelona i en d’altres municipis, com a Terrassa, els moviments socials ho exigeixen fa temps als respectius governs municipals.

Cal continuar apostant per aprofitar al màxim el potencial del marc legislatiu existent, obrir totes les escletxes possibles i enderrocar mites i tabús que bloquegen canvis més ambiciosos i igualment necessaris.

[Comunicat] Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tot Catalunya

Avui anunciem un manual d’ús i un taller per estendre la mesura arreu

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tot Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la complicada tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixac, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer a la tarda, a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Àustria, 20% a Dinamarca, etc.) protegeixen el dret a  l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixa els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. I a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634  esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les Meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada el 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb  l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

  • A Barcelona: 400 habitatges  l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.

  • Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca suposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo. Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!! #Extensiódel30

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres


Clica aquí per descarregar-te el kit del 30%