Arxiu d'etiquetes Barcelona

L’alcalde Collboni busca afavorir els interessos de les immobiliàries desactivant la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona

Les entitats impulsores fem pública la nova campanya “Contra l’especulació, defensem el 30%!” per aturar-ho

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d’una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d’un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de superrics que poden comprar pisos de luxe.

Fins al desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant, a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars, i per això el parc d’habitatge assequible és del 20%, quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d’experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona”, sense aportar cap estudi que ho demostri, i d’intentar −primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP− aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a diverses qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc, perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar una allau de gairebé 600 llicències d’obres majors i certificats d’aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l’entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot, quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d’obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauríem guanyat 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que el 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100%, hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un bocí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Harmagedon” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no se suspenguessin les llicències, restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat, el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donessin la raó; i actualment, pregonen que no funciona en una espècie de “profecia auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buidin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d’”experts” per “modificar” la norma, entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap mena de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de tota la mesura i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent-hi recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de què l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduir la superfície mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d’ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (el 2048) se n’hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat −tant al centre com als barris− a un preu assequible a través d’aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Altrament, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30%, ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona perquè participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!

Res a celebrar i molta feina per fer: 174 desnonaments executats diàriament el segon trimestre del 2023 a Espanya i 1.531 desnonaments només a Barcelona el 2022, segons les dades del Consell General del Poder Judicial

Avui dilluns 2 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des del 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Des de la PAH posem de manifest que, lluny d’erradicar l’emergència habitacional, s’ha cronificat. És urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, governs autonòmics i govern d’Espanya desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant de situacions excepcionals calen solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

Les dades són alarmants i les mesures adoptades són clarament insuficients. Com pot ser que amb una moratòria estatal de desnonaments es continuïn desnonant 174 famílies diàriament? Nosaltres ens ho preguntem i sabem la resposta.

Com pot ser que a Catalunya no es multi exemplarment fons d’inversió com Cerberus, Anticipa, per prendre’s la Llei pel seu compte i desnonar famílies, quan els haurien d’oferir lloguers socials? Per què la Generalitat no està esprement en tot el seu potencial les eines que tenen per evitar desnonaments?

Com pot ser que a Barcelona es vulgui derogar una mesura que suma pisos tan necessaris al parc públic, com és el famós 30%, en comptes de potenciar-lo? Com pot ser que tinguem gent malvivint en pensions que costen uns 3000€ al mes, en comptes de cercar acords amb la propietat i aplicant la Llei 24/2015?

Clarament, ens demostren que aquestes administracions no són prou valentes, són menyspreades per bancs i fons d’inversió que consideren l’habitatge com un bé de mercat en comptes de com un dret; i el més greu, estan donant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap mena de responsabilitat.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els quals ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però n’hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer del 2022. I també vam traslladar al Govern d’Espanya i a Pedro Sánchez una proposta de Llei habitatge de la ciutadania, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’ del 2019, plenament vigent, abans que s’aprovés el mes de maig passat la primera Llei d’habitatge estatal que dista un món de les demandes que duia la ciutadania.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen diàriament les famílies, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem elegit democràticament, estiguin al costat de la ciutadania, sobretot de les famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de cara.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una realitat nefasta, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu davant dels lobbies econòmics. Som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i continuarem lluitant per defensar-los, com anem fent des de fa més de 14 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es Pot!



La PAH de Barcelona denuncia davant d’Habitatge el desnonament d’un home de 72 anys instat per Cerberus

Des de l’entitat reclamem una resposta ràpida i digna de l’Administració davant de la perspectiva que el José acabi malvivint en una pensió

La PAH de Barcelona hem convocat avui una roda de premsa davant de l’Oficina d’Habitatge de Sants-Montjuïc per acompanyar al José, qui actualment està pendent d’un desnonament el pròxim 14 de setembre per execució hipotecària, després d’haver aturat l’últim intent de desallotjament instat per Divarian, filial del fons voltor Cerberus. Si res no canvia, la setmana que ve un home de 72 anys es quedarà al carrer o malvivint en una pensió, ja que aquesta és l’única alternativa que li ofereixen des de Serveis Socials. Després de fer declaracions als mitjans, hem acompanyat al José a la seva Oficina d’Habitatge per aclarir la seva situació administrativa i activar tots els mecanismes necessaris (Mesa d’Emergència, programa d’allotjament de persones grans, etc.) per evitar que el pròxim dijous es quedi al carrer de forma indigna.

Des d’Habitatge avui ens han donat llargues, excusant-se en el fet que no hi era la directora i hem aconseguit concertar una nova reunió pel pròxim dimarts 12 de setembre a les 9:30h perquè ens donin resposta a les peticions que els hem fet avui. Per part nostra, els hem demanat que, per una banda, continuïn pressionant a Divarian per aconseguir el lloguer social que li pertoca per llei al José; que resolguin l’expedient de la Mesa d’Emergència -si és favorable o no- i, finalment, que l’Ajuntament assumeixi el compromís perquè no permeti que el José marxi de casa seva sense una alternativa habitacional. Quina mena de societat volem tenir si un home de 72 anys es veu abocat a passar l’últim tram de la seva vida malvivint en una pensió?

En José viu a la Zona Franca (C/Mare de Déu del Port 407-409) de Barcelona i es troba en situació de vulnerabilitat acreditada. Originalment, era el propietari del pis, però el 2007 el van enganyar i va traspassar la propietat a un tercer, qui va contraure una hipoteca amb el BBVA, acordant que ell s’hi quedaria vivint. El nou propietari va deixar de pagar i així es va iniciar l’execució del préstec. Mentrestant, BBVA va transferir la hipoteca a Divarian, qui ara està instant el desallotjament per especular. Tot i que la Llei 24/2015 l’obliga a fer-li un lloguer social al José, Divarian es nega a fer-li cap mena d’oferta més enllà de desnonar-lo.

Amb aquesta roda de premsa reclamem que l’Administració posi fil a l’agulla i faci complir la Llei 24/2015, ja que qui està instant aquest desnonament és el fons voltor Cerberus i el José compleix els requisits per tenir un lloguer social. Així mateix, exigim que el José, per la seva situació, entri en la Mesa d’Emergència i obtingui una solució digna per al seu cas al més aviat possible. La Generalitat té l’obligació de fer complir les lleis que s’aproven, posant en marxa tots els mecanismes disponibles perquè vulneracions de drets com les que el José està patint no quedin impunes!

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge?

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge? 

Pocs dies abans de les eleccions publiquem aquesta graella informativa per explicar l’adhesió de les diferents candidatures de Barcelona a les propostes de la PAH per millorar l’accés a l’habitatge 

Queden pocs dies per les eleccions del 28 de maig a Barcelona i és per això que des de la PAH fem pública avui la nostra graella per avaluar si les diferents candidatures a l’alcaldia de Barcelona comparteixen les nostres propostes per millorar el dret a l’habitatge a la ciutat i estan disposades a incorporar-les al seu programa de govern per la pròxima legislatura. A principis de maig vam fer públiques les nostres propostes recollides en aquest document i durant els últims dies hem rebut retorn dels diferents partits, en forma de reunions, respostes escrites o bé en el debat que diferents entitats en defensa de l’habitatge vam organitzar el passat 18 de maig

Us fem un breu resum de les diferents respostes de cada partit:

  • Barcelona en Comú: van concertar reunió amb nosaltres on vam parlar extensament de les propostes i van assistir al debat. Si bé hi ha lleugers matisos −com l’aposta decidida pel tanteig i retracte com a mecanisme per adquirir HPO per sobre de l’expropiació−, hi ha un consens general d’entesa. En alguns casos ha faltat concreció sobre els reallotjaments de les famílies desnonades o bé no comparteixen que es focalitzi tant en l’ocupació perquè és un fenomen menor i que va de baixa.
  • Ciutadans: no han respost als nostres intents de contactar ni van assistir al debat. 
  • CUP: si bé no vam concertar reunió, sí que ens van respondre per escrit i ens van referenciar el seu programa electoral; a més, també van assistir al debat del 18 de maig. Comparteixen la totalitat de les propostes.
  • Esquerra Republicana: van concertar reunió amb nosaltres i van assistir al debat. Entesa general, tot i que amb matisos −model de Finestreta Única per millorar l’atenció de Serveis Socials, per exemple. Les divergències més notòries són: per una banda, la seva aposta per modificar la normativa del 30%, ja que asseguren que no funciona després de 4 anys d’aprovada (tot i que va ser la pròpia ERC qui va condicionar el seu vot favorable demanant la no suspensió de llicències mentre es discutia la norma, fet que moltes promotores van aprofitar per sol·licitar llicències extra per poder seguir construint sense reservar HPO).
  • Partit Popular: no van concertar reunió i no van assistir al debat, però van contestar per escrit. Si bé comparteixen la nostra preocupació per la situació de l’habitatge a la ciutat, es van mostrar força contraris a les nostres propostes, argumentant que “moltes de les mesures que aquest govern ha implantat amb el recolzament d’entitats com les que vostès representen no han aconseguit millorar la qüestió de l’habitatge a la nostra ciutat” i proposen directament derogar la mesura del 30%, per exemple, i argumenten que l’ocupació és un fenomen que “atempta contra la propietat privada”. 
  • Partit Socialista: no han contestat als correus, però sí que van assistir al debat. A grans trets es mostren evasius amb moltes de les propostes o bé directament contraris: no volen aplicar la Llei Antidesnonaments catalana (no posar multes), derogar la mesura del 30% o crear una oficina per denunciar ocupacions. 
  • Trias per BCN: no vam concertar reunió, però sí que han contestat per escrit i van assistir al debat. Hi ha alguns punts d’acord, com és el compromís de reduir la llista d’espera de la Mesa d’Emergència o la necessitat de posar sancions basant-se en la Llei Antidesnonaments catalana, però hi ha força punts que no ens han contestat (com les reunions periòdiques amb els moviments o els reallotjaments dignes) o bé es mostren directament contraris (derogació del 30%).
  • Valents: Si bé vam celebrar una reunió, no s’havien preparat les respostes i ens les van enviar posteriorment per escrit, i tampoc van assistir al debat. Pocs punts d’entesa, generalment es mostren contraris amb la majoria de les propostes i les que no, plantegen fórmules totalment diferents de les que proposem (Pla de Xoc per la Mesa d’Emergència i les reunions periòdiques amb entitats).

Per tant, la graella finalment queda de la següent manera (si no la veus bé, pots descarregar-la en PDF aquí):

Des de la PAH, volem agrair a totes les formacions que han mostrat interès a reunir-se amb nosaltres i contestar les nostres demandes, demostrant així la seva sensibilitat vers les problemàtiques de l’habitatge. Gràcies a totes per col·laborar! Governi qui governi, des de la PAH continuarem exigint a l’Ajuntament i a la resta d’administracions públiques la seva obligació de fer complir el dret fonamental a tenir un habitatge digne i adequat.

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí 

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC. 

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la. 

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.