Arxiu d'etiquetes Barcelona

COMUNICAT: Un nou suïcidi per un desnonament a Barcelona posa en evidència la manca d’inversió de l’Administració en polítiques socials

Des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

Aquest dimarts hem conegut la notícia del suïcidi d’un home a Barcelona, després de ser desnonat del seu pis la propietat del qual estava en mans de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge. Davant d’aquests fets, des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enuig i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima.

Per altra banda, no podem evitar preguntar-nos quines han estat les causes que han obligat una persona a prendre una decisió tan dràstica: creiem que el sistema de protecció social ha fallat. Si bé no tenim totes les dades sobre el cas, la informació que s’ha ofert des del propi Ajuntament i els mitjans de comunicació apunta que aquesta persona, almenys des dels últims 3 anys, no disposava de l’acompanyament adequat a la seva situació, fet pel qual en el moment en què ha perdut l’habitatge, el seu únic refugi, no ha vist cap altra alternativa a treure’s la vida.

La nostra experiència en atendre a persones amb problemes habitacionals ens demostra que l’atenció social per part de les diferents administracions és insuficient. La infradotació dels serveis socials, el model d’habitatge com a bé de mercat o la dificultat d’accés a la salut física i mental són exemples d’un sistema que considera que la funció de la protecció social és la de tractament dels símptomes i de contenció dels problemes, especialment en aquells moments en els quals una tragèdia com la d’ahir salta al debat públic. Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, l’educació o la salut hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils quan una atenció proactiva i personalitzada és més necessària. A més, creiem que tots aquests protocols tenen un defecte en comú: posar la responsabilitat de posar-lo en marxa (i de fer-ne seguiment!) sobre les esquenes de la persona afectada. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs la indefensió absoluta. 

Malauradament, no és la primera vegada que una persona perd la vida en un desnonament. Tot just l’any passat un veí del barri de Sants va decidir precipitar-se des del seu balcó quan la comitiva venia a executar-lo, tot i la intervenció dels serveis socials i l’acreditació de vulnerabilitat; o fa tan sols uns dies dues dones grans, germanes, van treure’s la vida a Santander davant la perspectiva de perdre el seu habitatge. El cas d’ahir i tots els que el precedeixen ens obliguen a qüestionar-nos els mecanismes que tenim per evitar portar una persona al límit: les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d’arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l’habitatge

És per això que davant d’aquests fets insistim i exigim a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els seus esforços a promoure polítiques en aquest sentit: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. La futura Llei Estatal per al Dret a l’Habitatge impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos, i que actualment està en tràmit parlamentari, és una oportunitat. Per això exigim una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes i que construeixi  una veritable política social que deixi l’habitatge fora del mercat especulatiu i asseguri que no hàgim de lamentar més morts. Garantir el dret a l’habitatge vol dir salvar vides.

 

PAH BARCELONA – 31 de maig de 2022

Els moviments socials sortim als carrers de Barcelona al crit de #AixíNoPodemViure

Aquest dissabte un miler de persones convocades pels moviments socials vam recórrer els carrers de Barcelona per protestar contra l’augment del cost de la vida sota el lema #AixíNoPodemViure.

Viure dignament s’està fent cada vegada més impossible a moltes famílies: augmenta el preu dels aliments, els subministraments, la precarietat domina el mercat laboral i accedir a un habitatge és impossible per a la majoria de la població. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la covid-19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment, estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents. L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió que la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida. Les nostres demandes es basen en 4 punts:

ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS VOLTOR: Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i destruint el territori a base de pelotazos.

PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades. Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball: uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

DEMOCRATITZAR L’ENERGIA i GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir els talls de subministraments a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de primera necessitat.

GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge ja acumula més de 400.000€ en multes durant els darrers tres anys, per aturar desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una vida digna.

Davant l’escalada de preus que ens ofega, la societat civil ha decidit organitzar-se. Les entitats que lluitem perquè la població tingui una vida digna vam recórrer els carrers de Barcelona en un acte que marca l’inici d’un cicle de noves mobilitzacions contra la carestia de la vida. Això no s’acaba aquí. Estigueu atentes els pròxims dies!

El proper 21 de maig sortim al carrer pel dret a l’habitatge

MANIFEST – L’habitatge és un dret, no un negoci! #AixíNoPodemViure

L’habitatge és un dret, no un negoci. Amb aquests preus no podem viure!

L’habitatge s’ha convertit en un luxe. Tenir feina ja no és garantia de poder viure dignament. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la covid-19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents.

L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió que la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida.

Ja n’hi ha prou! Davant de l’encariment insuportable del cost de la vida, fem una crida a organitzar-nos i lluitar contra aquesta estafa generalitzada. Ens hem d’organitzar i avançar cap a la desmercantilització de l’habitatge i l’energia. Si acabem amb el rendisme d’uns pocs, assolirem una vida digna per a totes.

Exigim als governs i ens comprometem a lluitar per:

  • ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS
    VOLTOR: Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem
    permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal
    recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans
    propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat
    bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta
    d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i
    destruint el territori a base de pelotazos.

 

  • PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació
    de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades.
    Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer
    amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball:
    uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

 

  • DEMOCRATITZAR L’ENERGIA i GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis
    energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir
    els talls de subministraments a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les
    empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una
    solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i
    internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de
    primera necessitat.

 

  • GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant
    les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb
    el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

 

  • ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la
    dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge
    ja acumula més de 400.000€ en multes durant els darrers tres anys, per aturar
    desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una
    vida digna. Per tot això, fem una crida a sortir al carrer el DISSABTE 21 DE MAIG A LES 18H A PLAÇA UNIVERSITAT.

PAH BCN exigeix als grans tenidors que compleixin la llei antidesnonaments

Activistes de la PAH se citen davant d’una de les oficines de CaixaBank per entregar la documentació de famílies en risc de desnonament que tenen dret a un lloguer social

Avui un grup d’activistes de la PAH de Barcelona ha convocat una acció sorpresa davant de les oficines de Caixabank de la Ronda Sant Antoni amb Carrer d’Urgell per celebrar l’entrega de documentació de famílies que estan en risc de desnonament però que compleixen els requisits per obtenir un lloguer social segons la nova Llei 1/2022 antidesnonaments. Aquesta acció constitueix el tret de sortida a una sèrie d’accions que tenen com a objectiu reivindicar el compliment de la nova llei per part de grans tenidors amb més de 10 pisos i que es neguen a fer-ho. Llegiu més

Crida a un Pacte per l’Habitatge 2020-2030

Un conjunt d’entitats socials hem presentat el dimarts 25 de febrer de 2020 al Col·legi de Periodistes la Crida a un Pacte per l’Habitatge, amb la presència de representants de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ECOM, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Fundació ARRELS, Fundació APIP-ACAM, EntrePobles, Observatori DESC, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).

La Crida a un Pacte per l’Habitatge vol ser un instrument perquè la societat civil, sindicats, entitats, col·lectius, grups polítics i institucions s’emplacin a assumir el Dret a l’Habitatge, de manera que l’habitatge deixi de ser considerat una mercaderia i es comenci a valorar la necessitat de la construcció d’un sector públic, tal com ho hem fet amb l’educació i la sanitat.

La complexitat del conjunt de factors que incideixen sobre els preus de venda i del lloguer de l’habitatge ens donen una percepció molt diferent del que hauria de ser una política de regulació del mercat de l’habitatge, que per la seva complexitat s’hauria d’articular amb un conjunt de mesures complexes, un paquet de lleis i implicar les diferents administracions, locals, autonòmiques i estatals.

Per posar en marxa tota aquesta complexitat de mesures i considerant que el problema de l’habitatge és competència de diferents administracions, calen compromisos institucionals, unitat entre els partits polítics i acords de ciutat, de govern i d’Estat, que donin sostenibilitat al finançament econòmic extraordinari i a la continuïtat dels programes estratègics que vagin més enllà d’un simple mandat municipal.

Cal implementar un conjunt de mesures com la creació d’un sector públic protegit, un sector de cohabitatge i un sector de lloguer assequible, que en conjunt regulin el lliure mercat privat, tal com ara existeix en altres sectors econòmics com l’ensenyament i la sanitat.

Ens trobem en un context extraordinari de crisi de l’habitatge, on els municipis reben la màxima pressió però no disposen de les eines ni dels pressupostos necessaris. És per això que cal posar el focus en la necessitat de dedicar més recursos a l’habitatge des dels pressupostos generals de l’Estat, i de reclamar les eines legislatives i reguladores de qui té les competències.

Reclamem un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030 que doni una resposta real, eficient i consensuada al problema de l’habitatge. Un pacte amb un abast mínim de 10 anys, assumit pels partits, les entitats socials, els sindicats i també el sector privat, així com totes les institucions, començant pel govern de l’Estat ‒que ha de dedicar-hi recursos importants‒, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona, 25 de febrer de 2020

 

Nota: Fotografia d'Ignasi R. Renom