Arxiu d'etiquetes Barcelona

[Comunicat] Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tot Catalunya

Avui anunciem un manual d’ús i un taller per estendre la mesura arreu

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tot Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la complicada tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixac, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer a la tarda, a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Àustria, 20% a Dinamarca, etc.) protegeixen el dret a  l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixa els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. I a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634  esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les Meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada el 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb  l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

  • A Barcelona: 400 habitatges  l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.

  • Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca suposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo. Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!! #Extensiódel30

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres


Clica aquí per descarregar-te el kit del 30%

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportunitat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i pròximament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metropolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme en l’àmbit estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem des de ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30%, siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat comenci a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

Seguim vigilants: Generalitat i Ajuntament de Barcelona apropen posicions per a l’aprovació definitiva del 30%

Avui fa dos mesos que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores ‒tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans‒ la modificació del Pla General Metropolità per situar habitatge assequible a les noves construccions i grans rehabilitacions existents a tota la ciutat. Aquest acord històric doncs és el primer cop que s’aplica a Catalunya. Aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge fou possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials que al mes de febrer van portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint els mesos posteriors que la mesura avancés fins que el Ple li donés el seu suport.

Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, tan sols manca la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament, motiu pel qual es van arribar a realitzar fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar definitivament aquesta mesura innovadora. Les entitats impulsores hem exigit en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30%, sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona.

Davant els endarreriments, el darrer la setmana passada, moment en què s’havia d’aprovar, hem exigit públicament que es desbloquegés el 30% amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a l’anterior demanda, avui a la tarda ha tingut lloc una reunió entre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la reunió, a porta tancada, tan sols ha transcendit que ambdues administracions estan treballant una proposta que permetria superar el bloqueig de la setmana passada, que es comprometen a tancar abans del proper dimecres 5 de desembre.

Estem doncs davant d’un avenç positiu per a la mesura. No obstant això, mantenim la prudència i exigim que es concreti urgentment aquest acord, en favor del 30% i del dret a l’habitatge. Seguirem per tant vigilants per tal de garantir que la Generalitat no posposi un cop més el 30% i l’aprovi definitivament el proper dimecres 5 de desembre, a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Som conscients que aquesta aprovació podia i havia d’haver-s’hi produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials. Recordem la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant peticions de llicències d’obres que eludiran el 30% del sostre a HPO, i cada dia que la Generalitat endarrereix l’aprovació definitiva del 30%, perdem habitatge assequible que tanta falta fa.

Per acabar, reiterem la importància de què el Govern vagi més enllà i compleixi el que ja ha anunciat públicament que està treballant: la modificació de la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultants del 30% siguin de lloguer i no de venda.

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #ExigimEl30Ja

Tornem! El nou curs ja està aquí

Reprenem curs

Aquest dilluns, a les 17.30 h al carrer Leiva 44, començarem de nou amb les assemblees de benvinguda. I és que aquest curs anem carregades de campanyes que canviaran el dia a dia de les nostres ciutats, regions, Estat (#LeyViviendaPAH, campanyes de ciutat, stopdesahucios)… De la nostra vida! Hi ha molt per fer i totes som necessàries per fer-ho.

Si ets afectada, i/o sents que vols unir-te a la lluita pel Dret a l’Habitatge, t’esperem a la nostra assemblea. 👭👭👭

Us deixem un vídeo de les nostres companyes que posen rostre als efectes en la salut dels desnonaments i els deutes de per vida, i que amb la #LeyViviendaPAH anem a erradicar.

Sí QUE ES POT!

Aquest dissabte #26A, sortim al carrer i #anemdeblau per mostrar que no tenim por

PAH Barcelona sortirem, aquest dissabte 26 d’agost, al carrer per unir-nos a la manifestació “No tinc por!”. I responent a la crida de les entitats socials catalanes, deixarem a casa el color verd que ens identifica i anirem de blau, per mostrar la nostra adhesió crítica.

Rebutgem la violència perpetrada el passat 17 d’agost pels terroristes i reafirmem el nostre compromís amb una societat de pau, diversa, antiracista i que vetlla per la justícia. Però també recordem totes les víctimes del terror, a Catalunya i arreu del món, i els seus responsables, que també són els governs i monarquies que fan negoci de la venda d’armes i d’alimentar el terror. Per aquest motiu anirem darrere la pancarta “Les vostres polítiques, les nostres morts. Pau, solidaritat i convivència en la diversitat”, lemes escollits per les entitats socials.

Convocatòria:

  • 17 h al Passeig de Gràcia amb carrer Diputació
  • Lema “Les vostres polítiques, les nostres morts. Pau, solidaritat i convivència en la diversitat”
  • Consigna: anar vestides de blau. Perquè és el color de la mar Mediterrània, que ens uneix a tants pobles que patim tragèdies semblants, perquè ha estat el color escollit a altres mobilitzacions pel dret a les persones refugiades i pels drets humans, i per donar una sensació d’onada i desbordament.

Acte previ
No totes les entitats i plataformes socials donen suport a la convocatòria “No tinc por!” feta per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, sigui pel contingut o per les persones que hi acollirà. Aquestes entitats han organitzat accions paral·leles que volen aportar contingut solidari amb totes les víctimes i crític amb el sistema. I s’estan organitzant de manera que permeti que la ciutadania pugui participar en ambdós espais.

Aquest acte tindrà lloc a la Rambla Catalunya amb carrer Aragó, a partir de les 16 h.

Manifest unitari

Davant la tragèdia del 17 d’agost #anemdeblau:
pau, solidaritat i convivència en la diversitat

Sortim al carrer aquest dissabte 26 d’agost de 2017 a Barcelona per expressar el nostre rebuig a l’atemptat reivindicat per Daesh i per mostrar el nostre suport a víctimes i familiars. Ho fem pels fets ocorreguts el passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb 15 víctimes mortals i més d’un centenar de ferides. Però sense oblidar i tenint molt present les víctimes que cada dia pateixen aquesta mateixa violència, que només aquest mes d’agost ha colpejat molts altres països, a més de Catalunya. Recordem especialment Síria, on han mort mig milió de persones a mans d’actors governamentals i no governamentals, tant locals com internacionals. Víctimes que no surten a portades, víctimes oblidades. Moltes no moren però es queden a les nostres fronteres. Des de les entitats, les plataformes i els moviments socials volem deixar clar que aquestes morts són tan nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència.

Sortim a ocupar el carrer com ho hem fet tantes altres vegades. Recordem els crits de “No a la guerra” de 2003 –arran de la invasió criminal de l’Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair– que van omplir els carrers de Barcelona. Recordem també tantes altres manifestacions de rebuig a les intervencions militars arreu, a favor de la pau i l’acollida de persones refugiades i migrants, com la darrera del 18 de febrer. Tornarem, doncs, a sortir, per tornar a assenyalar les causes i enfocar responsables.

Sortim per denunciar la hipocresia de líders i representants polítics, sobretot del govern espanyol i de la monarquia. Als que amb les seves polítiques promouen guerres i alimenten conflictes armats mitjançant la venda i comerç d’armes a països com Aràbia Saudita, així com els que apliquen polítiques repressives i antiterroristes que fomenten l’espiral de violència. Als que incompleixen els compromisos d’acollida, com fan els Estats membres de la UE. També aquells que fomenten l’odi, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia amb la col·laboració preocupant dels mitjans. Als que identifiquen a companys i companyes pel carrer pel seu color de pell i els empresonen als Centres d’Internament d’Estrangers, que desnonen els nostres veïns i veïnes o que reprimeixen amb violència les mobilitzacions de la ciutadania. Sortim per dir “No Passaran” als grups que amenacen de tornar-nos a un passat fosc, i per dir prou a aquells que permeten que el feixisme actuï impunement. És hora de tornar a cridar «les vostres guerres, els nostres morts».

Sortim perquè és una oportunitat per emplaçar-nos a fer una revisió sobre el model de convivència que estem construint. Ens preocupen les conseqüències a llarg i mig termini. Ja hi ha hagut mostres d’odi, racisme i xenofòbia aquests dies i la comunitat musulmana s’ha vist criminalitzada. No es tracta d’un “ells i nosaltres”, sinó d’un tots i totes.

Per tot això, exigim que la resposta a la barbàrie del passat dijous no sigui la de més “seguretat” repressiva: més vigilància, més fronteres, més policia, més armes, més violència. Barcelona i Catalunya han de ser exemple amb una resposta diferent: des de la pau, els drets humans, la solidaritat, la cohesió i la justícia global. És en aquesta línia en la qual avui la ciutadania reivindiquem aquest espai. La diversitat ens fa més riques i més fortes. I avui, més que mai, ens hem de reafirmar en el nostre compromís amb una societat oberta, solidària, que no permetrà que cap ideologia de l’odi arreli a Catalunya.

I també exigim que la resposta dels nostres governants sigui clara i contundent: compliu amb els acords i tractats sobre comerç d’armes que heu signat; respecteu la Declaració Universal dels Drets Humans; trenqueu els acords amb governs opacs i autoritaris; deixeu d’intervenir militarment; obriu més que mai les fronteres per acollir a la gent que fuig del mateix que ha passat a Catalunya i que ara està atrapada a les nostres fronteres: exigiu que les empreses compleixin amb el respecte amb els drets humans a tercers països, i si cal, rescindiu els contractes signats.

Des de la societat civil organitzada, des d’abaix, apostem per construir-nos des de la pau, els drets humans, la diversitat i la justícia global. Sortim al carrer perquè davant del racisme i la islamofòbia, davant de qualsevol vulneració de drets, apostem per la convivència i per això sortim dissabte i anem de blau.

#anemdeblau

Les vostres polítiques, les nostres morts.
Pau, solidaritat i convivència en la diversitat.

Manifest en castellà, francés i anglés