Arxiu d'etiquetes Decret de lloguer

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El nou Decret llei de lloguer, un altre error històric sense comptar amb la ciutadania

La norma no servirà per punxar la bombolla dels lloguers i s’ha fet d’esquena als moviments socials

Des de PAH Barcelona reclamem a la Generalitat transparència i la participació dels col·lectius d’habitatge

En plena campanya d’eleccions municipals, la consellera Capella i el conseller Calvet van anunciar ahir en roda de premsa l’aprovació d’un decret llei per, teòricament, regular el preu del lloguer i contenir l’actual bombolla que pateix Barcelona i molts altres municipis catalans. La proposta, com va ser el cas del Decret llei 5/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge ‒ara ja derogat‒, no només s’ha impulsat sense consensuar-la amb la resta dels partits polítics, sinó que s’ha fet d’esquena als moviments socials i els col·lectius que treballem cada dia pel dret a l’habitatge al territori.

Malgrat que celebrem qualsevol iniciativa des de l’àmbit legislatiu per tal de revertir l’actual situació d’emergència habitacional i d’extrema dificultat per accedir a un habitatge, després d’una primera anàlisi del text entregat als mitjans de comunicació, donat que malgrat haver-se anunciat en roda de premsa i que no s’ha publicat encara al Diari Oficial de la Generalitat, entenem que la norma es troba lluny de ser satisfactòria i funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva per posar fi a la bombolla dels lloguers.

Cal recordar que la regulació del preu dels lloguers és una reivindicació que portem reclamant des de la societat civil organitzada i les assemblees de barri des de fa anys, i és precisament la pressió que s’ha fet des del carrer la que ha aconseguit posar el tema sobre la taula. Un cop més, els col·lectius d’habitatge, com en el cas de la Llei 24/2015, portem la iniciativa respecte a la classe política.

No obstant això, a diferència del que es va traslladar a la roda de premsa d’ahir, considerem que el text no tindrà una eficàcia real pel que fa a revertir l’escalada de preus del lloguer. La mesura estrella del text consisteix a situar el topall màxim dels nous contractes de lloguer en un 10% més del que estableix l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat com a preu mitjà a la zona. És a dir, es pretén prendre com a punt de partida la mitjana dels lloguers d’aquell barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys, i a sobre permetre un increment del 10% a aquell preu.

En aquest sentit, és important remarcar que els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han tingut un increment de gairebé el 40% en els últims cinc anys. Segons les dades oficials publicades recentment per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el preu mitjà d’un nou lloguer a la ciutat l’any passat es va situar en 929,57 euros, uns 52 euros més que el 2017. I els 954,29 euros del període comprès entre els mesos d’octubre i desembre del 2018 també representen el rècord històric en un trimestre. D’aquesta manera, el 2018 els lloguers van pujar en 68 dels 73 barris de la ciutat.

Amb el text aprovat ahir, i tenint en compte que, per culpa de la reforma per part del PP de la LAU de 2013, molts contractes s’han anat renovant cada tres anys i per tant ja incorporen els efectes de la bombolla dels preus del lloguer, la Generalitat assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió, fent d’aquest Decret una mesura sense impacte efectiu en l’actual situació d’emergència que ofega la ciutadania. Advertim així que, tal com s’explicita a l’exposició de motius, la sobrecàrrega de les llogateres de la ciutat, és a dir, el percentatge dels seus ingressos que han de destinar al pagament de les quotes del lloguer, sobrepassa el 40% a Barcelona, quan el límit recomanat per Nacions Unides és d’un terç.

A més, el text inclou una sèrie d’excepcions que permeten que el 10% que hem comentat abans encara es pugui incrementar. És el cas dels habitatges amb característiques especials (vistes, piscines, jardí) que podran patir una diferència del 15% respecte a l’índex de referència. Per altra banda, en el cas de noves construccions o aquells habitatges que han estat rehabilitats de forma integral, la norma no s’aplicarà durant els primers tres anys de vigència i posteriorment el percentatge podrà arribar al 20%.

A més, el text inclou una excepció absolutament escandalosa. Totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l’anterior poden estar exemptes de complir el topall. En aquests casos, la propietat podrà decidir repetir la mateixa renda, encara que superi amb escreix l’índex de referència. Aquesta qüestió concreta és totalment intolerable, ja que la Generalitat legítima de facto les abusives pujades que s’han produït aquests últims anys.

Per últim, en ser una iniciativa basada en el Codi Civil català, la norma no conté un règim sancionador per penalitzar durament els seus incompliments sinó que deixa en mans dels Jutjats la resolució dels casos en què la propietat cobri unes rendes superiors a les permeses, tornant a evidenciar l’important desequilibri entre la propietat i les llogateres. D’aquesta forma, la Generalitat passa la pilota a aquestes últimes i les empeny a contractar una advocada i a iniciar un procediment civil, assumint tots els costos associats fins que no hi hagi una sentència favorable, és a dir, impacte en la contenció dels preus zero. Per contrarestar aquesta anomalia, ahir a la roda de premsa es va anunciar també l’existència de mecanismes de mediació extrajudicial, que des de ja critiquem perquè mai no han ofert una resposta eficaç en el passat.

A l’espera que es publiqui el text al Diari Oficial, i després de les tensions entre Esquerra i el PDeCAT per la iniciativa, entenem que la proposta respon més, en primer lloc, a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya, i en segon lloc, a un intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern. No concebem que aquest text, que es va anunciar en un primer moment a la seu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i que s’ha fet sense consultar els moviments pel dret a l’habitatge, hagi estat la versió original, veient el resultat descafeïnat i totalment insuficient exposat ahir.

Des de la ciutadania seguirem exigint que d’una vegada per totes es punxi la bombolla de lloguers i que es faci efectiu el dret a un habitatge digne. Tenir una #ciutatperviure vol dir també poder pagar un lloguer assequible i tenir mecanismes perquè així sigui. I com no pot ser d’una altra manera, que sigui una mesura retroactiva. Fa 10 anys que defensem el dret a l’habitatge a la ciutat i al territori, i no podem acceptar que una iniciativa d’aquesta importància es torni a fer sense comptar amb els col·lectius d’habitatge que dia a dia seguim defensant els drets de la ciutadania i coneixem la problemàtica millor que ningú.

Per això, des de la PAH de Barcelona reclamem a la Generalitat transparència total en qualsevol iniciativa legislativa similar i que s’escolti la nostra veu en un procés participat.

PerPAH_Bcn

El Govern de l’Estat aprova un Decret de Lloguers necessari però insuficient: t’expliquem com ens afectarà

  • Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.

  • La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNB (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures secundades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.

Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte al decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la mobilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.

Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats de Llogateres i Llogaters, anem reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCAT i PNB: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció a part mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.

A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.

1. Durada

POSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llogatera hi hagi complert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.

2. Preavís per finalitzar contracte

POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.

POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

3. Preu

POSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins del contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.

MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioeconòmiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus d’acord amb les fiances dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.

4. Desnonaments

POSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Llei d’Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.

MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la Llei 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.

La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’ajornaments curts. El decret obliga els jutges a ajornar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.

5. Honoraris

POSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a què les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.

NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no sol·licitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.

6. Impostos

NEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.

7. Habitatge buit

NEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.

Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.

La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogaters i dels moviments de barri continua. No pararem fins a treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.