Arxiu d'etiquetes desnonaments

El dret humà a un habitatge digne no està garantit: la PAH advertim que a partir del gener hi haurà més desnonaments

La caiguda de la moratòria que manté aturats aproximadament 9.000 desnonaments a Catalunya podria provocar un rècord de llançaments el 2024

La PAH de Barcelona entreguem a la Delegació de Govern una petició al nou executiu de Pedro Sánchez perquè mantingui les mesures de l’escut social i les faci estructurals i els adrecem a tenir una reunió amb la PAH

El 10 de desembre es van complir 75 anys de la Declaració dels Drets Humans. Des de la PAH sortim als carrers a defensar i reivindicar el dret a l’habitatge que recull l’article 25 de la Declaració, i el 47 de la nostra Constitució, que a Espanya són sistemàticament vulnerats.

A partir del 31 de desembre la situació es tornarà encara més insostenible: si res no canvia, les mesures antidesnonaments i contra els talls de subministraments de famílies vulnerables de l’escut social, que es van implementar per la pandèmia, desapareixeran. Segons els nostres càlculs, a Catalunya hi ha 9.000 famílies que tenen suspesos els seus processos de llançament per aquesta mesura i que podrien veure’s expulsades de casa seva durant els pròxims mesos. És per això que des de la societat civil exigim al Govern que prolongui l’escut de protecció social existent, i que adopti aquestes mesures de forma estructural. L’emergència habitacional en què es troben desenes de milers de famílies, l’angoixa i el patiment que comporten, no es poden allargar més. Per tant, sol·licitem al Govern una reunió urgent abans que acabi l’any, per fer-los arribar la veu de les afectades, per promoure mesures en 2024 per garantir el dret a l’habitatge i exigir responsabilitats a la banca rescatada que acumula milers de pisos buits i als fons voltor que es lucren, amb la complicitat fiscal de l’Administració –les SOCIMI, el vehicle immobiliari d’aquests fons, paguen menys impostos que una empresa tradicional.

Recordem, una vegada més, els compromisos en matèria del dret a l’habitatge als quals Espanya està obligada:

Article 25. de la Declaració Universal:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els infants, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a la mateixa protecció social.

Article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

Avui volem posar de manifest que som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Que ens han fet creure que no es pot i que estem soles, però la realitat és que en aquests més de 14 anys d’existència hem demostrat que sí que es pot! Perquè hem fet possible el que semblava impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui aprofitem aquesta acció per celebrar el Dia Mundial dels DDHH, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits.

Sabem que la situació ha mutat i que les nostres demandes i consignes, encara que tenen el suport de la majoria de la societat, els governs de torn no han estat valents a l’hora de fer efectives les demandes. Ara, amb un nou govern -i una ministra nova-, des de la PAH insistim en les propostes que durant anys hem fet per solucionar aquesta crisi d’habitatge i que malauradament no hem vist reflectides a la Llei d’Habitatge aprovada el mes d’abril passat, ja que segueix sense abordar-se la qüestió de fons: considerar l’habitatge un actiu de mercat en comptes del dret bàsic que realment és.

És per això que des de la PAH ens hem organitzat per aixecar la veu i fer saber a tota la ciutadania que Espanya és la primera en desnonaments i en manca de polítiques valentes que posin fre als fons voltor sense escrúpols. Que estem revertint aquesta situació, però que ens necessitem totes per ficar les nostres demandes al Congrés dels Diputats aquesta legislatura.

 

Crida massiva a mobilitzar-se contra la celebració de The District el dimecres 20

Del 20 al 22 de setembre aterra a Barcelona la fira The District, un esdeveniment privat que vol substituir a l’antic Barcelona Meeting Point, amb l’objectiu de celebrar una trobada internacional de fons d’inversió a la ciutat. Tot plegat, s’emmarca en una estratègia de fer Barcelona una ciutat encara més business friendly, atraient capital estranger, que sovint és el responsable principal de vulneració de drets humans com el de l’habitatge -principalment en forma de desnonaments i pujades abusives del lloguer- o el dret al treball, a la natura i a la vida. En el cas de l’habitatge, això ha estat possible gràcies a l’esclat de la bombolla hipotecària el 2008 que els va permetre acaparar milers d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries de famílies treballadores. Amb un euríbor desbocat i els preus dels préstecs a l’alça, és possible que tornem a veure un nou procés de despossessió com el que vam viure fa 15 anys.

És per això que des dels diferents moviments socials de la ciutat i rodalies (moviment per l’habitatge, moviment ecologista, moviment pel decreixement turístic, drets migrants, etc.) ens hem organitzat conjuntament per alçar la veu i fer saber als fons voltor que no són benvinguts a la ciutat ni enlloc. Fem una crida a la ciutadania i a les PAHs catalanes per trobar-nos el pròxim 20 de setembre a les 8.30h a la parada de FGC Europa Fira (l’Hospitalet). 

Així mateix, des de la PAH de Barcelona farem entrega dels premis The Inhuman District Awards 2023 durant la protesta, per posar noms i cognoms als responsables de la nostra misèria. Entre les categories principals hi destaquen, la de Major especulador, Major desnonador, etc.  Durant l’entrega de premis ens acompanyaran diverses famílies afectades per aquests fons, amb l’objectiu de demostrar als “inversors” les desastroses conseqüències dels seus negocis.

Us hi esperem!

MANIFEST

Companyes, The District, el congrés internacional de Fons d’Inversió, torna a reunir-se a casa nostra els dies 20, 21 i 22 de setembre d’enguany. Els grans espoliadors de les nostres llars i el nostre territori, es trobaran per a definir les seves estratègies per a continuar enriquint-se a costa nostra. I nosaltres, les que hem de treballar per a sobreviure cada dia, tenim el deure de plantar-los cara.

La cobdícia d’especuladors i rendistes a casa nostra agreuja la misèria de les treballadores, amb una nova crisi capitalista i destrueix el territori que ens sosté. Mentre la corda es tensa,  governs i administracions estatals, autonòmiques i municipals s’omplen la boca amb la defensa del dret a l’habitatge a la vegada que promouen esdeveniments com The District i són còmplices dels poders econòmics que atempten contra nosaltres i les nostres vides. 

Amb The District, la patronal immobiliària en connivència amb els responsables polítics, pretén llançar una nova ofensiva, convertint Barcelona i Catalunya en “la capital europea” de l’especulació immobiliària en un context on ja hem patit més de 120.000 desnonaments de famílies i els fons voltor mantenen 35.000 habitatges buits i tancats del mig milió de cases buides que tenim a Catalunya. I no és pas casualitat que alhora que els espoliadors de The District es reuneixen a la nostra ciutat, també ho facin els ministres europeus i empresaris a la cimera de transports i energia.

El projecte del Hard Rock al camp de Tarragona, l’ampliació de l’aeroport del Prat, el port de Barcelona o d’infraestructures com el Quart Cinturó, l’urbanisme voraç que amenaça el Delta del Llobregat i espais naturals i agraris a tot el país, les infiltracions policials a les nostres organitzacions, la Copa Amèrica, la reforma laboral, la Llei Mordassa, l’H2MED i l’acaparament de terres per a projectes de l’oligopoli energètic… són les peces del projecte polític i econòmic que garanteix els beneficis milionaris per als especuladors i els rendistes, a costa d’expulsar-nos de les nostres llars i substituir-nos per turistes que consumeixin, de precaritzar les nostres feines, de fer inassequible l’habitatge i de carregar-se el territori. 

Som moltes les que volem viure millor i ens organitzem per a fer-ho. Els sindicats laborals, d’habitatge, els moviments feministes, antiracistes, ecologistes i grups en defensa del territori, els moviments veïnals per defensar els nostres pobles i barris del capitalisme voraç, lluitem cada dia per construir aquest nou món. Cridem a l’organització als barris, a la feina i arreu per a continuar defensant una vida digna fins que els pisos estiguin en mans de les treballadores. Nosaltres tenim clars quins són els nostres enemics: Blackstone, Servihabitat, CaixaBank, Cerberus… massa cops ens han fet fora de casa i han mercadejat amb el nostre entorn.

L’any passat vam aconseguir rebentar-los la inauguració de The District destapant quin és el seu veritable projecte. Per això, enguany han hagut de traslladar la fira a l’Hospitalet. Però nosaltres ho tenim clar, no volem The District ni aquí ni enlloc! I a tots els especuladors que ens desnonen cada dia, els donarem la benvinguda com es mereixen. És una oportunitat com n’hi ha poques per rebre’ls com toca, unim-nos per a mostrar rebuig al seu món en crisi!

Fem una crida a les veïnes de classe treballadora que simplement volem viure i no sobreviure. Davant el seu món de misèria, organitzem-nos, no només el 20, 21 i 22 per rebutjar el congrés de The District i tot el que representa. Organitza’t al teu sindicat, al teu barri, a la teva ciutat o país i lluita perquè la por canviï de bàndol i per poder crear un món nou.

[Nota de premsa] Entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge. Com afecta en matèria de desnonaments?

Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge

Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge, pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.

Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:

  • Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.
  • S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica.  A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.
  • S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
  • S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.

 

A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.

Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí 

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC. 

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la. 

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.

La PAH de Barcelona ens colem a l’Hotel Palace per lliurar una carta a Raquel Sánchez sobre la nova Llei d’Habitatge

Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra

“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”

Barcelona, 28 d’abril

Foto: EUROPA PRESS

Aquest matí una desena d’activistes de la PAH hem entrat a l’Hotel Palace de Barcelona aprofitant la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a la capital catalana un dia després d’haver aprovat en el Congrés la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.

Després d’uns minuts i després d’aclarir que la nostra intenció era totalment pacífica, hem procedit a llegir una carta en veu alta dirigida a la ministra, al govern i al Partit Socialista en general:

“Carta a la ministra Raquel Sánchez i al PSOE:

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera llei que parla explícitament del Dret a l’Habitatge a l’Estat espanyol. Tot i que la Constitució i el seu article 47 -el que reconeix el dret a l’habitatge com a tal- es van aprovar fa gairebé 45 anys, en aquest buit de més de quatre dècades hem vist les conseqüències de considerar l’habitatge com un bé de mercat en lloc de com un dret: gairebé un milió de desnonaments produïts per sengles bombolles d’hipoteca i lloguer que han empobrit -i empobreixen- la major part de la ciutadania. Arran d’aquesta insostenible situació, fa 14 anys algunes de nosaltres vam dir “prou” i així es va fundar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca precisament aquí, a la ciutat de Barcelona.

Els moviments socials hem lluitat amb dents i ungles per una Llei d’Habitatge i sempre ens hem topat amb l’oposició d’un partit -el Socialista- que no ha volgut sentir ni parlar de lloguers socials, de posar-li topalls als lloguers, d’incorporar els habitatges de la Sareb per augmentar el parc públic, ni molt menys limitar els beneficis de la banca. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no evitarà els desnonaments ni baixarà els lloguers. Totes les que som aquí -moltes pendents d’un desallotjament-, per desgràcia ho sabem molt bé.

La nova llei deixa encara molts temes sense resoldre. Per enumerar-ne alguns: no prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional, ni garanteix reallotjaments dignes; el “topall” del lloguer inclòs en la llei no impedirà que de facto es continuïn incrementant les rendes; no posa límit als lloguers turístics i de temporada; i tampoc no preveu cap mesura d’emergència per a aquelles famílies que necessiten una llar, renunciant expressament a la possibilitat d’implementar l’anomenat lloguer social, que evitaria que Cerberus o Blackstone poguessin desnonar famílies vulnerables i que a més els obligaria a mobilitzar els milers de pisos buits que tenen per tot el territori. I una altra cosa més que la llei no aborda: el problema de la hipoteca. A la nova llei no hi ha ni una sola mesura dirigida a aquelles famílies que han hipotecat diversos anys del seu sou per pagar el sostre sota el qual viuen i que ara veuen disparar-se la seva quota fins a 300 euros mensuals per culpa de la pujada dels tipus d’interès, tot plegat alhora que la banca anuncia beneficis milionaris.

A la ministra i al govern volem dir-li que aquesta no és la nostra Llei. Que vostès, al contrari del que fa dies que afirmen, no han escoltat la ciutadania; en els més de dos anys que ha durat la tramitació d’aquesta llei, el president Sánchez no s’ha reunit amb les entitats que tractem el problema de l’habitatge cada dia -no obstant això, sí que ha tingut temps per a nombroses trobades amb els caps de BlackRock i Blackstone, els fons voltor més grans del món. Un altre exemple: precisament vostè, ministra, fa un parell de dies va dir a la televisió “Que ningú es preocupi per les rendibilitats del sector immobiliari, que les tindrà”. Com és possible que vostè o el PSOE puguin pensar que és compatible tractar l’habitatge com un dret bàsic i alhora treure’n rendibilitat? Com és possible que els socialistes parlin de garantir el dret a l’habitatge mentre tenen Joan Clos presidint ASVAL? L’habitatge no pot ser un bé de mercat: els lloguers disparats i les més de 700.000 famílies desnonades des del 2008 ho demostren. Vostès ho saben, el que passa és que han preferit defensar els interessos dels de sempre.

Per acabar: malgrat els avenços que el moviment ha aconseguit amb aquesta llei, el problema de l’habitatge ni de lluny s’ha solucionat. Necessitem habitatge ara, no tenir-lo ens emmalalteix, i no podem esperar 20 anys fins a assolir un parc públic mitjanament decent. Per tot això continuarem lluitant: aturarem desnonaments; aprofitarem qualsevol avantatge a la nova llei, per petita que sigui, per proposar noves mesures i, per descomptat, seguirem reclamant aquells pisos que romanen buits esperant una nova bombolla. Mentre es continuï desnonant, nosaltres no descansarem ni vostès tampoc. Perquè fins i tot un infant entén que les cases són per a viure, no per a especular.

Posteriorment, les activistes hem sortit de l’hotel recordant que “l’habitatge és un dret i no pas un privilegi”. Així mateix, hem entregat la carta, malgrat que la ministra no ha volgut atendre’ns.