Arxiu d'etiquetes desnonaments

PerPAH_Bcn

Resum de la setmana del 28 de novembre de 2022

Prou criminalització de la protesta! Les PAHs catalanes denuncien el nou delicte de desordres públics

Comencem la setmana amb una invitació! En el marc del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, participem en un col·loqui el dijous 8, a les 12.00 hores, a les Cotxeres de Sants. Vine si pots!!

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1598225390450769921?s=20&t=IkPB-NpZDbEvS-sB69SEsQ

La setmana passada va ser moguda! Vam aturar el desnonament de la comPAH Ruth i es va suspendre el del comPAH Jhon. I l’Anastasia ha signat un lloguer social a través de la mesa d’emergència… una altra victòria PAH!!

Amb les PAHs catalanes, ens vam concentrar davant de la delegació del Govern estatal per denunciar el nou delicte de desordres públics, introduït a la reforma del Codi Penal, que criminalitza perillosament la protesta: 

https://pahbarcelona.org/es/comunicado-basta-de-criminalizacion-de-la-protesta/

I, si teniu ganes de més lectura, rellegiu el testimoni que el Ricardo publica al diari Línia, sobre la lluita al voltant del bloc d’Aragó 477, no només contra l’assetjament immobiliari sinó també contra la repressió de l’exercici dels nostres drets fonamentals: 

https://liniaxarxa.cat/opinio/ens-vam-llevar-de-matinada-ricardo-dubcek/?fbclid=IwAR0NW_9px4_AHkm8_Vjtp_oPXmazE9CB3pq22nCIZw9U8olBSK-873mfqFg

PerPAH_Bcn

Resum de la setmana del 21 de novembre de 2022

Impulsem una moció a Barcelona per a pressionar el Govern de la Moncloa!

La PAH de Barcelona no s’aturaaaa! Aquesta setmana hem aturat els desnonaments de la María i de la Ruth, i hem aconseguit la suspensió del de l’Alix. 

La Lucía ens explica a l’article mensual del Línia a qui interessa la criminalització de l’ocupació:

A qui interessa la criminalització de l’ocupació?

El grup promotor de la 24/2015 s’ha pencat una super nova guia sobre com interposar demandes als jutjats que ens ajudin a aconseguir lloguers socials:

https://ilphabitatge.cat/publiquem-noves-guies-per-interposar-demandes-als-jutjats-que-reconeguin-els-nostres-lloguers-socials/

I hem acabat la setmana a l’Ajuntament, impulsant, amb el Sindicat de Llogateres, una moció per instar el Govern estatal a prendre mesures d’urgència en matèria d’habitatge:

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1596136837851992064?s=20&t=PxdQBOoGGMnw41rEZklkMA

No tens plans per aquest dijous al vespre?? Doncs vine a la concentració del dia 1 de desembre, a les 19.30 hores, front a la Delegacio del Govern espanyol per a protestar contra la reforma del delicte de desordres públics

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1597656614513016832?s=20&t=8nZqyEFQYD_8GqoEwVWkxA

 

PerPAH_Bcn

El Govern de coalició repeteix el codi de bones pràctiques amb la banca que va aprovar el PP

Mancant conèixer el text definitiu que surti del Consell de Ministres, des de la PAH considerem que l’acord anunciat no implica cap obligació real per a la banca

Avui hem conegut l’anunci del Govern d’un “principi d’acord” amb la banca per a, suposadament, pal·liar la situació de milers de famílies que ara tenen problemes per pagar la seva hipoteca a causa de la pujada de l’euríbor els últims mesos i per la situació d’inflació generalitzada. L’acord, anunciat per la ministra Nadia Calviño aquest matí, inclou mesures per a rendes inferiors a 29.400€, que impliquen reestructuracions, dacions en pagament, mancances i traspassos a hipoteques de tipus fix, etc.

La nostra valoració -inicial- és la següent: en primer lloc, ens sembla un frau que el govern anunciï aquestes mesures a so de bombo i platerets quan ni tan sols ha aconseguit que la banca ho subscrigui completament. Això ens recorda al Codi de Bones Pràctiques que el govern del Partit Popular va signar amb la banca el 2012 per a, suposadament, “aturar els desnonaments” però, com és ben sabut, els desnonaments continuen avui dia en un any 2022 que, malgrat de l’anomenat “escut social” del govern en vigor, s’encamina a superar el 2021 amb 10.816 nous desnonaments registrats al 2n trimestre. Per molt que la ministra Calviño doni ultimàtums a la banca perquè el subscriguin, els bancs tenen total llibertat per aplicar l’acord, per la qual cosa entenem que la ministra realment no ha estat capaç d’obligar la banca a absolutament res, igual que el Partit Popular al seu moment.

A falta de conèixer el text definitiu de l’acord –que així que el tinguem farem la valoració corresponent-, totes les mesures que veiem recollides a l’anunci són mesures ja conegudes pels qui portem anys lluitant contra els desnonaments. Entrem al detall partint del que coneixem:

D’una banda, parlem dels supòsits de les famílies beneficiades: aquelles considerades vulnerables, és a dir, aquelles que ingressen menys de 25.200€ anuals (uns 1.500€ mensuals), i que dediquin més del 50% dels ingressos a pagar la hipoteca. En aquest cas partim d’un supòsit que és irreal, ja que difícilment una família podrà mantenir-se amb només 750€ al mes per a pagar subministraments, aliments i altres béns bàsics el preu dels quals ara està disparat per la inflació. D’altra banda, què passa amb aquelles famílies que hi dediquen un 45%? Que queden totalment desprotegides malgrat patir una sobrecàrrega en els seus ingressos –recordem que l’ONU recomana que la despesa en habitatge i subministraments no ha de superar el 30% dels ingressos. Respecte al segon tram, el de les llars amb uns ingressos de 29.400€ anuals, amb hipoteques que s’hagin signat fins al 31 de desembre de 2022 i la càrrega hipotecària de la qual sigui superior al 30% de la seva renda i, a més, hagin tingut un augment del 20% de despesa en la seva hipoteca. Si bé aquest tram pot ser més realista que l’anterior, les mesures proposades per a aquest col·lectiu es resumeixen principalment a augmentar el seu deute; no implica cap alleujament real per a les seves economies.

En general, res no ha canviat: tot es resumeix a refinançar l’habitatge (amb mancances, allargament de terminis, reestructuració de deute, una dació en pagament sense especificar, etc.) i endeutar encara més les famílies, que en un futur potser es trobaran en la mateixa situació o pitjor que l’actual. De la banca no podem esperar cap mena de compassió ni bona voluntat: el seu negoci consisteix a lucrar-se a costa de les nostres necessitats bàsiques, com ara l’habitatge. És per això que no confiem que la banca renegociï aquestes mesures sense cap contraprestació; no pot ser que el govern es dediqui a anunciar paquets de mesures presumptament “beneficioses” però consensuades només amb una de les parts interessades.

No podem deixar de recordar, a més, que els governs des del 2011 van imposar retallades a pensions, salaris i serveis públics, així com als drets socials. Aquestes retallades no s’han revertit i totes es continuen arrossegant. En agraïment, la banca va continuar desnonant desmesuradament, venent lots de cases embargades a preus irrisoris a fons voltor, i deslliurant-se d’altres (els anomenats “actius tòxics”) mitjançant l’invent que ens “sortiria de franc”: la Sareb. Per cert, que el Govern continua sense voler recuperar el préstec de més de 66.000 milions d’euros que va costar el rescat bancari i que va sortir de les nostres butxaques.

Finalment, des de la PAH tenim clar que les mesures anunciades avui pel Partit Socialista són un brindis al sol: si el govern no vol deixar ningú enrere, ha d’impulsar mesures estructurals per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. L’oportunitat hi és: la Llei de Dret a l’Habitatge continua embussada en el tràmit parlamentari perquè precisament el PSOE es nega a aprovar mesures de gran impacte a favor de la ciutadania, com el lloguer social obligatori per a banca i fons voltor, la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional i el control efectiu dels lloguers. Per tot això, instem a totes les famílies que tinguin problemes per pagar la seva hipoteca que s’acostin a les nostres assemblees, ja que som l’única garantia que tenen d’aconseguir solucionar els seus problemes sense haver d’endeutar-se -encara més- en el futur.

PerPAH_Bcn

El nou protocol de desnonaments de Mossos és paper mullat

El protocol preveu que els Mossos decideixin si actuen amb antiavalots depenent ”el risc”

Aquests dies enrere, enmig del soroll criminalitzador “antiocupa o pro-desnonaments” i la proximitat de les eleccions de fons, la Conselleria d’Interior ha presentat el nou protocol dels Mossos per marcar la seva actuació als desnonaments. El protocol, que va ser una condició de l’acord d’investidura del nou Govern, arriba tard i malament.

Un dia després de ser presentat, ja s’ha demostrat que està molt lluny de ser una eina que limiti els abusos de força i les actuacions irracionals dels Mossos d’Esquadra davant d’una violació de drets humans com són els desnonaments, a més d’un intent de la Conselleria d’Interior de desresponsabilitzar-se de les polítiques de protecció del dret a l’habitatge digne , que també li pertoquen, com a part del Govern de la Generalitat.

Hem de valorar i situar el nou protocol en el seu context: amb Catalunya sent el territori líder en desnonaments (30% dels llançaments practicats tot l’Estat), i en el marc d’un atac obert i constant, per part de la “coalició pro- bancs-voltors i antiocupes” (formada per VOX-PP, JuntsXCat i amb el suport recent de PSC-PSOE) a les persones vulnerables que veuen el seu accés al dret a l’habitatge una utopia cada dia més llunyana i no se’ls deixa una altra alternativa que entrar a viure en pisos buits que les entitats financeres han deixat en desús després de desnonar altres famílies abans, per mal vendre’l després a fons d’inversió a grans propietaris.

En aquest context , de crisi habitacional greu i “demagogia política aporofòbica” en defensa del negoci dels grans propietaris i els beneficis de les empreses de seguretat i “alarmes”, d’entrada, aquest nou protocol no modifica allò que des de les PAH catalanes i els moviments per l’habitatge fa molt de temps que denunciem: l’actuació sense sentit i mala praxi d’aquells que haurien de vetllar per nosaltres com a ciutadanes. En lloc de protecció, ens trobem amb arbitrarietat, abusos d’autoritat, violència física i fins i tot detencions de activistes, com la setmana passada a Sabadell, en una acció stop desnonaments de desobediència civil pacífica (com ho són totes ), ja amb el nou protocol en marxa.

Sobre el paper, el gran canvi passa perquè deixa ben clar per escrit, cosa que a la pràctica ja passava. Ho ordeni explícitament un jutge o no, les forces de l’ordre poden intervenir sempre que el cap del dispositiu, o comandaments superiors del cos, valorin que existeixen “riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns”, “accions que puguin comprometre l’ordre públic” “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”. En resum: sempre que hi hagi una convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge, hi estaran Brimo i ARRO per desactivar la defensa dels drets fonamentals i facilitar que els grans especuladors ens facin fora al carrer i segueixin fent l’agost.

A més, ens produeix una gran indignació que el Conseller d’Interior afirmés a la roda de premsa de la seva presentació que “el cos dels Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable del seu habitatge és una societat injusta” . Que el màxim responsable de la Policía i membre del Govern català afirmi això, quan la Generalitat és una de les màximes responsable en polítiques d’habitatge i està “fallant” a cada desnonament sense un reallotjament digne que executen els Mossos , és senzillament inadmissible.

Després d’analitzar llegir el nou protocol, reivindiquem :

  1. Abans de realitzar un desallotjament s’hauria d’informar Serveis Socials però no quedar-se només en aquest pas, que ara es “protocol·litza” però que en la realitat no funcionarà perquè no hi ha pisos d’emergència; sinó fins i tot per garantir un reallotjament digne i adequat a la família.
  2. Suspensió de les actuacions en els desnonaments fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori . En casos de petits propietaris, és l’administració la que ha de garantir el reallotjament abans del desnonament. Encara que alguns jutges titllen la Llei 24/2015 d’administrativa, hi ha sentències que diuen el contrari. Tot i així la Generalitat com a responsable i administració pública -incloent-hi els Mossos- li hauria de complir rigorosament.
  3. La presència del moviment social de veïns o de persones solidàries per dret a l’habitatge no hauria de ser una causa perquè vingui la BRIMO per facilitar que la família sigui desnonada. En tot cas, el seu paper, en cas que un jutge ordeni la seva presència, ha de ser aixecar l’acta pertinent sense entrar a l’habitatge, controlar la comitiva per al seu informe i traslladar a l’Administració que tingui cura del reallotjament quan en tinguin.
  4. En cap cas no cal que es presenti directament la BRIMO als desallotjaments com estan fent encara, ja que el moviment d’habitatge sempre actua en situacions on hi ha risc, no per a la comitiva judicial, sinó per a persones o famílies que són vulnerables. Neix amb baixa credibilitat un suposat “protocol social” que estant ja en vigor, no es respecta.
  5. Activar immediatament un Pla de Xoc per posar la taula d’emergència de Catalunya i les municipals a zero a través de l’augment urgent del parc d’habitatge social. És responsabilitat de la Generalitat reallotjar, no desallotjar, les 1.600 persones amb resolució favorable de la taula a nivell català, a més de les que s’enfrontin a nous desnonaments i estiguin en exclusió residencial.

Si la tasca dels Mossos és fer complir la llei, davant d’un desnonament qui la incompleix és la propietat o l’administració , en cap cas el dret a protesta de les persones solidàries amb els qui menys tenen i han estat abandonades per l’administració. Per què la Conselleria argumenta que no es poden incomplir les lleis i els mandats judicials però executa desnonaments de grans tenidors que incompleixen de forma flagrant la llei antidesnonaments catalana? La llei catalana 24/2015 és clara i està dotada de mecanismes per evitar qualsevol desnonament. Compliu-la i feu-la complir!

Encara que ens alarma el reconeixement de la inexistència d’actuacions policials de desnonament no protocol·litzades, que explica el desgavell de les actuacions policials precedents, i aspirem a acabar definitivament amb els desnonaments; exigim que la Conselleria d’Interior faci un pas real per deixar de considerar-los com una “frívola” qüestió d’ordre públic o execució judicial, integrant de manera valenta la visió i actuació social al centre . Som conscients que hi pot haver resistències, però és una demanda de mínims que allò que la societat reclama.

Per nosaltres, les persones són el primer. Perquè no escollim deixar de pagar, no escollim viure en precari (ocupar). La situació és molt difícil per a totes les persones que per una raó o una altra vivim al llindar de la pobresa. No en som culpables, som víctimes d’un capitalisme depredador i salvatge, així com dels poders públics que no garanteixen ni els drets fonamentals.

Els darrers anys, amb una nova recessió a causa de la pandèmia i de la guerra, hem vist com l’habitatge continua pujant de preu mentre es consumeixin retrocessos en polítiques socials. Necessitem més lleis, polítiques, habitatges socials i pressupost públic per evitar que ningú no es quedi al carrer, no eines per facilitar els desnonaments.

No vam triar viure així!

Per això des de les PAH Catalanes manifestem el nostre rebuig a aquest protocol i exigim la correcció immediata amb criteris socials i de drets, en el marc d’unes polítiques urgents, reals i integrals pel dret a l’habitatge.

Perimpahrable

Dades del 2n Trimestre del CGPJ: els desnonaments que no cessen

Els desnonaments que no cessen: mentre el PSOE bloqueja l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge, les xifres de desnonaments es mantenen. Segons dades del CGPJ fets públics el 5 d’octubre, el 2n trimestre del present any, s’han executat 10.816 nous desnonaments, dels quals 2.377 han estat conseqüència d’impagaments d’hipoteca, 7.871 per impagaments de lloguer i 568 per altres causes; i això, malgrat l’escut social vigent des del gener del 2021.

Això últim ens confirma tres aspectes importants:

  1. Espanya continua incomplint la seva obligació amb Europa de no desnonar gent vulnerable sense alternativa habitacional
  2. Que aquest escut social, com anem denunciant, és manifestament insuficient, i
  3. Que quan aquest insuficient escut desaparegui, les xifres de desnonaments poden superar àmpliament les dels anys 2011, 2012, 2013, 2014, els pitjors de la crisi anterior.

Mentre es produeixen més de 117 desnonaments/dia, seguim amb la Llei pel Dret a l’Habitatge bloquejada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per la negativa del PSOE a acceptar 3 aspectes imprescindibles perquè la llei tingui utilitat per a l’exercici d’aquest dret, emparat per l’art. 47 de la Constitució. Aquests són:

  1. Que s’estableixi a grans propietaris d’habitatge (més de 10) l’obligació d’oferir lloguer social, abans d’interposar demanda per desnonament. Aquesta mesura, vigent a Catalunya, ha evitat més de 1.000 desnonaments/any des que està en vigor.
  2. Que inclogui mecanismes de control dels preus del lloguer que afectin tots els propietaris, perquè, com mana l’art. 47 de la Constitució, s’eviti l’especulació.
  3. Que es transfereixi immediatament tot el patrimoni de la Sareb als Parcs Públics d’Habitatge de les CCAA com a inici de la generació d’aquests Parcs.

En paral·lel, el PSOE compra el discurs de les dretes i presenta iniciatives legals per a desallotjaments exprés en casos d’usurpació, a pesar que bastants jutges de diferents posicions ideològiques han manifestat que disposen de suficients instruments legals per a protegir la propietat. Amb aquestes mesures, el PSOE busca sobreprotegir fons i bancs, principals “perjudicats” per aquestes situacions, a les quals es veuen abocades persones vulnerables, als qui els poders públics neguen qualsevol alternativa habitacional.

En l’actual situació d’inflació i de pujada de tipus d’interès, des de la PAH exigim que es limiti l’efecte de la pujada de l’euríbor en les renovacions de les hipoteques a tipus variable, així com que es limitin les pujades dels lloguers en les seves renovacions. La PAH i altres organitzacions del moviment pel Dret a l’Habitatge, portem en mobilització des que el 30/9/21 vam registrar la nostra llei, que el Congrés va rebutjar el 14/12/21. Ens hem mobilitzat a València el 29/9 passat, a Madrid el 3 del present mes; i ens continuarem mobilitzant a cada territori, assenyalant els culpables del bloqueig d’una llei, que el mateix Govern va denominar amb el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge.

Demanem, per això, als partits que ens han donat suport, que no votin l’aprovació dels Pressupostos fins que no es desbloquegi aquesta llei, i es garanteixi que servirà per a l’exercici d’aquest Dret.