Arxiu d'etiquetes Drets Humans

Fins quan? Diem prou al genocidi!

No sabem des de quants dies dura el genocidi, la barbàrie, la deshumanització. Hem perdut el compte dels morts.

Si el món no para al genocidi, nosaltres pararem el món.

El 7 de febrer seguirem en la lluita, ja que és a les nostres mans defensar la vida i mostrar que no ens oblidem de Palestina.

7 de febrer, jornada de lluita.

Ja no sabem ni quants dies fa que dura.
El genocidi, la barbàrie,
la deshumanització.

Hem perdut el compte
dels morts i les massacres.
De discursos insultantment hipòcrites,
de governs cínicament còmplices,
d’institucions eternament impotents.

El que sí que sabem és
que en aquests mesos ens hem trobat.
A milers.
Als carrers.
Accions petites.
Accions grans.
Converses, concentracions,
manifestacions,
bloquejos i vagues.
I sabem que no ha estat en va.

Enfront de la història,
morta i macabra,
que ens volen imposar,
la solidaritat va dibuixant
una altra història
feta d’empatia,
lluita,
amor i valentia.

Una història que encara
està per escriure,
i que sabem que parla
d’un món comú
on defensem la vida
i la llibertat,
on no hi a lloc per
guerres ni opressions
i on Palestina és lliure,
del rio fins al mar.

Nosaltres,
les que estimem Palestina,
les que defensem la vida,
fem una crida a alçar-nos.
A desobeir la idea
que no podem ser
més que espectadores,
més o menys sorolloses,
d’un genocidi.

Una crida a apostar
que la força sí que
està amb nosaltres,
que som centenars de milions.
Arreu.

Una crida a lluitar plegades,
diverses i organitzades.
Una crida a deixar ben clar
que si el món no atura el genocidi,
nosaltres aturem el món.
Està en les nostres mans.

Aquest 7F seguim,
incapaces d’abandonar
la possibilitat de la revolta.

ATUREM EL MÓN

Milers de famílies acabaran al carrer si el govern retira la moratòria antidesnonaments el 31 de desembre

La PAH acudeix a la trobada de ministres d’habitatge europeus a Gijón per a denunciar la situació d’emergència habitacional a Espanya i exigir que les mesures antidesnonaments que ara són temporals es consolidin

Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i exigir lloguers socials. Volem deixar de ser una anomalia a Europa


Dimarts 14 de novembre de 2023

Avui una representació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) s’ha desplaçat a Gijón per a portar la veu de milers de famílies afectades que formen el moviment, a la reunió ministerial sobre habitatge i desenvolupament urbà que se celebra a la Laboral Ciudad de la Cultura, en el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre del 2023. També ens han acompanyat altres lluites compromeses amb l’habitatge, com ara COESPE i ecologistes en acció d’Astúries.

No volíem perdre l’ocasió per a explicar a tots els ministres i les ministres europees i a la ciutadania en general la situació dramàtica que es viu a Espanya en matèria d’habitatge. Ens veiem obligades a fer-ho, perquè mentre l’actual president de Govern, Pedro Sánchez, anunciava a so de bombo i platerets, mesures per pal·liar l’emergència habitacional, com l’obtenció de més de 20.000 habitatges per al lloguer a preus assequibles, posar a la disponibilitat més de 10.000 habitatges de la Sareb o diversos plans per augmentar el parc social en més de 200.000 habitatges, avui dia, la realitat és que no s’ha ampliat el parc públic de lloguer, els habitatges de la Sareb segueixen en mans de fons com Blackstone i Cerberus i no hi ha ni rastre que cap pla per revertir la situació s’estigui executant, ja que al territori espanyol seguim amb un parc d’habitatge social de l’1,5%, dels més baixos de tota la Unió Europea.

Així mateix, fem una crida perquè el govern assumeixi finalment el compromís d’acabar amb els desnonaments: el segon trimestre d’enguany, més de 174 famílies han estat desnonades de les seves llars cada dia. Tot això malgrat el conegut “escut social” que porta vigent des del 2020 i que està previst que decaigui el pròxim 31 de desembre. És per això que des de la PAH exigim que la moratòria actual de desnonaments es converteixi en una mesura estructural i que es posi en marxa un pla de xoc que obligui els bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials a les famílies vulnerables, tot això per a evitar un tsunami de desnonaments el 2024 i que els jutjats col·lapsin per uns casos que ni tan sols haurien de ser-hi.

El maig del 2023 es va aprovar la primera Llei d’habitatge d’Espanya des que es va aprovar la Constitució el 1978, una exigència històrica de la PAH i dels moviments en defensa del dret a l’habitatge. Aquesta Llei havia d’establir les bases perquè a cap ciutadana li sigui vulnerat l’art. 47 de la Constitució espanyola, garantint-ne l’accés de manera universal. Des de la PAH al seu moment vam fer al·legacions i vam proposar mesures que sabem que funcionen -ja que s’apliquen en comunitats com Catalunya-, però des del Govern de PSOE i Podemos/Sumar van fer cas omís i van aprovar una primera Llei d’habitatge que no acaba amb els desnonaments, ni tampoc ofereix alternatives a ells, i ni de bon tros responsabilitza d’alguna manera als que han cuinat aquesta nova bombolla immobiliària: els bancs i fons voltor.

La situació és insostenible. L’habitatge asfixia a 3 milions de llars: 6 de cada 10 euros es destinen a la casa i al menjar, segons el darrer informe de Càritas Espanyola i la Fundació Foessa. Dades que complementen estudis que s’han realitzat des de la PAH, on es corrobora que 3 de cada 4 persones van presentar mala salut mental i la meitat van presentar depressió. Dades que corroboren que cal actuar ara i no d’aquí a 10 anys. Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i obligar bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials, ja que, recordem-ho, acumulen habitatge buit procedent de la bombolla immobiliària i han estat rescatats per tota la ciutadania sense cap contraprestació. Ara és el moment!

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca denunciem que la situació d’emergència habitacional que es dona a Espanya és una anomalia, ja que es tracta del país europeu amb més desnonaments i on hi ha més habitatge buit. Així mateix, aprofitarem per tornar a instar les institucions europees a actuar davant de la vulneració de drets fonamentals que es donen en territori europeu i canviar les lleis i polítiques d’habitatge si volen recuperar la confiança de la ciutadania.

Sí Que Es Pot!

Paraules per la Mària Sánchez, una periodista compromesa amb els drets socials

El passat 31 de març vam assistir a l’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a títol pòstum a la Mària Sánchez Ledesma, periodista de RTVE Catalunya, qui ens va deixar el passat 16 de març després d’una llarga lluita contra una malaltia. Durant l’acte, que va tenir lloc el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, vam tenir l’oportunitat d’expressar-li el nostre condol a amics i familiars de la Mària, i de llegir unes paraules de comiat cap a una professional que sempre va demostrar una sensibilitat excepcional amb els problemes socials, especialment amb l’habitatge, i que va contribuir en la lluita contra els desnonaments des del vessant informatiu. Compartim amb vosaltres el que la Lucia Delgado, portaveu de la PAH Barcelona, va llegir llavors:

He escrit unes paraules que voldria compartir amb totes vosaltres. He de dir que mai em va costar tant escriure com aquesta vegada.

La realitat que costa estar avui aquí i alhora us dono les gràcies per poder ser-hi.

No sé ben bé quan ens vam conèixer amb la Mària. El que si sé, és que en tots els saraus que convocàvem des de la PAH estava ella. I estava no solament per cobrir el tema sinó que mostrava preocupació i interès per què estàvem reivindicant. És així com a poc a poc vam començar a teixir confiança. Parlàvem una mica cada cop que ens veiem i em preguntava en relació amb la família en qüestió que estàvem aturant el desnonament o buscant un reallotjament digne, o sobre el context de la convocatòria de premsa.

Sempre la veia compromesa i amb una motivació extra d’explicar amb cura una situació difícil o delicada. I ho feia a les distàncies curtes, en entrevistes a casa de les famílies i al carrer en plena roda de premsa amb altres companyes. Crec que és una bona característica de com era ella, que sempre deia “si això pot ajudar”…

Me’n recordo que un dia vam ocupar un BBVA per a exigir solucions a diferents famílies que tenien desnonament i no va venir premsa. Vaig estar enviant missatges a diferents periodistes i l’única que va respondre va ser ella, que va aparèixer per cobrir la notícia. No va ser un bon dia per mi, era un d’aquells que sembla que t’has oblidat com parlar. Ella va tenir molta paciència, era una persona que et cuidava i et feia sentir segura en comptes de sortir corrent. Crec que vam repetir la decla almenys 7 vegades. Quan vaig tornar a casa aquell dia, després de l’acció, tenia un missatge d’ella preguntant-me si s’havia arribat a donar solució a les famílies, junt amb l’enllaç de la notícia.

En 2020 amb la pandèmia em va enviar algun missatge, preguntant com estàvem i com anàvem fent en una situació que semblava de pel·lícula. En el meu cas, va coincidir que en aquesta època jo estava embarassada del meu primer fill, Nahuel. Me’n recordo que un dels primers actes que vam fer just després que no hi havia tantes restriccions era que havíem convocat a una roda de premsa davant els jutjats per què s’iniciaven de nou els desnonaments i la Mària just no podia venir. Em va enviar un missatget perquè havia vist que estava embarassada. Aquesta temporada vam parlar de filles i embarassos.

Aquest parell de pinzellades, encara que siguin poques, em sembla que mostren com era la Mària per mi: una persona amb qui podies comptar, sincera i compromesa.

Crec que puc dir que trobarem a faltar a la Mària, no solament per part de la PAH, sinó de tots els moviments que defensen els drets socials.

Descansa en pau, Mària. Et trobarem a faltar i et recordarem sempre.

Les PAH Catalanes irrompem a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona per protestar contra la criminalització de l’ocupació

Les activistes protestem per la celebració d’un seminari sobre la “persistència” de l’“okupació”, tot i que les xifres demostren que els casos d’ocupació han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019

L’ICAB és un dels principals impulsors de la reforma anunciada pel PSOE de modificar la LECrim per a facultar els jutges a poder desallotjar a famílies que ocupen un immoble en 48 hores

Les PAH Catalanes hem organitzat una acció sorpresa a la seu del Col·legi de l’Advocacia a Barcelona coincidint amb la celebració, en el mateix edifici, del seminari Okupació, el problema persisteix. Una trentena d’activistes de la PAH hem accedit pacíficament a la Sala d’Actes de l’entitat, hem explicat als assistents que ens hem vist obligades a irrompre aquesta formació perquè des del Col·legi s’ha decidit abordar el fenomen de l’ocupació des d’una perspectiva criminalitzadora d’aquelles famílies que ocupen en precari a causa de la seva situació de vulnerabilitat. Jesús M. Sánchez, Degà del Col·legi, ha exigit diverses vegades a les activistes que marxem sota el pretext de no estar inscrites i argumentant que d’altres vegades sí que se’ns ha convidat al Col·legi -però no en aquesta ocasió- i que aquesta és una formació “purament tècnica”, tot això mentre diversos assistents s’han dedicat a escridassar-nos, demostrant una absoluta i preocupant falta d’empatia i tacte cap a aquelles persones més vulnerables que se suposa que han de defensar en un procés legal.

Segons la mateixa nota de premsa de l’entitat, el motiu de celebració d’aquesta jornada és que l’”okupació” és  “una problemàtica que persisteix i que genera preocupació i malestar a la ciutadania davant la falta d’una resposta ràpida i eficient per acabar amb aquesta pràctica”. Ens sorprèn que en aquesta jornada no es compti amb la participació de cap entitat social -de les moltes que tractem aquest fenomen en el nostre dia a dia- o ni tan sols el testimoni d’una família que es veu obligada a viure en precari per la impossibilitat d’accedir a un habitatge. Per altra banda, veiem que entre els ponents hi trobem noms d’”experts” i antics càrrecs públics, com Lourdes Ciuró, exconsellera de Justícia de la Generalitat, o Carles Sala, exsecretari d’Habitatge, qui tan sols 14 dies després de ser destituït va incorporar-se a la Junta de Govern del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) en un cas clar de portes giratòries. Així mateix, sobta que el Col·legi barceloní no conegui que la realitat d’aquest fenomen a la ciutat vagi a la baixa, ja que segons dades de l’Ajuntament, les ocupacions d’immobles han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019. En últim lloc, se’ns fa estrany que un col·legi professional decideixi abordar “tècnicament” aquest fenomen, però que en tot el programa de la jornada no es faci ni una sola menció a la Llei antidesnonaments catalana (Llei 24/2015) que precisament aborda el fenomen de l’ocupació i proveeix d’eines a jutges i advocats per eliminar-la.

L’ICAB i el fantasma de l’okupació

A les organitzacions que defensem el dret a l’habitatge ens indigna que organismes com l’ICAB agitin el fantasma de l’okupació -sovint utilitzat per la dreta i la ultradreta- entre la població, en un context d’emergència habitacional en el qual ja és evident que la majoria de les ocupacions es produeixen en pisos de grans tenidors com bancs i fons voltor qui, a més, mantenen més de 30.000 pisos buits a Catalunya, segons dades de Crític. El Col·legi, a més, ha mostrat diverses vegades el seu discurs criminalitzador cap a les famílies vulnerables que es veuen obligades a ocupar un habitatge, organitzant, juntament amb els col·legis de Màlaga i Mataró, el I Congreso de Ocupación Ilegal celebrat a ciutat andalusa el passat mes de maig i que va ser inaugurat per la ministra de Justícia del govern espanyol, Pilar Llop. Sabem, a més, que l’ICAB és un dels principals instigadors de la recent proposta del PSOE d’impulsar una modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per habilitar els jutges per a poder desallotjar famílies que ocupen un immoble en 48 hores, així com habilitar a ajuntaments i les comunitats de veïns per poder sol·licitar un llançament, proposició que Junts i Ciutadans pretenen aprovar en pocs dies al Parlament de Catalunya.

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. Tenim moltes propostes que el Col·legi de l’Advocacia podria tenir en compte a l’hora d’abordar el problema: la Llei 24/2015 antidesnonaments -que contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat i mobilitzar els pisos buits; o bé, la futura Llei d’Habitatge -actualment bloquejada al Congrés perquè el PSOE es nega a incloure mesures de mínims, com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat– o bé mobilitzar els pisos de la Sareb -una entitat rescatada i que actualment està controlada per l’Estat- i posar-los a disposició del parc públic. 

Des de la PAH estem fent tota la pressió necessària al carrer per evitar que des dels poders públics es criminalitzi a aquelles famílies que no tenen més remei que ocupar un habitatge per no quedar-se al carrer. I exigim a organismes “professionals” com l’ICAB que abandonin els discursos populistes i es decideixin a abordar el fenomen de l’ocupació amb rigor i seriositat, amb dades contrastades i comptant amb la deguda pluralitat d’opinions. És escandalós que una professió -l’advocacia-, que se suposa sensible i compromesa amb els drets fonamentals no estigui al costat de les famílies més vulnerables!

Resum de la setmana del 28 de novembre de 2022

Prou criminalització de la protesta! Les PAHs catalanes denuncien el nou delicte de desordres públics

Comencem la setmana amb una invitació! En el marc del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, participem en un col·loqui el dijous 8, a les 12.00 hores, a les Cotxeres de Sants. Vine si pots!!

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1598225390450769921?s=20&t=IkPB-NpZDbEvS-sB69SEsQ

La setmana passada va ser moguda! Vam aturar el desnonament de la comPAH Ruth i es va suspendre el del comPAH Jhon. I l’Anastasia ha signat un lloguer social a través de la mesa d’emergència… una altra victòria PAH!!

Amb les PAHs catalanes, ens vam concentrar davant de la delegació del Govern estatal per denunciar el nou delicte de desordres públics, introduït a la reforma del Codi Penal, que criminalitza perillosament la protesta: 

https://pahbarcelona.org/es/comunicado-basta-de-criminalizacion-de-la-protesta/

I, si teniu ganes de més lectura, rellegiu el testimoni que el Ricardo publica al diari Línia, sobre la lluita al voltant del bloc d’Aragó 477, no només contra l’assetjament immobiliari sinó també contra la repressió de l’exercici dels nostres drets fonamentals: 

https://liniaxarxa.cat/opinio/ens-vam-llevar-de-matinada-ricardo-dubcek/?fbclid=IwAR0NW_9px4_AHkm8_Vjtp_oPXmazE9CB3pq22nCIZw9U8olBSK-873mfqFg