Arxiu d'etiquetes habitatge protegit

PerPAH_Bcn

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí 

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC. 

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la. 

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.

PerPAH_Bcn

El PSC pretén retallar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona plegant-se als interessos de les promotores immobiliàries

Els socialistes pretenen aprovar una moció al Ple d’aquest divendres per modificar la mesura, afirmant que ara “no funciona”, sense aportar dades, amb presses i sense ni tan sols parlar amb les entitats impulsores

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit −tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere −sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores− i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30%, permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics −i les rehabilitacions que es podrien fer als barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i basant-se en tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta, a més, indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, el 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a manera de “profecia autocomplerta”, sumat a què els mateixos promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els mateixos constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i, en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per acabar, exigim al pròxim govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins als nivells dels països més avançats i deixi de ser la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els pròxims 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!