Arxiu d'etiquetes habitatge

PerimPAHrable

El govern aprova prorrogar 6 mesos una moratòria antidesnonaments que ha demostrat ser insuficient

PSOE i Unidas Podemos opten per recuperar les pròrrogues obligatòries del lloguer i mantenen el mateix escut social que ha permès que més de 70.000 famílies hagin estat desnonades des del 2021

El govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos ha aprovat avui a l’últim Consell de Ministres prorrogar les actuals mesures en matèria d’habitatge per pal·liar la crisi econòmica i social desencadenada després de la pandèmia. Entre elles es troben la moratòria antidesnonaments decretada just fa un any que, tot i estar en vigor, no ha aconseguit detenir 70.000 desallotjaments –el 2021 es van practicar un total de 41.359 i 29.285 en els 9 primers mesos de 2022– a Espanya.

El govern no ha accedit –tot i que ho hem demanat al president Sánchez– a congelar les renovacions d’hipoteca variable, malgrat que l’euríbor ja amenaça d’arribar al 4% al gener. Tampoc ha accedit a ampliar els supòsits coberts per l’actual escut social –que, insistim, han deixat milers de famílies fora– tot i que a principis d’aquest mes la PAH ens vam reunir amb la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, qui es va comprometre a estudiar i negociar les propostes d’ampliació de l’escut social. Així doncs, el govern ha optat per seguir amb el pegat actual i prefereix prendre mesures amb la complicitat de la banca, com la reedició del codi de bones pràctiques del PP anunciat per la vicepresidenta Nadia Calviño fa unes setmanes.

Pel que fa als lloguers, el govern ha decidit recuperar les pròrrogues obligatòries dels contractes que vencen des d’ara fins al juny del 2023, una mesura molt semblant a la que ja es va aplicar durant la crisi de COVID-19, quan la llogatera podia sol·licitar a l’arrendador una pròrroga de 6 mesos del contracte al mateix preu. Així mateix, les actualitzacions de la renda per l’IPC es mantenen al 2% com fins ara –és a dir, que l’arrendador només podrà incrementar un 2% el preu del lloguer en cada anualitat del contracte. Si bé celebrem aquest petit respir per als milers de famílies inquilines, des de la PAH entenem aquesta mesura com a insuficient, ja que passats aquests 6 mesos les famílies segueixen en risc d’haver de suportar pujades desproporcionades de la renda o es veuran obligades a marxar de la seva casa, en el que coneixem com a desnonaments invisibles.

En definitiva, des de la PAH creiem que aquesta és una altra oportunitat perduda del Govern de PSOE i Unidas Podemos per a impulsar mesures efectives de protecció a les famílies. Una vegada i una altra se’ns insisteix que tot això estarà cobert per la nova Ley de Vivienda; tanmateix, aquesta llei ja porta 2 anys de retard -i no sembla que arribi aviat a causa del bloqueig dels socialistes- i a més, com hem comentat anteriorment, l’actual proposta és lletra morta. Així, el Govern manté una política d’habitatge basada en grans anuncis de mesures temporals de curta durada, que si bé poden alleujar algunes situacions, continuen sense donar compliment als compromisos internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, sense impulsar mesures estructurals i duradores en el temps, condicions imprescindibles perquè el Dret a l’Habitatge sigui efectiu en aquest país. Aquest govern no ha estat a l’altura de les circumstàncies, i és per això que li exigim que siguin valents i aprovin una Llei d’Habitatge ambiciosa que de veritat es posi del costat de les famílies i no mantingui els privilegis de bancs i fons voltor, i inclogui la prohibició de desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, un control efectiu de lloguers i l’establiment del lloguer social obligatori, entre altres. Per tot això, continuarem lluitant i mobilitzant-nos. Sí, es pot!

[NOU] Nou document útil per acollir-se a la nova moratòria antidesnonaments fins al juny 2023

Des de la PAH ja hem actualitzat el nostre apartat de “Documents Útils”, tant de lloguer como en ocupació, perquè puguis descarregar-te el document per sol·licitar la suspensió de desnonament sobre la base de la nova pròrroga de la moratòria antidesnonaments fins al juny de 2023. Recorda que si necessites ajuda, vine a les nostres assemblees: a Barcelona ens reunim tots els dilluns de 17.30 a 20h al c/Leiva, 44 bis. I si no vius a Barcelona, pots consultar el web de PAHs Catalanes per a localitzar la teva assemblea més propera Sí, es pot!

PerPAH_Bcn

Barcelona posa les primeres sancions per incompliment de la norma del 30% impulsada pel moviment per l’habitatge

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats

L’Ajuntament de Barcelona ha incoat els tres primers expedients sancionadors per incompliment de la reserva del 30% d’habitatge de protecció oficial en noves promocions i grans rehabilitacions, una mesura impulsada pel moviment per l’habitatge a la ciutat i que es va aprovar tot just fa ara 4 anys. Es tracta de tres grans rehabilitacions al districte de l’Eixample que han incomplert la normativa tramitant successius assabentats d’obres en lloc de sol·licitar la pertinent llicència, que només s’hauria concedit si la sol·licitud hagués previst la reserva d’HPO.

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats pels equips d’inspecció municipals, i la previsió és que pròximament se n’incoïn tres més. La resta, una vegada analitzats i estudiats per la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, derivaran si s’escau en nous expedients sancionadors emmarcats en la Llei 18/2007 pel dret a l’habitatge. Aquestes sancions arriben, també, quan fa poc que l’Ajuntament ha adquirit els primers habitatges protegits sobre plànol, tal i com marca la mesura del 30% que es preveu que estiguin disponibles l’any 2024, quan passaran a formar part del parc de lloguer públic.

Una mesura d’èxit de les entitats socials

El febrer del 2018, la PAH, l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres, la Favb i l’ABDT anunciàvem la presentació al Plenari de l’Ajuntament de la moció municipal per a l’ampliació del parc públic. Menys de 10 mesos després, el primer dels seus 5 punts, conegut com el 30%, va entrar en vigor amb l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General Metropolità per part de la Generalitat, gràcies a una campanya social àmplia i molt activa.

Tot plegat va ser un èxit sorgit dels moviments socials que, superant l’habitual dificultat amb les vies formals, suposava un aprenentatge col·lectiu i l’arribada d’una mesura innovadora a cavall entre l’urbanisme i l’habitatge, i amb un caràcter inequívocament transformador. També vam comptar amb grans obstacles: la pressió de certs partits polítics del consistori -concretament ERC i PSC- que van condicionar el seu suport necessari per l’aprovació inicial a la no suspensió de llicències per a l’aprovació del 30% va comportar que el sector privat tingués mesos per avançar la petició de llicències abans de l’aprovació definitiva i estalviar-se part de la responsabilitat que hagués hagut d’assumir durant els primers anys de la vigència de mesura.

D’igual manera, sabem que als tribunals hi ha en curs diversos processos oberts contra el 30%. És un fet lamentablement normal: el sector privat continua ignorant la funció social de l’habitatge i es torna contra tot allò que pot restar-li una mínima rendibilitat als seus elevats beneficis.

Tot plegat, per això, conforma un dels majors èxits del moviment per l’habitatge a Barcelona dels darrers anys pel que fa a aconseguir l’aprovació de noves mesures d’habitatge. La clau perquè aquesta mesura segueixi i doni més bons resultats és estendre-la a la resta de Catalunya, especialment a l’entorn metropolità. De fet, els municipis de MataróMontcada i Ripollet també han aprovat el 30% després de Barcelona i en d’altres municipis, com a Terrassa, els moviments socials ho exigeixen fa temps als respectius governs municipals.

Cal continuar apostant per aprofitar al màxim el potencial del marc legislatiu existent, obrir totes les escletxes possibles i enderrocar mites i tabús que bloquegen canvis més ambiciosos i igualment necessaris.

PerimPAHrable

[Comunicat] Al 44è Aniversari de la Constitució, la PAH exigeix dret a l’habitatge

Avui es compleixen 44 anys de l’aprovació de la Constitució vigent, que a l’article 47, estableix:
    “Todos los españoles y españolas tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.”
    

Pel que podem afirmar que, des de fa 44 anys, l’article 47 està sent incomplert. Els poders públics ni han promogut les condicions necessàries, ni han establert les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, ni de bon tros han impedit l’especulació; és més, també podem afirmar sense por a exagerar que, en moltes ocasions, les polítiques d’habitatge aplicades l’han promogut i facilitat, mentre impedien que la comunitat participés de les plusvàlues que ha generat l’acció urbanística.

Les constants subvencions públiques a la promoció, construcció i adquisició d’habitatges, i més recentment els ajuts al lloguer, constitueixen simples transferències d’ingents quantitats de diners públics a butxaques privades, sense que la comunitat hagi participat en les plusvàlues generades, almenys en el que a Parc Públic d’Habitatge es refereix. A més, han convertit el bé habitatge en un simple objecte de consum i d’inversió, és a dir, un bé destinat a l’especulació.

L’habitatge ha de ser tractat com a bé social de primeríssima necessitat, com a Dret Humà i fonamental, perquè disposar d’un habitatge digne i adequat, és la condició sine qua non per a poder accedir a altres Drets Fonamentals, impossibles d’exercir sense ell, com encertadament ha assenyalat la Comissària europea de Drets Humans, senyora Dunja Mijatovic, després de la seva recent visita a Espanya.
Com a simple objecte de consum que és actualment, només es pot accedir a l’habitatge segons el nivell de renda disponible. Amb uns preus del lloguer desorbitats per l’especulació, unes condicions de compra inassolibles, uns salaris molt baixos, la inexistència de Parc Públic i unes xifres escandaloses de desnonaments, la capacitat de la població d’accedir a aquest Dret, cada cop és més limitada i excloent.
Encara que no pinta bé, tenim ara l’ocasió de canviar això, mitjançant l’aprovació de la qual el govern «progressista» ha denominat Llei pel Dret a l’Habitatge, però el contingut actual del qual està força lluny de canviar alguna cosa, si els Poders Públics, el Govern progressista i les Corts no assumeixen l’obligació constitucional de promoure les condicions necessàries aprovant la Llei pertinent. Disposen de totes les nostres propostes, depèn de la seva voluntat d’atendre la població o mantenir l’especulació.
La PAH, i moltes altres organitzacions estarem molt pendents i bel·ligerants perquè acabi sent així.
Sí que es pot!