El govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos ha aprovat avui a l’últim Consell de Ministres prorrogar les actuals mesures en matèria d’habitatge per pal·liar la crisi econòmica i social desencadenada després de la pandèmia. Entre elles es troben la moratòria antidesnonaments decretada just fa un any que, tot i estar en vigor, no ha aconseguit detenir 70.000 desallotjaments –el 2021 es van practicar un total de 41.359 i 29.285 en els 9 primers mesos de 2022– a Espanya.
El govern no ha accedit –tot i que ho hem demanat al president Sánchez– a congelar les renovacions d’hipoteca variable, malgrat que l’euríbor ja amenaça d’arribar al 4% al gener. Tampoc ha accedit a ampliar els supòsits coberts per l’actual escut social –que, insistim, han deixat milers de famílies fora– tot i que a principis d’aquest mes la PAH ens vam reunir amb la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, qui es va comprometre a estudiar i negociar les propostes d’ampliació de l’escut social. Així doncs, el govern ha optat per seguir amb el pegat actual i prefereix prendre mesures amb la complicitat de la banca, com la reedició del codi de bones pràctiques del PP anunciat per la vicepresidenta Nadia Calviño fa unes setmanes.
Pel que fa als lloguers, el govern ha decidit recuperar les pròrrogues obligatòries dels contractes que vencen des d’ara fins al juny del 2023, una mesura molt semblant a la que ja es va aplicar durant la crisi de COVID-19, quan la llogatera podia sol·licitar a l’arrendador una pròrroga de 6 mesos del contracte al mateix preu. Així mateix, les actualitzacions de la renda per l’IPC es mantenen al 2% com fins ara –és a dir, que l’arrendador només podrà incrementar un 2% el preu del lloguer en cada anualitat del contracte. Si bé celebrem aquest petit respir per als milers de famílies inquilines, des de la PAH entenem aquesta mesura com a insuficient, ja que passats aquests 6 mesos les famílies segueixen en risc d’haver de suportar pujades desproporcionades de la renda o es veuran obligades a marxar de la seva casa, en el que coneixem com a desnonaments invisibles.
En definitiva, des de la PAH creiem que aquesta és una altra oportunitat perduda del Govern de PSOE i Unidas Podemos per a impulsar mesures efectives de protecció a les famílies. Una vegada i una altra se’ns insisteix que tot això estarà cobert per la nova Ley de Vivienda; tanmateix, aquesta llei ja porta 2 anys de retard -i no sembla que arribi aviat a causa del bloqueig dels socialistes- i a més, com hem comentat anteriorment, l’actual proposta és lletra morta. Així, el Govern manté una política d’habitatge basada en grans anuncis de mesures temporals de curta durada, que si bé poden alleujar algunes situacions, continuen sense donar compliment als compromisos internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, sense impulsar mesures estructurals i duradores en el temps, condicions imprescindibles perquè el Dret a l’Habitatge sigui efectiu en aquest país. Aquest govern no ha estat a l’altura de les circumstàncies, i és per això que li exigim que siguin valents i aprovin una Llei d’Habitatge ambiciosa que de veritat es posi del costat de les famílies i no mantingui els privilegis de bancs i fons voltor, i inclogui la prohibició de desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, un control efectiu de lloguers i l’establiment del lloguer social obligatori, entre altres. Per tot això, continuarem lluitant i mobilitzant-nos. Sí, es pot!
