Arxiu d'etiquetes Ley Vivienda

[Nota de premsa] Entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge. Com afecta en matèria de desnonaments?

Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge

Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge, pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.

Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:

  • Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.
  • S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica.  A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.
  • S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
  • S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.

 

A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.

Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.

El govern aprova prorrogar 6 mesos una moratòria antidesnonaments que ha demostrat ser insuficient

PSOE i Unidas Podemos opten per recuperar les pròrrogues obligatòries del lloguer i mantenen el mateix escut social que ha permès que més de 70.000 famílies hagin estat desnonades des del 2021

El govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos ha aprovat avui a l’últim Consell de Ministres prorrogar les actuals mesures en matèria d’habitatge per pal·liar la crisi econòmica i social desencadenada després de la pandèmia. Entre elles es troben la moratòria antidesnonaments decretada just fa un any que, tot i estar en vigor, no ha aconseguit detenir 70.000 desallotjaments –el 2021 es van practicar un total de 41.359 i 29.285 en els 9 primers mesos de 2022– a Espanya.

El govern no ha accedit –tot i que ho hem demanat al president Sánchez– a congelar les renovacions d’hipoteca variable, malgrat que l’euríbor ja amenaça d’arribar al 4% al gener. Tampoc ha accedit a ampliar els supòsits coberts per l’actual escut social –que, insistim, han deixat milers de famílies fora– tot i que a principis d’aquest mes la PAH ens vam reunir amb la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, qui es va comprometre a estudiar i negociar les propostes d’ampliació de l’escut social. Així doncs, el govern ha optat per seguir amb el pegat actual i prefereix prendre mesures amb la complicitat de la banca, com la reedició del codi de bones pràctiques del PP anunciat per la vicepresidenta Nadia Calviño fa unes setmanes.

Pel que fa als lloguers, el govern ha decidit recuperar les pròrrogues obligatòries dels contractes que vencen des d’ara fins al juny del 2023, una mesura molt semblant a la que ja es va aplicar durant la crisi de COVID-19, quan la llogatera podia sol·licitar a l’arrendador una pròrroga de 6 mesos del contracte al mateix preu. Així mateix, les actualitzacions de la renda per l’IPC es mantenen al 2% com fins ara –és a dir, que l’arrendador només podrà incrementar un 2% el preu del lloguer en cada anualitat del contracte. Si bé celebrem aquest petit respir per als milers de famílies inquilines, des de la PAH entenem aquesta mesura com a insuficient, ja que passats aquests 6 mesos les famílies segueixen en risc d’haver de suportar pujades desproporcionades de la renda o es veuran obligades a marxar de la seva casa, en el que coneixem com a desnonaments invisibles.

En definitiva, des de la PAH creiem que aquesta és una altra oportunitat perduda del Govern de PSOE i Unidas Podemos per a impulsar mesures efectives de protecció a les famílies. Una vegada i una altra se’ns insisteix que tot això estarà cobert per la nova Ley de Vivienda; tanmateix, aquesta llei ja porta 2 anys de retard -i no sembla que arribi aviat a causa del bloqueig dels socialistes- i a més, com hem comentat anteriorment, l’actual proposta és lletra morta. Així, el Govern manté una política d’habitatge basada en grans anuncis de mesures temporals de curta durada, que si bé poden alleujar algunes situacions, continuen sense donar compliment als compromisos internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, sense impulsar mesures estructurals i duradores en el temps, condicions imprescindibles perquè el Dret a l’Habitatge sigui efectiu en aquest país. Aquest govern no ha estat a l’altura de les circumstàncies, i és per això que li exigim que siguin valents i aprovin una Llei d’Habitatge ambiciosa que de veritat es posi del costat de les famílies i no mantingui els privilegis de bancs i fons voltor, i inclogui la prohibició de desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, un control efectiu de lloguers i l’establiment del lloguer social obligatori, entre altres. Per tot això, continuarem lluitant i mobilitzant-nos. Sí, es pot!

[NOU] Nou document útil per acollir-se a la nova moratòria antidesnonaments fins al juny 2023

Des de la PAH ja hem actualitzat el nostre apartat de “Documents Útils”, tant de lloguer como en ocupació, perquè puguis descarregar-te el document per sol·licitar la suspensió de desnonament sobre la base de la nova pròrroga de la moratòria antidesnonaments fins al juny de 2023. Recorda que si necessites ajuda, vine a les nostres assemblees: a Barcelona ens reunim tots els dilluns de 17.30 a 20h al c/Leiva, 44 bis. I si no vius a Barcelona, pots consultar el web de PAHs Catalanes per a localitzar la teva assemblea més propera Sí, es pot!

La Iniciativa Llei Habitatge registra 60 esmenes a la llei del Govern juntament amb diferents grups polítics

El dijous 31 de març, les organitzacions que conformem la Iniciativa Llei Habitatge hem registrat a través dels grups parlamentaris 60 esmenes a la llei que va presentar el Govern i que s’està tramitant. Com anem denunciant des de fa mesos, el Projecte de Llei del Govern no garanteix el Dret a l’Habitatge; no conté mesures per posar fi a la pandèmia dels desnonaments, que ja superen 1 milió de famílies en els darrers 10 anys. No dona alternativa habitacional mitjançant lloguers socials obligatoris per a grans tenidors, ni regula els preus del lloguer i continua donant curs a l’especulació sense aportar mesures reals i immediates per a ampliar el parc públic de lloguer.

A la roda de premsa d’avui, les entitats socials en defensa pel dret a l’habitatge, com la PAH, hem presentat les esmenes elaborades i marcat les línies vermelles que, de totes totes, la futura Llei d’habitatge ha de recollir perquè sigui una Llei que serveixi per a la gent que fa anys que exigeix solucions al seu problema d’habitatge.

Juntament amb les organitzacions socials, com ara CGT, CCOO, UGT i la Confederació Intersindical, també entitats com el Consejo de Juventud de España (CJE), la Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones (COESPE), la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), la Coordinadora de Vivienda de Madrid o l’organització de consumidors FACUA. Hi havia representants dels grups parlamentaris que han presentat les esmenes, Unidas Podemos, ERC, EH-Bildu, JuntsXCat, Más País, CUP, Compromís, Nueva Canarias i BNG.

Durant les pròximes setmanes, aquestes esmenes seran discutides i votades en comissió; i volem deixar clar que, com a organitzacions socials, estarem damunt de cadascun dels gestos que es duguin a terme durant aquest tràmit. No permetrem l’aprovació de cap llei d’habitatge si no incorpora les nostres demandes més bàsiques. I per a això, comptem amb el suport de 4.000 organitzacions socials i dels grups parlamentaris que s’han sumat a la roda de premsa. A partir d’ara pressionarem a tots els Grups polítics, sobretot a PSOE i Unidas Podemos, perquè incloguin al text les esmenes irrenunciables.

Tot seguit adjuntem el document amb les sis demandes imprescindibles i el document d’esmenes registrades.

Esmenes de la Iniciativa Llei Habitatge

CANVIS_IMPRESCINDIBLES_PER_A_UNA_LLEI_D’HABITATGE