Arxiu d'etiquetes LLei 24/2015

Documentació per sol·licitar un lloguer social via Llei 24/2015

Saps que tens dret a un lloguer social? Saps com sol·licitar-ho? Doncs llegeix atentament i vine a la PAH de Barcelona a assessorar-te col·lectivament.

Quins documents he de presentar al banc o fons voltor per aconseguir el meu lloguer social?

  1. Documentació acreditativa dels ingressos
    • Declaració de l’IRPF o certificat d’imputació de rendes

*Si no disposo de cap dels dos documents anteriors:

  1. Si estic a l’atur → certificat de l’INEM de les prestacions o subsidis que rebo
  2. Si soc pensionista → certificat de pensions de la Seguretat Social
  3. Si soc autònoma → les declaracions trimestrals d’IVA i d’IRPF

*Si no disposo de cap dels anteriors, una declaració jurada d’ingressos (descarregar document) o informe socioeconòmic de serveis socials.

  1. Documentació de caràcter personal
    • DNI, NIE o passaport dels membres de la unitat de convivència
    • Fotocòpia del llibre de família (si convisc)
    • Padró
    • Si algun membre de la unitat de convivència té alguna discapacitat acreditada, el certificat de la discapacitat corresponent
    • En cas que estigui separada o divorciada, la sentència.

En cas d’estar ocupant, també caldrà aportar-hi:

  1. Documentació acreditativa de la data d’entrada a l’immoble que sigui anterior a l’1 de juny del 2021 (padró, factura dels subministraments o d’Internet, o procediment judicial a nom dels convivents, seguiment dels serveis socials o altres documents oficials)
  2. Informe d’arrelament i de convivència veïnal expedit per serveis socials.

I no oblidis l’informe d’exclusió residencial: en els casos en què els ingressos siguin superiors a 1,5 IRSC. Demana-ho a la teva oficina d’habitatge de referència si vius a Barcelona.

Amb tot això i el document útil de sol·licitud de lloguer social, vas al teu banc o fons d’inversió amb dues còpies i una l’entregues i l’altra sol·licites que te la segellin conforme has lliurat la documentació.

Vine al carrer Leiva 44 bis els dilluns a les 17.30h per a organitzar-nos i exigir el compliment de la Llei 24/2015. Si en un mes no reps l’oferta tens dret a denunciar al propietari.

Més informació a les guies que trobaràs als següents enllaços:


T’hi esperem!

Se suspenen els desnonaments de famílies vulnerables en pisos de la Sareb a Barcelona gràcies a la llei catalana antidesnonaments

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat amb la Sareb signar 67 lloguers socials per a famílies en risc d’exclusió social. Cal estendre-ho a tots els casos emparats per la Llei 24/2015!

Les organitzacions impulsores de la llei reclamem que tots els pisos de Sareb passin al parc públic de lloguer de les comunitats autònomes i ajuntaments

L’ampliació de la llei catalana antidesnonaments aprovada pel Parlament el mes de març passat i impulsada des de les entitats socials comença a donar resultats poc més de mig any després de l’entrada en vigor. Gràcies a la Llei 24/2015 i a l’obligació d’oferir lloguers socials, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui un acord amb la Sareb, en el qual l’entitat es compromet a no desnonar a aquelles famílies vulnerables que compleixin els requisits de vulnerabilitat establerts per la norma.

Així mateix, l’acord  anunciat avui inclou també regularitzar la situació de 67 famílies que es troben en processos de desnonament en diferents estats d’execució a través de contractes de lloguer social acollint-se a la Llei 24/2015, per la qual cosa haurien de pagar una renda equivalent al 10%, el 12% o el 18% dels seus ingressos. A més, l’Ajuntament assegura que estan estudiant la possibilitat de regularitzar la situació de dues-centes famílies més en les pròximes setmanes. 

L’acord anunciat avui a Barcelona segueix el d’altres ajuntaments que els últims mesos han signat lloguers socials en base de la norma catalana. Exigim que la Sareb estengui de forma immediata els lloguers socials a tots els casos emparats per la Llei 24/2015 a Catalunya. És una anomalia inadmissible que una entitat pública que depèn del Ministeri d’Economia del Govern de l’Estat incompleixi la llei catalana amenaçant amb desnonaments, igual que pretenen fer els fons voltor cada dia. Fem a una crida a redoblar la pressió sobre la Sareb per guanyar-li el pols definitivament!

 

La Sareb ha de passar a ser el parc de lloguer públic que no tenim

És clar que encara queda molt per fer: continuem reclamant que la Sareb, que des de principis d’any compta amb la participació majoritària de l’Estat, cedeixi el seu patrimoni immobiliari a les comunitats autònomes i als ajuntaments per a ampliar el parc públic d’habitatge, que ara mateix es manté al voltant del 2%, un dels més baixos de la Unió Europea. Així mateix, avui dia continuen bloquejades les negociacions per tirar endavant la Llei d’Habitatge, ja que el PSOE no accepta incloure-hi mesures de mínims, com retornar el rescat als bancs en forma d’habitatge públic de la Sareb o estendre el lloguer social obligatori a tot l’Estat.

Les entitats impulsores de la llei catalana antidesnonaments tenim clar que mesures com les anunciades avui són el resultat de diversos anys de pressió sobre institucions i partits polítics perquè aquests compleixin i garanteixin el dret a l’habitatge a la ciutadania, especialment a qui es troba en situació de major vulnerabilitat. L’esforç d’aquestes organitzacions i tantes altres del moviment per un habitatge digne ha resultat en diverses mesures com la ja citada llei, la regulació de preus del lloguer a Catalunya (ara derogada pel Tribunal Constitucional) o la moratòria que suspèn part dels desnonaments i permet prorrogar els contractes de lloguer durant la pandèmia per COVID-19. La Sareb ha rebut també una pressió social continuada amb campanyes com “La Sareb és nostra”, “Plan Sareb” i els centenars de persones desnonades que han estat reallotjades en pisos o edificis buits per l’Obra Social de la PAH i el moviment pel dret a l’habitatge.

Celebrem cada pas endavant aconseguit perquè són victòries per a les persones i famílies en risc de ser desnonades i resultat d’anys de lluita i pressió a tots els nivells. Alhora, continuem exigint solucions immediates i generalitzades per aturar tots els desnonaments i signar milers de lloguers socials, a la Sareb i a tots els grans propietaris!

Les mesures antidesnonaments demostren la seva efectivitat a l’hora de disminuir les ocupacions a Barcelona i Catalunya

Barcelona publica avui dades que demostren la disminució de les denúncies per ocupació en un context de crisi econòmica per la pandèmia i la inflació

La moratòria estatal, les pròrrogues dels contractes de lloguer, la regulació de preus i les lleis catalanes antidesnonaments funcionen per evitar que les famílies hagin d’ocupar

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha publicat una actualització de les dades que va publicar el passat mes de juny sobre les ocupacions a la ciutat, en resposta a una proposta del PSC d’aprovar una declaració institucional que exigeix l’agilització dels processos de desnonament, en línia amb l’anunci del PSOE de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i facultar als jutges per desallotjar a persones que hagin ocupat un habitatge en precari en 48 hores com a màxim. Després d’haver consultat als Mossos d’Esquadra sobre les denúncies per ocupació fins al 3r trimestre, Barcelona ha anunciat una disminució del 17% de les ocupacions a la ciutat respecte al 2019.

Sobre aquest tema, des de la PAH Barcelona volem fer una sèrie de consideracions: en primer lloc, insistir en el que el fenomen de l’ocupació, tant a la ciutat com a la resta de Catalunya, està sobredimensionat: les dades del propi Ajuntament de Barcelona i les del Consell General del Poder Judicial −qui ha admès en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes d’usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020− demostren que l’ocupació evoluciona a la baixa. És incomprensible que el Partit Socialista insisteixi a legislar en un fenomen minoritari, mentre ignora la realitat més punyent: que ens trobem enmig d’una emergència habitacional greu, amb uns preus de lloguer disparats i un euríbor que amenaça d’encarir la hipoteca de milers de famílies ja prou escanyades per un augment abusiu dels preus del menjar i els subministraments, entre altres béns de primera necessitat. Els socialistes, lluny de posar fil a l’agulla per resoldre aquest greu problema i desencallar la Llei d’Habitatge al Congrés, prefereixen comprar-li el discurs a la ultradreta, a empreses privades que es lucren amb la por −com les instal·ladores d’alarmes− i també a aquelles que operen al marge de la legalitat, com Desokupa, proposant mesures que atempten contra els drets fonamentals de les famílies més vulnerables.

Tanmateix, la disminució de les ocupacions podem atribuir-la precisament a l’efecte de mesures socials que s’han impulsat en els últims anys per part de les entitats del moviment per l’habitatge, totes elles orientades a aturar els desnonaments: la Llei 24/2015 contra l’exclusió residencial i la pobresa energètica, la moratòria estatal que suspèn els desnonaments, les pròrrogues automàtiques del contracte de lloguer durant la covid, la regulació de preus de lloguer a Catalunya i la Llei 1/2022 antidesnonaments. Si bé totes aquestes mesures són −algunes− temporals i/o han estat activament boicotejades per partits que serveixen els interessos dels grans tenidors, és evident el que fa anys que repetim: si garantim l’accés a l’habitatge a la ciutadania, les famílies no tindran la necessitat d’ocupar immobles per tenir el sostre que el mercat i els poders públics els hi neguen.

Per altra banda, l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 segons dades d’El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats. A més, 3 de cada 4 pisos ocupats són de grans propietaris, la majoria d’entitats financeres. Aquests grans tenidors són, en bona part, responsables de la crisi d’habitatge actual i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Aquesta confusió intencionada entre tipus de propietaris per part dels socialistes i el bloqueig que mantenen de la Llei d’Habitatge al Congrés −negant-se a estendre a tot l’Estat la mesura del lloguer social de grans propietaris vigent a Catalunya −fa pensar que tant PSOE com PSC tenen interès a evitar que les lleis que intenten garantir el dret a l’habitatge no perjudiquin les inversions de fons voltor com Blackstone. Per tant, exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials haurien evitat 1.000 desnonaments a l’any i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Pots descarregar-te l’informe aquí

Les lleis i mesures vigents impulsades pels moviments socials haurien evitat com a mínim 1.000 desnonaments a l’any i un mínim de  200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials, com la PAH i l’APE, com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica −entesa com un fracàs personal− sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població −de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments− són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Així i tot, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

 

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica −i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe se centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mentalseguint la línia de treball de l’anterior informe− i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i filles i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb infants a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat en l’estudi −i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments− són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

Quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills i filles a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb una sola persona adulta, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). Amb relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3% dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per acabar, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que al dia d’avui són temporals −per la crisi de la covid− com, per exemple, la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne −com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona− i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-les, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

La PAH de Barcelona visita una de les oficines del BBVA per exigir a l’entitat que compleixi amb la llei antidesnonaments

L’entitat està obligada per llei a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, però fins ara no ha respost a les sol·licituds

Un grup d’activistes de la PAH de Barcelona hem convocat avui una acció sorpresa davant una de les oficines del BBVA al Passeig de Gràcia de Barcelona en el marc de la campanya #enComPAHñía, per exigir el compliment de la Llei antidesnonaments catalana i aconseguir un interlocutor per negociar els casos de les famílies afectades. L’objectiu de la campanya és empoderar a les famílies que tenen dret a un lloguer social i que fins ara no han pogut obtenir-ho perquè bancs i fons voltor es neguen a acceptar la documentació o dilaten els processos eternament, exasperant a les famílies. Amb l’acompanyament de la PAH, aquestes famílies fan entrega dels documents requerits per la Llei 1/2022 antidesnonaments i en fan seguiment conjunt per vigilar que les entitats donin resposta a les sol·licituds en el termini establert. En aquest marc s’han fet accions de denúncia a CaixaBank i al Banc Sabadell, assolint en aquestes setmanes la signatura de lloguers socials.

Avui presentem diversos casos, un d’ells és el de la Sonia, qui en el seu moment va aconseguir un lloguer social i dació en pagament amb el BBVA i ara Divarian, que s’ha quedat amb el seu pis i no li vol renovar el contracte; la Mounia, qui s’ha vist obligada a ocupar un pis d’Haya Real Estate i té dret a un lloguer social, però li deneguen; o bé les famílies de la Samanta i l’Alfons, que porten mesos esperant resposta, per part del fons Enirod, a les seves sol·licituds. L’Alvard, per la seva banda, està pendent d’una execució hipotecària i el fons d’Anticipa Lanusei lnvestments S.L. no vol condonar-li el deute i oferir-li el lloguer social.

Altres casos són els de la Dilma i la Fátima, que porten més d’un any esperant que Anticipa els hi renovi el seu lloguer social. O la Saadia, que està ocupant un habitatge de Divarian i va estar a punt de signar el lloguer social, però a l’últim moment el fons s’ha fet enrere i ha abandonat les negociacions.

Recordem que moltes d’aquestes famílies van signar hipoteques i lloguers socials amb BBVA i posteriorment l’entitat va vendre molts d’aquests immobles a fons voltor com Divarian, Haya Real Estate, Anida, Budmac Investments, etc., societats d’inversió el propietari dels quals és el fons voltor Cerberus, si bé BBVA en conserva part de les accions (20%) i, per tant, des de la PAH entenem que l’entitat té la responsabilitat, com a gran tenidor, d’obligar aquests fons a atorgar el lloguer social a aquestes famílies. Des de la recuperació de la llei catalana, que obliga a fer lloguers socials a grans tenidors com el BBVA, aquest s’ha rentat les mans assegurant que molts dels habitatges ja no són de la seva propietat, però la realitat és que han deixat desemparades a moltes famílies amb qui van signar acords en el seu moment.

Avui estem acompanyant a aquestes lluitadores i per fer complir la Llei 24/2015, que posa fi a la vulneració del dret fonamental a l’habitatge digne a Catalunya. El BBVA i Cerberus, com altres bancs i fons voltor, creuen que estan per sobre de la llei i dels drets de la gent. Per això, avui som a la seva oficina per demostrar-los que s’equivoquen!

Des de les PAHs volem anunciar a totes les famílies de Catalunya que no les deixarem soles, i les animem a acostar-se a les nostres assemblees per empoderar-se i trobar una solució per al seu cas. No esteu soles!

I continuarem exigint als fons d’inversió, a les entitats financeres i al mateix Govern que facin complir la llei. Com vam anunciar, això només acaba de començar! Tenim molt a guanyar i poc a perdre!

#EnComPAHñía