Arxiu d'etiquetes LLei 24/2015

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

Victòries PAH: D’estar ocupant un habitatge en precari a un lloguer social amb l’Administració

Una altra nova victòria de l’assemblea de PAH BCN aquesta setmana! Després de 5 anys de lluita, la Wendy ha passat d’estar ocupant un habitatge en precari a aconseguir un lloguer social de 7 anys segur i estable! Us expliquem la seva història: Wendy va arribar a la PAH de Barcelona perquè havia estat expulsada de la seva llar −on vivia de lloguer− i va haver d’ocupar un habitatge perquè estant sola, sense feina i amb tres fills a càrrec li era impossible accedir a un lloguer a preu de mercat. La Wendy, en ser conscient de la precarietat i la criminalització que implica estar en aquesta situació, es va acostar a la PAH per a conèixer què és el que volien dir les activistes quan cridaven, en desnonaments i manifestacions, que “l’habitatge és un dret”. Poc després d’arribar a l’assemblea li va arribar la carta del banc Abanca −una de les moltes entitats que van acaparar habitatges en aquest país i que es va beneficiar del rescat pagat amb diners públics− li va posar una denúncia pel penal per usurpació i una demanda de desnonament.

La Wendy no estava disposada a tornar a viure el malson de 2017, així que es va empoderar i va lluitar: va participar en manifestacions, va empaperar oficines, va ocupar seus, va enviar centenars i centenars de correus i burofax… semblava que no tenia alternativa, així que des de la PAH van provar amb una altra estratègia: que l’Administració, en concret la Generalitat de Catalunya, exercís el dret de tanteig i retracte reconegut per la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i comprés l’habitatge de la Wendy abans que Abanca la hi vengués a un fons voltor, com han fet tots els bancs aquests últims anys.

I va funcionar! Encara que això no estigués exempt de problemes, com la marató burocràtica a la qual la van sotmetre abans de concedir-li un lloguer social i que es va agreujar especialment durant la pandèmia. Malgrat tot, la perseverança de la Wendy en quedar-se a la seva casa i el suport de l’assemblea de PAH Barcelona han triomfat: aquest divendres, amb el somriure en la cara, va signar els papers i ara té al davant 7 anys de contracte i pagant una renda d’acord amb els seus ingressos.

Aquesta nova victòria ens demostra que la perseverança de les afectades i la saviesa col·lectiva són eines útils per a lluitar pel nostre dret a l’habitatge. Com diu la mateixa Wendy: “Estic molt agraïda a la PAH per tot el que m’ha ensenyat, que ha estat molt, que bàsicament és que soc una ciutadana amb drets i m’he empoderat per a lluitar per ells”. No ens cansarem de repetir-ho: sí que es pot!

Si tens problemes amb la teva hipoteca o el teu lloguer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h en el nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, cerca en la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més pròxima. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!

Nova victòria PAH: el Marco i la Solange han aconseguit un lloguer social per 7 anys

Aquesta setmana a l’assemblea de PAH BCN estem de celebració: el Marco i la Solange han signat un lloguer social per 7 anys amb CaixaBank, segons la Llei 24/2015!

Ell mateix t’explica en el vídeo la seva història

 

 

 

Si tens problemes amb la teva hipoteca o lloguer, o has hagut d’ocupar un habitatge d’un voltor per a no dormir al carrer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h al nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, ​​cerca a la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més propera. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!

PAH BCN continua l’ofensiva als grans tenidors que incompleixen la Llei Antidesnonaments catalana

Un grup d’activistes de la PAH acudeix l’oficina del Banc Sabadell de Zona Franca per entregar la documentació de famílies en risc de desnonament

Llegiu més

[Comunicat] L’Ajuntament de l’Hospitalet, del PSOE, torna a deixar una família vulnerable al carrer

La Ingrid, juntament amb la PAH de l’Hospitalet, porta acampada davant de l’Ajuntament des de dimecres passat exigint una solució habitacional

Dimecres passat 31 de juliol, la Ingrid, amb el seu fill de 5 anys, van ser desnonats d’un pis de Kutxabank. La família venia d’un procés d’impagament de lloguer des de l’any passat. A causa d’una pujada del lloguer i la pèrdua de recursos de la família no van poder fer front a les quotes i van patir un desnonament sense alternativa habitacional. Gràcies a la solidaritat i ajuda de la PAH, la família va poder recuperar un pis en mans de la banca, en aquest cas de Kutxabanc, que estava incomplint la seva funció social, ja que es trobava buit i l’habitatge és per viure, no per especular.
 
El passat 31 de juliol, la família va ser desnonada sense reallotjament garantit, ni per part de l’entitat financera que no va accedir a fer un lloguer social, ni per part de l’Administració a reallotjar-la a la Mesa d’emergència, tal com preveu la Llei 24/2015.
 
Sense alternativa habitacional, la Ingrid i el seu fill, al costat de les companyes de PAH Hospitalet, van iniciar el mateix dimecres 31 de juliol una acampada indefinida davant de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Durant aquest temps han anat a acompanyar-les diferents entitats socials i les PAHs del territori català. La resposta de Serveis Socials ha estat que es busquin un pis per viure i que els ajudaran per l’entrada. I després què? Un altre desnonament? Està clar que l’alternativa de l’Ajuntament no és una solució per la Ingrid. En primer lloc, perquè amb els seus ingressos i un deute del primer pis del qual va ser desnonada, ningú li llogarà cap habitatge, i en el supòsit, gairebé impossible, que ho aconseguís, el primer mes ja no el podria pagar. És inaudit que la solució sigui responsabilitzar més a la família que ha estat desnonada, criminalitzant-la i culpant-la per la seva situació. Mentre l’Administració durant aquests anys ha estat incapaç de buscar solucions i mesures per a ampliar el parc d’habitatge públic inexistent de la ciutat.
 
Exigim una solució digna per a la Ingrid i la seva família. No és el primer cas en què l’Ajuntament de l’Hospitalet vulnera el dret a un habitatge digne a les seves veïnes. És per això que volem remarcar i denunciar les polítiques d’habitatge que porten anys perpetuant-se en aquesta ciutat. L’actual regidor d’habitatge i el nou govern municipal menystenen i fan cas omís, tant a una llei catalana, la Llei 24/2015, que diu clarament en el seu article 5.6.: «les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament», com al Comitè de drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, que prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional. Per a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet pel PSOE, el dret a l’habitatge de la ciutadania no és més que paper per llençar a les escombraries.
 
Des de la PAH, ho tenim clar, no deixarem a les famílies en la cuneta, lluitarem amb elles fins a aconseguir els nostres drets, i és que tenir una llar no hauria de ser un luxe, sinó un dret per a tota la ciutadania.
 
La #acamPAHdaHospitalet segueix! Necessitem el teu ajut. Acosta’t a la plaça i col·labora amb nosaltres, muntant un taller, una xerrada debat sobre drets humans, acosta’t i pregunta per les comPAHs de PAH Hospitalet.
 
Davant la inacció de les administracions, autoorganització ciutadana!
 
Sí que es pot!