Arxiu d'etiquetes Llei d’Habitatge

La PAH organitza una acció de protesta a Barcelona per al final de la campanya electoral

Des de l’entitat animem a sortir a votar aquest 23 de juliol a aquells partits que han mostrat compromís amb el dret a l’habitatge

La PAH de Barcelona hem sortit al carrer aquest divendres, coincidint amb el final de la campanya electoral, per a conscienciar a la població sobre la importància d’anar a votar aquest diumenge pensant en el dret a l’habitatge. Una trentena d’activistes ens hem concentrat a l’Avinguda Maria Cristina, on hem convocat a mitjans i hem desplegat una pancarta i uns paraigües verds amb el missatge “Aquest 23 de juliol #JoVotoHabitatge” i el lema “Stop desnonaments”. Posteriorment, hem repartit unes octavetes per recordar a la ciutadania que partits com el PP, VOX, Junts per Catalunya i PNB van votar en contra de la Llei estatal d’habitatge i repeteixen constantment falsos mantres com, per exemple, que “No hi ha habitatge, i per això els lloguers són cars” –quan un informe de l’INE ho desmenteix i assegura que hi ha prop de 4 milions d’habitatges buits. Així mateix, també afirmen que alguns partits fomenten l’ocupació o que te n’aniràs a comprar el pa i t’ocuparan l’habitatge, quan l’ocupació és el resultat de no tenir lleis garantistes. Els pocs estudis que hi ha sobre la matèria revelen que l’ocupació amb prou feines afecta al 0,07% d’habitatges i en el 98% dels casos s’ocupa habitatges buits de bancs i fons d’inversió, és a dir, que no s’ocupa primer habitatge i molt menys pisos de particulars.

Per experiència, sabem que aquestes falsedats serveixen de cortina de fum per a amagar la voluntat de continuar mantenint l’habitatge com un bé de mercat amb el qual especular -amb tot el que això implica- i no com el que és: un dret bàsic que ha de ser garantit. Lluny d’implicar-se per a donar resposta a l’emergència residencial, es dediquen a generar por, inseguretat i odi cap a les que menys tenen. Es tracta de la lluita de l’últim contra el penúltim, aconseguint així que en comptes d’unir-nos i anar juntes a conquerir nous drets, hàgim de gastar temps i energies per a evitar perdre els que ja tenim.

El 23 de juliol anirem a votar sense por i amb les idees clares. Aquest 23J #JoVotoHabitatge

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estiguin patint una situació de desnonament: no esteu soles

Comunicat sobre el suïcidi d’una dona abans de ser desnonada a Barcelona

Volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

De nou, la mort de la Melanie és fruit del fracàs de les Administracions a l’hora de protegir el dret a l’habitatge

Dilluns, 15 de maig de 2023

Avui dilluns comencem la setmana de la pitjor manera possible: lamentant la mort d’una dona que s’ha llevat la vida a Barcelona abans de ser desnonada. Segons els mitjans que han cobert la notícia, es deia Melanie i feia uns 3 o 4 anys que vivia al pis, pagant religiosament el seu lloguer i des de fa uns mesos que no podia pagar perquè s’havia quedat sense feina i estava passant per un mal moment personal. A partir de llavors, la fundació propietària del pis va interposar una demanda per desallotjar-la i el dia del desnonament els membres de la comitiva van entrar al pis i van trobar el seu cos sense vida. La Melanie no era usuària dels serveis socials, tot i que des de l’Ajuntament es va activar el SIPHO per acompanyar-la i ella en va rebutjar l’ajuda.

Des de la PAH, en primer lloc, volem expressar el nostre dolor en conèixer un altre cas on una afectada pel problema de l’habitatge acaba per no trobar cap sortida i perd la vida. Ens imaginem la vergonya, l’angoixa, la tristesa i la solitud que la Melanie devia haver sentit i que li impedia buscar −o inclús acceptar− ajuda. Ho sabem molt bé perquè a la PAH, en el dia a dia, hem de lluitar no només amb els desnonaments en si, sinó en els seus efectes sobre la vida de les persones, concretament sobre la salut mental; de fet, hem publicat fins a dos informes −un el 2020 i l’altre el 2022− juntament amb altres entitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona alertant del problema. Així mateix, no podem deixar d’imaginar-nos què hagués passat si la Melanie hagués arribat a alguna de les assemblees de les diferents organitzacions del moviment per l’habitatge: potser hauria vist que ella no estava sola. D’aquesta situació també és possible sortir-ne de la mateixa manera que ho han fet tantes altres persones, que han trobat en el moviment un espai on desterrar la vergonya que acompanya el −suposat− fracàs de perdre la feina i la llar, agafar valor i confiança per explicar-se i, sobretot, sense sentir-se jutjada, condemnada i privada d’ajuda per no poder seguir els protocols que marquen les institucions.   

Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions, que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils que l’ajuda mútua i la solidaritat tenen un efecte multiplicador en el benestar de les persones. Ho veiem cada dilluns a les nostres assemblees fa més de 14 anys. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs, la indefensió absoluta.

De nou, que la Melanie hagi decidit llevar-se la vida, demostra que els poders públics han fracassat a l’hora de garantir l’habitatge, ja que aquest és l’últim refugi que tenim les persones quan tota la resta de coses van malament. Per què seguim considerant aquest refugi com un bé de mercat? Com és possible que existeixi tan sols la noció de prendre-li l’habitatge a algú i deixar-la al carrer en aquesta situació? L’Administració fa anys que té les nostres propostes sobre la taula: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. És qüestió de voluntat política.  S’ha aprovat una llei d’habitatge estatal sense fer cas a l’ONU ni a la PAH, prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional. Mentre no sigui així, els moviments socials mirarem d’arribar a aquelles persones que no tenen ni veu ni força per seguir els protocols i continuarem lluitant, en nom d’aquelles persones a qui no vam arribar a ajudar a temps, com la Melanie, el Jordi i l’Alicia, entre d’altres. No són suïcidis, són assassinats! 

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estan patint i que corren el risc de perdre la llar: no esteu soles. No dubteu a venir a les nostres assemblees per buscar ajuda i acompanyament; us trobareu amb moltes de nosaltres, que també hem passat per aquí, i sabem que existeix una sortida. Lluitarem plegades per defensar les nostres cases i canviar les lleis injustes!

Les mesures antidesnonaments demostren la seva efectivitat a l’hora de disminuir les ocupacions a Barcelona i Catalunya

Barcelona publica avui dades que demostren la disminució de les denúncies per ocupació en un context de crisi econòmica per la pandèmia i la inflació

La moratòria estatal, les pròrrogues dels contractes de lloguer, la regulació de preus i les lleis catalanes antidesnonaments funcionen per evitar que les famílies hagin d’ocupar

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha publicat una actualització de les dades que va publicar el passat mes de juny sobre les ocupacions a la ciutat, en resposta a una proposta del PSC d’aprovar una declaració institucional que exigeix l’agilització dels processos de desnonament, en línia amb l’anunci del PSOE de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i facultar als jutges per desallotjar a persones que hagin ocupat un habitatge en precari en 48 hores com a màxim. Després d’haver consultat als Mossos d’Esquadra sobre les denúncies per ocupació fins al 3r trimestre, Barcelona ha anunciat una disminució del 17% de les ocupacions a la ciutat respecte al 2019.

Sobre aquest tema, des de la PAH Barcelona volem fer una sèrie de consideracions: en primer lloc, insistir en el que el fenomen de l’ocupació, tant a la ciutat com a la resta de Catalunya, està sobredimensionat: les dades del propi Ajuntament de Barcelona i les del Consell General del Poder Judicial −qui ha admès en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes d’usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020− demostren que l’ocupació evoluciona a la baixa. És incomprensible que el Partit Socialista insisteixi a legislar en un fenomen minoritari, mentre ignora la realitat més punyent: que ens trobem enmig d’una emergència habitacional greu, amb uns preus de lloguer disparats i un euríbor que amenaça d’encarir la hipoteca de milers de famílies ja prou escanyades per un augment abusiu dels preus del menjar i els subministraments, entre altres béns de primera necessitat. Els socialistes, lluny de posar fil a l’agulla per resoldre aquest greu problema i desencallar la Llei d’Habitatge al Congrés, prefereixen comprar-li el discurs a la ultradreta, a empreses privades que es lucren amb la por −com les instal·ladores d’alarmes− i també a aquelles que operen al marge de la legalitat, com Desokupa, proposant mesures que atempten contra els drets fonamentals de les famílies més vulnerables.

Tanmateix, la disminució de les ocupacions podem atribuir-la precisament a l’efecte de mesures socials que s’han impulsat en els últims anys per part de les entitats del moviment per l’habitatge, totes elles orientades a aturar els desnonaments: la Llei 24/2015 contra l’exclusió residencial i la pobresa energètica, la moratòria estatal que suspèn els desnonaments, les pròrrogues automàtiques del contracte de lloguer durant la covid, la regulació de preus de lloguer a Catalunya i la Llei 1/2022 antidesnonaments. Si bé totes aquestes mesures són −algunes− temporals i/o han estat activament boicotejades per partits que serveixen els interessos dels grans tenidors, és evident el que fa anys que repetim: si garantim l’accés a l’habitatge a la ciutadania, les famílies no tindran la necessitat d’ocupar immobles per tenir el sostre que el mercat i els poders públics els hi neguen.

Per altra banda, l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 segons dades d’El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats. A més, 3 de cada 4 pisos ocupats són de grans propietaris, la majoria d’entitats financeres. Aquests grans tenidors són, en bona part, responsables de la crisi d’habitatge actual i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Aquesta confusió intencionada entre tipus de propietaris per part dels socialistes i el bloqueig que mantenen de la Llei d’Habitatge al Congrés −negant-se a estendre a tot l’Estat la mesura del lloguer social de grans propietaris vigent a Catalunya −fa pensar que tant PSOE com PSC tenen interès a evitar que les lleis que intenten garantir el dret a l’habitatge no perjudiquin les inversions de fons voltor com Blackstone. Per tant, exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

PAH BARCELONA valora positivament congelar hipoteques i lloguers, però exigeix mesures estructurals en la futura Llei Habitatge

Critiquem al PSOE pel seu bloqueig de la mesura, que beneficia la banca i els fons voltor

Aquesta setmana hem conegut les propostes de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de limitar l’augment de les quotes hipotecàries variables de famílies vulnerables al 0,1%; i la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de topar el preu dels lloguers i vetar els desnonaments, de manera temporal, imitant les mesures anunciades per l’executiu escocès ara fa uns dies. Aquestes mesures s’anuncien en un context d’una nova recessió econòmica a la vista i una població encara castigada per la crisi financera i els estralls de la covid-19.

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona valorem positivament la proposta d’aquestes mesures, si bé restem a l’espera de més informació sobre aquest tema, ja que fins ara l’anunci s’ha fet a través de les xarxes socials i la premsa i no pels contactes habituals entre l’Administració i els moviments socials. Com els moviments de defensa de l’habitatge portem anys indicant, limitar la despesa en habitatge -ara disparat per la bombolla del lloguer- per les famílies és clau per a evitar una nova onada de desnonaments, que ja s’endevina crua perquè hem observat que, malgrat la moratòria decretada per la pandèmia, continuen produint-se llançaments i la tendència és que augmentin durant el 2022.

D’altra banda, des de PAH Barcelona veiem que, en el cas que aquestes mesures es facin efectives, aquestes només seran provisionals, ja que, les relacionades amb les quotes hipotecàries, només beneficiaran a les famílies més vulnerables -i no a aquelles que, per culpa de la crisi actual puguin arribar a ser-ho- i no solucionen el problema principal: que l’habitatge (o més aviat, la falta d’accés a ell) és un problema endèmic a Espanya. És per això que sabem que la millor manera de solucionar-ho i garantir aquest dret (bàsic!) és amb mesures estructurals. Si bé la Constitució Espanyola assenyala a l’article 47 que “Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”, mai a l’Estat s’ha promogut una llei sobre habitatge integral. Però això podria canviar: avui dia existeix el projecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge, que es va aprovar en el Consell de Ministres el mes de febrer passat, però que ha quedat encallada per la reticència del PSOE a limitar els lloguers, entre altres coses. 

I això no és l’única cosa: des dels moviments socials ja vam concloure que el projecte de llei és, sens dubte, insuficient; i instem la resta de partits en el Congrés a no aprovar la llei en cas que aquesta no inclogui una sèrie d’esmenes proposades pels moviments socials: garantir el dret a l’habitatge; suspendre els desnonaments sense alternativa residencial; ampliar el parc públic de lloguer social (començant per posar a disposició de les comunitats autònomes els pisos en mans de la Sareb); regulació de lloguers; garantir els subministraments bàsics i telecomunicacions; l’aprovació d’una Llei de Segona Oportunitat i mesures contra el sobreendeutament

Per tot això, instem l’executiu, i especialment al PSOE, a què deixi d’actuar en benefici dels poderosos com la banca i els fons voltor i aprovi una llei que beneficiï al 99% de la població. Per altra banda, volem recordar a la resta de partits -ERC, PNB, Compromís, EH-Bildu, BNG i Más País- el seu compromís amb el moviment per l’habitatge i incorporin les nostres esmenes i, en última instància, votin en contra de l’actual proposta si aquesta continua endavant, tal com està.

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!