Arxiu d'etiquetes Llei Habitatge

PerPAH_Bcn

La futura Llei d’Habitatge encara no acaba amb els desnonaments de persones vulnerables

  • L’obligatorietat de sotmetre’s a una mediació no implica que no es pugui continuar desnonant als que no poden pagar un habitatge

  • L’acord segueix sense incloure mesures per a les persones hipotecades mentre l’euríbor continua pujant

  • Mancant conèixer els detalls, des de la PAH creiem que aquest acord continua sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el Dret a l’Habitatge i que encara ha de millorar molt

Avui hem conegut un nou acord entre Esquerra Republicana, EH Bildu i el Govern d’Espanya sobre la futura llei per al Dret a l’Habitatge. En una roda de premsa convocada d’urgència aquest matí, totes dues formacions han desgranat les modificacions que han impulsat al nou text d’acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, segons han aclarit els portaveus dels dos partits, amb l’aprovació tant del PSOE com d’Unidas Podemos.

La nostra valoració inicial −mancant conèixer amb detall el text pactat− des de la PAH és la següent: l’acord anunciat avui no canvia el fet que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa habitacional. Tot i les reclamacions dels moviments socials per a implementar mesures −com l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat−, el projecte de llei, malgrat l’acord, únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar. És a dir: que grans tenidors com a bancs i fons voltor podran continuar desnonant sense cap classe d’obligació o penalització. Així mateix, ens preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, cosa que a la pràctica consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional actual i a mobilitzar els seus habitatges buits. El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra, no puguin procurar-se un habitatge.

A més, lamentem que les famílies hipotecades s’hagin quedat fora d’aquest acord i de la futura llei en general. L’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, fet que implica pujades de fins a 300€ mensuals, i a les nostres assemblees ja han arribat algunes famílies que han deixat de pagar o preveuen que ho faran pròximament. Fins ara el govern només ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició de l’acord de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació dels quals són irreals.

Un altre fet que ens preocupa és la manca de mecanismes per a mobilitzar tots aquells habitatges buits i que segueixi sense abordar-se el fet que tenim una immobiliària pública, la Sareb, que el Govern ha deixat en mans dels fons voltor i el patrimoni del qual està sent venut, en comptes de posar tots aquests habitatges a la disposició de les comunitats autònomes i augmentar així el parc públic d’habitatge.

D’altra banda, des de la PAH reivindiquem aquells petits avenços que s’han fet al projecte de llei gràcies a la pressió dels moviments socials agrupats en la Iniciativa Llei Habitatge, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta −una vulneració flagrant de drets que suposava una autèntica tortura per a les afectades−, la rebaixa de la definició “grans propietaris als que tenen 5 habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes, que podran continuar desenvolupant lleis que ja han demostrat la seva eficàcia a l’hora d’aturar desnonaments, i corresponsabilitzar bancs i fons voltor gràcies al lloguer social. És el cas de la Llei Antidesnonaments a Catalunya, que ha evitat entre 5.000 i 11.000 desnonaments en el temps que ha estat en vigor i que actualment ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix Govern; mancant conèixer els detalls, aquest anunci obre la porta al fet que mesures com la catalana tinguin encaix en la legislació estatal i que per fi puguin demostrar la seva efectivitat a mitjà i llarg termini

En definitiva, si bé valorem el fet que per fi s’estiguin fent passos per a aprovar una llei que ja acumula uns retards insuportables a causa de l’entossudiment de partits com el PSOE, entenem que les mesures recollides a l’acord anunciat per ERC i EH Bildu són manifestament insuficients. Creiem que encara queda molt marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva, i per això exigim a tots els partits que al seu dia es van comprometre amb els moviments socials, que negociïn més millores abans d’atorgar el seu vot favorable a la Llei. Per part nostra, en els pròxims dies examinarem detingudament les mesures del nou acord i donarem la informació necessària per a evitar que s’enganyi la població amb discursos triomfalistes que no tenen efecte real en la vida de la ciutadania.

PerPAH_Bcn

El govern es compromet a aprovar mesures de protecció urgents per a evitar desnonaments sense alternativa habitacional

La PAH i el Sindicat de Llogateres ens hem reunit amb la vicepresidenta Yolanda Díaz per exigir ampliacions a l’escut social per aturar desnonaments de manera efectiva, així com congelar hipoteques i lloguers

Aquest matí la PAH i els Sindicats de Llogateres de Catalunya i Madrid ens hem reunit amb la vicepresidenta segona del govern Yolanda Díaz, per a traslladar la urgència d’aprovar noves mesures que garanteixin el dret a l’habitatge, entre elles, la suspensió de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, la congelació d’hipoteques i de lloguers.

La vicepresidenta Díaz ha compartit la majoria de consideracions que li hem fet i comparteix les nostres premisses de no transferir diners a bancs i fons voltor mitjançant “acords de bones pràctiques” −com el pactat per la ministra Calviño la setmana passada− o ajudes com el bo jove al lloguer. Així mateix, la vicepresidenta ha entès que les mesures que cal aplicar han de ser universals i no centrar-se exclusivament en les persones vulnerables; cal protegir aquelles famílies que, encara que no es troben en risc d’exclusió, progressivament s’estan precaritzant.

Des de la PAH hem proposat dues mesures molt concretes per resoldre l’emergència habitacional via decret d’urgència mentre no s’aprovi una Llei d’Habitatge efectiu: d’una banda, la millora de l’actual redactat de l’escut social perquè se suspenguin tots els desnonaments sense alternativa habitacional −sense interpretacions “holgades” de la moratòria per part de jutges que beneficiïn grans forquilles d’habitatge− i la congelació de les renovacions d’hipoteca per evitar encariments de fins a 300 euros en la quota a causa de la pujada de l’euríbor que ja s’acosta al 3%. AAixí mateix, donem suport a altres mesures d’urgència, com la congelació dels preus del lloguer per als nous contractes mentre es mantenen les pujades per IPC al 2% en els que encara estan en vigor.

Per part seva, Yolanda Díaz s’ha compromès a batallar per aquestes mesures al si del Consell de Ministres a mitjan desembre i a mantenir un contacte estret amb les entitats del moviment per l’habitatge per a informar del curs de les negociacions.

Perimpahrable

Dades del 2n Trimestre del CGPJ: els desnonaments que no cessen

Els desnonaments que no cessen: mentre el PSOE bloqueja l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge, les xifres de desnonaments es mantenen. Segons dades del CGPJ fets públics el 5 d’octubre, el 2n trimestre del present any, s’han executat 10.816 nous desnonaments, dels quals 2.377 han estat conseqüència d’impagaments d’hipoteca, 7.871 per impagaments de lloguer i 568 per altres causes; i això, malgrat l’escut social vigent des del gener del 2021.

Això últim ens confirma tres aspectes importants:

  1. Espanya continua incomplint la seva obligació amb Europa de no desnonar gent vulnerable sense alternativa habitacional
  2. Que aquest escut social, com anem denunciant, és manifestament insuficient, i
  3. Que quan aquest insuficient escut desaparegui, les xifres de desnonaments poden superar àmpliament les dels anys 2011, 2012, 2013, 2014, els pitjors de la crisi anterior.

Mentre es produeixen més de 117 desnonaments/dia, seguim amb la Llei pel Dret a l’Habitatge bloquejada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per la negativa del PSOE a acceptar 3 aspectes imprescindibles perquè la llei tingui utilitat per a l’exercici d’aquest dret, emparat per l’art. 47 de la Constitució. Aquests són:

  1. Que s’estableixi a grans propietaris d’habitatge (més de 10) l’obligació d’oferir lloguer social, abans d’interposar demanda per desnonament. Aquesta mesura, vigent a Catalunya, ha evitat més de 1.000 desnonaments/any des que està en vigor.
  2. Que inclogui mecanismes de control dels preus del lloguer que afectin tots els propietaris, perquè, com mana l’art. 47 de la Constitució, s’eviti l’especulació.
  3. Que es transfereixi immediatament tot el patrimoni de la Sareb als Parcs Públics d’Habitatge de les CCAA com a inici de la generació d’aquests Parcs.

En paral·lel, el PSOE compra el discurs de les dretes i presenta iniciatives legals per a desallotjaments exprés en casos d’usurpació, a pesar que bastants jutges de diferents posicions ideològiques han manifestat que disposen de suficients instruments legals per a protegir la propietat. Amb aquestes mesures, el PSOE busca sobreprotegir fons i bancs, principals “perjudicats” per aquestes situacions, a les quals es veuen abocades persones vulnerables, als qui els poders públics neguen qualsevol alternativa habitacional.

En l’actual situació d’inflació i de pujada de tipus d’interès, des de la PAH exigim que es limiti l’efecte de la pujada de l’euríbor en les renovacions de les hipoteques a tipus variable, així com que es limitin les pujades dels lloguers en les seves renovacions. La PAH i altres organitzacions del moviment pel Dret a l’Habitatge, portem en mobilització des que el 30/9/21 vam registrar la nostra llei, que el Congrés va rebutjar el 14/12/21. Ens hem mobilitzat a València el 29/9 passat, a Madrid el 3 del present mes; i ens continuarem mobilitzant a cada territori, assenyalant els culpables del bloqueig d’una llei, que el mateix Govern va denominar amb el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge.

Demanem, per això, als partits que ens han donat suport, que no votin l’aprovació dels Pressupostos fins que no es desbloquegi aquesta llei, i es garanteixi que servirà per a l’exercici d’aquest Dret.

Perimpahrable

Organitzacions socials i partits polítics acorralen el PSOE en les negociacions de la Llei Habitatge

Les conseqüències de la inflació i l’encariment dels preus estan portant al límit a milions de llars espanyoles que ja no arriben a final de mes. En aquest context d’emergència, en què el preu del lloguer continua pujant i els desnonaments continuen executant-se, el Govern del PSOE i Unidas Podemos segueix enrocat en les negociacions del projecte de Llei d’Habitatge estatal i es manté inamovible davant de la petició dels grups polítics i les organitzacions pel dret a l’habitatge d’incorporar dues esmenes claus: l’obligació d’oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans del desnonament i la regulació efectiva dels preus del lloguer.

Enfront d’aquest panorama, aquest matí diverses organitzacions, entre les quals destaquen els Sindicats de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, els sindicats laborals (CCOO, UGT i Confederació Intersindical), Amnistia Internacional, Observatori DESC i la Mesa del Tercer Sector (entre molts altres), s’han reunit en representació de la plataforma Iniciativa Llei Habitatge amb els portaveus dels partits del bloc d’investidura. A la reunió se’ls ha demanat que pressionin el Govern perquè es desencallin les negociacions com més aviat millor, de forma positiva; això és, incloent-hi a la llei mesures que justifiquin el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge, que des del Govern se li va atorgar.

En finalitzar la reunió, els portaveus d’ERC, EH Bildu, Unidas Podemos, BNG, Más País i CUP, han fet declaracions juntament amb les portaveus de la Iniciativa Llei Habitatge, comprometent-se públicament a no donar el sí a la llei si aquesta no serveix efectivament per garantir el dret a l’habitatge i protegir la majoria de la població enfront de l’especulació immobiliària.

El secretari d’Habitatge es nega a aprovar mesures d’emergència per protegir de la inflació les llars

Dijous passat David Lucas, secretari General d’Habitatge, es va reunir tant amb els Sindicats de Llogateres com amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, que, en sengles reunions van exigir a Lucas que el Govern prengui mesures d’emergència en matèria d’habitatge per a frenar les conseqüències de la inflació sobre les economies domèstiques.

Per a protegir les llars inquilines davant de pujades de lloguer i revertir l’asfíxia econòmica agreujada per la inflació, els sindicats han proposat a Lucas un conjunt de mesures conjunturals i temporals que haurien d’aprovar-se urgentment en el marc de les mesures anticrisi en el proper paquet. En primer lloc, exigeixen la congelació dels lloguers a través de pròrrogues obligatòries de contractes per a evitar pujades o expulsions en les finalitzacions de contracte, com ja s’estan vivint. En segon lloc, les actualitzacions interanuals dels preus del lloguer, abans vinculades amb l’IPC i ara limitades al 2%, s’han d’eliminar, és a dir, passar al 0%. Finalment, exigeixen revertir les actualitzacions de lloguer realitzades des del 31 d’octubre del 2021 fins al març del 2022.

D’altra banda, les mesures de protecció davant els desnonaments vigents són clarament insuficients, com demostren els 52.161 executats malgrat aquestes mesures entre gener de 2021 i març de 2022. Són necessàries mesures d’urgència, com congelar l’increment de les quotes hipotecàries (aquelles que els toqui revisió en els pròxims mesos) i dels lloguers, i augmentar l’abast de les mesures antidesnonaments, prohibint expressament tots els que afectin famílies vulnerables sense alternativa habitacional digna. Mesures similars ja s’han aprovat a Escòcia i van pel camí d’aprovar-se a Alemanya.

Però aquestes mesures de caràcter temporal no seran suficients, per la qual cosa són imprescindibles mesures estructurals que s’han d’incloure en la propera Llei pel Dret a l’Habitatge, com les que hem aportat en forma d’esmenes al projecte de llei del Govern i que arriben avalades per 9 formacions polítiques del Congrés.

Una Llei Habitatge efectiva: l’única manera de protegir les llars

Davant la negativa de Lucas d’implementar mesures urgents per fer front a la situació d’inflació i asfíxia econòmica de les llars, l’única via possible és l’aprovació de la Llei d’habitatge. L’únic consens possible, tal com han manifestat avui els grups polítics, és la incorporació de mesures que facin de la Llei un text realment efectiu que acabi amb les pujades dels lloguers, protegeixi les llars davant dels desnonaments i incorpori els habitatges de la Sareb al parc públic d’habitatge. Cada dia que passa sense que s’aprovi la Llei Habitatge, el Govern està escollint defensar els interessos de la patronal immobiliària enfront de la protecció que necessiten milers de llars.