Arxiu d'etiquetes lloguers

PerPAH_Bcn

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

Avui, 9 de març de 2018, ens trobem en les oficines d’ADIF, situades al carrer d’Ocata s/n, de Barcelona, per evitar el desnonament sense reallotjament de José Luís i la seva família amb dos menors. José Luís vivia amb la seva mare en un pis de l’empresa ferroviària, dels quals anys enrere oferien als seus treballadors. Després de la mort de la seva mare, Adif va comunicar a José Luís, el mateix dia del sepeli, que en no pertany a la seva plantilla d’empleats, havia d’abandonar l’habitatge en un termini de 7 dies. Després de negociar, li van concedir una subrogació per 2 anys, un període de temps en què la situació laboral i econòmica de José Luís va fer un gir negatiu, deixant-ho en una situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos de tan sols 480 € per a la unitat familiar. Així i tot, i amb grans sacrificis, van estar pagant fins que no van poder més, doncs els seus ingressos es van veure més minvats i la situació va ser tan insostenible que no van poder pagar.
Arribats a aquest punt, ADIF s’ha tancat a qualsevol tipus de solució que apel·lés als drets més fonamentals de la família, que ja s’ha enfrontat a dos desnonaments, paralitzats en porta gràcies a la PAH. Amb la propera ordre de desnonament, de caràcter imminent, José Luís, la seva dona i els seus dos menors, s’enfrontaran a un desnonament obert, o el que és el mateix, estaran exposats i amb total indefensió al fet que a qualsevol moment, dia o hora, sense previ avís, siguin deixats al carrer.
Després del seu segon llançament i davant la nova situació econòmica de la unitat familiar, que ha aconseguit arribar als 836 €, ADIF es va negar a negociar un lloguer de 500 €, una oferta presentada pel José Luís per poder seguir mantenint la seva llar. Una oferta generosa i una mostra de la bona voluntat per part de José Luís per arreglar la situació.
Amb aquesta actitud, ADIF l’única cosa que fa és corroborar el que fa anys porta fent, especular amb els habitatges dels antics treballadors i beneficiar-se dels preus de la bombolla immobiliària. Una mostra d’això és la recent venda de pisos i sòl per valor de 10 Milions d’euros, o la quantitat d’habitatge buit que acumulen i porten anys venent en subhasta.
A Adif li exigim la paralització immediata del desnonament de José Luís i un lloguer just sobre la base de les seves possibilitats.
També, davant l’emergència habitacional que sofrim, davant els preus inassumibles i inaccessibles dels lloguers i davant la falta d’un parc públic d’habitatge capaç de garantir el dret a sostre a les famílies en exclusió residencial per part de l’Administració, des de PAH Barcelona, denunciem públicament a ADIF i considerem que com a empresa pública de l’Estat, hauria de cedir els seus pisos buits per poder donar-los un més que necessari ús social.
Recordem que ampliar el raquític parc públic d’un 1% que tenim, perquè s’acosti al 15% de mitjana europea, és una de les demandes presentades en la nostra moció municipal, aprovada el passat 23 de gener en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que també està recollida en la Llei d’Habitatge de la PAH registrada fa un mes al Congrés. En tots dos casos el Partit Popular ha demostrat que segueix sent el lobby financer més gran, per això no ha de sorprendre’ns que una empresa pública com ADIF, dependent directament del Ministeri de Foment, actuï en contra de la ciutadania més vulnerable i a favor dels interessos immobiliaris.
Avui fem visible que ADIF, no solament es dedica a la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació, sinó que també se suma a l’actual bombolla del lloguer, patrocina desnonaments i nega un dret tan bàsic com el de tenir una llar. Fartes de la política del maó i que l’habitatge sigui tractat com una mercaderia i no com un dret, avui hem vingut disposades a aconseguir solució per a José Luís, i de no ser així, la PAH estem llestes per afrontar aquest  xoc de trens.
PerPAH_Bcn

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

Les famílies li recorden al Senyor Alcaraz que les seves estafes no són llegendes urbanes, són històries reals. Avui els posem cara i ulls, perquè no són xifres, sinó persones.

Parlem de la Montse: mare que ella sola ha tirat endavant la seva llar i dues filles, havent d’enfrontar-se a les pressions de CaixaBank per voler llevar-li el seu habitatge. Per conservar el sostre sota el qual viu amb les seves filles, exigeix una quita del deute i així poder seguir pagant i vivint en la seva llar.

Parlem de la Mercedes: companya que dedica gran part de la seva vida a ajudar a altres famílies afectades. CaixaBank es va quedar, fa uns anys, amb la seva casa i ara ella exigeix un lloguer social concorde als seus ingressos. Un lloguer que l’entitat li està negant.

Parlem de la Nagma: durant anys, a ella, el seu marit i el seu bebè no els han donat la solució que necessitaven, i a causa de la seva situació d’inestabilitat s’ha vist obligada a viure en la seva pròpia botiga. Ella exigeix una dació en pagament per quedar-se sense deute per a tota la vida i comptar amb una segona oportunitat.

Parlem del Juanma: l’edifici en el qual viu amb la seva família ha estat comprat per CaixaBank per especular amb el seu habitatge i la de les seves veïnes. No li renoven el contracte i exigeix un lloguer social.

En resum, parlem d’especulació amb un bé de primera necessitat, parlem de desnonaments silenciosos i d’expulsió de famílies de les seves llars. Famílies que han demostrat ser deutores de bona fe amb la seva intenció de seguir pagant el seu habitatge, però sobre la base dels seus ingressos.

CaixaBank, no és aquesta banca ètica que presumeix de les seves donacions socials? Potser aquesta és la cara que millor saben lluir. Però al temps, és el banc que segueix sense respondre pel rescat bancari amb diners públics dels quals s’ha beneficiat. Al temps, es va portar per 1 euro Caixa València i tots els béns immobles que li pertanyien (encara que mai tinguin habitatge assequible o realitzin quites a les hipoteques de les famílies). Al temps, l’any passat declarava guanys per 1.680 milions d’euros. O al temps, el seu director general, Juan Antonio Alcaraz, sigui tan irresponsable com per afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana. Aquest gest demostra que els valors i model de gestió de l’entitat responen a l’intent de silenciar i ocultar a les afectades de la situació d’emergència social que bancs com el seu segueixen provocant.

Les disculpes del Senyor Alcaraz no ens serveixen: són paper mullat mentre no hi hagi solucions reals sobre la taula. CaixaBank ha demostrat la doble cara amb la qual juga, però davant això, avui les 4 famílies de la PAH posen la seva cara, ulls i cos per recordar-li que no són xifres, sinó vides. La Montse, la Mercedes, la Nagma, el Juanan i les seves famílies, s’han unit per lluitar per les seves llars, i només això ja els fa més poderoses que CaixaBank. Avui no marxarem fins a arrencar les solucions que els són de justícia.

Avui, elles sí que són llegenda viva.

#SanValentínDeLeyenda