lloguers - PAH Barcelona

La PAH de Barcelona ens colem a l’Hotel Palace per lliurar una carta a Raquel Sánchez sobre la nova Llei d’Habitatge

Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra

“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”

Barcelona, 28 d’abril

Foto: EUROPA PRESS

Aquest matí una desena d’activistes de la PAH hem entrat a l’Hotel Palace de Barcelona aprofitant la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a la capital catalana un dia després d’haver aprovat en el Congrés la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.

Després d’uns minuts i després d’aclarir que la nostra intenció era totalment pacífica, hem procedit a llegir una carta en veu alta dirigida a la ministra, al govern i al Partit Socialista en general:

“Carta a la ministra Raquel Sánchez i al PSOE:

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera llei que parla explícitament del Dret a l’Habitatge a l’Estat espanyol. Tot i que la Constitució i el seu article 47 -el que reconeix el dret a l’habitatge com a tal- es van aprovar fa gairebé 45 anys, en aquest buit de més de quatre dècades hem vist les conseqüències de considerar l’habitatge com un bé de mercat en lloc de com un dret: gairebé un milió de desnonaments produïts per sengles bombolles d’hipoteca i lloguer que han empobrit -i empobreixen- la major part de la ciutadania. Arran d’aquesta insostenible situació, fa 14 anys algunes de nosaltres vam dir “prou” i així es va fundar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca precisament aquí, a la ciutat de Barcelona.

Els moviments socials hem lluitat amb dents i ungles per una Llei d’Habitatge i sempre ens hem topat amb l’oposició d’un partit -el Socialista- que no ha volgut sentir ni parlar de lloguers socials, de posar-li topalls als lloguers, d’incorporar els habitatges de la Sareb per augmentar el parc públic, ni molt menys limitar els beneficis de la banca. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no evitarà els desnonaments ni baixarà els lloguers. Totes les que som aquí -moltes pendents d’un desallotjament-, per desgràcia ho sabem molt bé.

La nova llei deixa encara molts temes sense resoldre. Per enumerar-ne alguns: no prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional, ni garanteix reallotjaments dignes; el “topall” del lloguer inclòs en la llei no impedirà que de facto es continuïn incrementant les rendes; no posa límit als lloguers turístics i de temporada; i tampoc no preveu cap mesura d’emergència per a aquelles famílies que necessiten una llar, renunciant expressament a la possibilitat d’implementar l’anomenat lloguer social, que evitaria que Cerberus o Blackstone poguessin desnonar famílies vulnerables i que a més els obligaria a mobilitzar els milers de pisos buits que tenen per tot el territori. I una altra cosa més que la llei no aborda: el problema de la hipoteca. A la nova llei no hi ha ni una sola mesura dirigida a aquelles famílies que han hipotecat diversos anys del seu sou per pagar el sostre sota el qual viuen i que ara veuen disparar-se la seva quota fins a 300 euros mensuals per culpa de la pujada dels tipus d’interès, tot plegat alhora que la banca anuncia beneficis milionaris.

A la ministra i al govern volem dir-li que aquesta no és la nostra Llei. Que vostès, al contrari del que fa dies que afirmen, no han escoltat la ciutadania; en els més de dos anys que ha durat la tramitació d’aquesta llei, el president Sánchez no s’ha reunit amb les entitats que tractem el problema de l’habitatge cada dia -no obstant això, sí que ha tingut temps per a nombroses trobades amb els caps de BlackRock i Blackstone, els fons voltor més grans del món. Un altre exemple: precisament vostè, ministra, fa un parell de dies va dir a la televisió “Que ningú es preocupi per les rendibilitats del sector immobiliari, que les tindrà”. Com és possible que vostè o el PSOE puguin pensar que és compatible tractar l’habitatge com un dret bàsic i alhora treure’n rendibilitat? Com és possible que els socialistes parlin de garantir el dret a l’habitatge mentre tenen Joan Clos presidint ASVAL? L’habitatge no pot ser un bé de mercat: els lloguers disparats i les més de 700.000 famílies desnonades des del 2008 ho demostren. Vostès ho saben, el que passa és que han preferit defensar els interessos dels de sempre.

Per acabar: malgrat els avenços que el moviment ha aconseguit amb aquesta llei, el problema de l’habitatge ni de lluny s’ha solucionat. Necessitem habitatge ara, no tenir-lo ens emmalalteix, i no podem esperar 20 anys fins a assolir un parc públic mitjanament decent. Per tot això continuarem lluitant: aturarem desnonaments; aprofitarem qualsevol avantatge a la nova llei, per petita que sigui, per proposar noves mesures i, per descomptat, seguirem reclamant aquells pisos que romanen buits esperant una nova bombolla. Mentre es continuï desnonant, nosaltres no descansarem ni vostès tampoc. Perquè fins i tot un infant entén que les cases són per a viure, no per a especular“.

Posteriorment, les activistes hem sortit de l’hotel recordant que “l’habitatge és un dret i no pas un privilegi”. Així mateix, hem entregat la carta, malgrat que la ministra no ha volgut atendre’ns.

PAH BARCELONA valora positivament congelar hipoteques i lloguers, però exigeix mesures estructurals en la futura Llei Habitatge

Critiquem al PSOE pel seu bloqueig de la mesura, que beneficia la banca i els fons voltor

Aquesta setmana hem conegut les propostes de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de limitar l’augment de les quotes hipotecàries variables de famílies vulnerables al 0,1%; i la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de topar el preu dels lloguers i vetar els desnonaments, de manera temporal, imitant les mesures anunciades per l’executiu escocès ara fa uns dies. Aquestes mesures s’anuncien en un context d’una nova recessió econòmica a la vista i una població encara castigada per la crisi financera i els estralls de la covid-19.

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona valorem positivament la proposta d’aquestes mesures, si bé restem a l’espera de més informació sobre aquest tema, ja que fins ara l’anunci s’ha fet a través de les xarxes socials i la premsa i no pels contactes habituals entre l’Administració i els moviments socials. Com els moviments de defensa de l’habitatge portem anys indicant, limitar la despesa en habitatge -ara disparat per la bombolla del lloguer- per les famílies és clau per a evitar una nova onada de desnonaments, que ja s’endevina crua perquè hem observat que, malgrat la moratòria decretada per la pandèmia, continuen produint-se llançaments i la tendència és que augmentin durant el 2022.

D’altra banda, des de PAH Barcelona veiem que, en el cas que aquestes mesures es facin efectives, aquestes només seran provisionals, ja que, les relacionades amb les quotes hipotecàries, només beneficiaran a les famílies més vulnerables -i no a aquelles que, per culpa de la crisi actual puguin arribar a ser-ho- i no solucionen el problema principal: que l’habitatge (o més aviat, la falta d’accés a ell) és un problema endèmic a Espanya. És per això que sabem que la millor manera de solucionar-ho i garantir aquest dret (bàsic!) és amb mesures estructurals. Si bé la Constitució Espanyola assenyala a l’article 47 que “Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”, mai a l’Estat s’ha promogut una llei sobre habitatge integral. Però això podria canviar: avui dia existeix el projecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge, que es va aprovar en el Consell de Ministres el mes de febrer passat, però que ha quedat encallada per la reticència del PSOE a limitar els lloguers, entre altres coses.

I això no és l’única cosa: des dels moviments socials ja vam concloure que el projecte de llei és, sens dubte, insuficient; i instem la resta de partits en el Congrés a no aprovar la llei en cas que aquesta no inclogui una sèrie d’esmenes proposades pels moviments socials: garantir el dret a l’habitatge; suspendre els desnonaments sense alternativa residencial; ampliar el parc públic de lloguer social (començant per posar a disposició de les comunitats autònomes els pisos en mans de la Sareb); regulació de lloguers; garantir els subministraments bàsics i telecomunicacions; l’aprovació d’una Llei de Segona Oportunitat i mesures contra el sobreendeutament.

Per tot això, instem l’executiu, i especialment al PSOE, a què deixi d’actuar en benefici dels poderosos com la banca i els fons voltor i aprovi una llei que beneficiï al 99% de la població. Per altra banda, volem recordar a la resta de partits -ERC, PNB, Compromís, EH-Bildu, BNG i Más País- el seu compromís amb el moviment per l’habitatge i incorporin les nostres esmenes i, en última instància, votin en contra de l’actual proposta si aquesta continua endavant, tal com està.

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

Avui, 9 de març de 2018, ens trobem en les oficines d’ADIF, situades al carrer d’Ocata s/n, de Barcelona, per evitar el desnonament sense reallotjament de José Luís i la seva família amb dos menors. José Luís vivia amb la seva mare en un pis de l’empresa ferroviària, dels quals anys enrere oferien als seus treballadors. Després de la mort de la seva mare, Adif va comunicar a José Luís, el mateix dia del sepeli, que en no pertany a la seva plantilla d’empleats, havia d’abandonar l’habitatge en un termini de 7 dies. Després de negociar, li van concedir una subrogació per 2 anys, un període de temps en què la situació laboral i econòmica de José Luís va fer un gir negatiu, deixant-ho en una situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos de tan sols 480 € per a la unitat familiar. Així i tot, i amb grans sacrificis, van estar pagant fins que no van poder més, doncs els seus ingressos es van veure més minvats i la situació va ser tan insostenible que no van poder pagar.

Arribats a aquest punt, ADIF s’ha tancat a qualsevol tipus de solució que apel·lés als drets més fonamentals de la família, que ja s’ha enfrontat a dos desnonaments, paralitzats en porta gràcies a la PAH. Amb la propera ordre de desnonament, de caràcter imminent, José Luís, la seva dona i els seus dos menors, s’enfrontaran a un desnonament obert, o el que és el mateix, estaran exposats i amb total indefensió al fet que a qualsevol moment, dia o hora, sense previ avís, siguin deixats al carrer.

Després del seu segon llançament i davant la nova situació econòmica de la unitat familiar, que ha aconseguit arribar als 836 €, ADIF es va negar a negociar un lloguer de 500 €, una oferta presentada pel José Luís per poder seguir mantenint la seva llar. Una oferta generosa i una mostra de la bona voluntat per part de José Luís per arreglar la situació.

Amb aquesta actitud, ADIF l’única cosa que fa és corroborar el que fa anys porta fent, especular amb els habitatges dels antics treballadors i beneficiar-se dels preus de la bombolla immobiliària. Una mostra d’això és la recent venda de pisos i sòl per valor de 10 Milions d’euros, o la quantitat d’habitatge buit que acumulen i porten anys venent en subhasta.

A Adif li exigim la paralització immediata del desnonament de José Luís i un lloguer just sobre la base de les seves possibilitats.

També, davant l’emergència habitacional que sofrim, davant els preus inassumibles i inaccessibles dels lloguers i davant la falta d’un parc públic d’habitatge capaç de garantir el dret a sostre a les famílies en exclusió residencial per part de l’Administració, des de PAH Barcelona, denunciem públicament a ADIF i considerem que com a empresa pública de l’Estat, hauria de cedir els seus pisos buits per poder donar-los un més que necessari ús social.

Recordem que ampliar el raquític parc públic d’un 1% que tenim, perquè s’acosti al 15% de mitjana europea, és una de les demandes presentades en la nostra moció municipal, aprovada el passat 23 de gener en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que també està recollida en la Llei d’Habitatge de la PAH registrada fa un mes al Congrés. En tots dos casos el Partit Popular ha demostrat que segueix sent el lobby financer més gran, per això no ha de sorprendre’ns que una empresa pública com ADIF, dependent directament del Ministeri de Foment, actuï en contra de la ciutadania més vulnerable i a favor dels interessos immobiliaris.

Avui fem visible que ADIF, no solament es dedica a la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació, sinó que també se suma a l’actual bombolla del lloguer, patrocina desnonaments i nega un dret tan bàsic com el de tenir una llar. Fartes de la política del maó i que l’habitatge sigui tractat com una mercaderia i no com un dret, avui hem vingut disposades a aconseguir solució per a José Luís, i de no ser així, la PAH estem llestes per afrontar aquest xoc de trens.

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

Les famílies li recorden al Senyor Alcaraz que les seves estafes no són llegendes urbanes, són històries reals. Avui els posem cara i ulls, perquè no són xifres, sinó persones.

Parlem de la Montse: mare que ella sola ha tirat endavant la seva llar i dues filles, havent d’enfrontar-se a les pressions de CaixaBank per voler llevar-li el seu habitatge. Per conservar el sostre sota el qual viu amb les seves filles, exigeix una quita del deute i així poder seguir pagant i vivint en la seva llar.

Parlem de la Mercedes: companya que dedica gran part de la seva vida a ajudar a altres famílies afectades. CaixaBank es va quedar, fa uns anys, amb la seva casa i ara ella exigeix un lloguer social concorde als seus ingressos. Un lloguer que l’entitat li està negant.

Parlem de la Nagma: durant anys, a ella, el seu marit i el seu bebè no els han donat la solució que necessitaven, i a causa de la seva situació d’inestabilitat s’ha vist obligada a viure en la seva pròpia botiga. Ella exigeix una dació en pagament per quedar-se sense deute per a tota la vida i comptar amb una segona oportunitat.

Parlem del Juanma: l’edifici en el qual viu amb la seva família ha estat comprat per CaixaBank per especular amb el seu habitatge i la de les seves veïnes. No li renoven el contracte i exigeix un lloguer social.

En resum, parlem d’especulació amb un bé de primera necessitat, parlem de desnonaments silenciosos i d’expulsió de famílies de les seves llars. Famílies que han demostrat ser deutores de bona fe amb la seva intenció de seguir pagant el seu habitatge, però sobre la base dels seus ingressos.

CaixaBank, no és aquesta banca ètica que presumeix de les seves donacions socials? Potser aquesta és la cara que millor saben lluir. Però al temps, és el banc que segueix sense respondre pel rescat bancari amb diners públics dels quals s’ha beneficiat. Al temps, es va portar per 1 euro Caixa València i tots els béns immobles que li pertanyien (encara que mai tinguin habitatge assequible o realitzin quites a les hipoteques de les famílies). Al temps, l’any passat declarava guanys per 1.680 milions d’euros. O al temps, el seu director general, Juan Antonio Alcaraz, sigui tan irresponsable com per afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana. Aquest gest demostra que els valors i model de gestió de l’entitat responen a l’intent de silenciar i ocultar a les afectades de la situació d’emergència social que bancs com el seu segueixen provocant.

Les disculpes del Senyor Alcaraz no ens serveixen: són paper mullat mentre no hi hagi solucions reals sobre la taula. CaixaBank ha demostrat la doble cara amb la qual juga, però davant això, avui les 4 famílies de la PAH posen la seva cara, ulls i cos per recordar-li que no són xifres, sinó vides. La Montse, la Mercedes, la Nagma, el Juanan i les seves famílies, s’han unit per lluitar per les seves llars, i només això ja els fa més poderoses que CaixaBank. Avui no marxarem fins a arrencar les solucions que els són de justícia.

Avui, elles sí que són llegenda viva.

#SanValentínDeLeyenda

Arxiu d'etiquetes lloguers

La PAH de Barcelona ens colem a l’Hotel Palace per lliurar una carta a Raquel Sánchez sobre la nova Llei d’Habitatge

Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra

“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”

PAH BARCELONA valora positivament congelar hipoteques i lloguers, però exigeix mesures estructurals en la futura Llei Habitatge

Critiquem al PSOE pel seu bloqueig de la mesura, que beneficia la banca i els fons voltor

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Què es la PAH

Contacte

Reunions de la PAH