Arxiu d'etiquetes manifestació

Fins quan? Diem prou al genocidi!

No sabem des de quants dies dura el genocidi, la barbàrie, la deshumanització. Hem perdut el compte dels morts.

Si el món no para al genocidi, nosaltres pararem el món.

El 7 de febrer seguirem en la lluita, ja que és a les nostres mans defensar la vida i mostrar que no ens oblidem de Palestina.

7 de febrer, jornada de lluita.

Ja no sabem ni quants dies fa que dura.
El genocidi, la barbàrie,
la deshumanització.

Hem perdut el compte
dels morts i les massacres.
De discursos insultantment hipòcrites,
de governs cínicament còmplices,
d’institucions eternament impotents.

El que sí que sabem és
que en aquests mesos ens hem trobat.
A milers.
Als carrers.
Accions petites.
Accions grans.
Converses, concentracions,
manifestacions,
bloquejos i vagues.
I sabem que no ha estat en va.

Enfront de la història,
morta i macabra,
que ens volen imposar,
la solidaritat va dibuixant
una altra història
feta d’empatia,
lluita,
amor i valentia.

Una història que encara
està per escriure,
i que sabem que parla
d’un món comú
on defensem la vida
i la llibertat,
on no hi a lloc per
guerres ni opressions
i on Palestina és lliure,
del rio fins al mar.

Nosaltres,
les que estimem Palestina,
les que defensem la vida,
fem una crida a alçar-nos.
A desobeir la idea
que no podem ser
més que espectadores,
més o menys sorolloses,
d’un genocidi.

Una crida a apostar
que la força sí que
està amb nosaltres,
que som centenars de milions.
Arreu.

Una crida a lluitar plegades,
diverses i organitzades.
Una crida a deixar ben clar
que si el món no atura el genocidi,
nosaltres aturem el món.
Està en les nostres mans.

Aquest 7F seguim,
incapaces d’abandonar
la possibilitat de la revolta.

ATUREM EL MÓN

Els moviments socials sortim als carrers de Barcelona al crit de #AixíNoPodemViure

Aquest dissabte un miler de persones convocades pels moviments socials vam recórrer els carrers de Barcelona per protestar contra l’augment del cost de la vida sota el lema #AixíNoPodemViure.

Viure dignament s’està fent cada vegada més impossible a moltes famílies: augmenta el preu dels aliments, els subministraments, la precarietat domina el mercat laboral i accedir a un habitatge és impossible per a la majoria de la població. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la covid-19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment, estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents. L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió que la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida. Les nostres demandes es basen en 4 punts:

ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS VOLTOR: Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i destruint el territori a base de pelotazos.

PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades. Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball: uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

DEMOCRATITZAR L’ENERGIA i GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir els talls de subministraments a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de primera necessitat.

GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge ja acumula més de 400.000€ en multes durant els darrers tres anys, per aturar desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una vida digna.

Davant l’escalada de preus que ens ofega, la societat civil ha decidit organitzar-se. Les entitats que lluitem perquè la població tingui una vida digna vam recórrer els carrers de Barcelona en un acte que marca l’inici d’un cicle de noves mobilitzacions contra la carestia de la vida. Això no s’acaba aquí. Estigueu atentes els pròxims dies!

El proper 21 de maig sortim al carrer pel dret a l’habitatge

MANIFEST – L’habitatge és un dret, no un negoci! #AixíNoPodemViure

L’habitatge és un dret, no un negoci. Amb aquests preus no podem viure!

L’habitatge s’ha convertit en un luxe. Tenir feina ja no és garantia de poder viure dignament. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la covid-19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents.

L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió que la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida.

Ja n’hi ha prou! Davant de l’encariment insuportable del cost de la vida, fem una crida a organitzar-nos i lluitar contra aquesta estafa generalitzada. Ens hem d’organitzar i avançar cap a la desmercantilització de l’habitatge i l’energia. Si acabem amb el rendisme d’uns pocs, assolirem una vida digna per a totes.

Exigim als governs i ens comprometem a lluitar per:

  • ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS
    VOLTOR: Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem
    permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal
    recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans
    propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat
    bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta
    d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i
    destruint el territori a base de pelotazos.

 

  • PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació
    de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades.
    Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer
    amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball:
    uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

 

  • DEMOCRATITZAR L’ENERGIA i GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis
    energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir
    els talls de subministraments a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les
    empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una
    solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i
    internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de
    primera necessitat.

 

  • GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant
    les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb
    el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

 

  • ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la
    dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge
    ja acumula més de 400.000€ en multes durant els darrers tres anys, per aturar
    desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una
    vida digna. Per tot això, fem una crida a sortir al carrer el DISSABTE 21 DE MAIG A LES 18H A PLAÇA UNIVERSITAT.