Arxiu d'etiquetes mesa d’emergencia

La PAH de Barcelona denunciem la situació de reallotjament d’una família amb 2 menors que fa 1 any que esperen l’habitatge de la Mesa d’Emergència

Avui, membres de PAH Barcelona hem acudit a l’Oficina de Serveis Socials d’Horta, carrer Santuari 29, per a denunciar les condicions en què viu Muhammad i la seva família i aconseguir que li ofereixin una alternativa digna, fins que els donin l’habitatge de la mesa d’Emergència.

El 20 de febrer van ser desnonats de la que ha estat casa seva des de fa molts anys. Qui els va llogar l’habitatge va resultar no ser-ne el propietari i, encara que ells pagaven el seu lloguer, l’estafador no pagava al propietari, per la qual cosa es van acabar trobant amb un desnonament.

La família, amb dos menors a càrrec, fa més d’un any que està amb l’expedient aprovat per a obtenir un pis de la Mesa d’Emergència, però aquest mai no arriba. Tant l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament com a Serveis Socials (SS) eren coneixedors de la situació i el dia del desnonament, com és pràctica habitual, la família no sabia on acabaria reallotjada si el desnonament s’executava. Al final, amb l’excusa que la ciutat estava plena per culpa del Mobile World Congress, fet que suposa que aquesta ciutat anteposa congressistes i turistes a la seva pròpia ciutadania, l’única alternativa que se’ls va oferir va ser compartir una habitació amb més persones al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), sense ni tan sols poder cuinar, i havent d’estar al carrer des de les 8 am fins a les 8 pm, fet que constitueix una vulneració flagrant del dret a un habitatge digne.

A tot l’estrès, l’angoixa i la desesperació que suposa un desnonament, Muhammad i la seva família han hagut d’afegir la incertesa i el maltractament per part de l’Administració. Per tant, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi el compromís de reallotjar Muhammad i la seva família en una alternativa habitacional digna. És vergonyós que un recurs que se suposa d’emergència, com la Mesa, no sigui capaç de donar un sostre a una família que fa un any que espera. L’Administració en general té l’obligació de posar en marxa tots els mecanismes disponibles per a evitar situacions tan penoses com la que està vivint aquesta família.

Estigueu atentes a les nostres xarxes, anirem actualitzant novetats del cas!

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la Mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la Mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona arbitràriament pensions per a les famílies desnonades sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió, com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la Mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics, com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergència. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergència. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

Presentem un nou document útil per denunciar al Síndic de Greuges el col·lapse de la Mesa d’emergència

Des de la PAH de Barcelona, recordem la realitat esmentada pel Síndic de Greuges de Catalunya a “l’Informe sobre habitatge qüestions urgents”, publicat el febrer de 2018, en el qual va posar de manifest que:

L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. 

A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents: 

  1. La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social. 
  2. L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer. 
  3. La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8).

Formalitzem una queixa principal: 

Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg del 2018. 

Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.

L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.

La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents. 

Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA AQUÍ

Una vegada més queda patent que els ritmes de l’Administració no estan a l’altura de les necessitats de les famílies desnonades

És alarmant tenir una taula d’emergència amb una llista d’espera de 489 famílies amb temps d’espera que ja superen l’any i mig i l’Administració només reaccioni a pas lent davant la pressió de la PAH

Avui, dimarts 13 de novembre de 2018, PAH Barcelona ens hem tornat a reunir amb els responsables de la Taula d’emergència, al carrer de la Diputació, 92, perquè ens informessin dels avenços que havien realitzat, davant el creixent col·lapse de la llista d’espera de la taula d’emergència des que ens vam reunir per última vegada i vam aconseguir que posessin sobre la taula mesures concretes, en les que la Generalitat es va comprometre a:

  • Cedir 4 milions d’euros a l’Ajuntament els pròxims 3 anys, que servirien per aconseguir 100 habitatges a través de convenis amb Habitat 3 
  • Obrir una nova línia de crèdit per finançar la compra, amb tempteig i retracte, de pisos de la banca, que garantirà 400 habitatges d’aquí a finals d’any per cobrir la llista d’espera de la Mesa d’emergència.

Han passat quatre mesos d’aquesta trobada i dos des que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van fer públic el seu pla de xoc, però seguim amb una taula d’emergència més col·lapsada que mai i sense veure avenços en com fer efectiu aquest pla mentre les famílies continuen sent desnonades sense reallotjament garantit, en una demostració que els temps de l’Administració no estan a l’altura i totalment allunyats de la realitat.

Parlem de gairebé 500 famílies desnonades o amb ordre de desnonament, que han d’esperar fins a un any i mig per accedir al pis d’emergència que els correspon per llei. Parlem de famílies obligades a patir una ordre de desnonament després d’una altra fins a ser expulsades definitivament de les seves llars sense més alternativa que una pensió, un alberg o una habitació d’hotel, o en el millor dels casos un pis pont, però segueixen esperant aquest pis que mai arriba, mentre són sotmeses a unes estrictes normes de convivència que tampoc els permet portar una vida digna i normal.

Malgrat l’anunci d’aquest pla de xoc per aconseguir els pisos que les famílies necessiten, en el seu moment ja vam ser crítiques i vam denunciar la manca d’un calendari clar i concís d’execució i vam exigir una reunió perquè ens expliquessin en profunditat com anaven a portar-lo a terme. Així com el fet urgent i imprescindible, que Generalitat i Ajuntament de Barcelona busquin més solucions perquè no es torni a saturar la taula un cop resolta la llista d’espera, i també passar a pensar com arribem al 15% que marca la llei i donem resposta a les 35.000 famílies inscrites en registre de HPO. Una reunió que ha tingut lloc avui amb uns resultats força insatisfactoris.

Quatre mesos després de comprometre’s a mobilitzar 100 pisos amb Habitat 3 encara no s’han signat els acords per fer això efectiu. 100 que podrien estar ja donant solució a 100 famílies.

Sobre el tempteig i retracte, sembla que alguna cosa s’està avançant i ja es té intenció de comprar. De 700 pisos, han pogut visitar 100 i sembla que entre Generalitat i Ajuntament han confirmat la compra de 60; estem a l’espera de què passa amb els 600 restants. Alhora el BBVA, que va signar un conveni amb la Generalitat per lliurar 1.800 pisos, no ha lliurat la partida de juliol amb 300 pisos més, i res sembla indicar que tinguin intenció de fer-ho. Una mostra més de l’actitud de la banca que no només fa les coses de cara a la galeria, sinó que es dedica a posar bastons a les rodes per evitar qualsevol avenç en drets socials. Exigim a la Generalitat que denunciï públicament a BBVA i que no ens utilitzi a nosaltres per a això. Igualment exigim a l’Ajuntament de Barcelona que faci el mateix amb Caixabank, entitat amb la qual van signar el febrer de 2016 un acord per lliurar 50 pisos i gairebé tres anys després només ha lliurat 30. Nosaltres denunciem la inacció de l’Administració permetent que els bancs siguin capaços de riure-se’n d’aquesta manera, i forçar-los al compliment dels convenis signats.

Cerberus ja està afilant-se les urpes per comprar els pisos de BBVA i començar a desnonar massivament quan els tingui en el seu poder, ja que el 80% estan ocupats. Abans que això passi, exigim a Generalitat i Ajuntament perquè facin la compra més grossa possible.

Des de la PAH seguirem atentes i marcant com hem fet fins ara perquè aquesta situació se solucioni com més aviat millor, ja que si alguna cosa ha quedat demostrat, és que sense pressió l’Administració no només no es mou, sinó que Generalitat i Ajuntament són incapaços de seure per treballar amb un objectiu comú, donar una resposta ràpida i eficaç a l’emergència habitacional que patim. No podem seguir permetent que els temps administratius estiguin tan allunyats de la realitat i de la urgència que viuen les famílies que no poden esperar més.

Tenint confirmada una partida de 40 milions d’euros per a la compra de pisos via tempteig i retracte, esperem que aquesta sigui efectiva abans de final d’any i s’ampliï considerablement el parc d’habitatge social per a cobrir l’emergència.

 

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arriben a acords per ampliar el parc d’habitatge públic gràcies a la pressió de la PAH

Avui la Generalitat s’ha compromès amb l’Ajuntament de Barcelona a dur a terme una sèrie de mesures per poder ampliar el parc públic d’habitatge a la nostra ciutat. Volem recordar que aquest compromís ha estat gràcies a les accions i negociacions que s’han dut a terme amb nosaltres, arran de l’acció que vam fer a les oficines d’habitatge al mes d’abril, enfront de la falta d’eficàcia de la mesa d’emergència, per exigir un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. El resultat d’aquestes reunions el vam comunicar el 13 de juliol  després que la Generalitat es comprometés a donar noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades i acabar amb la llista d’espera de 360 famílies, d’aquí a la fi d’any.

Celebrem que avui ja s’hagin dut a terme aquest acord, ampliats amb una partida de 5 milions d’euros a través del Pla Nacional d’Habitatge però també som crítiques, ja que es queden curts davant la gran emergència habitacional que patim. Aquest pla de xoc no es pot dur a terme a 4 anys vista, i trobem a faltar un calendari d’implicació per complir amb el compromís d’acabar amb la llista d’espera de la mesa d’emergència en el que queda d’any.

Parlem de 360 famílies desnonades o amb ordre de desnonament, que han d’esperar fins a un any i mig per accedir al pis d’emergència al que tenen dret per llei. Parlem de 2.500 desnonaments anuals, de 2.000 famílies que viuen en albergs i de 1.000 persones al carrer, unes dades que deixen clar que el ritme de l’Administració no respon a les necessitats de les famílies.

Ens falta concreció i per això esperem que en els pròxims dies es faci efectiva una reunió, on ens expliquin de primera mà i més enllà dels anuncis, quan aquests diners es transformaran en habitatges per deixar la llista de la mesa a zero.

És imprescindible que ambdues administracions busquin més solucions perquè no es torni a saturar la mesa un cop resolta la llista d’espera, així com passar a pensar com arribem al 15% que marca la llei i donem resposta a les 35.000 famílies inscrites al registre de HPO.

Per tot això: és bàsic recuperar la Llei 24/2015, així com augmentar el parc d’habitatge assequible, objectiu que s’aconseguirà aplicant el 30% de forma immediata i d’altres mesures, com multar o obligar a cedir els habitatges buits de grans tenidors.