PerPAH_BcnPresentem un nou document útil per denunciar al Síndic de Greuges el col·lapse de la mesa d’emergència
L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents:
- La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social.
- L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer.
- La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8)
Formalitzem una queixa principal:
Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg de 2018.
Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.
L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.
La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents.
Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.
PerPAH_BcnUna vegada més queda patent que els ritmes de l’Administració no estan a l’altura de les necessitats de les famílies desnonades.
És alarmant tenir una taula d’emergència amb una llista d’espera de 489 famílies amb temps d’espera que ja superen l’any i mig i l’Administració només reaccioni a pas lent davant la pressió de la PAH
Han passat quatre mesos d’aquesta trobada i dos des que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van fer públic el seu pla de xoc, però seguim amb una taula d’emergència més col·lapsada que mai i sense veure avenços en com fer efectiu aquest pla mentre les famílies continuen sent desnonades sense reallotjament garantit, en una demostració que els temps de l’Administració no estan a l’alçada i totalment allunyats de la realitat.
insatisfactoris.
Quatre mesos després de comprometre’s a mobilitzar 100 pisos amb Habitat 3 encara no s’han signat els acords per fer això efectiu. 100 que podrien estar ja donant solució a 100 famílies.
Cerberus ja està afilant-se les urpes per comprar els pisos de BBVA i començar a desnonar massivament quan els tingui en el seu poder, ja que el 80% estan ocupats. Abans que això passi, exigim a Generalitat i Ajuntament perquè facin la major compra possible.
Des de la PAH seguirem atentes i marcant com hem fet fins ara perquè aquesta situació se solucioni com més aviat millor, ja que si alguna cosa ha quedat demostrat és que sense pressió l’Administració no només no es mou, sinó que Generalitat i Ajuntament són incapaços de seure’s per treballar amb un objectiu comú, donar una resposta ràpida i eficaç a l’emergència habitacional que patim. No podem seguir permetent que els temps administratius estiguin tan allunyats de la realitat i de la urgència que viuen les famílies que no poden esperar més.
Tenint confirmada una partida de 40 milions d’euros per a la compra de pisos via tempteig i retracte, esperem que aquesta sigui efectiva abans de final d’any i s’ampliï considerablement el parc d’habitatge social per a cobrir l’emergència.
Aún queda reunión pero avanzamos cómo va #NoPodemosEsperar https://t.co/PQQUyg2yUK
— PAH Barcelona (@PAH_BCN) November 13, 2018
PerPAH_BcnLa Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arriben a acords per ampliar el parc d’habitatge públic gràcies a la pressió de la PAH
Avui la Generalitat s’ha compromès amb l’Ajuntament de Barcelona a dur a terme una sèrie de mesures per poder ampliar el parc públic d’habitatge a la nostra ciutat. Volem recordar que aquest compromís ha estat gràcies a les accions i negociacions que s’han dut a terme amb nosaltres, arran de l’acció que vam fer a les oficines d’habitatge al mes d’abril, enfront de la falta d’eficàcia de la mesa d’emergència, per exigir un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. El resultat d’aquestes reunions el vam comunicar el 13 de juliol després que la Generalitat es comprometés a donar noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades i acabar amb la llista d’espera de 360 famílies, d’aquí a la fi d’any.
Celebrem que avui ja s’hagin dut a terme aquest acord, ampliats amb una partida de 5 milions d’euros a través del Pla Nacional d’Habitatge però també som crítiques, ja que es queden curts davant la gran emergència habitacional que patim. Aquest pla de xoc no es pot dur a terme a 4 anys vista i trobem a faltar un calendari d’implicació per complir amb el compromís d’acabar amb la llista d’espera de la mesa d’emergència en el que queda d’any.
Parlem de 360 famílies desnonades o amb ordre de desnonament, que han d’esperar fins a un any i mig per accedir al pis d’emergència al que tenen dret per llei. Parlem de 2500 desnonaments anuals, de 2000 famílies que viuen en albergs i de 1000 persones al carrer, unes dades que deixen clar que el ritme de l’Administració no respon a les necessitats de les famílies.
Ens falta concreció i per això esperem que en els propers dies es faci efectiva una reunió, on ens expliquin de primera mà i més enllà dels anuncis, quan aquests diners es transformaran en habitatges per deixar la llista de la mesa a zero.
És imprescindible que ambdues administracions busquin més solucions perquè no es torni a saturar la mesa un cop resolta la llista d’espera, així com passar a pensar com arribem al 15% que marca la llei i donem resposta a les 35.000 famílies inscrites al registre de HPO.
Per tot això: és bàsic recuperar la Llei 24/2015, així com augmentar el parc d’habitatge assequible, objectiu que s’aconseguirà aplicant el 30% de forma immediata i d’altres mesures, com multar o obligar a cedir els habitatges buits de grans tenidors.
PerPAH_BcnLa pressió de la PAH ha aconseguit arrencar al Consorci d’habitatge mesures clares per solucionar el problema de la Mesa d’emergència.
La tercera és la bona!
Gràcies a l’acció que PAH Barcelona vam fer a principis d’abril per denunciar la ineficàcia de la Mesa d’emergència i pressionar per arrancar solucions a les 360 famílies que a hores d’ara tenen un pis adjudicat, però estan patint un desnonament rere un altre per culpa de la falta d’habitatge públic.
La mesa d’emergència, és gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, és l’únic mecanisme que tenen les famílies que pateixen un desnonament, per garantir-los un allotjament, però a hores d’ara no funciona. Té una llista d’espera de més d’un any i mentre, les famílies es viuen un cercle viciós de desnonaments, amb els greus efectes que aquest procés té sobre la salut de tots els membres de la unitat familiar.
Arran d’aquesta acció hem mantingut, amb la d’avui, tres reunions per exigir un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. Han estat tres mesos d’excuses i declaracions d’intencions sense concretar res, mentre augmentaven els desnonaments i el col·lapse de la Mesa d’emergència.
Avui per fi han posat sobre la taula mesures concretes, en les que la Generalitat s’ha compromès a:
- Cedir 4 milions d’euros a l’Ajuntament en els pròxims 3 anys, que serviran per aconseguir 100 habitatges.
- Obrir una nova línia de crèdit per finançar la compra, amb tanteig i retracte, de pisos de la banca, que garantirà 400 habitatges d’aquí a la fi d’any per cobrir la llista d’espera de la Mesa d’emergència.
Aquestes mesures són bones notícies que donen noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades, malgrat que des de la PAH no podem veure amb bons ulls que es tornin a repagar els pisos buits de la banca, però reconeixem que així també es frenarà la venda frenètica d’aquests habitatges a fons d’inversió.
Celebrem més, el compromís arrancat per part del Consorci per defensar la recuperació de la Llei 24/2015, una llei que força als bancs i fons voltor a reallotjar i donar lloguers socials en els seus habitatges, per les famílies en exclusió residencial.
Un cop més, avui ha quedat demostrat que és la societat civil qui lidera la defensa dels nostres drets quan les administracions miren cap a una altra banda, amb pressió social i solucions clares i concretes. Avui ha estat la mesa d’emergència enfront de la manca d’habitatge. Recordem que en aquest sentit també estem treballant juntament amb el Sindicat de Llogaters, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC per fer efectiva el més aviat possible, la primera mesura de la moció que vam presentar al febrer, per obligar al sector privat a cedir el 30% de tots els edificis de nova construcció i rehabilitacions integrals, una mesura que de fer-se efectiva també ampliarà el parc públic d’habitatge protegit a Barcelona.
Seguim demostrant que si es pot i que on falta voluntat política està la voluntat de la PAH!
PerPAH_BcnVoski s’enfronta a un desnonament obert sense reallotjament garantit
Una nova mostra de la ineficàcia de la taula d’emergència i de violència judicial
Avui estem en les oficines d’ENTO S.L., Av. Diagonal 586 de Barcelona, per exigir la paralització del desnonament obert de Voski i un lloguer social. Parlem d’una dona amb minusvalidesa i sense cap ajuda de Serveis Socials, que a partir del pròxim 15 de juny s’enfrontarà al calvari de no saber en quin dia i hora aniran a deixar-la al carrer, ja que ningú li ha ofert un reallotjament digne davant aquesta vulnerabilitat del seu dret a l’habitatge.,
Voski tenia un contracte de lloguer per 5 anys, que va estar pagant sense problemes fins que uns pocs mesos abans que aquest finalitzés, va ser operada del genoll i es va quedar sense treball i sense ajudes. Des de llavors no va poder fer front al lloguer i ENTO SL, des d’un principi, li ha negat la possibilitat d’un lloguer social i ha optat per la via del desnonament. El cas de Voski, és un exemple clar del que fa temps denunciem: la ineficàcia de la taula d’emergència i la inhumanitat dels desnonaments oberts.
Des que Voski va creuar per primera vegada la porta de la PAH, ja ha sofert dos desnonaments que gràcies a la PAH s’han pogut paralitzar. El tercer li ha arribat en obert, una ordre que la té en una constant situació d’angoixa al no saber en quin dia ni a quina hora la deixaran al carrer.
Exigim una solució digna per Voski. Des de PAH Barcelona denunciem, una vegada més, la situació d’emergència habitacional creixent que estem vivint a la nostra ciutat. Amb més de 14.000 desnonaments executats a Barcelona des del 2013, 2.519 solament en 2017 dels quals el 85% són conseqüència de no poder pagar el lloguer. Denunciem l’agressivitat dels grans tenidors d’habitatge, que desnonen sense pudor per seguir lucrant-se de la bombolla immobiliària del lloguer que ells mateixos estan inflant. Denunciem la violència institucional dels jutjats, com a mà executora dels desnonaments oberts, Denunciem a les administracions responsables que no han escoltat les propostes de la PAH per paralitzar aquesta situació i que han preferit rescatar a bancs abans que a les famílies. Necessitem mesures urgents i valentes, com la Llei Habitatge PAH, per garantir d’una vegada per sempre que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu.
La PAH seguirem lluitant al costat de les famílies, amb la realitat i la veritat per davant, sense mirar a un altre costat i amb la convicció que trobar solucions és solament qüestió de voluntat política.
#SoluciónParaVoski
Rueda de prensa #SolucionParaVoski conclusiones de la visita a fincas Alfi https://t.co/VMnX4Zqsgy
— PAH Barcelona (@PAH_BCN) June 8, 2018
PerPAH_BcnEl resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades.
El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la taula d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar.
Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció, que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la taula d’emergència no dóna resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.
La reunió d’avui era per traslladar-nos que és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.
Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la taula d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.
Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a aconseguir els 15 mesos.
Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.
Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.
Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonament, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.
Prou d’excuses!
Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?
Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La taula d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.
#MesaEmergencia
Este es el resumen de la reunión por #MesaEmergencia: pelotas fuera https://t.co/ZSygBoCB1B
— PAH Barcelona (@PAH_BCN) May 30, 2018
PerPAH_BcnAvui Theo ha estat desnonat i deixat al carrer tot i tenir pis concedit d’emergència des de gener
La manca de parc públic i la ineficàcia de la taula d’emergència segueix deixant famílies al carrer sense alternativa habitacional
PerPAH_BcnLa PAH de Barcelona ha ocupat avui l’oficina d’habitatge del carrer Bolívia per exigir compromisos als responsables de la mesa d’emergència de Barcelona
A Barcelona hi ha més de 36.000 unitats familiars en llista d’espera per accedir a un pis amb lloguer social, segons constata l’informe anual del Síndic de Greuges de Barcelona del 2017. El 2017 s’han produït 2.591 desnonaments a la ciutat, més de 85% de lloguers
4 abril de 2018
Les famílies de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Bcn (PAH BCN) hem dit prou.
Prou de les traves administratives per accedir a la mesa d’emergència.
Prou del menyspreu per part de les oficines d’habitatge en criminalitzar-nos per no poder pagar el lloguer.
Prou a una llista d’espera de més de 9 mesos perquè ens adjudiquin un pis de lloguer social i poder començar de 0.
Prou de pilotes fora per part de les administracions i no assumir responsabilitats.
Avui hem ocupat el consorci de l’habitatge de Barcelona al carrer Bolívia 105 per fer palès, en primer lloc, que la mesa d’emergència no dóna resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Famílies que han accedit a la mesa d’emergència i que en la seva espera han pogut ser desnonades, sense cap alternativa habitacional, o en el millor dels casos reubicades en una pensió durant uns dies i després “campi qui pugui”.
La Saadia, la Nadia, la Irene, el Rachid, la Marina, el Theo entre altres han accedit a la mesa d’emergència i estan a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge en lloguer social. Totes elles han patit més de 2 desnonaments estant en llista d’espera de la mesa d’emergència. Elles, que no estan soles, ja que compten amb el suport de la PAH de Bcn encara resisteixen a la seva llar, gràcies a la solidaritat de la ciutadania i a les convocatòries de #stopdesnonaments s’han pogut paralitzar els desnonaments, però tenen noves dates: 10 abril, 15 abril, 23 de maig… i mentrestant a l’espera de l’adjudicació del lloguer social via mesa d’emergència que no arriba han de (re)patir les conseqüències més violentes de l’emergència habitacional, com son els desnonaments, amb tots els efectes sobre la seva salut que comporten, per no parlar dels efectes sobre la salut dels menors al seu càrrec.
En segon lloc, avui hem ocupat la seu de Bolívia per exigir informació referent a les cessions de pisos amb entitats financeres. Què ha sigut dels 1.800 pisos que havia de cedir el BBVA i que tan sols han cedit 14 a l’Ajuntament de Barcelona? On són els 1.000 habitatges que la Generalitat cedia a l’oficina d’habitatge de Catalunya? Quines cessions d’altres bancs o fons voltors s’han efectuat? Són algunes preguntes que volem que ens contestin els responsables de la mesa d’emergència.
En tercer lloc, i per concloure, des de la PAH de Barcelona, com és habitual ens avancem a les institucions i proposem una sèrie de mesures que pal·liarien la situació de col·lapse que es viu avui en dia a la mesa d’emergència de Barcelona. Mesures de sentit comú com són:
- Moratòria del desnonament fins al reallotjament, doncs no s’entén que les famílies que són favorables a la mesa d’emergència i estan esperant que se’ls adjudiqui el pis d’emergència hagin de patir durant l’espera diferents desnonaments amb les conseqüències en la salut i en els menors que ocasiona la situació de veure’s constantment amenaçades.
- Finalització del cens de pisos buits abans d’acabar l’any i començar d’immeditat el procés de sancions per tenir-los desocupats
- Cessió de tot habitatge buit en mans de grans tenidors (fons voltors i entitats financeres)
- Lloguer social a càrrec dels grans tenidors per a les famílies a les que volíen desnonar, tal com establia la Llei 24/2015: cap desnonament per part de grans tenidors sense un lloguer social
- Creació de pisos pont, Cataf i habitatge temporal, via projecte APROP, per evitar les pensions i els albergs
- Qué las famílies residents en locals comercials sense cedula d’habitabilitat, quan son desnonades, també entrin a la Mesa D’emergència.
Des de la PAH de Barcelona no permetrem que es segueixin vulnerant els drets humans i que les famílies en situació de vulnerabilitat continuïn patint les conseqüències de la inacció dels poders públics que han de protegir-les i garantir el seu dret a l’habitatge.
PerPAH_BcnPAH Barcelona exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència
Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un nou cens sobre locals comercials a la ciutat, donant a conèixer les xifres de 78.033 locals comercials de planta baixa, dels quals el 77,2% (860.265) estan en actiu. Dels 17.768 que estan tancats o que ja no estan en servei, almenys 3.106 es destinen a ús residencial. Malgrat aquests números, l‘Ajuntament no sap quantes d’aquestes antigues tendes s’estan utilitzant com a habitatge i quantes a altres funcions, com garatges o instal·lacions, que també estarien catalogades com a ús residencial.
De totes és coneguda l’emergència habitacional que patim a Barcelona, agreujada per l’actual bombolla del preu del lloguer i la manca d’un parc públic d’habitatge amb capacitat per garantir un sostre a les famílies més vulnerables.
Des de fa temps, a les nostres Assemblees, ens trobem cada vegada més amb casos de famílies que venen amb ordre de desnonament i sense cap mena de solució per part de l’administració. Són famílies que davant la manca de lloguers assequibles, han llogat locals comercials adequat com a habitatge, molts d’ells sense cèdula d’habitabilitat. Famílies que davant l’impossibilitat de seguir pagant el lloguer i veure’s amb una ordre de desnonament, tenen el problema afegit de no entrar a la mesa d’emergència, que els garantiria un reallotjament, perquè oficialment no han perdut la seva llar, han perdut un local comercial.
Des de la PAH no parlem de xifres, parlem de famílies com la de la Karima i l’Antonio, que vivien amb els seus fills en el que havien estat una fruiteria i una oficina respectivament. Famílies desnonades que davant aquesta problemàtica, que els ha deixat fora del sistema, estan vivint en pisos recuperats per la nostra Obra Social, a l’espera de poder regularitzar la seva situació. Per històries com aquestes i tantes d’altres exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència perquè no deixi ningú al carrer i que es porti a terme el cens d’habitatge buit a la ciutat que fa més de 2 anys que l’estem reclamant per poder conèixer la situació de Barcelona i posar en marxar tota maquinària per ampliar el parc públic de lloguer.
L’Administració no pot mirar a una altra banda davant d’aquesta realitat que nosaltres tenim tant present, per això un dels nostres reptes és canviar les normes establertes per garantir un reallotjament digne i adequat per a totes les famílies vulnerables i en ric d’exclusió residencial.
