PerPAH_BcnLa PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions
La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint
Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la Mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la Mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona arbitràriament pensions per a les famílies desnonades sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió, com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.
Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.
Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la Mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics, com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.
Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:
- Protocol d’accés a la Mesa d’emergència. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
- Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
- Llista d’espera de la Mesa d’emergència. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.
Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.
Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.
PerPAH_BcnPresentem un nou document útil per denunciar al Síndic de Greuges el col·lapse de la Mesa d’emergència
L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents:
- La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social.
- L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer.
- La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8).
Formalitzem una queixa principal:
Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg del 2018.
Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.
L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.
La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents.
Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.
PerPAH_BcnUna vegada més queda patent que els ritmes de l’Administració no estan a l’altura de les necessitats de les famílies desnonades
És alarmant tenir una taula d’emergència amb una llista d’espera de 489 famílies amb temps d’espera que ja superen l’any i mig i l’Administració només reaccioni a pas lent davant la pressió de la PAH
Han passat quatre mesos d’aquesta trobada i dos des que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van fer públic el seu pla de xoc, però seguim amb una taula d’emergència més col·lapsada que mai i sense veure avenços en com fer efectiu aquest pla mentre les famílies continuen sent desnonades sense reallotjament garantit, en una demostració que els temps de l’Administració no estan a l’altura i totalment allunyats de la realitat.
insatisfactoris.
Quatre mesos després de comprometre’s a mobilitzar 100 pisos amb Habitat 3 encara no s’han signat els acords per fer això efectiu. 100 que podrien estar ja donant solució a 100 famílies.
Cerberus ja està afilant-se les urpes per comprar els pisos de BBVA i començar a desnonar massivament quan els tingui en el seu poder, ja que el 80% estan ocupats. Abans que això passi, exigim a Generalitat i Ajuntament perquè facin la compra més grossa possible.
Des de la PAH seguirem atentes i marcant com hem fet fins ara perquè aquesta situació se solucioni com més aviat millor, ja que si alguna cosa ha quedat demostrat, és que sense pressió l’Administració no només no es mou, sinó que Generalitat i Ajuntament són incapaços de seure per treballar amb un objectiu comú, donar una resposta ràpida i eficaç a l’emergència habitacional que patim. No podem seguir permetent que els temps administratius estiguin tan allunyats de la realitat i de la urgència que viuen les famílies que no poden esperar més.
Tenint confirmada una partida de 40 milions d’euros per a la compra de pisos via tempteig i retracte, esperem que aquesta sigui efectiva abans de final d’any i s’ampliï considerablement el parc d’habitatge social per a cobrir l’emergència.
Aún queda reunión pero avanzamos cómo va #NoPodemosEsperar https://t.co/PQQUyg2yUK
— PAH Barcelona (@PAH_BCN) November 13, 2018
PerPAH_BcnLa Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arriben a acords per ampliar el parc d’habitatge públic gràcies a la pressió de la PAH
Avui la Generalitat s’ha compromès amb l’Ajuntament de Barcelona a dur a terme una sèrie de mesures per poder ampliar el parc públic d’habitatge a la nostra ciutat. Volem recordar que aquest compromís ha estat gràcies a les accions i negociacions que s’han dut a terme amb nosaltres, arran de l’acció que vam fer a les oficines d’habitatge al mes d’abril, enfront de la falta d’eficàcia de la mesa d’emergència, per exigir un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. El resultat d’aquestes reunions el vam comunicar el 13 de juliol després que la Generalitat es comprometés a donar noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades i acabar amb la llista d’espera de 360 famílies, d’aquí a la fi d’any.
Celebrem que avui ja s’hagin dut a terme aquest acord, ampliats amb una partida de 5 milions d’euros a través del Pla Nacional d’Habitatge però també som crítiques, ja que es queden curts davant la gran emergència habitacional que patim. Aquest pla de xoc no es pot dur a terme a 4 anys vista, i trobem a faltar un calendari d’implicació per complir amb el compromís d’acabar amb la llista d’espera de la mesa d’emergència en el que queda d’any.
Parlem de 360 famílies desnonades o amb ordre de desnonament, que han d’esperar fins a un any i mig per accedir al pis d’emergència al que tenen dret per llei. Parlem de 2.500 desnonaments anuals, de 2.000 famílies que viuen en albergs i de 1.000 persones al carrer, unes dades que deixen clar que el ritme de l’Administració no respon a les necessitats de les famílies.
Ens falta concreció i per això esperem que en els pròxims dies es faci efectiva una reunió, on ens expliquin de primera mà i més enllà dels anuncis, quan aquests diners es transformaran en habitatges per deixar la llista de la mesa a zero.
És imprescindible que ambdues administracions busquin més solucions perquè no es torni a saturar la mesa un cop resolta la llista d’espera, així com passar a pensar com arribem al 15% que marca la llei i donem resposta a les 35.000 famílies inscrites al registre de HPO.
Per tot això: és bàsic recuperar la Llei 24/2015, així com augmentar el parc d’habitatge assequible, objectiu que s’aconseguirà aplicant el 30% de forma immediata i d’altres mesures, com multar o obligar a cedir els habitatges buits de grans tenidors.
PerPAH_BcnLa pressió de la PAH ha aconseguit arrencar al Consorci d’habitatge mesures clares per solucionar el problema de la Mesa d’emergència
La tercera és la bona!
Gràcies a l’acció que PAH Barcelona vam fer a principis d’abril per denunciar la ineficàcia de la Mesa d’emergència i pressionar per arrancar solucions a les 360 famílies que a hores d’ara tenen un pis adjudicat, però estan patint un desnonament rere un altre per culpa de la falta d’habitatge públic.
La Mesa d’emergència és gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona; és l’únic mecanisme que tenen les famílies que pateixen un desnonament, per garantir-los un allotjament, però a hores d’ara no funciona. Té una llista d’espera de més d’un any i mentre, les famílies es viuen un cercle viciós de desnonaments, amb els greus efectes que aquest procés té sobre la salut de tots els membres de la unitat familiar.
Arran d’aquesta acció hem mantingut, amb la d’avui, tres reunions per exigir un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. Han estat tres mesos d’excuses i declaracions d’intencions sense concretar res, mentre augmentaven els desnonaments i el col·lapse de la Mesa d’emergència.
Avui per fi han posat sobre la taula mesures concretes, en les que la Generalitat s’ha compromès a:
- Cedir 4 milions d’euros a l’Ajuntament en els pròxims 3 anys, que serviran per aconseguir 100 habitatges.
- Obrir una nova línia de crèdit per finançar la compra, amb tanteig i retracte, de pisos de la banca, que garantirà 400 habitatges d’aquí a la fi d’any per cobrir la llista d’espera de la Mesa d’emergència.
Aquestes mesures són bones notícies que donen noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades, malgrat que des de la PAH no podem veure amb bons ulls que es tornin a repagar els pisos buits de la banca, però reconeixem que així també es frenarà la venda frenètica d’aquests habitatges a fons d’inversió.
Celebrem més: el compromís arrancat per part del Consorci per defensar la recuperació de la Llei 24/2015, una llei que força als bancs i fons voltor a reallotjar i donar lloguers socials en els seus habitatges, per les famílies en exclusió residencial.
Un cop més, avui ha quedat demostrat que és la societat civil qui lidera la defensa dels nostres drets quan les administracions miren cap a una altra banda, amb pressió social i solucions clares i concretes. Avui ha estat la Mesa d’emergència enfront de la manca d’habitatge. Recordem que en aquest sentit també estem treballant juntament amb el Sindicat de Llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC per fer efectiva, al més aviat possible, la primera mesura de la moció que vam presentar al febrer, per obligar al sector privat a cedir el 30% de tots els edificis de nova construcció i rehabilitacions integrals, una mesura que de fer-se efectiva també ampliarà el parc públic d’habitatge protegit a Barcelona.
Seguim demostrant que sí que es pot i que on falta voluntat política està la voluntat de la PAH!
