Arxiu d'etiquetes mesa d’emergencia

PerPAH_Bcn

Voski s’enfronta a un desnonament obert sense reallotjament garantit

Una nova mostra de la ineficàcia de la taula d’emergència i de violència judicial

Avui estem en les oficines d’ENTO S.L., Av. Diagonal 586 de Barcelona, per exigir la paralització del desnonament obert de Voski i un lloguer social. Parlem d’una dona amb minusvalidesa i sense cap ajuda de Serveis Socials, que a partir del pròxim 15 de juny s’enfrontarà al calvari de no saber en quin dia i hora aniran a deixar-la al carrer, ja que ningú li ha ofert un reallotjament digne davant aquesta vulnerabilitat del seu dret a l’habitatge.,

Voski tenia un contracte de lloguer per 5 anys, que va estar pagant sense problemes fins que uns pocs mesos abans que aquest finalitzés, va ser operada del genoll i es va quedar sense treball i sense ajudes. Des de llavors no va poder fer front al lloguer i ENTO SL, des d’un principi, li ha negat la possibilitat d’un lloguer social i ha optat per la via del desnonament. El cas de Voski, és un exemple clar del que fa temps denunciem: la ineficàcia de la taula d’emergència i la inhumanitat dels desnonaments oberts.

Des que Voski va creuar per primera vegada la porta de la PAH, ja ha sofert dos desnonaments que gràcies a la PAH s’han pogut paralitzar. El tercer li ha arribat en obert, una ordre que la té en una constant situació d’angoixa al no saber en quin dia ni a quina hora la deixaran al carrer.

Exigim una solució digna per Voski. Des de PAH Barcelona denunciem, una vegada més, la situació d’emergència habitacional creixent que estem vivint a la nostra ciutat. Amb més de 14.000 desnonaments executats a Barcelona des del 2013, 2.519 solament en 2017 dels quals el 85% són conseqüència de no poder pagar el lloguer. Denunciem l’agressivitat dels grans tenidors d’habitatge, que desnonen sense pudor per seguir lucrant-se de la bombolla immobiliària del lloguer que ells mateixos estan inflant. Denunciem la violència institucional dels jutjats, com a mà executora dels desnonaments oberts, Denunciem a les administracions responsables que no han escoltat les propostes de la PAH per paralitzar aquesta situació i que han preferit rescatar a bancs abans que a les famílies. Necessitem mesures urgents i valentes, com la Llei Habitatge PAH, per garantir d’una vegada per sempre que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu.

La PAH seguirem lluitant al costat de les famílies, amb la realitat i la veritat per davant, sense mirar a un altre costat i amb la convicció que trobar solucions és solament qüestió de voluntat política.

#SoluciónParaVoski

PerPAH_Bcn

El resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades.

El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la taula d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar.

Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció, que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la taula d’emergència no dóna resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.

La reunió d’avui era per traslladar-nos que és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.

Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la taula d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.

Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a aconseguir els 15 mesos.

Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.

Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.

Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonament, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.

Prou d’excuses!

Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?

Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La taula d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.

#MesaEmergencia

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un nou cens sobre locals comercials a la ciutat, donant a conèixer les xifres de 78.033 locals comercials de planta baixa, dels quals el 77,2% (860.265) estan en actiu. Dels 17.768 que estan tancats o que ja no estan en servei, almenys 3.106 es destinen a ús residencial. Malgrat aquests números, l‘Ajuntament no sap quantes d’aquestes antigues tendes s’estan utilitzant com a habitatge i quantes a altres funcions, com garatges o instal·lacions, que també estarien catalogades com a ús residencial.

De totes és coneguda l’emergència habitacional que patim a Barcelona, agreujada per l’actual bombolla del preu del lloguer i la manca d’un parc públic d’habitatge amb capacitat per garantir un sostre a les famílies més vulnerables.

Des de fa temps, a les nostres Assemblees, ens trobem cada vegada més amb casos de famílies que venen amb ordre de desnonament i sense cap mena de solució per part de l’administració. Són famílies que davant la manca de lloguers assequibles, han llogat locals comercials adequat com a habitatge, molts d’ells sense cèdula d’habitabilitat. Famílies que davant l’impossibilitat de seguir pagant el lloguer i veure’s amb una ordre de desnonament, tenen el problema afegit de no entrar a la mesa d’emergència, que els garantiria un reallotjament, perquè oficialment no han perdut la seva llar, han perdut un local comercial.

Des de la PAH no parlem de xifres, parlem de famílies com la de la Karima i l’Antonio, que vivien amb els seus fills en el que havien estat una fruiteria i una oficina respectivament. Famílies desnonades que davant aquesta problemàtica, que els ha deixat fora del sistema, estan vivint en pisos recuperats per la nostra Obra Social, a l’espera de poder regularitzar la seva situació. Per històries com aquestes i tantes d’altres exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència perquè no deixi ningú al carrer i que es porti a terme el cens d’habitatge buit a la ciutat que fa més de 2 anys que l’estem reclamant per poder conèixer la situació de Barcelona i posar en marxar tota maquinària per ampliar el parc públic de lloguer.

L’Administració no pot mirar a una altra banda davant d’aquesta realitat que nosaltres tenim tant present, per això un dels nostres reptes és canviar les normes establertes per garantir un reallotjament digne i adequat per a totes les famílies vulnerables i en ric d’exclusió residencial.