Arxiu d'etiquetes mesa d’emergencia

La pressió de la PAH ha aconseguit arrencar al Consorci d’habitatge mesures clares per solucionar el problema de la Mesa d’emergència

La tercera és la bona!

Gràcies a l’acció que PAH Barcelona vam fer a principis d’abril per denunciar la ineficàcia de la Mesa d’emergència i pressionar per arrancar solucions a les 360 famílies que a hores d’ara tenen un pis adjudicat, però estan patint un desnonament rere un altre per culpa de la falta d’habitatge públic.

La Mesa d’emergència és gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona; és l’únic mecanisme que tenen les famílies que pateixen un desnonament, per garantir-los un allotjament, però a hores d’ara no funciona. Té una llista d’espera de més d’un any i mentre, les famílies es viuen un cercle viciós de desnonaments, amb els greus efectes que aquest procés té sobre la salut de tots els membres de la unitat familiar.

Arran d’aquesta acció hem mantingut, amb la d’avui, tres reunions per exigir  un pla de xoc que garantís la fi de la llista d’espera d’aquí a la fi de l’any. Han estat tres mesos d’excuses i declaracions d’intencions sense concretar res,  mentre augmentaven els desnonaments i el col·lapse de la Mesa d’emergència.

Avui per fi han posat sobre la taula mesures concretes, en les que la Generalitat s’ha compromès a:

  • Cedir 4 milions d’euros a l’Ajuntament en els pròxims 3 anys, que serviran per aconseguir 100 habitatges.
  • Obrir una nova línia de crèdit per finançar la compra, amb tanteig i retracte, de pisos de la banca, que garantirà 400 habitatges d’aquí a la fi d’any per cobrir la llista d’espera de la Mesa d’emergència.

Aquestes mesures són bones notícies que donen noves eines per garantir el dret a l’habitatge de les famílies desnonades, malgrat que des de la PAH no podem veure amb bons ulls que es tornin a repagar els pisos buits de la banca, però reconeixem que així també es frenarà la venda frenètica d’aquests habitatges a fons d’inversió.

Celebrem més: el compromís arrancat per part del Consorci per defensar la recuperació de la Llei 24/2015, una llei que força als bancs i fons voltor a reallotjar i donar lloguers socials en els seus habitatges, per les famílies en exclusió residencial.

Un cop més, avui ha quedat demostrat que és la societat civil qui lidera la defensa dels nostres drets quan les administracions miren cap a una altra banda, amb pressió social i solucions clares i concretes. Avui ha estat la Mesa d’emergència enfront de la manca d’habitatge. Recordem que en aquest sentit també estem treballant juntament amb el Sindicat de Llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC per fer efectiva, al més aviat possible, la primera mesura de la moció que vam presentar al febrer, per obligar al sector privat a cedir el 30% de tots els edificis de nova construcció i rehabilitacions integrals, una mesura que de fer-se efectiva també ampliarà el parc públic d’habitatge protegit a Barcelona.

Seguim demostrant que sí que es pot i que on falta voluntat política està la voluntat de la PAH!

Voski s’enfronta a un desnonament obert sense reallotjament garantit

Una nova mostra de la ineficàcia de la Mesa d’emergència i de violència judicial

Avui estem en les oficines d’ENTO S.L., Av. Diagonal 586 de Barcelona, per exigir la paralització del desnonament obert de la Voski i un lloguer social. Parlem d’una dona amb minusvalidesa i sense cap ajuda de Serveis Socials, que a partir del pròxim 15 de juny s’enfrontarà al calvari de no saber en quin dia i hora aniran a deixar-la al carrer, ja que ningú li ha ofert un reallotjament digne davant aquesta vulnerabilitat del seu dret a l’habitatge.

La Voski tenia un contracte de lloguer per 5 anys, que va estar pagant sense problemes fins que uns pocs mesos abans que aquest finalitzés, va ser operada del genoll i es va quedar sense treball i sense ajudes. Des de llavors no va poder fer front al lloguer i ENTO S.L, des d’un principi, li ha negat la possibilitat d’un lloguer social i ha optat per la via del desnonament. El cas de la Voski, és un exemple clar del que fa temps denunciem: la ineficàcia de la Mesa d’emergència i la inhumanitat dels desnonaments oberts.

Des que la Voski va creuar per primera vegada la porta de la PAH, ja ha sofert dos desnonaments que gràcies a la PAH s’han pogut paralitzar. El tercer li ha arribat en obert, una ordre que la té en una constant situació d’angoixa en no saber en quin dia ni a quina hora la deixaran al carrer.

Exigim una solució digna per a la Voski. Des de PAH Barcelona denunciem, una vegada més, la situació d’emergència habitacional creixent que estem vivint a la nostra ciutat. Amb més de 14.000 desnonaments executats a Barcelona des del 2013, 2.519 solament en 2017, dels quals el 85% són conseqüència de no poder pagar el lloguer. Denunciem l’agressivitat dels grans tenidors d’habitatge, que desnonen sense pudor per seguir lucrant-se de la bombolla immobiliària del lloguer que ells mateixos estan inflant. Denunciem la violència institucional dels jutjats, com a mà executora dels desnonaments oberts, Denunciem a les administracions responsables que no han escoltat les propostes de la PAH per paralitzar aquesta situació i que han preferit rescatar a bancs abans que a les famílies. Necessitem mesures urgents i valentes, com la Llei Habitatge PAH, per garantir d’una vegada per sempre que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu.

La PAH seguirem lluitant al costat de les famílies, amb la realitat i la veritat per davant, sense mirar a un altre costat i amb la convicció que trobar solucions és solament qüestió de voluntat política.

#SoluciónParaVoski

El resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades

El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar

Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la Mesa d’emergència no dona resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.

La reunió d’avui era per traslladar-nos què és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.

Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la Mesa d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.

Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a assolir els 15 mesos.

Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.

Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.

Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonaments, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració, que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.

Prou d’excuses!

Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?

Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La Mesa d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.

#MesaEmergencia

Avui Theo ha estat desnonat i deixat al carrer tot i tenir pis concedit d’emergència des de gener

La manca de parc públic i la ineficàcia de la Mesa d’emergència segueix deixant famílies al carrer sense alternativa habitacional

23 de maig de 2018
 
2.541 desnonaments executats a la ciutat de Barcelona el 2017, el 85% a causa del lloguer.
 
09.50 hora prevista per dur a terme el desnonament d’en Theo al barri del Poblenou. A aquesta hora, amb una Mesa d’emergència que donés solucions a les famílies vulnerables que no poden pagar el seu lloguer, Theo estaria en un pis social. La realitat és que, tot i tenir informes favorables des de gener de 2018, pis adjudicat i un informe del Síndic de Greuges on s’explicita que cal donar-li una solució habitacional, Theo ha estat desnonat sense alternativa habitacional.
 
Un cop més i avui més que mai, denunciem la ineficàcia de la Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, que està formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La Mesa d’emergència es va crear per garantir el reallotjament a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Parlem de famílies que han accedit a la Mesa d’emergència, després de patir una ordre de desnonament, però que durant la seva espera ‒actualment estem parlant d’entre 9 i 11 mesos‒, són sotmeses a un cicle angoixant de desnonaments, o acabar al carrer sense alternatives, tot i tenir concedit un pis.
 
Aquest seria el cas d’en Theo, que per motius econòmics no va poder seguir fent front al pagament del lloguer i avui, mesos després d’haver aturat el seu primer desnonament i havent-li concedit un pis de la Mesa, ha estat desnonat sense cap mena de solució.
 
No podem permetre que ningú es quedi al carrer, per això hem ocupat l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia, 105, amb la intenció de no moure’ns fins a garantir que en Theo tingui un sostre on dormir aquesta nit. La resposta de l’Administració, després d’hores d’espera i negociació, ha estat redirigir-li al CUES (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) on passarà la nit avui, sense cap solució temporal digna i sense saber on dormirà demà.
 
Des de la PAH de Barcelona, ja vam denunciar la manca d’operativitat de la Mesa d’emergència i la resposta de l’Administració davant un desnonament i la seva mediació.
En Theo no està sol i seguirem lluitant fins a garantir el seu dret a l’habitatge i el de totes les famílies que es troben en la seva situació.
 
Perquè Sí que es pot! I ho estem demostrant.
 
#SolucionParaTheo

La PAH de Barcelona ha ocupat avui l’oficina d’habitatge del carrer Bolívia per exigir compromisos als responsables de la Mesa d’emergència de Barcelona

A Barcelona hi ha més de 36.000 unitats familiars en llista d’espera per accedir a un pis amb lloguer social, segons constata l’informe anual del Síndic de Greuges de Barcelona del 2017. El 2017 s’han produït 2.591 desnonaments a la ciutat, més de 85% de lloguers

4 abril de 2018

Les famílies de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) hem dit prou.
Prou de les traves administratives per accedir a la Mesa d’emergència.
Prou del menyspreu per part de les oficines d’habitatge en criminalitzar-nos per no poder pagar el lloguer.
Prou a una llista d’espera de més de 9 mesos perquè ens adjudiquin un pis de lloguer social i poder començar de 0.
Prou de pilotes fora per part de les administracions i no assumir responsabilitats.

Avui hem ocupat el consorci de l’habitatge de Barcelona al carrer Bolívia 105 per fer palès, en primer lloc, que la Mesa d’emergència no dona resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Famílies que han accedit a la Mesa d’emergència i que en la seva espera han pogut ser desnonades, sense cap alternativa habitacional, o en el millor dels casos reubicades en una pensió durant uns dies i després “campi qui pugui”.

La Saadia, la Nadia, la Irene, el Rachid, la Marina, el Theo entre altres, han accedit a la Mesa d’emergència i estan a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge en lloguer social. Totes elles han patit més de 2 desnonaments estant en llista d’espera de la Mesa d’emergència. Elles, que no estan soles, ja que compten amb el suport de la PAH de Barcelona, encara resisteixen a la seva llar. Gràcies a la solidaritat de la ciutadania i a les convocatòries de #stopdesnonaments s’han pogut paralitzar els desnonaments, però tenen noves dates: 10 abril, 15 abril, 23 de maig… I mentrestant a l’espera de l’adjudicació del lloguer social via Mesa d’emergència que no arriba, han de (re)patir les conseqüències més violentes de l’emergència habitacional, com són els desnonaments, amb tots els efectes sobre la seva salut que comporten, per no parlar dels efectes sobre la salut dels menors a càrrec seu.

En segon lloc, avui hem ocupat la seu del carrer Bolívia per exigir informació referent a les cessions de pisos amb entitats financeres. Què ha sigut dels 1.800 pisos que havia de cedir el BBVA i que tan sols han cedit 14 a l’Ajuntament de Barcelona? On són els 1.000 habitatges que la Generalitat cedia a l’oficina d’habitatge de Catalunya? Quines cessions d’altres bancs o fons voltor s’han efectuat? Són algunes de les preguntes que volem que ens contestin els responsables de la Mesa d’emergència. 

En tercer lloc, i per concloure, des de la PAH de Barcelona, com és habitual ens avancem a les institucions i proposem una sèrie de mesures que pal·liarien la situació de col·lapse que es viu avui en dia a la Mesa d’emergència de Barcelona. Mesures de sentit comú, com són:

  • Moratòria del desnonament fins al reallotjament, ja que no s’entén que les famílies que són favorables a la mesa d’emergència i estan esperant que se’ls adjudiqui el pis d’emergència hagin de patir durant l’espera diferents desnonaments amb les conseqüències en la salut i en els menors que ocasiona la situació de veure’s constantment amenaçades.
  • Finalització del cens de pisos buits abans d’acabar l’any i començar d’immeditat el procés de sancions per tenir-los desocupats.
  • Cessió de tot habitatge buit en mans de grans tenidors (fons voltor i entitats financeres).
  • Lloguer social a càrrec dels grans tenidors per a les famílies a les quals volien desnonar, tal com establia la Llei 24/2015: cap desnonament per part de grans tenidors sense un lloguer social.
  • Creació de pisos pont, Cataf i habitatge temporal, via projecte APROP, per evitar les pensions i els albergs.
  • Que les famílies residents en locals comercials sense cèdula d’habitabilitat, quan són desnonades, també entrin a la Mesa D’emergència.

Des de la PAH de Barcelona no permetrem que se segueixin vulnerant els drets humans i que les famílies en situació de vulnerabilitat continuïn patint les conseqüències de la inacció dels poders públics que han de protegir-les i garantir el seu dret a l’habitatge.