Arxiu d'etiquetes ocupació

El moviment per l’habitatge aconsegueix que la mesura per habilitar a les comunitats de veïns quedi fora de la “Llei Desokupa” de Junts

Tot i això, la nova llei habilitarà als ajuntaments a instar desnonaments en casos de grans tenidors

Estudiem emprendre accions contra aquells ajuntaments que l’utilitzin per fer electoralisme i perjudicar a famílies vulnerables

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei de Junts per Catalunya sobre ocupacions però amb esmenes aprovades -i gràcies sobretot a la pressió social- que han fet caure la mesura que habilitava a les comunitats de veïns a instar un desnonament. Tal com vam advertir ahir, mesures com aquesta només feien que estigmatitzar -encara més- a les famílies en situació de vulnerabilitat i, a més, abonava el terreny per al racisme i l’aporofòbia. Si bé la mesura per habilitar alsajuntaments ha sortit aprovada, aquesta ho ha fet amb limitacions: si l’Administració vol promoure una expulsió, ho haurà de fer amb procediments i informes previs que ni tan sols es mencionaven al text original.

De tota manera, insistim que aquesta proposta de Junts és un total despropòsit: es tracta d’una mesura electoralista, esbiaixada, inadequada, desproporcionada, ineficaç, estigmatitzadora i ens indigna que vingui de part de qui ha estat responsable de les polítiques d’habitatge catalanes fins fa tan sols 4 mesos. No entenem que Junts i els seus aliats hagin rebutjat incloure una esmena de mínims que exclogui de l’aplicació de la llei les famílies en exclusió residencial, que els vam fer arribar ja redactada i que consistia en un sol paràgraf. Quins són els interessos reals que mouen el vot d’aquest partit?

Anunciem a més, que denunciarem qualsevol conseqüència lesiva pels drets humans que aquesta llei pugui tenir, iestudiarem totes les vies -inclosa la judicial- per evitar que ajuntaments que optin per la via “desokupa” l’utilitzin per fer populisme i l’apliquin a persones i famílies vulnerables en comptes de reallotjar-les i expropiar els pisos de grans tenidors tal com els obliga la Llei 24/2015 antidesnonaments catalana.

Ens oposarem a cada desallotjament injust que permeti aquesta llei i plantarem cara a tots aquells responsables de permetre que en aquest país hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Us deixem la roda de premsa previa a la votació

 

El nou protocol de desnonaments de Mossos és paper mullat

El protocol preveu que els Mossos decideixin si actuen amb antiavalots depenent ”el risc”

Aquests dies enrere, enmig del soroll criminalitzador “antiocupa o pro-desnonaments” i la proximitat de les eleccions de fons, la Conselleria d’Interior ha presentat el nou protocol dels Mossos per marcar la seva actuació als desnonaments. El protocol, que va ser una condició de l’acord d’investidura del nou Govern, arriba tard i malament.

Un dia després de ser presentat, ja s’ha demostrat que està molt lluny de ser una eina que limiti els abusos de força i les actuacions irracionals dels Mossos d’Esquadra davant d’una violació de drets humans com són els desnonaments, a més d’un intent de la Conselleria d’Interior de desresponsabilitzar-se de les polítiques de protecció del dret a l’habitatge digne , que també li pertoquen, com a part del Govern de la Generalitat.

Hem de valorar i situar el nou protocol en el seu context: amb Catalunya sent el territori líder en desnonaments (30% dels llançaments practicats tot l’Estat), i en el marc d’un atac obert i constant, per part de la “coalició pro- bancs-voltors i antiocupes” (formada per VOX-PP, JuntsXCat i amb el suport recent de PSC-PSOE) a les persones vulnerables que veuen el seu accés al dret a l’habitatge una utopia cada dia més llunyana i no se’ls deixa una altra alternativa que entrar a viure en pisos buits que les entitats financeres han deixat en desús després de desnonar altres famílies abans, per mal vendre’l després a fons d’inversió a grans propietaris.

En aquest context , de crisi habitacional greu i “demagogia política aporofòbica” en defensa del negoci dels grans propietaris i els beneficis de les empreses de seguretat i “alarmes”, d’entrada, aquest nou protocol no modifica allò que des de les PAH catalanes i els moviments per l’habitatge fa molt de temps que denunciem: l’actuació sense sentit i mala praxi d’aquells que haurien de vetllar per nosaltres com a ciutadanes. En lloc de protecció, ens trobem amb arbitrarietat, abusos d’autoritat, violència física i fins i tot detencions de activistes, com la setmana passada a Sabadell, en una acció stop desnonaments de desobediència civil pacífica (com ho són totes ), ja amb el nou protocol en marxa.

Sobre el paper, el gran canvi passa perquè deixa ben clar per escrit, cosa que a la pràctica ja passava. Ho ordeni explícitament un jutge o no, les forces de l’ordre poden intervenir sempre que el cap del dispositiu, o comandaments superiors del cos, valorin que existeixen “riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns”, “accions que puguin comprometre l’ordre públic” “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”. En resum: sempre que hi hagi una convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge, hi estaran Brimo i ARRO per desactivar la defensa dels drets fonamentals i facilitar que els grans especuladors ens facin fora al carrer i segueixin fent l’agost.

A més, ens produeix una gran indignació que el Conseller d’Interior afirmés a la roda de premsa de la seva presentació que “el cos dels Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable del seu habitatge és una societat injusta” . Que el màxim responsable de la Policía i membre del Govern català afirmi això, quan la Generalitat és una de les màximes responsable en polítiques d’habitatge i està “fallant” a cada desnonament sense un reallotjament digne que executen els Mossos , és senzillament inadmissible.

Després d’analitzar llegir el nou protocol, reivindiquem :

  1. Abans de realitzar un desallotjament s’hauria d’informar Serveis Socials però no quedar-se només en aquest pas, que ara es “protocol·litza” però que en la realitat no funcionarà perquè no hi ha pisos d’emergència; sinó fins i tot per garantir un reallotjament digne i adequat a la família.
  2. Suspensió de les actuacions en els desnonaments fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori . En casos de petits propietaris, és l’administració la que ha de garantir el reallotjament abans del desnonament. Encara que alguns jutges titllen la Llei 24/2015 d’administrativa, hi ha sentències que diuen el contrari. Tot i així la Generalitat com a responsable i administració pública -incloent-hi els Mossos- li hauria de complir rigorosament.
  3. La presència del moviment social de veïns o de persones solidàries per dret a l’habitatge no hauria de ser una causa perquè vingui la BRIMO per facilitar que la família sigui desnonada. En tot cas, el seu paper, en cas que un jutge ordeni la seva presència, ha de ser aixecar l’acta pertinent sense entrar a l’habitatge, controlar la comitiva per al seu informe i traslladar a l’Administració que tingui cura del reallotjament quan en tinguin.
  4. En cap cas no cal que es presenti directament la BRIMO als desallotjaments com estan fent encara, ja que el moviment d’habitatge sempre actua en situacions on hi ha risc, no per a la comitiva judicial, sinó per a persones o famílies que són vulnerables. Neix amb baixa credibilitat un suposat “protocol social” que estant ja en vigor, no es respecta.
  5. Activar immediatament un Pla de Xoc per posar la taula d’emergència de Catalunya i les municipals a zero a través de l’augment urgent del parc d’habitatge social. És responsabilitat de la Generalitat reallotjar, no desallotjar, les 1.600 persones amb resolució favorable de la taula a nivell català, a més de les que s’enfrontin a nous desnonaments i estiguin en exclusió residencial.

Si la tasca dels Mossos és fer complir la llei, davant d’un desnonament qui la incompleix és la propietat o l’administració , en cap cas el dret a protesta de les persones solidàries amb els qui menys tenen i han estat abandonades per l’administració. Per què la Conselleria argumenta que no es poden incomplir les lleis i els mandats judicials però executa desnonaments de grans tenidors que incompleixen de forma flagrant la llei antidesnonaments catalana? La llei catalana 24/2015 és clara i està dotada de mecanismes per evitar qualsevol desnonament. Compliu-la i feu-la complir!

Encara que ens alarma el reconeixement de la inexistència d’actuacions policials de desnonament no protocol·litzades, que explica el desgavell de les actuacions policials precedents, i aspirem a acabar definitivament amb els desnonaments; exigim que la Conselleria d’Interior faci un pas real per deixar de considerar-los com una “frívola” qüestió d’ordre públic o execució judicial, integrant de manera valenta la visió i actuació social al centre . Som conscients que hi pot haver resistències, però és una demanda de mínims que allò que la societat reclama.

Per nosaltres, les persones són el primer. Perquè no escollim deixar de pagar, no escollim viure en precari (ocupar). La situació és molt difícil per a totes les persones que per una raó o una altra vivim al llindar de la pobresa. No en som culpables, som víctimes d’un capitalisme depredador i salvatge, així com dels poders públics que no garanteixen ni els drets fonamentals.

Els darrers anys, amb una nova recessió a causa de la pandèmia i de la guerra, hem vist com l’habitatge continua pujant de preu mentre es consumeixin retrocessos en polítiques socials. Necessitem més lleis, polítiques, habitatges socials i pressupost públic per evitar que ningú no es quedi al carrer, no eines per facilitar els desnonaments.

No vam triar viure així!

Per això des de les PAH Catalanes manifestem el nostre rebuig a aquest protocol i exigim la correcció immediata amb criteris socials i de drets, en el marc d’unes polítiques urgents, reals i integrals pel dret a l’habitatge.

LA PAH inicia negociacions perquè el PSC rectifiqui la seva proposta de modificar la LECrim per desallotjar famílies que ocupen en 48 hores

Des de la plataforma no descartem iniciar noves mobilitzacions si els socialistes insisteixen a criminalitzar la pobresa

Barcelona, 11 de novembre de 2022

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) ha iniciat avui negociacions amb el Partit Socialista de Catalunya perquè aquest rectifiqui la seva postura de reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per facultar els jutges a desallotjar un habitatge ocupat en 48 hores després de la denúncia de la propietat. Aquesta negociació s’ha produït després que les PAHs Catalanes organitzessin una acció de protesta a la seu dels socialistes el passat dilluns, que va acabar amb el compromís de reunir-nos aquest divendres amb l’Eva Candela, secretària d’Habitatge i Raúl Moreno, secretari de Polítiques Socials del partit. Els hi hem traslladat el nostre malestar i preocupació per la proposta, ja que entenem que aquesta mesura facilitarà que bancs i fons voltor puguin expulsar famílies vulnerables dels seus habitatges. 

Des del PSC han defensat que aquesta mesura respon, suposadament, a la necessitat de combatre les “ocupacions conflictives”. No obstant això, les dades demostren que el 81% dels pisos ocupats a ciutats com Barcelona són de grans propietaris, és a dir, bancs i fons voltor, que poden utilitzar aquesta modificació per saltar-se l’obligació de fer lloguer social  a les famílies, d’acord amb la llei catalana antidesnonaments (Llei 24/2015). Per tant, entenem que la proposta que volen aprovar els socialistes no es correspon amb la realitat sobre la qual pretenen legislar, generant confusió a la ciutadania. 

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui els grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment, el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius, tindria el suport d’altres partits com Podemos, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Des de la PAH tenim clar que no permetrem cap modificació legal que impliqui la criminalització de la pobresa en un context d’emergència habitacional a la qual els poders públics no són capaços -ni tenen la voluntat- de donar resposta. És per això que anunciem que si el Partit Socialista insisteix a aprovar una normativa adoptant el discurs de la ultradreta, incrementarem la pressió amb noves mobilitzacions al carrer.

Organitzacions socials i partits polítics acorralen el PSOE en les negociacions de la Llei Habitatge

Les conseqüències de la inflació i l’encariment dels preus estan portant al límit a milions de llars espanyoles que ja no arriben a final de mes. En aquest context d’emergència, en què el preu del lloguer continua pujant i els desnonaments continuen executant-se, el Govern del PSOE i Unidas Podemos segueix enrocat en les negociacions del projecte de Llei d’Habitatge estatal i es manté inamovible davant de la petició dels grups polítics i les organitzacions pel dret a l’habitatge d’incorporar dues esmenes claus: l’obligació d’oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans del desnonament i la regulació efectiva dels preus del lloguer.

Enfront d’aquest panorama, aquest matí diverses organitzacions, entre les quals destaquen els Sindicats de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, els sindicats laborals (CCOO, UGT i Confederació Intersindical), Amnistia Internacional, Observatori DESC i la Mesa del Tercer Sector (entre molts altres), s’han reunit en representació de la plataforma Iniciativa Llei Habitatge amb els portaveus dels partits del bloc d’investidura. A la reunió se’ls ha demanat que pressionin el Govern perquè es desencallin les negociacions com més aviat millor, de forma positiva; això és, incloent-hi a la llei mesures que justifiquin el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge, que des del Govern se li va atorgar.

En finalitzar la reunió, els portaveus d’ERC, EH Bildu, Unidas Podemos, BNG, Más País i CUP, han fet declaracions juntament amb les portaveus de la Iniciativa Llei Habitatge, comprometent-se públicament a no donar el sí a la llei si aquesta no serveix efectivament per garantir el dret a l’habitatge i protegir la majoria de la població enfront de l’especulació immobiliària.

El secretari d’Habitatge es nega a aprovar mesures d’emergència per protegir de la inflació les llars

Dijous passat David Lucas, secretari General d’Habitatge, es va reunir tant amb els Sindicats de Llogateres com amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, que, en sengles reunions van exigir a Lucas que el Govern prengui mesures d’emergència en matèria d’habitatge per a frenar les conseqüències de la inflació sobre les economies domèstiques.

Per a protegir les llars inquilines davant de pujades de lloguer i revertir l’asfíxia econòmica agreujada per la inflació, els sindicats han proposat a Lucas un conjunt de mesures conjunturals i temporals que haurien d’aprovar-se urgentment en el marc de les mesures anticrisi en el proper paquet. En primer lloc, exigeixen la congelació dels lloguers a través de pròrrogues obligatòries de contractes per a evitar pujades o expulsions en les finalitzacions de contracte, com ja s’estan vivint. En segon lloc, les actualitzacions interanuals dels preus del lloguer, abans vinculades amb l’IPC i ara limitades al 2%, s’han d’eliminar, és a dir, passar al 0%. Finalment, exigeixen revertir les actualitzacions de lloguer realitzades des del 31 d’octubre del 2021 fins al març del 2022.

D’altra banda, les mesures de protecció davant els desnonaments vigents són clarament insuficients, com demostren els 52.161 executats malgrat aquestes mesures entre gener de 2021 i març de 2022. Són necessàries mesures d’urgència, com congelar l’increment de les quotes hipotecàries (aquelles que els toqui revisió en els pròxims mesos) i dels lloguers, i augmentar l’abast de les mesures antidesnonaments, prohibint expressament tots els que afectin famílies vulnerables sense alternativa habitacional digna. Mesures similars ja s’han aprovat a Escòcia i van pel camí d’aprovar-se a Alemanya.

Però aquestes mesures de caràcter temporal no seran suficients, per la qual cosa són imprescindibles mesures estructurals que s’han d’incloure en la propera Llei pel Dret a l’Habitatge, com les que hem aportat en forma d’esmenes al projecte de llei del Govern i que arriben avalades per 9 formacions polítiques del Congrés.

Una Llei Habitatge efectiva: l’única manera de protegir les llars

Davant la negativa de Lucas d’implementar mesures urgents per fer front a la situació d’inflació i asfíxia econòmica de les llars, l’única via possible és l’aprovació de la Llei d’habitatge. L’únic consens possible, tal com han manifestat avui els grups polítics, és la incorporació de mesures que facin de la Llei un text realment efectiu que acabi amb les pujades dels lloguers, protegeixi les llars davant dels desnonaments i incorpori els habitatges de la Sareb al parc públic d’habitatge. Cada dia que passa sense que s’aprovi la Llei Habitatge, el Govern està escollint defensar els interessos de la patronal immobiliària enfront de la protecció que necessiten milers de llars.

Victòries PAH: D’estar ocupant un habitatge en precari a un lloguer social amb l’Administració

Una altra nova victòria de l’assemblea de PAH BCN aquesta setmana! Després de 5 anys de lluita, la Wendy ha passat d’estar ocupant un habitatge en precari a aconseguir un lloguer social de 7 anys segur i estable! Us expliquem la seva història: Wendy va arribar a la PAH de Barcelona perquè havia estat expulsada de la seva llar −on vivia de lloguer− i va haver d’ocupar un habitatge perquè estant sola, sense feina i amb tres fills a càrrec li era impossible accedir a un lloguer a preu de mercat. La Wendy, en ser conscient de la precarietat i la criminalització que implica estar en aquesta situació, es va acostar a la PAH per a conèixer què és el que volien dir les activistes quan cridaven, en desnonaments i manifestacions, que “l’habitatge és un dret”. Poc després d’arribar a l’assemblea li va arribar la carta del banc Abanca −una de les moltes entitats que van acaparar habitatges en aquest país i que es va beneficiar del rescat pagat amb diners públics− li va posar una denúncia pel penal per usurpació i una demanda de desnonament.

La Wendy no estava disposada a tornar a viure el malson de 2017, així que es va empoderar i va lluitar: va participar en manifestacions, va empaperar oficines, va ocupar seus, va enviar centenars i centenars de correus i burofax… semblava que no tenia alternativa, així que des de la PAH van provar amb una altra estratègia: que l’Administració, en concret la Generalitat de Catalunya, exercís el dret de tanteig i retracte reconegut per la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i comprés l’habitatge de la Wendy abans que Abanca la hi vengués a un fons voltor, com han fet tots els bancs aquests últims anys.

I va funcionar! Encara que això no estigués exempt de problemes, com la marató burocràtica a la qual la van sotmetre abans de concedir-li un lloguer social i que es va agreujar especialment durant la pandèmia. Malgrat tot, la perseverança de la Wendy en quedar-se a la seva casa i el suport de l’assemblea de PAH Barcelona han triomfat: aquest divendres, amb el somriure en la cara, va signar els papers i ara té al davant 7 anys de contracte i pagant una renda d’acord amb els seus ingressos.

Aquesta nova victòria ens demostra que la perseverança de les afectades i la saviesa col·lectiva són eines útils per a lluitar pel nostre dret a l’habitatge. Com diu la mateixa Wendy: “Estic molt agraïda a la PAH per tot el que m’ha ensenyat, que ha estat molt, que bàsicament és que soc una ciutadana amb drets i m’he empoderat per a lluitar per ells”. No ens cansarem de repetir-ho: sí que es pot!

Si tens problemes amb la teva hipoteca o el teu lloguer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h en el nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, cerca en la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més pròxima. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!