Arxiu d'etiquetes ocupacions

El govern espanyol ataca el lloguer social antidesnonaments en ocupacions i insisteix a criminalitzar la pobresa

Denunciem la impugnació de la mesura per part del Govern estatal mentre que ens reunim amb la nova responsable d’habitatge de la Generalitat perquè acceleri l’aplicació de la Llei 24/2015

El passat dimecres 7 de desembre el Consell de Ministres, presidit per Pedro Sánchez, va interposar un recurs contra el lloguer social obligatori en situacions d’ocupació de pisos de bancs i voltors, en concret, l’article 12 de la Llei 1/2022 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, que va afegir la disposició addicional primera apartat 1.c a la Llei 24/2015.

Tot i que la Generalitat i l’Estat porten mesos negociant per evitar un recurs, finalment el Govern qüestiona davant el Tribunal Constitucional el lloguer social de persones i famílies sense títol, seguint el mateix camí que PP i VOX, que van impugnar tota la Llei 1/2022 abans de l’estiu. És un gran error comprar el discurs que culpabilitza les famílies que han hagut d’ocupar un habitatge buit de la banca/voltors per no viure a la intempèrie amb els seus fills i filles, quan l’Administració ha fallat a l’hora d’evitar el seu desnonament i reallotjar-les.

És inacceptable que es debiliti una mesura que dona una oportunitat a les famílies amb desnonaments i beneficiï a bancs i fons voltor, que van ser rescatats amb diners de totes nosaltres sense cap contraprestació social. El lloguer social obligatori en ocupacions és una mesura excepcional, que ofereix solucions realistes a l’accés precari i sense títol de milers de famílies que fa anys viuen en pisos buits a l’espera d’una mesa d’emergència que no reallotja, mentre el gran tenidor especula per malvendre’ls.

Una setmana després, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 s’ha reunit amb els nou màxims responsables de les polítiques d’Habitatge a Catalunya del Govern d’ERC, per deixar clara la necessitat de defensar més que mai els nostres lloguers socials. El 15 de desembre vam traslladar a la nova secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, i a les noves responsables de l’Agència de l’Habitatge i de l’Agència Catalana del Consum, Sílvia Grau i Albert Melià, que la Generalitat ha d’accelerar i intensificar l’exigència dels lloguers socials antidesnonaments, essent valenta i implacable amb els grans tenidors que no els ofereixen.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 volem deixar clares 3 qüestions importants:

  1. El lloguer social obligatori en ocupacions ha estat impugnat sense suspensió, per tant, continua vigent i s’ha d’aplicar fins que no arribi una sentència del Tribunal Constitucional.
  2. El lloguer social en desnonaments d’hipoteca i impagaments de lloguer, inclosos en la Llei 24/2015 original, estan lliures de qualsevol recurs i cal signar-ne milers, perquè la pressió social els va salvar el 2018 aconseguint que Pedro Sánchez retirés la impugnació de M.Rajoy.
  3. El lloguer social obligatori en casos de fi de contracte de lloguer i renovació de lloguers socials anteriors, també inclosos a la 24/2015 a través de la Llei 1/2022, s’han salvat del recurs, també gràcies a la pressió social.

Volem deixar ben clar que el PSOE no és de fiar, ja que ha fet el mateix que el PP i VOX, i que els socis de coalició del govern d’Unidas Podemos no s’han oposat públicament al recurs i, per tant, en són còmplices. No permetrem que l’ofensiva pro desallotjaments -en la que participen PSOE i els partits de dreta com Junts, i que promou una “llei desokupa” a través d’una modificació express de la LECrim que criminalitza a les famílies vulnerables– quedi impune i sense resposta. Ho vam demostrar la setmana passada en un acte a Barcelona del PSC i seguirem les mobilitzacions fins que els socialistes rectifiquin la seva postura.

Exigim a la Generalitat una nova ofensiva per garantir que se signen els milers de lloguers socials que els grans tenidors eviten, a l’espera que un Tribunal Constitucional controlat per les posicions més conservadores els faci la feina bruta i els pugui anul·lar.

Fem una crida a totes les entitats socials i al moviment per l’habitatge per pressionar amb més força que mai a qui la incompleix o la vol tombar.

Acomiadem un 2022 de lluita on hem recuperat l’ampliació de la llei antidesnonaments i hem arrencat centenars de lloguers socials a bancs i fons voltor, i anunciem públicament que el 2023 augmentarem la pressió als especuladors i les institucions per guanyar tots els lloguers socials possibles!

Les PAHs Catalanes organitzem una protesta sorpresa en un acte del Partit Socialista a Barcelona per la “Llei Desokupa” que pretén fer fora de casa a famílies vulnerables en 48 hores

Les activistes ens mobilitzem després de reunir-nos amb el PSC i demanar-los que rectifiquin la proposta per evitar criminalitzar la pobresa

Les PAHs Catalanes hem organitzat avui una protesta sorpresa durant la celebració d’un acte de campanya del Partit Socialista a Barcelona. Una seixantena d’activistes hem irromput pacíficament un acte preelectoral al barri de Sarrià de Jaume Collboni, membre de l’executiva del Partit Socialista a Catalunya, per expressar-li la nostra profunda decepció amb el seu partit davant la seva manca de resposta sobre la Llei Desokupa, és a dir, la proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per habilitar a jutges perquè desallotgin en 48 hores a aquelles famílies que ocupen un habitatge en precari sense judici. Jaume Collboni ha accedit a parlar amb algunes de nosaltres, però s’ha negat a establir cap canal de negociació o diàleg efectius per tal de discutir amb els socialistes les nostres propostes sobre com combatre les màfies i donar una llar digna a milers de famílies vulnerables. 

El mes passat vam iniciar negociacions amb els Socialistes al Parlament per tal que rectifiquessin aquesta proposta que, lluny d’abordar les “ocupacions conflictives”, l’única cosa que fa és obrir la porta perquè bancs i fons voltor expulsin famílies vulnerables en comptes d’oferir-los un lloguer social, tal com obliga l’ampliació de la Llei 24/2015 antidesnonaments -que, recordem, es va aprovar fa 9 mesos gràcies als vots del mateix PSC, entre altres partits. Tot i això, el PSC ha continuat amb la seva intenció de criminalitzar la pobresa i el passat mes d’octubre va aconseguir aprovar una moció a l’Ajuntament de Barcelona per demanar a l’Estat que aprovi mesures per, entre altres coses, “emprezar una reforma urgente de la normativa procesal para garantizar y dar cobertura a la actuación policial para las desocupaciones en el momento en que se tenga constancia de la comisión de estos delitos”. 

El PSC compra el relat de la ultradreta

Tal com hem dit anteriorment, els socialistes proposen legislar en base a un relat promogut per la ultradreta i que les dades demostren com a fals: les ocupacions van a la baixa. Segons dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona les ocupacions han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019; per altra banda, el Consell General del Poder Judicial ha admès, en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes per usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020. 

Per altra banda l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 a Catalunya segons dades de El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats.

El 81% dels pisos ocupats a la capital catalana són de grans propietaris com bancs i fons voltor, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona; aquests grans tenidors són en bona part responsables de la crisi d’habitatge actual, i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, per tant, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Entenem que la proposta que volen aprovar els socialistes no es correspon amb la realitat sobre la qual pretenen legislar, generant confusió a la ciutadania.

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui als grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits des de fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius tindria el suport d’altres partits com Podem, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat s’hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments, per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

Publiquem noves guies per interposar demandes als Jutjats que reconeguin els nostres lloguers socials

El Grup Promotor i les advocades que van guanyar el cas pioner de Badalona seguirem treballant per estendre aquest nou front de lluita

Abans de l’estiu vam publicar i celebrar la sentència pionera de Badalona, que obligava un gran tenidor a fer una oferta de lloguer social a Ginés i Manoli, dues inquilines d’un pis amb amenaça de desnonament a Badalona.

Davant aquest precedent importantíssim per a reclamar als Jutjats amb força el compliment de la llei catalana 24/2015 per aturar els desnonaments, també vam anunciar que ens posàvem a treballar amb les advocades que han impulsat aquesta nova via, per tal de fomentar que s’estengui.

Avui presentem els primers resultats: dues guies, una per afectades i l’altra per advocades, que expliquen què és i com interposar la demandada declarativa del dret a reclamar el lloguer social.

Les podeu consultar als següents enllaços, en català i castellà:

Guia per advocades

Guia per afectades

Recordem que amb aquesta nova demanda, som nosaltres qui plantegem als Jutjats, en la majoria dels casos a través d’advocats/des d’ofici, que se’ns reconegui el dret a obtenir el lloguer social i s’obligui el propietari a fer-lo.

Fem una crida a totes les professionals perquè usin la guia i que acompanyin les persones o famílies que vulguin reclamar el lloguer social als Jutjats. També és important que les pròpies persones afectades, coneguin aquesta nova forma jurídica de lluitar el seu cas.

Alhora, demanem que el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i la Generalitat, organitzin formacions als col·legis professionals per tal d’informar els advocats i advocades d’aquesta nova via per defensar el dret a l’habitatge.

Advertim els bancs i voltors que farem tot el  que estigui a les nostres mans per aconseguir signar milers de lloguers socials! Aviat, vindran més passos per aconseguir-los.

#StopDesnonaments #LloguerSocialJa

Les mesures antidesnonaments demostren la seva efectivitat a l’hora de disminuir les ocupacions a Barcelona i Catalunya

Barcelona publica avui dades que demostren la disminució de les denúncies per ocupació en un context de crisi econòmica per la pandèmia i la inflació

La moratòria estatal, les pròrrogues dels contractes de lloguer, la regulació de preus i les lleis catalanes antidesnonaments funcionen per evitar que les famílies hagin d’ocupar

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha publicat una actualització de les dades que va publicar el passat mes de juny sobre les ocupacions a la ciutat, en resposta a una proposta del PSC d’aprovar una declaració institucional que exigeix l’agilització dels processos de desnonament, en línia amb l’anunci del PSOE de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i facultar als jutges per desallotjar a persones que hagin ocupat un habitatge en precari en 48 hores com a màxim. Després d’haver consultat als Mossos d’Esquadra sobre les denúncies per ocupació fins al 3r trimestre, Barcelona ha anunciat una disminució del 17% de les ocupacions a la ciutat respecte al 2019.

Sobre aquest tema, des de la PAH Barcelona volem fer una sèrie de consideracions: en primer lloc, insistir en el que el fenomen de l’ocupació, tant a la ciutat com a la resta de Catalunya, està sobredimensionat: les dades del propi Ajuntament de Barcelona i les del Consell General del Poder Judicial −qui ha admès en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes d’usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020− demostren que l’ocupació evoluciona a la baixa. És incomprensible que el Partit Socialista insisteixi a legislar en un fenomen minoritari, mentre ignora la realitat més punyent: que ens trobem enmig d’una emergència habitacional greu, amb uns preus de lloguer disparats i un euríbor que amenaça d’encarir la hipoteca de milers de famílies ja prou escanyades per un augment abusiu dels preus del menjar i els subministraments, entre altres béns de primera necessitat. Els socialistes, lluny de posar fil a l’agulla per resoldre aquest greu problema i desencallar la Llei d’Habitatge al Congrés, prefereixen comprar-li el discurs a la ultradreta, a empreses privades que es lucren amb la por −com les instal·ladores d’alarmes− i també a aquelles que operen al marge de la legalitat, com Desokupa, proposant mesures que atempten contra els drets fonamentals de les famílies més vulnerables.

Tanmateix, la disminució de les ocupacions podem atribuir-la precisament a l’efecte de mesures socials que s’han impulsat en els últims anys per part de les entitats del moviment per l’habitatge, totes elles orientades a aturar els desnonaments: la Llei 24/2015 contra l’exclusió residencial i la pobresa energètica, la moratòria estatal que suspèn els desnonaments, les pròrrogues automàtiques del contracte de lloguer durant la covid, la regulació de preus de lloguer a Catalunya i la Llei 1/2022 antidesnonaments. Si bé totes aquestes mesures són −algunes− temporals i/o han estat activament boicotejades per partits que serveixen els interessos dels grans tenidors, és evident el que fa anys que repetim: si garantim l’accés a l’habitatge a la ciutadania, les famílies no tindran la necessitat d’ocupar immobles per tenir el sostre que el mercat i els poders públics els hi neguen.

Per altra banda, l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 segons dades d’El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats. A més, 3 de cada 4 pisos ocupats són de grans propietaris, la majoria d’entitats financeres. Aquests grans tenidors són, en bona part, responsables de la crisi d’habitatge actual i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Aquesta confusió intencionada entre tipus de propietaris per part dels socialistes i el bloqueig que mantenen de la Llei d’Habitatge al Congrés −negant-se a estendre a tot l’Estat la mesura del lloguer social de grans propietaris vigent a Catalunya −fa pensar que tant PSOE com PSC tenen interès a evitar que les lleis que intenten garantir el dret a l’habitatge no perjudiquin les inversions de fons voltor com Blackstone. Per tant, exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

Comunicat de la PAH en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a ocupes en menys de 48h

Les PAHs ens posicionem frontalment en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a famílies de les seves cases ocupades en 48 hores

Avui recollim dels mitjans de comunicació la proposta d’esmena del PSOE al projecte de Llei Orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justicícia, pel que s’introdueix un nou article <<544 sexies>> que modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal. Amb aquesta modificació, el jutge podrà manar el desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició a instància legítima o des de la remissió de l’atestat policial. És una proposta que el PSOE ha copiat a la ultradeta de VOX i al PP.

Aquesta esmena, suposadament, ha de servir per combatre les ocupacions conflictives. Com ja hem vingut explicant al llarg del temps, això és clarament fals. Per una banda, les ocupacions conflictives son una part minoritària sobre el total d’ocupacions (10-25%). Certament, hi ha persones i fins i tot grups organitzats que s’aprofiten de la situació per mercadejar amb les ocupacions i treure’n profit. Això causa una sensació d’inseguretat als nostres veïnats. No obstant, les mesures proposades pel PSOE no afronten aquesta problemàtica, donat que l’objecte de les mesures no son les persones que mercadegen amb els habitatges sinó les persones que hi viuen.

Actualment, la ocupació és la única sortida de moltíssimes famílies de l’Estat Espanyol que no poden accedir a un pis de lloger ni compra degut als seus ingressos i als problemes estructurals del mercat de l’habitatge. No els queda una altra sortida que ocupar un pis a un gran tenidor o al banc. A dia d’avui, el part públic d’habitatge és d’un irrisori 1,1% del total d’habitatges, i amb aquesta misèria es impossible donar sortida a totes les famílies que no tenen accés a un habitatge digne com bé mostren les dades de risc de pobresa (27,8%).

Ens trobem amb una situació en la que l’accés a l’habitatge és clarament impossible per a moltes famílies, sense solucions per part de l’administració i que hi ha 3,4 milions de pisos buits al territori de l’estat espanyol segons l’INE. Fins que l’administració no arrecli el problema, ho haurem de seguir fent nosaltres i les famílies a través de l’acció directa.

Volem desmuntar també alguns mites que la premsa no es cansa de repetir: en el cas que algú entri a casa teva mentres compres el pa, es considera una violació del domicili (allanamiento de morada) i la llei en aquests casos ja és molt ràpida i molt dura contra els que la infringeixen; és més, els casos evidentment són baixíssims (285 condemnes el 2018, que no tenen perquè correspondre amb gent que es volia quedar al domicili per ocupar-lo). Estem parlant d’habitatges buits des de fa més de 2 anys, com recull la llei, i per tant no hi ha un perjudici directe contra la propietat donat que aquesta ja es trobava en desús.

El perfil de la ocupació a Espanya es molt diferent de com el pinten els mitjans. EL 61% de les famílies que es veuen forçades a ocupar un habitatge tenen menors a càrrec i el 74% de les persones que ocupen son dones. El 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya son propietat de bancs i grans tenidors. Com es pot veure, la ocupació es fa per necessitat i no afecta als domicilis de tercers.

Si aquesta proposta prospera, ens trobarem que moltes famílies que actualment poden subsistir vivint en pisos ocupats de bancs i grans tenidors aniran directament al carrer, amb un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes amagades i assentaments il·legals.

La proposta parla d’avisar als serveis socials. Això, com hem vist a Catalunya, és una bona mesura; no obstant, no resol el problema de fons, doncs les famílies van a serveis socials i aquests no tenen mai pisos d’emergència. Per tant, els envien una setmana a la pensió i després al carrer. Ara mateix és impossible que serveis socials puguin atendre per complet el problema d’habitatge del país, ni tampoc a les 262 mil persones que estan ocupant (I. Cerdà). Amb polítiques decidides a llarg termini es podrien esmenar algunes de les problemàtiques estructurals de l’habitatge a l’Estat Espanyol, però aquestes mesures no hi son ni se les espera. A curt termini, l’única solució que trobem és la de seguir recuperant pisos de bancs i fons voltor.

Aquestes mesures responen a uns interessos clars: els dels grans propietaris d’habitatges, especialment els fons voltor. Els bancs han tornat a fer hipoteques i es un bon moment per a que els voltors es desprenguin dels habitatges quevan arrabassar a tantes famílies treballadores durant la passada crisis econòmica. I clar, necessiten fer fora a les famílies que hi viuen per a augmentar els seus beneficis. En cap cas les mesures van dirigides a protegir els habitatges de qui ha pagat religiosament una hipoteca o un lloguer amb suor i llàgrimes. Però és el que ens volen fer creure.

Per tots aquests motius, ens posicionem en contra de les mesures del PSOE per acabar amb l’ocupació. Prou de criminalitzar les ocupacions. Treballem per aconseguir lloguers socials per a totes les persones que ho necessiten i per a expropiar a bancs i grans propietaris els seus pisos buits per al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret a un habitatge digne, es hora de recuperar la funció social de l’habitatge!

Gent sense casa, i cases sense gent? Ni parlar-ne! Organitza’t a la teva PAH més propera.

Juntes, Sí se puede!