Arxiu d'etiquetes Podemos

PerimPAHrable

El Govern de coalició repeteix el codi de bones pràctiques amb la banca que va aprovar el PP

Mancant conèixer el text definitiu que surti del Consell de Ministres, des de la PAH considerem que l’acord anunciat no implica cap obligació real per a la banca

Avui hem conegut l’anunci del Govern d’un “principi d’acord” amb la banca per a, suposadament, pal·liar la situació de milers de famílies que ara tenen problemes per pagar la seva hipoteca a causa de la pujada de l’euríbor els últims mesos i per la situació d’inflació generalitzada. L’acord, anunciat per la ministra Nadia Calviño aquest matí, inclou mesures per a rendes inferiors a 29.400€, que impliquen reestructuracions, dacions en pagament, mancances i traspassos a hipoteques de tipus fix, etc.

La nostra valoració -inicial- és la següent: en primer lloc, ens sembla un frau que el govern anunciï aquestes mesures a so de bombo i platerets quan ni tan sols ha aconseguit que la banca ho subscrigui completament. Això ens recorda al Codi de Bones Pràctiques que el govern del Partit Popular va signar amb la banca el 2012 per a, suposadament, “aturar els desnonaments” però, com és ben sabut, els desnonaments continuen avui dia en un any 2022 que, malgrat de l’anomenat “escut social” del govern en vigor, s’encamina a superar el 2021 amb 10.816 nous desnonaments registrats al 2n trimestre. Per molt que la ministra Calviño doni ultimàtums a la banca perquè el subscriguin, els bancs tenen total llibertat per aplicar l’acord, per la qual cosa entenem que la ministra realment no ha estat capaç d’obligar la banca a absolutament res, igual que el Partit Popular al seu moment.

A falta de conèixer el text definitiu de l’acord –que així que el tinguem farem la valoració corresponent-, totes les mesures que veiem recollides a l’anunci són mesures ja conegudes pels qui portem anys lluitant contra els desnonaments. Entrem al detall partint del que coneixem:

D’una banda, parlem dels supòsits de les famílies beneficiades: aquelles considerades vulnerables, és a dir, aquelles que ingressen menys de 25.200€ anuals (uns 1.500€ mensuals), i que dediquin més del 50% dels ingressos a pagar la hipoteca. En aquest cas partim d’un supòsit que és irreal, ja que difícilment una família podrà mantenir-se amb només 750€ al mes per a pagar subministraments, aliments i altres béns bàsics el preu dels quals ara està disparat per la inflació. D’altra banda, què passa amb aquelles famílies que hi dediquen un 45%? Que queden totalment desprotegides malgrat patir una sobrecàrrega en els seus ingressos –recordem que l’ONU recomana que la despesa en habitatge i subministraments no ha de superar el 30% dels ingressos. Respecte al segon tram, el de les llars amb uns ingressos de 29.400€ anuals, amb hipoteques que s’hagin signat fins al 31 de desembre de 2022 i la càrrega hipotecària de la qual sigui superior al 30% de la seva renda i, a més, hagin tingut un augment del 20% de despesa en la seva hipoteca. Si bé aquest tram pot ser més realista que l’anterior, les mesures proposades per a aquest col·lectiu es resumeixen principalment a augmentar el seu deute; no implica cap alleujament real per a les seves economies.

En general, res no ha canviat: tot es resumeix a refinançar l’habitatge (amb mancances, allargament de terminis, reestructuració de deute, una dació en pagament sense especificar, etc.) i endeutar encara més les famílies, que en un futur potser es trobaran en la mateixa situació o pitjor que l’actual. De la banca no podem esperar cap mena de compassió ni bona voluntat: el seu negoci consisteix a lucrar-se a costa de les nostres necessitats bàsiques, com ara l’habitatge. És per això que no confiem que la banca renegociï aquestes mesures sense cap contraprestació; no pot ser que el govern es dediqui a anunciar paquets de mesures presumptament “beneficioses” però consensuades només amb una de les parts interessades.

No podem deixar de recordar, a més, que els governs des del 2011 van imposar retallades a pensions, salaris i serveis públics, així com als drets socials. Aquestes retallades no s’han revertit i totes es continuen arrossegant. En agraïment, la banca va continuar desnonant desmesuradament, venent lots de cases embargades a preus irrisoris a fons voltor, i deslliurant-se d’altres (els anomenats “actius tòxics”) mitjançant l’invent que ens “sortiria de franc”: la Sareb. Per cert, que el Govern continua sense voler recuperar el préstec de més de 66.000 milions d’euros que va costar el rescat bancari i que va sortir de les nostres butxaques.

Finalment, des de la PAH tenim clar que les mesures anunciades avui pel Partit Socialista són un brindis al sol: si el govern no vol deixar ningú enrere, ha d’impulsar mesures estructurals per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. L’oportunitat hi és: la Llei de Dret a l’Habitatge continua embussada en el tràmit parlamentari perquè precisament el PSOE es nega a aprovar mesures de gran impacte a favor de la ciutadania, com el lloguer social obligatori per a banca i fons voltor, la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional i el control efectiu dels lloguers. Per tot això, instem a totes les famílies que tinguin problemes per pagar la seva hipoteca que s’acostin a les nostres assemblees, ja que som l’única garantia que tenen d’aconseguir solucionar els seus problemes sense haver d’endeutar-se -encara més- en el futur.