Arxiu d'etiquetes PSOE

PerPAH_Bcn

Menys estudiar i més aprovar. Valoració de la PAH sobre el recollit pel PSOE en matèria d’habitatge en el seu document “Proposta oberta per a un govern comú progressista”

Es resumeix en un mer document de bones intencions que aclapara per la seva falta de concreció i les zero mencions a mesures per evitar o donar solució als gairebé 200 desnonaments diaris, i per la falta de propostes per a enfrontar-se a la banca, fons voltor i oligopoli energètic.

En les últimes setmanes Pedro Sánchez s’ha reunit amb diferents actors de molts camps que necessiten millores i acció política per fer front a molts dels problemes que estan ofegant a la societat espanyola. El divendres 30 d’agost, la PAH vam estar presents en l’última d’elles per afrontar el problema de l’habitatge. En aquesta reunió els hem lliurat el nostre pla de xoc amb ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Som conscients del caràcter electoral d’aquestes reunions, del joc de trons que preval al Congrés per sobre de les necessitats de la gent. No ens sorprèn, però no per això podem deixar de considerar alarmant, després de llegir el document ‘Proposta oberta per a un govern comú progressista’ presentat ahir pel PSOE, la seva falta de concreció, destacant la falta de mesures resolutives per enfrontar l’arrel del problema. Després de 10 anys de crisi i emergència habitacional crònica, d’una legislació pensada només per protegir la banca, fons voltor i els seus interessos econòmics, ara és moment de contundència i fets clars, no de paraules. Per justícia a les 700.000 famílies que han perdut la seva llar des del 2008, per les gairebé 200 que diàriament s’enfronten a una nova ordre de desnonament, no és temps que les grans mesures del Govern siguin “s’estudiarà…”, “es fomentarà…”.

Després de 10 anys de polítiques antisocials, els mateixos que la PAH portem denunciant i lluitant contra aquesta situació, alhora que treballem en aquestes mesures reals que els diferents governs no han estat capaços de desenvolupar i que s’han limitat a bloquejar.

És el moment de polítiques valentes i de deixar de discursejar sobre visions de canvi. És el moment de fer-les realitat. La nostra valoració a les propostes del govern en funcions és:

1º) No conté ni un sol esment als desnonaments, ni cap mesura concreta de les que la PAH va proposar al PSOE per garantir la disminució i suspensió dels 172 desnonaments diaris que, segons el CGPJ, es van executar en el primer trimestre de 2019. Hem demanat a Pedro Sánchez que es mullés amb canvis legals acords a les exigències de l’ONU; respondre’ns que “afavorirà” el reallotjament és tan vacu que no repara tantes llàgrimes vessades. Cap menció al venciment de les moratòries, que pot provocar un sagnant augment dels desnonaments per impagament d’hipoteca. Si realment el PSOE vol “fomentar” el lloguer social ha d’impedir que les entitats financeres puguin desnonar als que han patit l’estafa hipotecària.

2º) En relació amb el Parc Públic d’Habitatge, tampoc conté mesures per recuperar els habitatges que ja estan en poder de la banca en general, ni de Bankia en particular. Parla de convenis de la SAREB quan ja existeixen i es podien estar aplicant, en lloc de la venda actual d’habitatge i sòl procedent de la bombolla immobiliària. Més enllà que defineixi què és un habitatge buit, no detalla mesures per mobilitzar aquest habitatge desocupat cap al lloguer assequible. Promet un pla de rehabilitació sense garantir que aquestes ajudes no puguin a continuació incrementar la renda dels lloguers. Es manté en la irrisòria xifra de 20.000 habitatges per a tot l’Estat, en absolut insuficients per influir en els preus de zones tensionades en què es concentren fons d’inversió com Blackstone.

3º) No inclou cap mesura fiscal positiva en relació amb l’habitatge, que no només pugui servir per mobilitzar l’habitatge desocupat sinó també per al finançament del parc públic. Ni més tributació a voltors i SOCIMI, ni sancions a la banca. No concreta increments del PIB en habitatge quan estem molt per sota d’Europa.

4º) S’accepta intervenir els preus del lloguer, tot i que no s’especifica com, sinó que reincideix en la vaguetat d’un índex estatal de referència davant índexs locals més vinculants. Parla d’aprofundir en les mesures ja adoptades al març, quan en no aplicar als contractes anteriors a aquesta data deixa fora d’abast al 99% de les renovacions a l’alça. Els ajuts al lloguer, mal plantejats, poden ser una línia directa a la butxaca dels grans tenidors i tirar més gasolina al foc.
Ja en 2013 la PAH requeria reforçar un Observatori de l’Habitatge, la situació d’emergència habitacional i d’alça de preus requereix més que observar.

5º) Sí que reconeix alguns postulats de mínims de la PAH.:

  • La necessitat d’aprovar una llei estatal d’habitatge que protegeixi la seva funció social, per a la qual la PAH ja vam presentar un text base que va ser admès a tràmit per una majoria parlamentària, i que no obstant això el PSOE segueix sense trucar-nos per a la seva discussió i tràmit d’urgència.
    Impedir normativament que els habitatges amb algun tipus de protecció pública puguin ser gestionades o venudes a fons voltor. Això és conseqüència directa de la lluita sense descans de milers d’afectades a la PAH, però necessita que el Govern s’impliqui en recuperar les promocions d’habitatge ja afectades.
  • La prohibició de talls de subministraments bàsics (aigua, llum, gas) en primer habitatge, quelcom ja denunciat davant d’Europa i que sempre ha estat present en les nostres iniciatives locals, autonòmiques i estatals. No obstant això falten mesures fermes per disminuir la tarifa del tram vital d’aquests subministraments..

I algunes premisses més, com a noves mesures de protecció al consumidor ‒davant la insuficiència de l’actual Llei de Crèdits Immobiliaris‒, el control dels pisos turístics ‒que formen part de la bombolla de lloguer‒, o modificar la “Llei Mordassa”, que no obstant això i malgrat els recursos d’alçada interposats, segueixen aplicant fèrriament els delegats de govern del PSOE.

En definitiva, és una declaració de voluntat, però sense concreció i escassa de pla de xoc urgent sobre el major i més dramàtic dels problemes: els desnonaments.

Vist el resultat, ara exigim que el programa de govern en matèria d’habitatge es millori amb la inclusió de les nostres propostes contra els desnonaments i per a la generació del Parc Públic d’Habitatge i la concreció de les mesures de lloguer. Mentre això no passi, el PSOE seguirà sent còmplice de cada un dels 172 desnonaments diaris, de la banca i dels fons d’inversió que s’estan apropiant dels nostres habitatges. A la PAH només ens quedarà seguir en els carrers, parant aquesta sagnia amb els nostres cossos i denunciant la situació d’emergència d’un país que poc té a veure amb els del nostre entorn en el desenvolupament de polítiques d’habitatge.

PerPAH_Bcn

La PAH ens hem reunit amb Pedro Sánchez

Després de 10 anys de lluita i legitimitat, aquest matí la PAH ens hem assegut per primera vegada cara a cara amb un president del Govern, a qui li hem exigit un pla de xoc urgent davant de l’emergència en habitatge. La reunió va acabar sense cap compromís ferm, més enllà d’una declaració de bones intencions i l’anunci de recollir les nostres aportacions en un document que presentaran dimarts que ve, cosa que està per veure.

30 d’agost de 2019

Corren temps convulsos per a les famílies des de l’inici de l’estafa, mal anomenada crisi, iniciada el 2008. Pel camí han quedat més de 600.000 desnonaments, el crim de deixar a les famílies a l’estacada mentre es rescata a la banca amb 77.000 milions de diners públics sense retorn ni contraprestació social, una llei hipotecària al servei de la banca, venda de pisos públics a fons voltor, manca de parc públic d’habitatge, negativa a lloguers socials en plena bombolla dels preus del lloguer… L’emergència està molt lluny de solucionar-se davant la passivitat crònica dels diferents governs, que han mirat cap a un altre costat i legislat només a favor de l’especulació, el sistema financer i els desnonaments.

Des de la PAH portem 10 anys denunciant la situació, protegint a les famílies que s’acosten per tot l’Estat a les nostres assemblees i presentant els canvis legislatius necessaris per revertir aquesta situació de vulneració i mercantilització del dret a l’habitatge. Hem aconseguit lleis autonòmiques i portat una Llei d’Habitatge estatal al Congrés que no va aconseguir arribar a la fase d’esmenes per fer-se realitat a causa del bloqueig sistemàtic del PP i Ciutadans, setmana rere setmana, mentre criminalitzaven a les famílies en precari. Una llei i una reforma legislativa més que urgent en el marc actual, en què cada any la xifra de desnonaments frega els 60.000, la banca està venent la seva cartera de pisos buits de forma massiva als fons voltor, els preus del lloguer ja desborden els sous mitjans, els pressupostos de l’Estat per a habitatge són irrisoris i seguim sense habitatge públic i social. Un cúmul de situacions que converteixen al nostre país en un indiscutible error democràtic i una absoluta anomalia a tot Europa..

Aquest matí, per primera vegada en la història ens hem assegut cara a cara davant d’un president del Govern. Pedro Sánchez, el ministre d’habitatge José Luis Ábalos i la secretària d’Estat d’habitatge Beatriz Corredor ens han atès en una reunió en la qual també estaven convocats altres actors com la Patronal de la construcció o l’AEB (patronal bancària), per parlar d’habitatge. 

Nosaltres ho tenim clar i no estem disposades a què aquesta reunió es limiti a una trobada de cara a la galeria per a un ús purament electoral per part del PSOE, a costa de les llàgrimes i lluita de tantes afectades. Volem compromisos i solucions ja, sense excuses ni dilacions, cada retard és un favor a la banca. Per això, més enllà d’argumentar la realitat de la situació i posar la cara vermella a més d’un dels presents, hem lliurat un document amb el nostre Pla de xoc per frenar l’emergència habitacional fins a aconseguir aquesta reforma legislativa necessària per començar a governar pensant a les famílies, no en el sistema financer, fent realitat l’article 47 d’aquesta Constitució que tant s’omplen la boca en defensar.

El nostre pla de xoc, a grans trets consta de:

  • La suspensió temporal de tot desnonament que afecti persones amb baixos ingressos que no tinguin alternativa habitacional adequada, fins que l’Administració Pública que correspongui pugui garantir genuïnament l’accés a un habitatge adequat.
  • El compliment del mandat constitucional sobre els Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
  • L’anul·lació del procediment conegut com a desnonament obert, que genera un patiment afegit, per la incertesa en ignorar quan es produirà el desnonament. Alguns jutges segueixen reinterpretant la llei, fent necessària una nova revisió de la LEC que eviti aquestes reinterpretacions.
  • Ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza el maig del 2020, així com ampliar el seu radi d’abast.
  • Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social, que ara s’estan negant perquè les famílies signin lloguers de mercat, tot i estar en situació de vulnerabilitat econòmica.
  • Regulació i limitació dels preus del lloguer, d’acord amb els salaris i prestacions existents al nostre país, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
  • Increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
  • Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
  • Mesures legals que atorguin a l’Administració pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
  • Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada, amb prohibició expressa a Bankia i a la SAREB de continuar venent sòl o habitatges, cedint de forma immediata aquelles de les que disposin en zones tensionades. I que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
  • Reforma de la fiscalitat de l’habitatge, perquè les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats. Així com penalitzacions a habitatge buit en mans de grans tenidors.
  • Incorporar plenament la Directiva 93/13/CE i tota la jurisprudència del TJUE en relació a les clàusules abusives.
  • La limitació de la responsabilitat al bé hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes sobrevingudes i alienes a la voluntat del deutor, superant el sobreendeutament de milers de famílies i aconseguir així una autèntica segona oportunitat. A més, per carteres hipotecàries transferides amb importants descomptes a fons voltor, l’aplicació del dret de retracte, actualment molt limitat.
  • Una llei estatal d’habitatge basada en la Llei Habitatge PAH, la Llei 24/2015 catalana ‒fruit d’una ILP impulsada per la PAH i amb ampli consens polític d’estendre-la‒, més la incorporació dels aspectes més progressistes i avalats pel Tribunal Constitucional, com la mobilització d’habitatge buit cap al lloguer social estable, o la consideració del Dret a l’habitatge com a Dret Subjectiu per a les famílies vulnerables..

Gràcies al treball diari i als milers de petites victòries aconseguides al llarg dels anys, amb desobediència civil pacífica, hem arribat fins aquí. La majoria dels partits han donat suport a la nostra Llei Habitatge ‒inclòs el PSOE‒, ens han escoltat, han recollit les nostres propostesAra només queda el més evident: deixar la covardia política enrere i tenir l’alçada necessària per a fer-les realitat.

Nosaltres seguirem estant aquí, valents i apoderades, lluitant contra la vulneració del Dret a l’habitatge. No valen excuses davant vides en joc i dimarts estarem molt vigilants a les novetats que presenti el PSOE.

PerPAH_Bcn

El lloguer ens ofega i el PSOE pretén que ho segueixi fent

La reforma de la LAU proposada pel PSOE segueix girant l’esquena als drets de les inquilines i posant la catifa vermella a l’especulació, i encara no recull mesures per a la regularització dels preus

Que a Espanya es pateix des de fa anys una situació de greu emergència habitacional és quelcom reconegut per gairebé tothom. Demà dimarts, el Congrés votarà la convalidació o no del contradictori Reial Decret 21/2018 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Llegit el mateix, resulta que després d’un preàmbul en el qual es fa un diagnòstic encertat ‒ja que parteix del reconeixement del dret a l’habitatge com un dret fonamental, de reconèixer també la insignificança del Parc Públic d’Habitatge Social, d’admetre l’obligació de complir el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC)‒, finalment el Govern cedeix a la pressió dels fons voltor i la banca, i aprova un seguit de receptes incongruents amb el diagnòstic de la malaltia que ha descrit, ja que:

  • No proposa cap mesura tendent a forçar la sortida al mercat dels 3,4 milions de cases deshabitades que assenyala l’INE.
  • Tot i que reconeix l’existència d’una bombolla en relació amb els preus dels lloguers, no adopta cap mesura per abaratir-los.
  • No limita els increments de renda, vinculant-los a l’IPC.
  • La comunicació entre jutjats i Serveis Socials en cas de desnonament, al final és inútil, ja que, com el mateix preàmbul del Reial decret descriu, no hi ha parc d’habitatge social públic que pogués permetre el reallotjament de les famílies desnonades.
  • El PIDESC s’infringeix i se seguirà infringint cada vegada que es produeixi un desallotjament forçós a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
  • Tot i reconèixer com a fonamental el dret a l’habitatge adequat, l’accés a la mateixa se segueix vinculat exclusivament al nivell de renda de cada persona o família, sense que es garanteixi el dret d’accés a les persones sense renda o amb rendes insuficients.
  • No permet als ajuntaments intervenir en les anomenades zones tensionades, en no incloure l’elaboració d’índexs de referència dels preus.

Davant d’aquesta emergència, el PP ‒encara més partidari dels fons voltor, als que Ana Botella va vendre un important nombre d’habitatges socials de Madrid‒ reacciona utilitzant la Llei d’Habitatge de la PAH, presentant una esmena a la totalitat, amb la qual pretén anul·lar-la i esmenar alhora el reial decret del Govern, revertint els escassos avanços del mateix en relació amb l’ampliació de la durada dels contractes.

Què diu la PAH en matèria de lloguers?

  • Compliment del PIDESC: Cap desnonament a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
  • Durada dels contractes: 5 anys si el propietari és persona física amb més de 5 habitatges en propietat, o 10 anys si és persona jurídica.
  • Els preus del lloguer estaran subordinats a l’índex de referència de preus.
  • Els augments de renda no podran pujar per sobre de l’IPC.
  • En cas de canvi de llogatera, el preu del lloguer en el nou contracte no podrà superar l’anterior en més de l’1,5%.
  • Limita la fiança a una mensualitat de lloguer.
  • Modifica el règim fiscal de les Socimis, perquè tributin al 40% en l’impost de societats.
  • Promou la cessió obligatòria d’habitatges buits de grans tenidors que hagin rebut diners públics.
  • Estableix l’obligació de generar parc públic d’habitatge.
  • Augmenta l’IBI als habitatges injustificadament buits i,
  • Prohibeix la venda d’habitatges del parc públic.

Per tot això, des de la PAH lamentem l’oportunitat perduda pel Govern per fer un decret que ataqués de manera real les causes que impedeixen l’accés a l’habitatge: l’especulació, l’acaparament d’habitatges per part d’especuladors, la manca de parc públic o l’híperliberalisme del mercat i limités i reduís els preus, o que garantís el compliment del PIDESC.

No obstant això, ara que la complicitat del PP amb els especuladors ha possibilitat el desbloqueig que, amb el suport de Cs mantenien de la Llei d’Habitatge de la PAH, el seu tràmit urgent i l’aplicació de les mesures que conté, poden facilitar que l’accés a l’habitatge a Espanya deixi de ser un privilegi i passi a ser un dret, i per aconseguir-ho seguirem lluitant.

Sí que es pot!

#RegulaciónAlquileresYa

Ayer nos movilizamos en Madrid, Valencia, Iruña, Manresa, Málaga y Barcelona para exigir que el decreto sobre alquileres…

Gepostet von PAH Barcelona am Dienstag, 22. Januar 2019

PerPAH_Bcn

Carta a Pedro Sánchez

Interpel·lem el President Pedro Sánchez amb una carta  perquè retiri el recurs, interposat pel PP, que té suspesos alguns articles de la Llei 24/2015

Juliol de 2015, en ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, neix la Llei 24/2015 fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular de mesures urgents per a fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que va rebre un gran suport social ‒prop de 150.000 signatures‒, impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC).

Maig de 2016, el Partit Popular no veu constitucional que la banca i grans propietaris d’habitatge es corresponsabilitzin en garantir els drets de les famílies i opta, un cop més, per segrestar els drets més fonamentals presentant el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2501-2016, provocant la suspensió de les mesures urgents d’habitatge que implicaven a les entitats financeres i els grans tenidors.

Aquesta suspensió va privar-nos d’eines que garantien una segona oportunitat a les famílies. Durant els mesos que la Llei 24/2015 va estar plenament vigent va aturar milers de desnonaments, corresponsabilitzant els grans propietaris, assegurant reallotjaments adequats cedint el seu habitatge buit; i la part de pobresa energètica, que no es va tocar, continua a hores d’ara, aturant milers de talls de subministrament. L’efectivitat d’aquesta llei, està avalada pels ajuntaments catalans, les professionals dels Serveis Socials, les entitats del tercer sector i la resta de territoris que van seguir la seva estela aprovant lleis autonòmiques similars.

Des de la suspensió de la Llei 24/2015, l’emergència habitacional, lluny d’aturar-se, no ha fet més que augmentar. A Catalunya hi continua havent diàriament 43 desnonaments, el 65% dels quals són de lloguer, segueixen els d’hipoteca i augmenten els de famílies que accedeixen precàriament a habitatges buits. Els bancs i grans tenidors d’habitatge no garanteixen reallotjament ni ofereixen lloguers socials, mentre patim una greu manca de parc públic d’habitatge per combatre l’emergència, com demostra la ineficàcia de les Meses d’Emergència, que no compleixen la seva funció i acumulen casos amb esperes de més de 6 mesos, davant de la manca d’habitatge amb un parc públic que no arriba al 2%. Tan sols a Barcelona hi ha 360 famílies esperant un habitatge adjudicat fa més de 9 mesos.

En relació amb la pobresa energètica, malgrat la vigència d’aquesta part de la Llei 24/2015, es continuen produint algunes temptatives de talls alhora que les subministradores assetgen les famílies vulnerables per cobrar el deute acumulat i es neguen a assumir la seva responsabilitat, resistint-se a fer-se càrrec del deute acumulat de les famílies més vulnerables.

A causa de la suspensió d’eines legislatives per fer front a la realitat que patim, continuen havent-hi vides en joc, com demostren la mort de la Rosa de Reus després que Gas Natural li tallés la llum contravenint la Llei 24/2015, o recentment la mort d’en Jordi a Cornellà, que no podia fer front al seu lloguer i es va suïcidar quan la comitiva judicial anava a desnonar-lo a petició del fons d’inversió Blackstone, estant en situació d’exclusió residencial. Dues morts que es podrien haver evitat.

El nou govern de Pedro Sánchez pot retirar el recurs del PP contra la nostra Llei 24/2015. Per això, avui fem pública una carta dirigida a Pedro Sánchez, actual president de l’Estat espanyol, perquè la recuperi amb caràcter d’urgència, tal com es va comprometre el PSOE al document que van signar el 20 d’abril del 2016, quan l’amenaça de recurs planava sobre la nostra llei i vam anar al Congrés a pressionar tots els partits. Un document signat per la responsable d’habitatge Mar Rominguera, quan Pedro Sánchez era líder del grup parlamentari socialista, on es comprometien a:

  • Defensar públicament la Llei 24/2015 i la necessitat d’aquesta per fer front a l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica.
  • Desistir i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en el cas de formar Govern i a no posar impediments per al seu total desenvolupament.
  • Ampliar els drets que la Llei 24/2015 atorga a la resta de l’Estat, amb l’aprovació de la Llei d’Habitatge de la PAH i retirant tots els recursos contra lleis d’emergència habitacional.

La 24/2015 és una de les lleis catalanes més importants en matèria social que va impugnar Mariano Rajoy i el Partit Popular, per la qual cosa és imprescindible recuperar-la. Existeixen nombrosos precedents en els quals un canvi de Govern ha significat la retirada de recursos interposats contra lleis socialment destacades.

El mateix PSOE, sota la Presidència del Sr. Zapatero, va desistir de, com a mínim, 21 recursos contra lleis d’Andalusia, Aragó, Catalunya, Astúries, Castella-la Manxa, País Basc i Extremadura, impulsats pel Partit Popular, la majoria d’aquestes de matèries socials, com l’educació, la sanitat exterior i la seva ordenació, el dret civil i la regulació de l’adopció per part de parelles de fet.

Front l’emergència habitacional, des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 estem convençudes que ha arribat l’hora, aprofitant els últims canvis de Govern, de retirar el recurs a l’única llei que garanteix el dret a un habitatge digne avui en dia.

El passat divendres vam interpel·lar el President Quim Torra amb una carta perquè posés prioritàriament a la seva agenda recuperar la nostra llei, ja que sembla que la seva intenció i la del Govern català és enterrar la nostra llei i quedar-se amb la 4/2016, creada per cobrir el buit deixat amb la suspensió de la 24/2015, però molt menys garantista i que també està suspesa.

Avui és el torn de fer el mateix amb Pedro Sánchez, que és qui realment té la capacitat de recuperar la nostre Llei, demostrant la seva alçada política i fent un pas endavant en la conquesta del dret a l’habitatge, passant de les paraules als fets.

Recuperem la Llei 24/2015!  Avui és possible i només cal voluntat política. 

#CartaASanchez #RecuperemLa24