Arxiu d'etiquetes PSOE

La PAH de Barcelona ens colem a l’Hotel Palace per lliurar una carta a Raquel Sánchez sobre la nova Llei d’Habitatge

Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra

“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”

Barcelona, 28 d’abril

Foto: EUROPA PRESS

Aquest matí una desena d’activistes de la PAH hem entrat a l’Hotel Palace de Barcelona aprofitant la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a la capital catalana un dia després d’haver aprovat en el Congrés la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.

Després d’uns minuts i després d’aclarir que la nostra intenció era totalment pacífica, hem procedit a llegir una carta en veu alta dirigida a la ministra, al govern i al Partit Socialista en general:

“Carta a la ministra Raquel Sánchez i al PSOE:

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera llei que parla explícitament del Dret a l’Habitatge a l’Estat espanyol. Tot i que la Constitució i el seu article 47 -el que reconeix el dret a l’habitatge com a tal- es van aprovar fa gairebé 45 anys, en aquest buit de més de quatre dècades hem vist les conseqüències de considerar l’habitatge com un bé de mercat en lloc de com un dret: gairebé un milió de desnonaments produïts per sengles bombolles d’hipoteca i lloguer que han empobrit -i empobreixen- la major part de la ciutadania. Arran d’aquesta insostenible situació, fa 14 anys algunes de nosaltres vam dir “prou” i així es va fundar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca precisament aquí, a la ciutat de Barcelona.

Els moviments socials hem lluitat amb dents i ungles per una Llei d’Habitatge i sempre ens hem topat amb l’oposició d’un partit -el Socialista- que no ha volgut sentir ni parlar de lloguers socials, de posar-li topalls als lloguers, d’incorporar els habitatges de la Sareb per augmentar el parc públic, ni molt menys limitar els beneficis de la banca. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no evitarà els desnonaments ni baixarà els lloguers. Totes les que som aquí -moltes pendents d’un desallotjament-, per desgràcia ho sabem molt bé.

La nova llei deixa encara molts temes sense resoldre. Per enumerar-ne alguns: no prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional, ni garanteix reallotjaments dignes; el “topall” del lloguer inclòs en la llei no impedirà que de facto es continuïn incrementant les rendes; no posa límit als lloguers turístics i de temporada; i tampoc no preveu cap mesura d’emergència per a aquelles famílies que necessiten una llar, renunciant expressament a la possibilitat d’implementar l’anomenat lloguer social, que evitaria que Cerberus o Blackstone poguessin desnonar famílies vulnerables i que a més els obligaria a mobilitzar els milers de pisos buits que tenen per tot el territori. I una altra cosa més que la llei no aborda: el problema de la hipoteca. A la nova llei no hi ha ni una sola mesura dirigida a aquelles famílies que han hipotecat diversos anys del seu sou per pagar el sostre sota el qual viuen i que ara veuen disparar-se la seva quota fins a 300 euros mensuals per culpa de la pujada dels tipus d’interès, tot plegat alhora que la banca anuncia beneficis milionaris.

A la ministra i al govern volem dir-li que aquesta no és la nostra Llei. Que vostès, al contrari del que fa dies que afirmen, no han escoltat la ciutadania; en els més de dos anys que ha durat la tramitació d’aquesta llei, el president Sánchez no s’ha reunit amb les entitats que tractem el problema de l’habitatge cada dia -no obstant això, sí que ha tingut temps per a nombroses trobades amb els caps de BlackRock i Blackstone, els fons voltor més grans del món. Un altre exemple: precisament vostè, ministra, fa un parell de dies va dir a la televisió “Que ningú es preocupi per les rendibilitats del sector immobiliari, que les tindrà”. Com és possible que vostè o el PSOE puguin pensar que és compatible tractar l’habitatge com un dret bàsic i alhora treure’n rendibilitat? Com és possible que els socialistes parlin de garantir el dret a l’habitatge mentre tenen Joan Clos presidint ASVAL? L’habitatge no pot ser un bé de mercat: els lloguers disparats i les més de 700.000 famílies desnonades des del 2008 ho demostren. Vostès ho saben, el que passa és que han preferit defensar els interessos dels de sempre.

Per acabar: malgrat els avenços que el moviment ha aconseguit amb aquesta llei, el problema de l’habitatge ni de lluny s’ha solucionat. Necessitem habitatge ara, no tenir-lo ens emmalalteix, i no podem esperar 20 anys fins a assolir un parc públic mitjanament decent. Per tot això continuarem lluitant: aturarem desnonaments; aprofitarem qualsevol avantatge a la nova llei, per petita que sigui, per proposar noves mesures i, per descomptat, seguirem reclamant aquells pisos que romanen buits esperant una nova bombolla. Mentre es continuï desnonant, nosaltres no descansarem ni vostès tampoc. Perquè fins i tot un infant entén que les cases són per a viure, no per a especular.

Posteriorment, les activistes hem sortit de l’hotel recordant que “l’habitatge és un dret i no pas un privilegi”. Així mateix, hem entregat la carta, malgrat que la ministra no ha volgut atendre’ns.

El govern espanyol ataca el lloguer social antidesnonaments en ocupacions i insisteix a criminalitzar la pobresa

Denunciem la impugnació de la mesura per part del Govern estatal mentre que ens reunim amb la nova responsable d’habitatge de la Generalitat perquè acceleri l’aplicació de la Llei 24/2015

El passat dimecres 7 de desembre el Consell de Ministres, presidit per Pedro Sánchez, va interposar un recurs contra el lloguer social obligatori en situacions d’ocupació de pisos de bancs i voltors, en concret, l’article 12 de la Llei 1/2022 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, que va afegir la disposició addicional primera apartat 1.c a la Llei 24/2015.

Tot i que la Generalitat i l’Estat porten mesos negociant per evitar un recurs, finalment el Govern qüestiona davant el Tribunal Constitucional el lloguer social de persones i famílies sense títol, seguint el mateix camí que PP i VOX, que van impugnar tota la Llei 1/2022 abans de l’estiu. És un gran error comprar el discurs que culpabilitza les famílies que han hagut d’ocupar un habitatge buit de la banca/voltors per no viure a la intempèrie amb els seus fills i filles, quan l’Administració ha fallat a l’hora d’evitar el seu desnonament i reallotjar-les.

És inacceptable que es debiliti una mesura que dona una oportunitat a les famílies amb desnonaments i beneficiï a bancs i fons voltor, que van ser rescatats amb diners de totes nosaltres sense cap contraprestació social. El lloguer social obligatori en ocupacions és una mesura excepcional, que ofereix solucions realistes a l’accés precari i sense títol de milers de famílies que fa anys viuen en pisos buits a l’espera d’una mesa d’emergència que no reallotja, mentre el gran tenidor especula per malvendre’ls.

Una setmana després, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 s’ha reunit amb els nou màxims responsables de les polítiques d’Habitatge a Catalunya del Govern d’ERC, per deixar clara la necessitat de defensar més que mai els nostres lloguers socials. El 15 de desembre vam traslladar a la nova secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, i a les noves responsables de l’Agència de l’Habitatge i de l’Agència Catalana del Consum, Sílvia Grau i Albert Melià, que la Generalitat ha d’accelerar i intensificar l’exigència dels lloguers socials antidesnonaments, essent valenta i implacable amb els grans tenidors que no els ofereixen.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 volem deixar clares 3 qüestions importants:

  1. El lloguer social obligatori en ocupacions ha estat impugnat sense suspensió, per tant, continua vigent i s’ha d’aplicar fins que no arribi una sentència del Tribunal Constitucional.
  2. El lloguer social en desnonaments d’hipoteca i impagaments de lloguer, inclosos en la Llei 24/2015 original, estan lliures de qualsevol recurs i cal signar-ne milers, perquè la pressió social els va salvar el 2018 aconseguint que Pedro Sánchez retirés la impugnació de M.Rajoy.
  3. El lloguer social obligatori en casos de fi de contracte de lloguer i renovació de lloguers socials anteriors, també inclosos a la 24/2015 a través de la Llei 1/2022, s’han salvat del recurs, també gràcies a la pressió social.

Volem deixar ben clar que el PSOE no és de fiar, ja que ha fet el mateix que el PP i VOX, i que els socis de coalició del govern d’Unidas Podemos no s’han oposat públicament al recurs i, per tant, en són còmplices. No permetrem que l’ofensiva pro desallotjaments -en la que participen PSOE i els partits de dreta com Junts, i que promou una “llei desokupa” a través d’una modificació express de la LECrim que criminalitza a les famílies vulnerables– quedi impune i sense resposta. Ho vam demostrar la setmana passada en un acte a Barcelona del PSC i seguirem les mobilitzacions fins que els socialistes rectifiquin la seva postura.

Exigim a la Generalitat una nova ofensiva per garantir que se signen els milers de lloguers socials que els grans tenidors eviten, a l’espera que un Tribunal Constitucional controlat per les posicions més conservadores els faci la feina bruta i els pugui anul·lar.

Fem una crida a totes les entitats socials i al moviment per l’habitatge per pressionar amb més força que mai a qui la incompleix o la vol tombar.

Acomiadem un 2022 de lluita on hem recuperat l’ampliació de la llei antidesnonaments i hem arrencat centenars de lloguers socials a bancs i fons voltor, i anunciem públicament que el 2023 augmentarem la pressió als especuladors i les institucions per guanyar tots els lloguers socials possibles!

Les PAHs Catalanes organitzem una protesta sorpresa en un acte del Partit Socialista a Barcelona per la “Llei Desokupa” que pretén fer fora de casa a famílies vulnerables en 48 hores

Les activistes ens mobilitzem després de reunir-nos amb el PSC i demanar-los que rectifiquin la proposta per evitar criminalitzar la pobresa

Les PAHs Catalanes hem organitzat avui una protesta sorpresa durant la celebració d’un acte de campanya del Partit Socialista a Barcelona. Una seixantena d’activistes hem irromput pacíficament un acte preelectoral al barri de Sarrià de Jaume Collboni, membre de l’executiva del Partit Socialista a Catalunya, per expressar-li la nostra profunda decepció amb el seu partit davant la seva manca de resposta sobre la Llei Desokupa, és a dir, la proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per habilitar a jutges perquè desallotgin en 48 hores a aquelles famílies que ocupen un habitatge en precari sense judici. Jaume Collboni ha accedit a parlar amb algunes de nosaltres, però s’ha negat a establir cap canal de negociació o diàleg efectius per tal de discutir amb els socialistes les nostres propostes sobre com combatre les màfies i donar una llar digna a milers de famílies vulnerables. 

El mes passat vam iniciar negociacions amb els Socialistes al Parlament per tal que rectifiquessin aquesta proposta que, lluny d’abordar les “ocupacions conflictives”, l’única cosa que fa és obrir la porta perquè bancs i fons voltor expulsin famílies vulnerables en comptes d’oferir-los un lloguer social, tal com obliga l’ampliació de la Llei 24/2015 antidesnonaments -que, recordem, es va aprovar fa 9 mesos gràcies als vots del mateix PSC, entre altres partits. Tot i això, el PSC ha continuat amb la seva intenció de criminalitzar la pobresa i el passat mes d’octubre va aconseguir aprovar una moció a l’Ajuntament de Barcelona per demanar a l’Estat que aprovi mesures per, entre altres coses, “emprezar una reforma urgente de la normativa procesal para garantizar y dar cobertura a la actuación policial para las desocupaciones en el momento en que se tenga constancia de la comisión de estos delitos”. 

El PSC compra el relat de la ultradreta

Tal com hem dit anteriorment, els socialistes proposen legislar en base a un relat promogut per la ultradreta i que les dades demostren com a fals: les ocupacions van a la baixa. Segons dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona les ocupacions han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019; per altra banda, el Consell General del Poder Judicial ha admès, en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes per usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020. 

Per altra banda l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 a Catalunya segons dades de El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats.

El 81% dels pisos ocupats a la capital catalana són de grans propietaris com bancs i fons voltor, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona; aquests grans tenidors són en bona part responsables de la crisi d’habitatge actual, i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, per tant, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Entenem que la proposta que volen aprovar els socialistes no es correspon amb la realitat sobre la qual pretenen legislar, generant confusió a la ciutadania.

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui als grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits des de fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius tindria el suport d’altres partits com Podem, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat s’hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments, per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

[Comunicat] Prou criminalització de la protesta

Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics el 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

  1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició, però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
  2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
  3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
  4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del dret a la protesta pacífica.
  5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però no-violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”; com a resultat, s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
  6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics, que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea −a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans− reafirma el “dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana −popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma)−, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

  1. Alerta Solidària
  2. Aliança de Marees i Moviments Socials
  3. Arran
  4. Calala – Fondo de Mujeres
  5. CGT Catalunya
  6. CONFAVC
  7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
  8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
  9. Coordinadora Obrera Sindical
  10. Ecologistes en Acció Catalunya
  11. Elite Taxi
  12. End Fossil Barcelona
  13. Endavant-OSAN
  14. Front Comú Contra la Repressió
  15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
  16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
  17. La Intersindical (CSC)
  18. Lluita Internacionalista
  19. Marea Blanca Catalunya
  20. Marea Pensionista
  21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
  22. Novact
  23. Òmnium Cultural
  24. Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH)
  25. PAH Barcelona
  26. Pirates de Catalunya
  27. Plataforma 3 d’octubre
  28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
  29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
  30. Procés Constituent
  31. Constituents per la República
  32. Rebel·lió o Extinció
  33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
  34. Sindicat de Llogateres
  35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
  36. Tanquem els CIES
  37. Unió de Pagesos de Catalunya
  38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
  39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
  40. Xarxa per la Justícia Climàtica

El Govern de coalició repeteix el codi de bones pràctiques amb la banca que va aprovar el PP

Mancant conèixer el text definitiu que surti del Consell de Ministres, des de la PAH considerem que l’acord anunciat no implica cap obligació real per a la banca

Avui hem conegut l’anunci del Govern d’un “principi d’acord” amb la banca per a, suposadament, pal·liar la situació de milers de famílies que ara tenen problemes per pagar la seva hipoteca a causa de la pujada de l’euríbor els últims mesos i per la situació d’inflació generalitzada. L’acord, anunciat per la ministra Nadia Calviño aquest matí, inclou mesures per a rendes inferiors a 29.400€, que impliquen reestructuracions, dacions en pagament, mancances i traspassos a hipoteques de tipus fix, etc.

La nostra valoració -inicial- és la següent: en primer lloc, ens sembla un frau que el govern anunciï aquestes mesures a so de bombo i platerets quan ni tan sols ha aconseguit que la banca ho subscrigui completament. Això ens recorda al Codi de Bones Pràctiques que el govern del Partit Popular va signar amb la banca el 2012 per a, suposadament, “aturar els desnonaments” però, com és ben sabut, els desnonaments continuen avui dia en un any 2022 que, malgrat de l’anomenat “escut social” del govern en vigor, s’encamina a superar el 2021 amb 10.816 nous desnonaments registrats al 2n trimestre. Per molt que la ministra Calviño doni ultimàtums a la banca perquè el subscriguin, els bancs tenen total llibertat per aplicar l’acord, per la qual cosa entenem que la ministra realment no ha estat capaç d’obligar la banca a absolutament res, igual que el Partit Popular al seu moment.

A falta de conèixer el text definitiu de l’acord –que així que el tinguem farem la valoració corresponent-, totes les mesures que veiem recollides a l’anunci són mesures ja conegudes pels qui portem anys lluitant contra els desnonaments. Entrem al detall partint del que coneixem:

D’una banda, parlem dels supòsits de les famílies beneficiades: aquelles considerades vulnerables, és a dir, aquelles que ingressen menys de 25.200€ anuals (uns 1.500€ mensuals), i que dediquin més del 50% dels ingressos a pagar la hipoteca. En aquest cas partim d’un supòsit que és irreal, ja que difícilment una família podrà mantenir-se amb només 750€ al mes per a pagar subministraments, aliments i altres béns bàsics el preu dels quals ara està disparat per la inflació. D’altra banda, què passa amb aquelles famílies que hi dediquen un 45%? Que queden totalment desprotegides malgrat patir una sobrecàrrega en els seus ingressos –recordem que l’ONU recomana que la despesa en habitatge i subministraments no ha de superar el 30% dels ingressos. Respecte al segon tram, el de les llars amb uns ingressos de 29.400€ anuals, amb hipoteques que s’hagin signat fins al 31 de desembre de 2022 i la càrrega hipotecària de la qual sigui superior al 30% de la seva renda i, a més, hagin tingut un augment del 20% de despesa en la seva hipoteca. Si bé aquest tram pot ser més realista que l’anterior, les mesures proposades per a aquest col·lectiu es resumeixen principalment a augmentar el seu deute; no implica cap alleujament real per a les seves economies.

En general, res no ha canviat: tot es resumeix a refinançar l’habitatge (amb mancances, allargament de terminis, reestructuració de deute, una dació en pagament sense especificar, etc.) i endeutar encara més les famílies, que en un futur potser es trobaran en la mateixa situació o pitjor que l’actual. De la banca no podem esperar cap mena de compassió ni bona voluntat: el seu negoci consisteix a lucrar-se a costa de les nostres necessitats bàsiques, com ara l’habitatge. És per això que no confiem que la banca renegociï aquestes mesures sense cap contraprestació; no pot ser que el govern es dediqui a anunciar paquets de mesures presumptament “beneficioses” però consensuades només amb una de les parts interessades.

No podem deixar de recordar, a més, que els governs des del 2011 van imposar retallades a pensions, salaris i serveis públics, així com als drets socials. Aquestes retallades no s’han revertit i totes es continuen arrossegant. En agraïment, la banca va continuar desnonant desmesuradament, venent lots de cases embargades a preus irrisoris a fons voltor, i deslliurant-se d’altres (els anomenats “actius tòxics”) mitjançant l’invent que ens “sortiria de franc”: la Sareb. Per cert, que el Govern continua sense voler recuperar el préstec de més de 66.000 milions d’euros que va costar el rescat bancari i que va sortir de les nostres butxaques.

Finalment, des de la PAH tenim clar que les mesures anunciades avui pel Partit Socialista són un brindis al sol: si el govern no vol deixar ningú enrere, ha d’impulsar mesures estructurals per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. L’oportunitat hi és: la Llei de Dret a l’Habitatge continua embussada en el tràmit parlamentari perquè precisament el PSOE es nega a aprovar mesures de gran impacte a favor de la ciutadania, com el lloguer social obligatori per a banca i fons voltor, la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional i el control efectiu dels lloguers. Per tot això, instem a totes les famílies que tinguin problemes per pagar la seva hipoteca que s’acostin a les nostres assemblees, ja que som l’única garantia que tenen d’aconseguir solucionar els seus problemes sense haver d’endeutar-se -encara més- en el futur.