Arxiu d'etiquetes stopdesnonaments

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona i de la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per continuar permetent els desnonaments oberts

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defensa el lobby financer i desprotegeix les famílies vulnerables

A partir d’avui 6 famílies de PAH Barcelona poden ser desnonades en qualsevol moment

Un desnonament obert és aquell que es produeix sense una data ni hora concreta, és a dir, que la policia amb la comitiva judicial pot anar a desnonar una família vulnerable sense previ avís. Fa gairebé un any la PAH de Barcelona va denunciar aquesta pràctica il·legal i inhumana.

Després d’una àmplia campanya amb més de 200 entitats adherides a un manifest i denunciant aquest modus operandi, que genera una gran dosi de patiment i angoixa a les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos, vam aconseguir que al Reial Decret-Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer es legislés expressament per posar-hi fi.

Durant aquests anys hem sigut testimonis que la justícia és en moltes ocasions un titella del lobby financer. Ho vam veure en la penosa sentència del Tribunal Suprem d’actes judicials del 2018 on van defensar altre cop al sector financer en comptes de la ciutadania en tornar un impost que havia de ser assumit pel banc, o en les diferents sentències europees sobre clàusules abusives que han donat cada vegada una clatellada a la justícia espanyola.

Ara li toca al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el conjunt de la judicatura catalana que, en comptes de regir-se pel Reial Decret-Llei 7/2019, fa cas omís i continua permetent que es facin llançaments amb data oberta.

Des de la PAH Barcelona denunciem aquesta pràctica i exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona, Mercè Caso, i de la sala de Govern del TSJC ‒la qual té entre els seus objectius l’adequat funcionament de tots els jutjats de Catalunya‒ per no complir amb la norma. Recordem que aquesta pràctica vol anul·lar la solidaritat de les persones que van cada dia a aturar desnonaments a porta mentre els bancs i fons voltors especulen amb les nostres vides.

No podem permetre que la Justícia estigui en mans dels interessos financers i que a partir d’avui les famílies com la Pampa, Vega, Alba, Estefania, Rachid i la del Juan (aquesta última d’Hospitalet, a partir del 20 de maig) s’enfrontin a un desnonament inhumà, il·legal, que havíem de deixar enrere. Des de la PAH Barcelona estarem, com no pot ser d’una altra manera, al costat de les famílies, defensant el dret a l’habitatge, i estudiarem altres vies per fer front a les actituds de determinats jutges i jutgesses que sembla que es prenen la llei pel seu compte.

Volem una #CiutatPerViure dignament i sense #DesnonamentsOberts.

PerPAH_Bcn

Exigim de manera immediata #SoluciónParaRachid

Ens trobem al carrer Sant Pere Mitjà, 7, per defensar el dret a l’habitatge de Rachid Amelz, Aicha El Himer i el seu fill de 5 anys, que s’enfronten a un desnonament obert i sense solució digna per part de l’Administració municipal. La família fa mesos que s’enfronta a un possible desnonament de lloguer a causa de problemes econòmics. Una situació davant la qual han acudit repetidament a Serveis Socials i Habitatge a la recerca d’una solució que els garantís un sostre. Rachid ha demostrat la seva voluntat de regularitzar la seva situació, esgotant totes les vies administratives que li van fer entrar el passat mes de març a la Mesa d’emergència, de cara a aconseguir un reallotjament digne.
 
Des de l’Administració se li va oferir a la propietat, la immobiliària Grabal S.A, cobrir les quotes impagades a canvi de mantenir al Rachid i la seva família en l’habitatge fins que poguessin ser reallotjats en un pis de parc públic. Una proposta que la propietat no va acceptar, amb la ferma determinació de deixar a una família  al carrer i seguir acumulant pisos buits a l’edifici, amb l’única finalitat de poder incrementar el preu del lloguer a futurs inquilins. Cal tenir en compte que el contracte actual es va signar el 2011, per 350 € mensuals, una xifra molt per sota dels preus especulatius actuals a Barcelona, on s’han incrementat, només en els últims 3 anys, en un 26%. Vivim una nova bombolla immobiliària, ara de lloguer, que està expulsant les famílies de les seves llars i negant la possibilitat de crear projectes de vida estables i a llarg termini. Tota una mostra de la necessitat d’implementar mecanismes de regularització en el preu dels lloguers.
 
Finalment, la solució proposada per Serveis Socials davant aquesta situació, ha estat la d’abandonar l’habitatge per anar-se’n a una pensió fins al 13 de novembre, data en què haurien de canviar de pensió veient-se obligades a anar d’habitació en habitació per temps indefinit, assumint la família la meitat de les despeses d’un cost encara per determinar. Una opció totalment indigna, i més després dels mesos que han passat des que se li va prometre un reallotjament digne i estable. Més tenint en compte la implicació d’un menor i que Aicha pateix de malalties acreditades en Serveis Socials.
 
Som conscients de l’actitud agressiva per part de la propietat, que no només s’ha negat a qualsevol tipus de negociació, sinó que també ha exigit a la família que retiri una demanda que van posar a Grabal S.A, després d’incomplir la seva promesa de renovar-los el contracte de lloguer a canvi que fessin unes reformes a la mateixa casa. Unes reformes que Rachid va assumir i una renovació de contracte que mai va arribar. Però també som conscients del temps transcorregut, més que suficient, com perquè l’Ajuntament no hagi trobat més solució que una pensió.
 
Des de PAH Barcelona, si bé valorem alguns gestos de l’Administració, com proveir-los d’un guardamobles per a totes les propietats de la família, no podem tolerar el pas per una pensió. Des del principi del cas, hem exigit que arribat el moment on la família afectada es quedés sense habitatge, la solució demanava facilitar-los una plaça al CATAF de Navàs, un bloc de pisos on es reallotja temporalment a les famílies fins a reallotjar-les definitivament. Arribat aquest dia, no volem ni alberg ni pensió. Exigim una plaça al CATAF, i que s’asseguri de cara al futur un reallotjament en un pis de parc públic. Més encara, al juliol d’aquest any vam presentar un Informe d’Anàlisi de Polítiques Públiques  on exigíem a l’Ajuntament de Barcelona que creés un CATAF per barri, podent donar resposta així a l’emergència habitacional que patim i perquè la situació que travessa Rachid i la seva família no es repeteixi.

No podem deixar de visibilitzar i denunciar públicament la criminal labor dels jutjats, en el cas d’avui el Jutjat de 1a Instància núm. 29 de Barcelona, que segueixen permetent l’existència de desnonaments oberts: no solament vulneren tota mena de drets bàsics a les famílies, sinó que les submergeixen en un brutal estat d’indefensió i vulnerabilitat. Si no fos poc el fet de veure’t sense llar, se suma el no saber què moment, ni dia ni hora, poden desnonar-te.
Sí Que Es Pot!
#SolucióPerARachid

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Desnonament executat en Esplugues del Llobregat, la Sirley i els seus 3 fills menors al carrer

Mesa d’emergència, una eina que no soluciona res

Avui, dijous 27 de juliol, la Sirley i els seus 3 fills han sigut desnonats a Esplugues de Llobregat.

La Sirley i els seus 3 fills menors d’edat (11, 7 i 2 anys) tenen adjudicat un pis de la Mesa d’emergència de la Generalitat des del 13 de juny.

La Sirley, per causes sobrevingudes, no va poder continuar pagant el seu lloguer. Des del primer moment es va dirigir als Serveis Socials i Habitatge. En l’actualitat cobra una prestació de 426 € i el lloguer és de 525 €.

Avui l’han desnonat i no ha tingut el suport de l’Ajuntament d’Esplugues. Gràcies a la PAH s’ha aconseguit uns dies una habitació en un hotel però no l’han activat cap servei per guardar les seves pertinences i les dels seus 3 fills. Tampoc l’han activat cap servei per fer tres àpats pels 3 menors, tan sols han ofert un menjar al dia en un menjador social  i s’han desentès del problema.

Des de la PAH de Barcelona denunciem el comportament de l’Ajuntament d’Esplugues i de la Generalitat de Catalunya. Recordem que la Llei 24/2015, que fa 2 anys del seu triomf, diu que les administracions tenen l’obligació de garantir un habitatge digne a les famílies que siguin desnonades. Tant a la Sirley com a la seva família li estan negant aquest dret.

Des de la PAH no deixarem d’exigir i lluitar pel dret a un habitatge digne i no deixarem a les persones en la més absoluta indefensió, com estan fent l’Ajuntament i la Generalitat, vulnerant no tan sols el dret a l’habitatge sinó vulnerant els drets dels menors.

Exigim a la Generalitat de Catalunya que no miri cap a una altra banda, és la seva responsabilitat. Des de l’Ajuntament diuen que no poden reallotjar-la perquè la Generalitat no els hi ha donat cap habitatge al seu municipi. Exigim un reallotjament immediat.

#SoluciónParaSirley

PerPAH_Bcn

Desnonament executat avui a Barcelona #SoluciónParaAntonio

Avui 28 de juny a Barcelona, han dessallotjat l’Antonio i l’han deixat al carrer sense cap alternativa habitacional digne

A les 8.30 h la PAH Barcelona convocava al 3r #stopdesahucios al carrer Moianès 12. Una cinquantena de persones s’han reunit per donar suport i aturar el desnonament. Encara amb la solidaritat de les persones el desnonament s’ha dut a terme.

Antonio, com moltes persones que han perdut la feina o que els seus ingressos han disminuït, s’ha trobat que no podia continuar pagant el seu lloguer. Amb uns ingressos de 500 euros mensuals i un lloguer de 480 euros, els comptes no surten. Des del primer moment que Antonio va venir a la PAH a assessorar-se s’ha dirigit a l’Administració: Serveis Socials, habitatge, paperassa burocràtica per poder acollir-se a algun tipus d’ajuda per accedir a un lloguer social. En el seu cas, encara estar empadronat al seu habitatge, no ha pogut optar a la Mesa d’emergència perquè la seva casa no està registrada com habitatge, sinó com a un altre ús: oficina, i per tant, no té dret a accedir-hi. Això implica que no té cap alternativa per part de l’Administració a accedir a un habitatge de lloguer social, tal com marca la legislació vigent, que l’Administració, tant local com autonòmica, ha de garantir un reallotjament a les famílies en exclusió residencial, deixant-lo junt amb el seu fill de 7 anys al carrer, sense cap alternativa habitacional, és a dir, a l’exclusió social.

Des de la PAH de Barcelona volem denunciar, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, per la deixadesa de funcions: Habitatge no s’ha personat en el desallotjament; no li han garantit un reallotjament digne (tan sols 2 dies de pensió); la falta de polítiques valentes per posar fi a l’emergència habitacional que estem vivint cada dia en les nostres ciutats. No podem mirar cap a un altre costat i donar-li les culpes a un altre, està en les nostres mans ampliar el parc de lloguer social, sancionar als grans tenidors de pisos buits i garantir un reallotjament digne a totes les famílies que s’han vist abocades a una situació que mai s’haguessin imaginat viure en les seves pròpies carns. No podem permetre que la ciutadania continuem rebent i pagant, com Antonio, les conseqüències d’unes polítiques d’habitatge que protegeixen a lobbies financers en comptes de les més vulnerables.

Davant l’immobilisme i la inacció de les administracions, les quals recordem estan per vetllar per la ciutadania i garantir el dret a un habitatge digne, la PAH Barcelona continuarem desobeint lleis injustes i vetllant pels DDHH.

No permetrem que se segueixi vulnerant sistemàticament el dret a l’habitatge. No ens podem permetre que avui dia hi hagi gent sense casa i cases sense gent.

És per això que us convoquem als següents desnonaments i que estigueu atentes i ens doneu suport en les següents accions que tenim previstes.

L’habitatge és un dret i aconseguirem que sigui per a totes!

[CAST]

Desahucio ejecutado hoy en Barcelona #SoluciónParaAntonio

Hoy 28 de junio, en Barcelona han desalojado a Antonio y le han dejado en la calle, sin ninguna alternativa habitacional digna.

A las 8:30 h, la PAH Barcelona convocaba al 3º #stopdesahucios, en la calle Moianès 12. Unas cincuenta personas se han reunido para apoyar y parar el desahucio. Aun con la solidaridad de la gente, el desahucio se ha llevado a cabo.

Antonio, como muchas personas que han perdido su trabajo o que sus ingresos han disminuido, se ha encontrado con que no podía continuar pagando su alquiler. Con unos ingresos de 500 euros mensuales y un alquiler de 480 euros, las cuentas no salen. Desde el primer momento en que Antonio se acercó a la PAH a asesorarse, se ha dirigido a la Administración: Servicios Sociales, oficina de vivienda, papeleo burocrático para acogerse a algún tipo de ayuda para acceder a un alquiler social. En su caso, aun estando  empadronado en su vivienda, no ha podido optar a la Mesa de emergencia porque su casa no está registrada como vivienda, sino como otro uso: oficina, y por tanto, no tiene derecho a acceder. Esto implica que no tiene ninguna alternativa por parte de la Administració para acceder a una vivienda de alquiler social, tal como marca la legislación vigente, que la Administración, tanto local como autonómica, debe garantizar un realojo a las familias en exclusión residencial, dejándolo junto con su hijo de 7 años en la calle sin ninguna alternativa habitacional, es decir, en exclusión social.

Desde la PAH de Barcelona queremos denunciar, tanto al Ayuntamiento de Barcelona como a la Generalitat, por la dejadez de funciones: Habitatge no se ha personado en el desalojo; no le han garantizado un realojo digno (tan solo 2 días de pensión); la falta de políticas valientes para poner fin a la emergencia habitacional que estamos viviendo cada día en nuestras ciudades. No podemos mirar hacia otro lado y echarle las culpas a otro, está en nuestras manos ampliar el parque de alquiler social, sancionar a los grandes tenedores de pisos vacíos y garantizar un realojo digno a todas las familias que se han visto abocadas a una situación que nunca se hubieran imaginado vivir en sus propias carnes. No podemos permitir que la ciudadanía continuemos recibiendo y pagando, como Antonio, las consecuencias de unas políticas de vivienda que protegen a lobbies financieros  y dejan en la cuneta a las más vulnerables.

Ante el inmovilismo e inacción de las administraciones, las cuales, recordemos, están para velar por la ciudadanía y garantizar el derecho a una vivienda digna, la PAH Barcelona continuaremos desobedeciendo leyes injustas y velando por los DDHH.

No permitiremos que se siga vulnerando sistemáticamente el derecho a la vivienda. No nos podemos permitir que hoy en día haya gente sin casa y casas sin gente.

Es por eso que convocamos a los siguientes desahucios y a que estéis atentas y nos apoyéis en las siguientes acciones que tenemos previstas

¡La vivienda es un derecho y conseguiremos que sea para todas!

PerPAH_Bcn

5 anys després s’ha fet justícia amb la família de #DesnonamentClot

Un cop més la pressió social ha aconseguit defensar els DDHH davant de lleis i sentències injustes

Avui celebrem l’absolució de la família, desnonada violentament de casa seva el 25 de juliol de 2011, acusada de presumptes delictes de resistència a l’autoritat per defensar casa seva. L’alarma social i el reso mediàtic va saltar el passat novembre, quan els serveis jurídics de la Generalitat demanaven dos anys i dos anys i mig de presó per a la parella, pares de dos menors. Des de la PAH vam donar suport i fer seguiment de tot el procés per defensar allò que sabem, el dret a l’habitatge de les famílies vulnerables.

El judici contra l’Eliseo i la Veronica es va celebrar els dies 14 i 15 de desembre del 2016, quedant vist per a sentència fins avui que s’ha fet pública la resolució, demostrant que defensar casa teva no és delicte.

Malauradament el final per a dos dels 60 veïns que van estar presents durant el desnonament acabat amb una greu actuació policial, no ha acabat tan bé. Una de les persones ha estat condemnada per un delicte d’atemptat i una falta de lesions -acusada de donar-li una puntada de peu i torçar-li el braç a un agent-, a la pena de tres mesos de presó i quinze dies de multa a quota diària de sis euros. L’altre veí, tot i que en el vídeo aportat per la defensa i que va difondre la Directa, es veu com, fora del cordó policial, un agent li colpeja el cap –va suposar-li atenció mèdica i vuit punts de sutura–, ha estat condemnat per un delicte d’atemptat, a tres mesos de presó. Lamentem aquesta criminalització de la solidaritat i la defensa de drets socials bàsics, com és el dret a l’habitatge.