[Comunicado] L’Ajuntament de l’Hospitalet, del PSOE, torna a deixar una família vulnerable al carrer

PerPAH_Bcn

Tornem el 2 de setembre!

La PAH de Barcelona acabem l’última assemblea de benvinguda del juliol més unides que mai

Ha estat un curs intens. Aquest 2019 hem celebrat 10 anys de la PAH, 10 anys d’autoorganització, apoderament ciutadà i lluita pel dret a l’habitatge. I coincidint amb la 25a assemblea estatal ens hem ajuntat més de 400 persones de tot el territori a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i organització del moviment.

Hem aconseguit recuperar la Llei 24/2015 i hem exigit a l’Administració, als bancs i als jutjats el seu compliment. Tenim una llei que hem impulsat des de la ciutadania, i que hem aconseguit recuperar. Ja no hi ha excuses per a no aplicar-la correctament i amb contundència.

Hem fet accions contra Blackstone, la Sareb, Bankia, CaixaBank i molts altres banksters que pretenen fer-nos fora de les nostres cases. Hem ocupat les seves oficines i hem fet accions al carrer. Nosaltres som fortes i estem organitzades. I no permetrem que es continuïn vulnerant els nostres drets.

Hem organitzat i participat en manifestacions multitudinàries, com la #PunxemLaBombolla, contra la pujada abusiva dels preus dels lloguers, o la #BarcelonaNoEstaEnVenda, contra la precarització de la ciutat. Fins i tot hem organitzat amb el Sindicat de Llogaters la primera festa pel dret a l’habitatge, una jornada de lluita i visibilització, on tots els grups van actuar desinteressadament. Gràcies a totes!

Durant les eleccions municipals hem assegut en la nostra assemblea representants polítics dels diferents partits perquè escoltessin la realitat que estem vivint la ciutadania. Fins i tot els exigim 8 demandes molt clares per a acabar amb l’emergència habitacional que vivim a la ciutat de Barcelona. I ja els vam advertir, estarem vigilants perquè es garanteixin els nostres drets en tots els nivells.

Hem parat desnonaments i hem continuat denunciant els desnonaments oberts, pràctiques totalment inhumanes per a les famílies, que genera sofriment i angoixa. Exigim que la justícia es posi del costat de la ciutadania i no del costat dels grans poders financers. No pararem fins a aconseguir acabar amb aquestes pràctiques il·legals.

I hem aconseguit asseure en una mateixa taula a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern, formant així un Gabinet de Crisi, per a acabar amb els reallotjaments indignes en què són allotjades les famílies que han patit un desnonament. Allotjaments que no tenen en compte la realitat de les famílies, sense cuina, espais petits, fins i tot alguns d’ells amb una falta de salubritat evident. A mitjans de setembre tindrà lloc la següent reunió. Esperem que vinguin amb els deures fets i col·laborin entre elles per a trobar solucions efectives a aquesta situació d’emergència. Les famílies no poden esperar més.

La PAH de Barcelona tornarem al setembre plenes de energia, amb tota la força i la contundència que ens caracteritza i que hem anat demostrant aquests 10 anys del moviment. Perquè sabem que són els nostres drets i no permetrem que es vulnerin, perquè sabem que Sí Se Puede.

La pròxima assemblea de benvinguda serà el dilluns 2 de setembre al nostre local del carrer Leiva 44, Barcelona, <M> Hostafrancs L1. Us hi esperem!

PerPAH_Bcn

Blackstone expulsa les veïnes i precaritza la ciutat

La PAH Barcelona, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i las Kelly’s denunciem públicament com les pràctiques del fons voltor Blackstone expulsen les veïnes de les seves llars i precaritzen les nostres feines i ciutats

El passat 14 de juny les PAHs catalanes vam anar a la seu de Blackstone per recordar-los que les seves pràctiques abusives maten. Vam ocupar les seves oficines per exigir solucions dignes i unes demandes ben clares:

• Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
• Lloguers socials segons la Llei 24/2015 pels casos d’impagament d’hipoteca i lloguer amb els barems i a 7 anys, com marca l’actual LAU.
• Renovació dels lloguers socials: actualment hi ha, tan sols a Barcelona, 500 famílies que finalitzen el seu lloguer social i no volen renovar-les.
• Quites de deute.
• Lloguer social en els casos d’ocupacions de famílies vulnerables.
• Cites per escrit per a cada un dels casos que es van presentar.

Es va aconseguir forçar reunions específiques per nodes per buscar solucions a les famílies. En el cas de Barcelona vam reunir-nos amb el fons voltor el passat 4 de juliol, amb el compromís que el 23 de juliol totes les famílies tindrien una oferta pel seu cas. A dia d’avui la majoria de famílies estan a l’espera d’aquesta solució. Passa el mateix amb altres companyes.

Des que Blackstone va aterrar al territori espanyol, hem vist com absorbia les hipoteques de Caixa Catalunya i altres bancs rescatats per desnonar a les famílies i quedar-se l’habitatge per fer negoci. Ara continuen colonitzant les ciutats amb la compra d’altres immobles com hotels o edificis.

Per altra banda, des de l’ABTS volem cridar l’atenció sobre els moviments que Blackstone i altres fons voltor estan fent dins el sector hoteler. És sabut que el sector de la construcció i el turístic són vasos comunicants, i que el procés de financiarització s’està estenent a tots els sectors econòmics. Així, nombroses companyies estan separant la gestió dels seus hotels, que sovint conserven, de la seva propietat, que venen a fons d’inversió, propis o externs. Aconsegueixen així treure encara més rendiment a la seva activitat, i globalment el negoci també és més rendible pels avantatges fiscals amb què compten els fons.

Alhora, la inversió que Blackstone està fent en hotels (actualment, el primer grup en propietats hoteleres) ve a reforçar el procés de turistització que patim a Barcelona i tants altres llocs de la nostra geografia. Els fluxos i l’activitat turística continuen creixent cada any a la ciutat, i així segueixen, agreujant-se els impactes en termes d’expulsió de veïnes, pèrdua de comerç d’ús quotidià, saturació de carrers, places i transport públic, contaminació ambiental…, i especialització en sectors laborals especialment precaritzats.

Des de les Kelly’s ens sumem a aquesta lluita contra la precarietat laboral que els hotels imposen, quan externalitzen el servei de neteja de les cambreres de pis, amb salaris de misèria i jornades maratonianes. Les nostres malalties, que no són reconegudes com a laborals, són producte d’això.

Des de la PAH de Barcelona, l’ABTS i les Kelly’s volem posar l’alerta i denunciar que Blackstone s’ha convertit en el més gran propietari  immobiliari i hoteler, i que no deixarem que continuï desnonant, precaritzant i colonitzant la ciutat.

PerPAH_Bcn

El Gabinet de Crisi no compleix amb les expectatives de les 600 famílies

La reunió amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb l’absència de la Delegació del Govern de l’Estat, finalitza sense propostes en un curt termini per acabar amb el patiment de les 600 famílies reallotjades indignament.

Arran de la reunió mantinguda la setmana passada entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern de l’Estat a Barcelona, la PAH de Barcelona vam aconseguir crear un Gabinet de Crisi per tal de donar resposta a les 600 famílies que es troben avui dia reallotjades indignament en pensions o albergs.

A la trobada han participat representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Avui mateix la Delegació del Govern de l’Estat ens ha informat que no participaria en la reunió. Ens sorprèn la seva postura donat el compromís que havien adquirit amb les 600 famílies i davant de tota la ciutadania en la darrera trobada. Esperem que reconsiderin la seva postura i que es reincorporin el més aviat possible al Gabinet de Crisi, tal com s’havien compromès públicament.

Des de la PAH de Barcelona fa temps que denunciem les pensions o albergs indignes on són reallotjades les famílies que han patit un desnonament. Moltes d’elles sense tenir en compte les seves necessitats, o en allotjaments que no compleixen uns mínims d’higiene. Espais petits on una cadira de rodes gairebé no es pot moure, moltes d’elles sense un lloc on poder fer els deures els més petits o inclús sense una cuina o nevera per poder garantir una alimentació adient. 

Amb el compromís acordat la setmana passada per part de les administracions de col·laborar conjuntament en el reallotjament digne de les famílies, avui s’ha dut a terme la segona trobada en què cadascuna d’elles es va comprometre a explorar mesures concretes per tal de fer efectiu un pla executiu a principis de setembre. 

Les dues administracions presents a la reunió, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, s’han compromès a portar un pla executiu la segona setmana de setembre especificant mesures, pressupost i calendari d’implementació. Com requereix la situació d’emergència i exigíem des de la PAH de Barcelona, no han pogut concretar cap mesura innovadora més enllà de mesures que ja estan intentant implementar i que s’han demostrat insuficients, ja no només per donar solucions a les actuals 600 famílies sinó per frenar l’augment d’aquesta realitat.

Recordem que el Gabinet de Crisi no només està format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya sinó també pel Govern de l’Estat, que no ha estat present en aquesta trobada. És necessari que aportin el que es van comprometre a la primera reunió, entre d’altres, la cessió dels habitatges de la Sareb i Bankia, el cens dels habitatges, edificis i solars de la seva titularitat i la destinació de la part del pressupost del “Plan de Vivienda”. El Govern de l’Estat ha d’assumir responsabilitats i aportar solucions concretes.

Les propostes, tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya, són totalment insuficients per acabar amb el greu problema dels reallotjaments indignes. Les administracions responsables no estan a l’alçada i no actuen a la velocitat que l’emergència requereix.

Un cop més som els moviments socials els que forcem a l’Administració a treballar per la ciutadania. L’emergència habitacional crònica que patim a Barcelona, Catalunya i arreu de l’Estat és un greu problema que les diferents administracions competents han d’afrontar. Des de la PAH de Barcelona estarem vigilants per tal que aquest pla executiu doni resposta a les famílies indignament reallotjades. Tenim clar que és qüestió de voluntat política, fa 10 anys que demostrem que “sí que es pot” i no defallirem fins aconseguir garantir el dret a l’habitatge arreu del territori.

PerPAH_Bcn

La PAH forcem la creació d’un Gabinet de Crisi pel reallotjament de famílies desnonades

Gràcies a la PAH Barcelona la reunió amb representants del Govern espanyol, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona acaba amb la cooperació de les tres administracions per donar resposta a les 600 famílies reallotjades en pensions

El Gabinet de Crisi tindrà una segona trobada el dilluns vinent amb el compromís de seguir treballant per tal de fer un pla d’acció efectiu de reallotjament a principis de setembre

El passat dijous 18 de juliol vàrem ocupar la seu de l’Ajuntament de Barcelona per demanar una reunió d’urgència provocada per la insostenible situació de 600 persones en Mesa d’emergència. La pressió de la PAH i la ciutadania va aconseguir que per primer cop, ens reuníssim aquest matí representants de les tres institucions amb competències en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona, amb representants de l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern d’Espanya.

A la reunió han assistit Lucía Martín, regidora d’Habitatge, Carlos Macías, assessor d’Habitatge, Ricard Fernández, gerent de Drets Socials i Gerard Capó, Director Tècnic de Programes d’Actuació per a l’ús digne de l’habitatge, per part de l’Ajuntament de Barcelona; Judith Gifreu, directora i Jaume Fornt, director Adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Agustí Serra, secretari d’hàbitat Urbà i territori, Francesc Iglésies, secretari d’Afers Socials i família; Carlos Prieto, subdelegat del Govern espanyol a Barcelona i Estanislau Vidal-Folch, director de l’Àrea de Foment.

Ens trobàvem, doncs, davant d’una oportunitat única quant a gestió de la situació, i és per això que d’aquesta reunió, esperàvem en primer lloc una col·laboració entre les tres institucions per a resoldre urgentment aquest problema, i en segon lloc un pla de treball imminent i efectiu.

Hem fet possible l’impossible, hem aconseguit que les tres administracions reconeguin que l’emergència habitacional és responsabilitat de les tres administracions i que només amb una col·laboració entre elles es podrà donar una resposta efectiva.

Després d’hores de negociacions i diferents intercanvis entre les tres administracions implicades hem aconseguit la creació d’un Gabinet de Crisi amb un calendari de treball conjunt per a fer eficient un reallotjament digne per a les 600 famílies.

A principis de la setmana vinent tindrà lloc la primera reunió de treball on hem exigit que les administracions competents explorin les mesures concretes que aportaran per tal de fer efectiu un pla executiu. Pla que ha d’estar redactat i iniciat a principis de setembre.

Des de PAH Barcelona estarem vigilants per tal que tots els compromisos adquirits en la reunió d’avui siguin efectius les següents setmanes.

Un cop més la ciutadania organitzada hem aconseguit fer possible l’impossible, forçar a les tres administracions a què col·laborin per garantir el dret a habitatge i posar per davant a les famílies en compte de lluites institucionals. Esperem que estiguin a l’altura de la situació d’emergència habitacional crònica que patim a Barcelona, Catalunya i la resta de l’Estat perquè hi ha vides en joc.

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupem l’Ajuntament de Barcelona per a exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la Llei 24/2015

Exigim la posada a zero de la llista d’espera de la Mesa d’emergència i la creació d’un comitè de crisi per gestionar l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona

Avui dijous 18 de juliol la PAH de Barcelona hem ocupat l’Ajuntament de Barcelona per exigir reallotjaments dignes per a les famílies que han estat desnonades i que ara mateix es troben en pensions indignes, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats. Moltes de les famílies reallotjades en pensions o albergs no disposen de cuina o nevera ni d’espai per poder estudiar els infants, com són els casos de la Maketxu, la Teresa, la Pampa, la Chaymae, la Vega, la Mònica, la Karín o l’Anastasia, que han estat desnonades i es troben en aquesta situació, temporal, amb la inseguretat que això genera, per a elles i les seves famílies.

A Barcelona hi ha ara mateix 600 persones procedents, la gran majoria, de desnonaments. Al drama, angoixa i indefensió que genera un acte de tal agressivitat com és un desnonament, se li afegeix una vulneració flagrant, per part de totes les administracions, dels drets humans, acords internacionals i la mateixa Llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades. 

Actualment s’ofereixen reallotjaments precaris i temporals (pensions, albergs, residència d’estudiants, hostals…) que molts no compleixen amb les mínimes condicions de salubritat i no s’ajusten a les necessitats de les famílies. A sobre no es garanteix una permanència al mateix lloc, ja que les famílies poden arribar a ser canviades de pensió vàries vegades en un mateix mes. 

Solucions temporals que estaven pensades per uns dies o poques setmanes es converteixen en espais on has de viure durant mesos o fins i tot anys. I tot això ha estat denunciat en innumerables ocasions amb accions públiques i reunions privades des de fa molts mesos i la resposta sempre ha estat la mateixa: “no hi ha pisos” “no tenim cap altra solució”.

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya són els responsables directes d’aquestes violacions dels drets humans. Les persones desnonades són les que pateixen les conseqüències de la incompetència d’unes administracions incapaces, no tan sols de preveure la situació, sinó de trobar cap mesura per acabar amb l’emergència. És per això que no desocuparem l’Ajuntament de Barcelona sense la creació i primera reunió, d’un Comitè d’Emergència on estiguin les tres administracions i on es compti amb col·lectius d’habitatge de la ciutat.

Actualment aquests reallotjaments, fins aconseguir un pis de la Mesa d’emergència, són gestionats per l’empresa Snow Travel, una empresa del sector turístic, que sense cap tipus de coneixement de les famílies, les reallotja sense tenir en compte les seves necessitats. Està clar que aquest conveni no funciona i s’ha de revisar per fer front a la realitat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que canviï el conveni signat amb l’empresa per tal de fer efectiu un reallotjament digne. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

El llarg temps d’espera de gairebé dos anys per accedir a un pis de la Mesa d’emergència és inadmissible, i fa que les famílies que han estat desnonades estiguin de pensió en pensió fins que aquest pis no és adjudicat. 

Aquesta situació d’incertesa i inseguretat genera greus impactes en la salut a les famílies i més encara en les dones, com hem evidenciat en els darrers informes publicats. Actualment hi ha 1.500 famílies arreu de Catalunya patint aquesta situació i esperant un pis de la Mesa d’emergència, 550 d’elles a la ciutat de Barcelona. Exigim col·laboració i corresponsabilitat entre Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern espanyol per aconseguir mesures d’urgència i innovadores per posar aquesta llista d’espera a zero. Les famílies no poden esperar més i no són responsables de les nul·les polítiques d’habitatge fetes durant aquests anys en les diferents institucions com el Govern de l’Estat o la Generalitat.

L’Administració és la responsable d’oferir un reallotjament digne a les famílies. La Llei 24/20115, a l’article 5.6, mai suspès, diu: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les Meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Actualment, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan incomplint sistemàticament la Llei deixant de banda a les famílies que han patit un desnonament.

En qualsevol país del nostre entorn totes les famílies que estan en aquests moments a pensions o resistint els desnonaments en les seves llars estarien en un pis públic. És inadmissible que ens diguem una societat avançada i tractem a les famílies vulnerables d’aquesta manera. La falta d’un parc públic de lloguer social a les nostres ciutats deriva a una crisi habitacional que s’ha vist agreujada i cronificada en els darrers 10 anys, i que el futur no és gens esperançador. Per augmentar l’escaig d’1,6% del parc a la ciutat de Barcelona i equiparar-nos a Europa que ronda el 15%, la resposta ha de venir de diferents agents. La societat civil organitzada ja està posant tot el seu esforç per erradicar la situació, però cal que les administracions, TOTES, s’impliquin, igual que el sector immobiliari. Cal responsabilitat i un canvi de paradigma, tant en mesures d’urgència com en les estructurals. Una dada: Barcelona ha perdut un 39% del seu parc, si en comptes d’haver fet habitatge públic de venda l’hagués fet de lloguer e indefinit. Les administracions han d’aprendre del passat, ser àgils i poder canviar allò que no ha funcionat. És per això, que avui, volem tenir davant a les 3 administracions per fer allò que sembla impossible i que la PAH vol fer possible: tenir un pacte per donar sortida als centenars de famílies que es troben en inseguretat residencial vulnerant-les el seu dret a tenir un habitatge digne. 

Durant el període electoral de les passades eleccions municipals ens vam reunir amb tots els partits polítics per traslladar unes demandes concises de cara a aquest nou mandat, i que gairebé tots ells van valorar positivament de treballar-hi en les necessitats. Ara és el moment, però, de què el nou Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, estigui al costat de la ciutadania, promovent mesures valentes per fer front a aquesta situació.

Així mateix, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015, a principis d’any vam exigir al President Quim Torra i al Govern de la Generalitat mesures valentes per acabar amb l’emergència habitacional. Les nostres demandes són clares i concises, només cal voluntat política per fer-hi front. Quatre mesos després, i amb pocs dels compromisos assumits, la setmana passada vam tornar-nos a trobar per evidenciar que cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari. El Govern de la Generalitat no pot girar l’esquena a les famílies. 

Per la seva part, el Govern espanyol, abans de les eleccions, va comprometre’s a fer els “divendres socials”. Exigim que  tornin aquests divendres però amb la diferència d’escoltar a la ciutadania i no fer mesures maquillatge. Les més de 644.718 famílies desnonades des de 2008 en tot l’Estat no poden esperar més. Tenim un govern en funcions i ha d’actuar per donar resposta a la ciutadania, ara mateix estan fent desistiment de les seves funcions. Exigim portar les demandes de la PAH al Congrés i donar resposta immediata a l’emergència dels desnonaments i a la corresponsabilitat del sector financer.

A Barcelona, a Catalunya i a la resta del territori espanyol estem en una crònica situació d’emergència habitacional. De 2008 a 2018 s’han desnonat 644.718 famílies al territori espanyol. En 2019 Catalunya continua liderant el rànquing de la vergonya en desnonaments, i a Barcelona continuen els 11 desnonaments diaris. Les dades parlen per si soles, és necessari que les administracions entomin el problema amb urgència i implicació. Girant l’esquena a la ciutadania no faran que desaparegui la greu situació que pateixen les famílies. 

La PAH un cop més, com anem fent des de fa 10 anys, ens avancem a les institucions i proposem solucions efectives. Ara, però, és necessari garantir els reallotjaments dignes a les famílies, l’habitatge és un dret i seguirem lluitant per fer complir la llei. Un cop més demostrarem que #SiSePuede.

PerPAH_Bcn

Insuficiència en el pla de dret a l’habitatge del nou Ajuntament de Barcelona

L’acord entre BeC i PSC òbvia temes claus

El 10 de juliol de 2019 el nou govern municipal de Barcelona ha publicat el document titulat “Acord d’esquerres per al govern de Barcelona“, signat per Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya.

En aquest document s’especifica que en els propers 4 anys treballaran amb diàleg permanent amb totes les forces polítiques per generar consensos en polítiques de ciutat, així com un diàleg amb entitats i amb la societat civil. Entre les mesures acordades, destaquem el punt 4, on es comprometen a desenvolupar el dret a l’habitatge i la transformació urbana als barris:

• Analitzar l’ampliació del 30% d’habitatge social, construir o adquirir 1.500 habitatges públics anuals amb un mínim de 4.000 de nova construcció.
• Reforçar l’Operador d’Habitatge i el Consorci Metropolità d’Habitatge.
• Crear un centre contra l’assetjament immobiliari.
• Reduir els desnonaments.
• Treballar amb el govern central perquè es puguin declarar zones urbanes de mercat tensionat i regular les pujades abusives de lloguers.
• Impulsar mesures en diferents barris.
• Rehabilitació d’entre 75.000 i 80.000 llars, amb èmfasi en la pobresa energètica.
• Pla de Barris: impulsar-ho de manera eficient en 10 àrees, incloent-hi mecanismes de governança.

Valorem positivament aquestes propostes però ens agradaria saber com es van a dur a terme, amb quin pressupost i quan tindrem disponibles els habitatges per fer front a les més de 550 famílies en la Mesa d’emergència, a les més de 36.000 persones que han sol·licitat un habitatge social, per exemple.  Recordem que des de la PAH i en campanya electoral es van demanar punts que es tracten de manera concisa o no s’esmenten, com la revisió del protocol d’accés a la Mesa d’emergència i la reducció a zero de la llista d’espera de la mateixa, el reallotjament digne després d’un desnonament, ampliar la borsa de lloguers, facilitar la negociació en casos d’ocupació per obtenir reallotjaments socials, unificar les visites a Serveis socials i Habitatge i el seguiment individualitzat dels blocs amb assetjament immobiliari.

Cal recordar el compromís dels representants de BeC durant la campanya electoral, de “deixar a zero la llista d’espera de la Mesa d’emergència, garantir la Llei 24/2015 i que la borsa de lloguer s’obri tot l’any”, així com els compromisos del PSC dient que pretenien “evitar els reallotjaments en pensions, aconseguir 5.000 pisos de lloguer d’entitats financeres, aconseguir 25.000 habitatges socials i el compliment de la Llei 24/2015”.

La situació d’emergència habitacional fa necessàries i urgents mesures valentes, que abastin la totalitat de la població perquè tinguin garantit el dret a l’habitatge, i no repetir anys com el passat 2018, on es van practicar, només a Barcelona i segons les dades del Consell General del Poder Judicial, 2.381 desnonaments. Aquesta xifra no reflecteix la realitat de la ciutat, on centenars de famílies abandonen la seva llar de forma invisible per no poder pagar el lloguer a causa de les pujades abusives, i a les altres centenars de famílies que són desnonades de les seves llars per ocupació i que les dades no reflecteixen.

Necessitem mesures valentes i innovadores per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat. Des de la PAH seguirem proposant mesures i desobeint les lleis injustes perquè a cap família se li vulneri el dret a tenir un habitatge digne i adequat.

Perquè sí que es pot i ho demostrem cada dia!

PerPAH_Bcn

Exigim al President Torra el compliment dels compromisos assolits en matèria d’habitatge i pobresa energètica ara que la Llei 24/2015 és completament vigent

Després de quatre mesos des de la primera reunió amb el President, valorem el treball conjunt però els avenços són pocs: cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari.

Barcelona, 11 de juliol de 2019

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, hem mantingut una reunió de seguiment de l’aplicació de la norma amb el President Quim Torra, en la qual s’ha posat sobre la taula que no s’han aconseguit els compromisos acordats al respecte.

A la trobada, han participat també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la Consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani,  la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, el Secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons.

El passat mes de febrer, i després de gairebé 3 anys, vam aconseguir recuperar íntegrament la Llei 24/2015 que el PP i la banca van intentar tombar portant-la al Tribunal Constitucional, recuperant articles imprescindibles. Un mes després, vam presentar mesures efectives per tal d’acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya  i vam exigir al President de la Generalitat la necessitat d’un govern valent per fer-hi front. 

Durant quatre mesos, hem mantingut vuit reunions amb els diferents departaments que aborden tant l’emergència habitacional com la pobresa energètica. La valoració i balanç de les reunions es pot consultar aquí.

Com a aspecte positiu, cal mencionar el treball conjunt que abans no existia i el reconeixement de les entitats socials com a interlocutores principals. També s’han fet alguns avenços en quatre de les tretze demandes que vam plantejar.

No obstant, queden avenços claus pendents d’activar i cal donar-los una prioritat real de cara al setembre. No estarem eternament assegudes en una taula, ara cal passar a l’acció i veure resultats reals.

Les demandes principals que hem exigit que s’activin el setembre i la resposta del Govern són les següents:

1. Aplicació immediata d’un pla de xoc per posar la Mesa d’emergència a zero abans que acabi l’any 2019. El Govern ho vincula al nou decret llei d’habitatge, reconeixent que és necessari però posposant-ho.
2. Activar una campanya comunicativa dirigida a la població perquè conegui els seus drets i per a l’aplicació plena de la llei al mes de setembre de 2019. El President ha acceptat activar-la al setembre amb urgència.
3. Actualitzar al mes de setembre el protocol de comunicació de desnonaments del  TSJC i la Conselleria de Justícia, doncs és del 2013, i obvia la Llei 24/2015. El Govern farà una reunió al setembre amb el TSJC a la que reclamem assistir.
4. Concretar al setembre a través d’un reglament o instrument legislatiu propi un preu i procediment de la cessió obligatòria d’habitatges buits per aplicar-la sense transferir als bancs diners públics. El Departament ho vincula al decret i cal assenyalar que no podem renunciar ni un dia més a mobilitzar habitatge buit dels grans propietaris.
5. Incorporar les propostes d’ampliació de la Llei 24/2015 a les iniciatives legislatives del Govern previstes pel curs 2019-2020 i comptar amb el nostre acord en la forma d’incloure-les. També ho vinculen al decret i hem deixat clar que caldrà comptar amb el nostre vist i plau.
6. Signatura de convenis per acabar amb els deutes abans d’acabar l’any 2019. Hem obtingut un compromís de la Consellera d’Empresa de fer-ho realitat en aquest termini.
7. Implementació del protocol de detecció de casos de pobresa energètica dels Bombers de la Generalitat a tots els parcs un cop finalitzada la prova pilot al novembre. El Conseller d’Afers Socials s’hi ha compromès.
8. Reunió amb el Departament d’Empresa per tal que el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum i de gas en habitatges en situació d’ocupació pugui veure la llum al llarg del mes de setembre. S’ha obtingut el compromís d’una reunió per fer-ho desencallar aquest juliol.
9. Fer públiques les dades dels talls de subministraments aturats des de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 abans del mes d’agost. Tot i la manca de resposta fins al moment, avui mateix s’han aportat noves dades que seran complementades de forma urgent.

El Govern no pot renunciar a fer ús del 100% del potencial d’una llei pionera que ens permet acabar amb l’emergència habitacional, més, havent-la salvat del recurs del PP i la banca.