Desde PAH Barcelona valoramos la iniciativa del Ayuntamiento de hacer un censo de pisos en la ciudad

La presión del día a día de la PAH consigue que el Ayuntamiento de Barcelona empiece a elaborar el censo de pisos vacios para obtener vivienda pública y destinarla al alquiler social y asequible para las familias más vulnerables.

Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos desde 2009 protegiendo el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona, no solo con la denuncia de la estafa hipotecaria, la acción directa como es el parar un desahucio, sino también haciendo propuestas de leyes y exigiendo la aplicación de las leyes vigentes.

Entre otras muchas cosas, en 2013 presentamos nuestra moción de pisos vacíos  denunciando la necesidad de un censo de vivienda vacía que sirva para aumentar el parque social de vivienda que subsane el déficit histórico del parque público de viviendas que necesita la ciudad. La falta de políticas públicas en esta dirección nos ha llevado a la foto actual de un parque público de viviendas del 1,26% lejos del 18% de la media europea o del 15% que establece la ley catalana del derecho a la vivienda. A la vez, la ciudad de Barcelona acumula, según el IDESCAT, un 10,8% de vivienda vacía sobre el total de viviendas de la ciudad.

La ley catalana del derecho a la vivienda (18/2007) establece la definición de la función social de la vivienda, tipifica el incumplimiento de ésta y da herramientas tanto para movilizar la vivienda vacía como para obligar al estado de conservación de ésta. Para poder hacer esto es imprescindible un censo de vivienda de la ciudad, donde se detecte la vivienda vacía y la vivienda en mal estado de conservación.

Aunque la medida llegue 9 años tarde, desde la aprobación de la Ley 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) y 3 años después de la aprobación de la moción de pisos vacíos de la PAH, celebramos por fin el inicio de dicho censo.

Si bien es cierto que gobierno de Mariano Rajoy intenta vaciar de competencias a las administraciones locales, es preciso que los ayuntamientos defiendan la autonomía municipal satisfaciendo las necesidades habitacionales de la población y cumplan con la ley 18/2007.

Recordamos al Ayuntamiento de Barcelona que la ley 18/2007 establece la obligatoriedad de cumplir con el principio de solidaridad urbana en 20 años, es decir, en 2027 Barcelona ha de tener un parque público de alquiler del 15% por lo que en los próximos 10 años se ha de ampliar el parque en 120.000 viviendas. Exigimos al Ayuntamiento que a través del censo de viviendas vacías que ahora inicie cumpla con la ley 18/2007 y la moción de la PAH, es decir, la sanción de la vivienda vacía de las entidades financieras con el objetivo de movilizarla. No aceptaremos multas simbólicas, sino que exigimos la sanción a todas las viviendas vacías de las entidades financieras que no sean cedidas al Ayuntamiento.

Fruto del informe realizado entre la PAH-BCN y el Observatorio DESC, creemos que es imprescindible iniciar el censo en los distritos que más desahucios acumulan: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuic (10,1%) y Ciutat Vella (5,6%).

La emergencia habitacional que sufre la ciudad de Barcelona con una media de entre 8 y 10 desahucios al día, junto al ínfimo parque público actual, requiere determinación y agilidad por parte del Ayuntamiento a la hora de realizar el censo de vivienda vacía y de aplicar las sanciones. Con las entidades financieras, los grandes tenedores de vivienda, no vale más zanahoria, toca el palo: la sanción. Sabemos mejor que nadie que hay vidas en juego, lo vemos cada semana en nuestras asambleas, por eso desde la PAH, aunque encontremos acertadas las medidas que se proponen a la hora de convencer a los propietarios para que cedan los pisos vacíos a la bolsa de alquiler social y esperamos sirva para fomentar y garantizar la función social de los pisos vacíos continuamos exigiendo se inicien procedimientos sancionadores a la banca y grandes tenedores por el uso antisocial de esta viviendas, utilizando la ley catalana de vivienda de 2007, uno de los pocos mecanismos vigentes para dar respuesta a la vulneración del derecho a la vivienda. Así mismo estas sanciones deberían ser utilizadas, tanto para cubrir los gastos de las medidas ofrecidas al pequeño propietario, como la rehabilitación de los pisos y que este dinero no vuelva a salir de las arcas públicas, como ya ocurrió con el rescate millonario a la banca, que se usó sin ningún tipo de contraprestación social. Si de algo tiene que servir el censo es para tener un mapa real de los propietarios de esta vivienda en desuso, así como para dar una solución real a las familias que se encuentren en situación de ocupación por no haber encontrado antes ningún tipo de solución administrativa.

Desde la PAH estaremos vigilantes a este proceso para que se aplique a toda la ciudad y que los pasos dados por el Ayuntamiento cumplan con la moción de la PAH. Mientras, organizadas y desde la calle, seguiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer, proteger los derechos fundamentales de la ciudadanía y llegando donde no llega la administración, parando desahucios, logrando alquileres sociales y realojando a las familias sin solución a través de nuestra Obra Social. Llevamos 8 años demostrando diariamente que organizadas y con la presión necesaria, por mucho que nos digan que no ¡SI SE PUEDE!

Queremos una Barcelona donde el derecho a la vivienda esté totalmente garantizado y donde no haya un desahucio más.

desnonaments

COMUNICAT CATALÀ

Des de PAH Barcelona celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de fer un cens de pisos a la ciutat

La pressió del dia a dia de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona comenci a elaborar el cens de pisos buits per obtenir habitatge públic i destinar-lo al lloguer social i assequible per a les famílies més vulnerables.

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca portem des del 2009 protegint el dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona, no solament amb la denúncia de l’estafa hipotecària, l’acció directa com és parar un desnonament, sinó també fent proposades de lleis i exigint l’aplicació de les lleis vigents.

Entre moltes altres coses, en 2013 presentem la nostra moció de pisos buits denunciant la necessitat d’un cens d’habitatge buit que serveixi per augmentar el parc social d’habitatge que esmeni el dèficit històric del parc públic d’habitatges que necessita la ciutat. La falta de polítiques públiques en aquesta adreça ens ha portat a la foto actual d’un parc públic d’habitatges de l’1,26% lluny del 18% de la mitjana europea o del 15% que estableix la llei catalana del dret a l’habitatge. Alhora, la ciutat de Barcelona acumula, segons el IDESCAT, un 10,8% d’habitatge buit sobre el total d’habitatges de la ciutat.

La llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) estableix la definició de la funció social de l’habitatge, tipifica l’incompliment d’aquesta i dóna eines tant per mobilitzar l’habitatge buit com per obligar a l’estat de conservació d’aquesta. Per poder fer això és imprescindible un cens d’habitatge de la ciutat, on es detecti l’habitatge buit i l’habitatge en mal estat de conservació.

Encara que la mesura arribi 9 anys tard, des de l’aprovació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) i 3 anys després de l’aprovació de la moció de pisos buits de la PAH, celebrem per fi l’inici d’aquest cens.

Si bé és cert que govern de Mariano Rajoy intenta buidar de competències a les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població i compleixin amb la llei 18/2007.

Recordem a l’Ajuntament de Barcelona que la llei 18/2007 estableix l’obligatorietat de complir amb el principi de solidaritat urbana en 20 anys, és a dir, en 2027 Barcelona ha de tenir un parc públic de lloguer del 15% pel qual en els 10 anys vinents s’ha d’ampliar el parc en 120.000 habitatges. Exigim a l’Ajuntament que a través del cens d’habitatges buits que ara iniciï compleixi amb la llei 18/2007 i la moció de la PAH, és a dir, la sanció de l’habitatge buit de les entitats financeres amb l’objectiu de mobilitzar-la. No acceptarem multes simbòliques, sinó que exigim la sanció a tots els habitatges buits de les entitats financeres que no siguin cedides a l’Ajuntament.

Fruit de l’informe realitzat entre la PAH-BCN i l’Observatori DESC, creiem que és imprescindible iniciar el cens en els districtes que més desnonaments acumulen: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuïc (10,1%) i Ciutat Vella (5,6%).

L’emergència habitacional que sofreix la ciutat de Barcelona amb una mitjana d’entre 8 i 10 desnonaments al dia, al costat de l’ínfim parc públic actual, requereix determinació i agilitat per part de l’Ajuntament a l’hora de realitzar el cens d’habitatge buit i d’aplicar les sancions. Amb les entitats financeres, les grans forquilles d’habitatge, no val més pastanaga, toca el pal: la sanció. Sabem millor que ningú que hi ha vides en joc, ho veiem cada setmana en les nostres assemblees, per això des de la PAH, encara que trobem encertades les mesures que es proposen a l’hora de convèncer als propietaris perquè cedeixin els pisos buits a la borsa de lloguer social i esperem que serveixi per fomentar i garantir la funció social dels pisos buits, continuem exigint s’iniciïn procediments sancionadors a la banca i grans tenidors, per l’ús antisocial d’aquests habitatges, utilitzant la llei catalana d’habitatge del 2007, un dels pocs mecanismes vigents per donar resposta a la vulneració del dret a l’habitatge. Així mateix aquestes sancions haurien de ser utilitzades, tant per cobrir les despeses de les mesures ofertes al petit propietari, com la rehabilitació dels pisos i que aquests diners no torni a sortir de les arques públiques, com ja va ocórrer amb el rescat milionari a la banca, que es va usar sense cap tipus de contraprestació social. Si d’alguna cosa ha de servir el cens, és per tenir un mapa real dels propietaris d’aquest habitatge en desús, així com per donar una solució real a les famílies que es trobin en situació d’ocupació per no haver trobat abans cap tipus de solució administrativa.

Des de la PAH estarem vigilants a aquest procés perquè s’apliqui a tota la ciutat i que els passos donats per l’Ajuntament compleixin amb la moció de la PAH. Mentre, organitzades i des del carrer, seguirem fent el que millor sabem fer, protegir els drets fonamentals de la ciutadania i arribant on no arriba l’administració, parant desnonaments, aconseguint lloguers socials i reallotjant a les famílies sense solució a través de la nostra Obra Social. Fa 8 anys que demostrem diàriament que organitzades i amb la pressió necessària, per molt que ens diguin que no, SI ES POT!

Volem una Barcelona on el dret a l’habitatge estigui totalment garantit i on no hi hagi un desnonament més.

districtes2

PAH Barcelona comença els enregistraments d’un videoclip en una oficina ocupada del BBVA com a mesura de pressió

No cessarem de mobilitzar-nos contra el BBVA fins a desencallar vuit casos de famílies afectades

BBVA volem solucions ja! Avui dimecres 20 de juliol la PAH Barcelona ocupa una oficina del BBVA a Barcelona, en defensa de vuit famílies afectades per les pràctiques criminals de l’entitat. L’acció forma part d’unes mobilitzacions iniciades al juliol, que aniran apujant el to i buscaran contagiar a altres territoris per llançar-se a accions contra el BBVA. Aquest dia, senyalitzem a l’entitat mitjançant el rodatge d’un videoclip que llançarem durant l’estiu amb el qual motivarem a la ciutadania a marcar al BBVA com un banc que estafa, enganya i treu a la gent de casa seva..

Aquest full de ruta de mobilització contra el BBVA va tenir el seu tret de sortida el passat 1 de juliol, mitjançant l’ocupació durant un dia sencer d’una de les oficines de l’entitat. Gràcies a la pressió que vam exercir al banc, aconseguim desbloquejar el cas d’una família afectada arrencant l’acord de dació més lloguer social. No obstant això, queden vuit famílies afectades per les polítiques criminals del BBVA que esperen solucions reals. Parlem de famílies que en procés de negociació des de fa anys, i que la seva única via ha estat l’acció directa. Exigim:

  • Dació en pagament i lloguer social per a Liliana i Mercès per trobar-se sense treball i sense recursos econòmics per fer front a la hipoteca.
  • Quites del deute per a Sergio, Ana, Dani i Tania per conservar els seus habitatges.
  • Nul·litat del IRPH d’Ana, Goyo i Sergio per ser un índex de referència abusiu, opac i manipulable que pot portar al desnonament.
  • Condonació de deute d’Anna com a avalador.

Precisament durant aquest mes de juliol el BBVA ha tractat de netejar la seva imatge anunciant a so de bombo i platerets la cessió de 1.800 habitatges a la Generalitat. Tota una descaradura, quan va ser el BBVA el banc que més va pressionar al govern del Partit Popular perquè aquest tombarà la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments, legislació que obligava als bancs a oferir lloguers socials en risc de desnonament i cedir a l’administració els seus pisos buits per reallotjar persones en perill d’exclusió habitacional.

Aquesta pressió no va tenir més raó que ser que l’objectiu de l’entitat de vendre una cartera d’hipoteques en la borsa per un valor de 1.500 milions d’euros, parlem d’hipoteques que involucren a famílies en risc de perdre les seves llars i quedar-se al carrer amb deutes impagables per a tota la vida. Parlem que el BBVA fa negoci amb vides en joc, posant tot tipus de traves a iniciatives ciutadanes que solament busquen fer prevaler els Drets Humans. No és casual que BBVA sigui el banc número u a iniciar processos d’execució hipotecària, sent que continuen lucrant-se amb l’especulació de pisos que per legitimitat pertanyen a les famílies que han estat desnonades.

Aquesta deriva mafiosa es pot constatar en un altre dels principals negocis del BBVA: la inversió armamentística, sent el BBVA qui lidera el primer lloc entre els bancs que més diners col·loquen en empreses dedicades a la venda d’armament. Una inversió que des del 2011 ja supera l’escandalosa xifra de 2.700 milions d’euros. Tornem a mobilitzar-nos contra el BBVA per deixar-los ben clar que si ells obliden, nosaltres recordem. I seguirem fins que tinguem solució per a totes les famílies afectades. Hi ha vides en joc. El BBVA pretén fer negoci empobrint-les. No obstant això les famílies estan organitzades en la PAH I lluitessin imparables per les seves llars!

Per això la nostra ocupació serà indefinida fins a aconseguir els nostres objectius. Sabem millor que ningú que BBVA acabarà cedint a les nostres demandes, com porten fent la resta d’entitats bancàries des de fa 8 anys. Gairebé una dècada en la qual dia rere dia la PAH demostra que amb convicció i insistència SÍ ES POT conquistar el Dret a l’Habitatge!

#RíndeteBBVA

ds

PAH Barcelona comienza las grabaciones de un videoclip en una oficina ocupada del BBVA como medida de presión

No cesaremos de movilizarnos contra el BBVA hasta desencallar ocho casos de familias afectadas

¡BBVA queremos soluciones ya! Hoy miércoles 20 de julio la PAH Barcelona ocupa una oficina del BBVA a Barcelona, en defensa de ocho familias afectadas por las prácticas criminales de la entidad. La acción forma parte de unas movilizaciones iniciadas en julio, que irán subiendo el tono y buscarán contagiar a otros territorios para lanzarse a acciones contra el BBVA. Este día, señalizamos a la entidad mediante el rodaje de un videoclip que lanzaremos durante el verano con el cual motivaremos a la ciudadanía a marcar al BBVA como un banco que estafa, engaña y echa a la gente su casa.
Esta hoja de ruta de movilización contra el BBVA tuvo su pistoletazo de salida el pasado 1 de julio, mediante la ocupación durante un día entero de una de las oficinas de la entidad. Gracias a la presión que ejercimos al banco, logramos desbloquear el caso de una familia afectada arrancando el acuerdo de dación más alquiler social. Sin embargo, quedan ocho familias afectadas por las políticas criminales del BBVA que esperan soluciones reales. Hablamos de familias que llevan años en proceso de negociación, y que su única vía ha sido la acción directa. Exigimos: 
  • Dación en pago y alquiler social para Liliana y Mercedes por encontrarse sin trabajo y sin recursos económicos para hacer frente a la hipoteca.
  • Quitas de la deuda para Sergio, Ana, Dani y Tania para conservar sus viviendas.
  • Nulidad del IRPH de Ana, Goyo y Sergio por ser un índice de referencia abusivo, opaco y manipulable que puede llevar al desahucio.
  • Condonación de deuda de Anna como avalista.

Precisamente durante este mes de julio el BBVA ha tratado de limpiar su imagen anunciando a bombo y platillo la cesión de 1.800 viviendas a la Generalitat. Todo un descaro, siendo que fue el BBVA el banco que más presiono al gobierno del Partido Popular para que este tumbará la Ley 24/2015 de Cataluña contra los desahucios: legislación que obligaba a los bancos a ofrecer alquileres sociales en riesgo de desahucio y ceder a la administración sus pisos vacíos para realojar personas en peligro de exclusión habitacional.

Esta presión no tuvo más razón que ser que el objetivo de la entidad de vender una cartera de hipotecas en la bolsa por un valor de 1.500 millones de euros, hablamos de hipotecas que involucran a familias en riesgo de perder sus hogares y quedarse en la calle con deudas impagables de por vida. Hablamos de que el BBVA hace negocio con vidas en juego, poniendo todo tipo de trabas a iniciativas ciudadanas que solo buscan hacer prevalecer los Derechos Humanos. No es casual que BBVA sea el banco número uno en iniciar procesos de ejecución hipotecaria, siendo que continúan lucrándose de la especulación de pisos que por legitimidad pertenecen a las familias que han sido desahuciadas.
Esta deriva mafiosa se puede constatar en otro de los principales negocios del BBVA: la inversión armamentística, siendo el BBVA quien lidera el primer puesto entre los bancos que más dinero colocan en empresas dedicadas a la venta de armamento. Una inversión que desde 2011 ya supera la escandalosa cifra de 2.700 millones de euros.  Volvemos  a movilizarnos contra el BBVA para dejarles bien claro que si ellos olvidan, nosotros  recordamos. Y seguiremos hasta que tengamos solución para todas las familias afectadas.  Hay vidas en juego. El BBVA pretende hacer negocio empobreciéndolas. Sin embargo las familias están organizadas en la PAH ¡Y lucharan imparables por sus hogares!
Por eso nuestra ocupación será indefinida hasta lograr nuestros objetivos. Sabemos mejor que nadie que BBVA acabará cediendo a nuestras demandas, como llevan haciendo el resto de entidades bancarias desde hace 8 años. Casi una década en la que día tras día la PAH demuestra que con convicción e insistencia SÍ SE PUEDE conquistar el Derecho a la Vivienda! 
#RíndeteBBVA

La PAH és mobilitza a Hospitalet del Llobregat per un parc d’habitatge social

Durant aquest últim any hem rebut moltes famílies afectades de l’Hospitalet de Llobregat a PAH  Barcelona, que enfront d’un desnonament no han tingut la resposta  desitjada per part de l’Ajuntament ni la Generalitat de Catalunya.  Nosaltres ho tenim clar: no deixem a ningú al carrer i per això hem  reallotjat a través de l’Obra Social de la PAH  a tres veïnes d’Hospitalet en el bloc recuperat de la Bordeta  a Barcelona.
El que avui volem denunciar, és la deficient  resposta que s’està donant a Hospitalet a les famílies que sofreixen  processos de desnonament. Enfront dels desnonaments, la solució habitacional  no pot ser un alberg on se’t controla com si fossis un menor; ni una  pensió ni ajudes destinades a pagar el lloguer d’una habitació,  fomentant així des de les institucions l’amuntegament. Són opcions  inviables, que desprotegeixen a les famílies i resulten més cares que  reallotjar a les persones afectades en pisos de parc públic: el cost  mitjà de reallotjar a una persona en una pensió és superior als 1.000 €  al mes.
El municipi d’Hospitalet té una infradotació històrica  del parc públic de lloguer social, i no és casual, sinó fruit de les  polítiques públiques d’habitatge que s’han dut a terme en la localitat  durant en les últimes dècades. Aquesta excusa no ens val. Cal mobilitzar  l’habitatge buit en mans de la banca i tenim lleis vigents des del 2007  que ens ho permeten. Entre aquestes, la capacitat dels Ajuntaments de  sancionar habitatge buit en mans de la banca: una eina clau per forçar a  les entitats financeres a cedir els seus pisos buits augmentant així el  parc públic.
Però no solament denunciem això, sinó que la  Generalitat tingui habitatges buits, sigui de titularitat pública o  fruit de convenis amb la banca. Que no siguin cedits a l’Ajuntament de  l’Hospitalet o que hi hagi una coordinació millor, provoca que alhora  que s’envia a famílies a pensions, la Generalitat tingui habitatges  buits. Així ho esgrimeix el mateix Ajuntament, que es queixa que  solament pot obrir la taula d’emergència per atorgar habitatges quan la  Generalitat li fa traspàs d’aquests habitatges, i és menys freqüent del  necessari per a l’emergència que s’està vivint.
No volem deixar  de posar damunt de la taula la necessitat de reformar els criteris de la  taula d’emergència per incloure a les famílies que ocupen en precari,  precisament veient-se obligades a ocupar per la falta de resposta de  l’administració. Les famílies no poden quedar excloses i acabar  condemnades a un bucle viciós de desnonament rere desnonament. Encara  que en diferents reunions amb responsables d’habitatge de l’Ajuntament  s’ha transmès la voluntat d’abordar algunes d’aquestes qüestions, avui  volem posar de manifest la urgència i la necessitat immediata de moure  fitxa.
Les demandes urgents que exigim PAH L’Hospitalet i PAH Barcelona, atenent a les famílies que s’apropen a les nostres assemblees, són les següents:
  • Exigim que la Generalitat cedeixi la gestió dels pisos que tenen buits i  ocupats en aquest municipi a l’Ajuntament de l’Hospitalet.
  • Exigim que negociïn amb els bancs la cessió d’habitatges i en cas de no  tenir èxit, en el termini d’un mes iniciïn les sancions aplicant la llei  18/2007 a tots els pisos buits que es trobin en el municipi.
  • Exigim es busquin mecanismes per regularitzar les ocupacions, inclouen aquests casos dins de la Taula d’Emergència.
  • Exigim que augmentin les ajudes de lloguer mitjançant convocatòries permanents.
Recordem  a més, que l’Ajuntament de l’Hospitalet participa des de maig d’aquest  any en les trobades amb entitats municipals per donar resposta a les  famílies en risc de desnonament després que el PP impugnés part de la  Llei 24/2015 a Catalunya: fruit d’una ILP ciutadana impulsada des de la PAH  que obligava a les grans forquilles d’habitatge a oferir lloguers  socials a les famílies afectades. Les exigències que realitzem avui, no  deixa de ser el compliment de compromisos que el mateix Ajuntament d’Hospitalet ha assegurat assumir en aquestes trobades.
Ara toca complir, i donar una resposta digna a les famílies. De la mateixa manera que la PAH  no ha parat de reallotjar a les famílies i recuperar habitatge buit,  ens mobilitzarem el que calgui per assenyalar i pressionar a les  institucions que escometen un indignant i sistemàtic desistiment de funcions. I no pararem fins a aconseguir resultats.
Sí Es Pot!
#PisosYa

 

 

La PAH se moviliza en Hospitalet del Llobregat por un parque de vivienda social

Durante este último año hemos recibido muchas familias afectadas del Hospitalet de Llobregat en PAH Barcelona, que frente a un desahucio no han tenido la respuesta deseada por parte del Ayuntamiento ni la Generalitat de Cataluña. Nosotras lo tenemos claro: no dejamos a nadie en la calle y por eso hemos realojado a través de la Obra Social de la PAH a tres vecinas de Hospitalet en el bloque recuperado de La Bordeta en Barcelona. 

Lo que hoy queremos denunciar, es la deficiente respuesta que se está dando en Hospitalet a las famílias que sufren procesos de desahucio. Frente a los desahucios, la  solución habitacional no puede ser un albergue donde se te controla como si fueses un menor; ni una pensión ni  ayudas destinadas a pagar el realquiler de una habitación, fomentando así desde las instituciones el hacinamiento. Son opciones inviables, que desprotegen a las familias y resultan más caras que realojar a las personas afectadas en pisos de parque público: el coste medio de realojar a una persona en una pensión es superior a los 1.000 € al mes. 
El municipio de Hospitalet tiene una infradotación histórica del parque público de alquiler social, y no es casual, si no fruto de las políticas públicas de vivienda que se han llevado a cabo en la localidad durante  las últimas decadas. Esta excusa no nos vale. Hay que mobilizar la vivienda vacía en manos de la banca y tenemos leyes vigentes desde 2007 que nos lo permiten. Entre las mismas, la capacidad de los Ayuntamientos de sancionar vivienda vacía en manos de la banca: una herramienta clave para forzar a las entidades financieras a ceder sus pisos vacíos aumentando así el parque público.

Pero no solo denunciamos sto, sino que la Generalitat tenga viviendas vacías, ya sea de titularidad pública o fruto de convenios con la banca. Que no sean cedidos al Ayuntamiento del Hospitalet o que haya una coordinación mejor, provoca que a la vez que se envía a famílias a pensiones, la Generalitat tenga viviendas vacías. Así lo esgrime el mismo Ayuntamiento, que se queja de que solo puede abrir la mesa de emergencia para otorgar viviendas cuando la Generalitat le hace traspaso de éstas viviendas, y es menos frecuente de lo necesario por la emergencia que se esta viviendo. 
No queremos dejar de poner encima de la mesa la necesidad de reformar los criterios de la mesa de emergencia para incluir a las familias que ocupan en precario, precisamente viéndose obligadas a ocupar por la falta de respuesta de la administración. Las familias no pueden quedar excluidas y acabar condenadas a un bucle vicioso de desahucio tras desahucio. Aunque en diferentes reuniones con responsables de vivienda del Ayuntamiento se ha transmitido la voluntad de abordar algunas de éstas cuestiones, hoy queremos poner de manifiesto la urgencia y la necesidad immediata de mover ficha. 
Las demandas urgentes que exigimos PAH L’Hospitalet y PAH Barcelona, atendiendo a las familias que se acercan a nuestras asambleas, son las siguientes:

 

  • Exigimos que la Generalitat ceda la gestión de los pisos que tienen vacíos y ocupados en este municipio al Ayuntamiento del Hospitalet
  • Exigimos que negocien con los bancos la cesión de viviendas y en caso de no tener éxito, en el plazo de un mes inicien las sanciones aplicando la ley 18/2007 a todos los pisos vacíos que se encuentren en el municipio.
  • Exigimos se busquen mecanismos para regularizar las ocupaciones, incluyen  estos casos dentro de la Mesa de Emergencia. 
  • Exigimos que aumenten las ayudas de alquiler mediante convocatorias permanentes.
Recordamos además, que el Ayuntamiento del Hospitalet participa desde mayo de este año en los encuentros con entidades municipales para dar respuesta a las familias en riesgo de desahucio tras que el PP impugnara parte de la Ley 24/2015 en Cataluña: fruto de una ILP ciudadana impulsada desde la PAH que obligaba a los grandes tenedores de vivienda a ofrecer alquileres sociales a las familias afectadas. Las exigencias que realizamos hoy, no deja de ser el cumplimiento de compromisos que el propio Ayuntamiento de Hospitalet ha asegurado asumir en estos encuentros.
Ahora toca cumplir, y dar una respuesta digna a las familias. Del mismo modo que la PAH no ha parado de realojar a las familias y recuperar vivienda vacía, nos movilizaremos lo que haga falta para señalar y presionar a las instituciones que acometen una indignante y sistemática dejación de funciones. Y no pararemos hasta conseguir resultados.
¡Sí Se Puede!
#PisosYa

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

PAH Barcelona reclama des de fa anys unes mesures valentes que posin en valor el dret a l’habitatge de les famílies que es veuen forçades a ocupar en precari. Famílies que no han trobat la possibilitat d’accedir a un habitatge en condicions ni mitjançant un mercat privat totalment desregularitzat ni en l’Administració que s’ha mostrat moltes vegades incapaç de resoldre l’emergència habitacional que estem traspassant. Precisament d’aquest context de vulneració de drets va sorgir la campanya d’Obra Social de la PAH: amb la que recuperem pisos buits de les entitats bancàries per aquelles famílies que es veien al carrer i així tinguessin una llar on viure-hi. Mitjançant l’Obra Social, retornàvem a l’habitatge la seva funció social tal i com està recollida a l’article 47 de la Constitució.

En aquest sentit, celebrem que l’Ajuntament de Barcelona augmenti el parc públic d’habitatge amb la inclusió de 255 pisos aconseguits mitjançant negociacions amb els bancs. De la mateixa manera, valorem que l’Ajuntament reconegui el dret d’arrelament de les famílies que s’han vist forçades a ocupar i regularitzi la seva situació quan han residit en l’habitatge durant més de 12 mesos i els fills estan escolaritzats a la mateixa zona. Són passos positius.

Ara bé, malgrat els avenços que constatem, l’Ajuntament ha d’anar molt més lluny, pel fet que hauria de facilitar l’empadronament i la regularització de la situació habitacional de totes les persones que es trobin en situació irregular per necessitat. A més i solament oficialment, a Barcelona hi ha més de 2.500 pisos buits acumulats per grans tenidors. Cases que s’utilitzen únicament per especular mentre cada dia continuen havent famílies que són desnonades a Barcelona. De tots ells, BBVA posseeix l’escandalosa quantitat d’un miler de pisos encara que, paradoxalment, sigui l’entitat que menys ha entregat al consistori: una ridícula xifra de 67 pisos.Com hem fet en varies ocasions, instem a l’Ajuntament a aplicar la cessió obligatòria sobre tots els pisos buits. No esperarem a que s’engrosseixi el parc públic mitjançant acords amb els bancs. En aquest aspecte recordem que tant Banc Sabadell com LaCaixa han presumit, en les meses de prevenció dels desnonaments de l’Ajuntament, de regularitzar els casos de famílies que han ocupat pisos; però a dia d’avui no hi ha cap prova material d’aquestes afirmacions.

La cessió ha d’aplicar-se: és de mínims, de sentit comú, i esta recollida en laLlei 24/2015: llei que la ciutadania hem aconseguit després d’una ILP Habitatge que va tenir recolzament massiu i va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya el passat juliol. I com va dir la mateixa alcaldessa Ada Colau, la llei s’aplicarà “pese a quien le pese”. Aplicació que s’ha de fer en la seva totalitat, es qüestió de voluntat política. La cessió obligatòria és un pas tan necessari com resolutiu per enfrontar l’emergència habitacional que patim les famílies. Una eina que donaria resposta a les nombroses persones que es queden fora dels requisits restrictius formulats per l’Ajuntament amb la regularització de les ocupacions en precari.

Cal destacar també que des de la PAH Barcelona estem treballant els desnonaments per lloguer des de fa més d’un any. Cada setmana acudeixen a les nostres assemblees dotzenes de casos de persones en processos de desnonament per no poder pagar el lloguer. Barcelona és precisament la ciutat espanyola en la qual més han augmentat els preus dels lloguers des de 2013, arribant a una pujada superior al 24% durant 2015. Des de la PAH ja van denunciar abans que qualsevol administració la creació d’una nova bombolla inmobiliaria, aquesta vegada en el mercat del lloguer. Una nova bombolla permesa i fomentada pel poder polític mitjançant la venda d’habitatge públic o de la Sareb a fons voltors. Precisament en la nostra campanya Les 5 de la PAH vam posar sobre la taula als partits polítics la reforma necessària de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer del lloguer una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible per a tothom: amb l’ampliació de la durada dels contractes i la regulació dels preus dels lloguers.

Es urgent reformar lleis d’àmbit estatal com d’aplicar mesures des de la nostra realitat municipal. Readaptant iniciatives que en àmbit europeu funcionen, com el cas de Berlín i Amsterdam, que regulen els preus del lloguer segons les condicions socials del barri, o com a Viena, on es promocionen altres maneres de tinença com les cooperatives d’habitatge. Els passos donats per l’Ajuntament van per bon camí, però segueixen sent insuficients. Des de la PAH continuarem vigilant: organitzant-nos, sortint al carrer i el·laborant propostes per assegurar-nos que a Barcelona no hi hagi un desnonament més; perquè no es converteixi en una ciutat únicament per turistes i rics. Volem una Barcelona per les famílies, per la ciutadania, per la gent. Una Barcelona on el dret a l’habitatge, a tenir una llar, un lloc on viure, estigui totalment garantitzat.

Si Es Pot!

 

[En Castellano]

PAH BARCELONA FELICITA AL AYUNTAMIENTO POR LOS 255 VIVIENDAS CONSEGUIDAS E INSTA A QUE SE APLIQUE LA CESIÓN OBLIGATORIA SOBRE LOS 2500 PISOS VACIOS QUE HAY EN LA CIUDAD

PAH Barcelona reclama desde hace años medidas valientes que pongan en valor el derecho a la vivienda de las familias que se ven forzadas a ocupar en precario. Familias que no han encontrado posibilidad de acceder a una vivienda en condiciones ni mediante un mercado privado totalmente desregularizado ni en una Administración que se ha mostrado muchas veces incapaz de resolver la emergencia habitacional que estamos traspasando.Precisamente de este contexto de vulneración de derechos surgió la campaña Obra Social la PAH: con la que recuperábamos pisos vacíos de la banca para que las familias que se veían en calle tuvieran un hogar en el que vivir. Mediante la Obra Social, devolvíamos a la vivienda su función social tal como está recogida en el artículo 47 de la Constitución.

En este sentido, celebramos que el Ayuntamiento de Barcelona aumente el parque público de vivienda con la inclusión de 255 pisos conseguidos mediante negociación con los bancos. Del mismo modo, valoramos que el Ayuntamiento reconozca el derecho de arraigo de las familias que se han visto forzadas a ocupar y regularice su situación cuando han residido en la vivienda durante más de 12 meses y los hijos están escolarizados en la mismas zona. Son pasos positivos.

Ahora bien, a pesar de los avances que constatamos, el Ayuntamiento tiene que ir mucho más lejos, ya que debería facilitarse el empadronamiento y la regularización habitacional de todas las personas que se encuentren en situación irregular por necesidad. Además y sólo oficialmente, en Barcelona hay más de 2.500 pisos vacíos acumulados por grandes tenedores. Casas que se utilizan únicamente para especular mientras cada día continúan habiendo familias que son desahuciadas en Barcelona. De todos ellos, BBVA posee la friolera cantidad de un millar de pisos aunque, paradójicamente, sea la entidad que menos ha entregado al consistorio: una ridícula cifra de 67 pisos. Como hemos hecho en varias ocasiones, instamos al Ayuntamiento a aplicar la cesión obligatoria sobre todos los pisos vacíos: utilizar las viviendas injustificadamente vacías de la banca durante un período de tres años para conceder alquileres sociales a familias en riesgo de exclusión residencial. No esperaremos a que se engrose el parque público mediante acuerdos con los bancos. A este respecto recordamos que tanto Banc Sabadell como LaCaixa han presumido en las mesas de prevención de desahucios del ayuntamiento de regularizar los casos de familias que han ocupado pisos; sin embargo a día de hoy no hay ninguna prueba material de estas afirmaciones.

La cesión debe aplicarse. Es de mínimos, de sentido común, y está recogida en La Ley 24/2015: que la ciudadanía hemos conseguido tras una ILP Habitatge que tuvo un apoyo masivo y fue aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya el pasado julio. Y como dijo la misma alcaldesa Ada Colau, la ley se aplicaría “pese a quien le pese“. Aplicación que debe darse en toda su totalidad, es cuestión de voluntad política. La cesión obligatoria es en este sentido un paso tan necesario como resolutivo para enfrentar la emergencia habitacional que sufrimos las familias. Una herramienta que daría respuesta a las numerosas personas que se quedarán fuera de los requisitos restrictivos formulados por el Ayuntamiento en la regularización de las ocupaciones en precario.

Cabe destacar que desde PAH Barcelona estamos trabajando los desahucios por alquiler desde hace más de un año. Cada semana acuden a nuestras asambleas docenas de personas en proceso de desahucio por no poder pagar el alquiler. Barcelona es precisamente la ciudad española en la que más han aumentado los precios de los alquileres desde 2013, alcanzando una cifra de subida superior al 24% durante 2015. Adelantándonos a administraciones y gobiernos, ya denunciamos la creación de una nueva burbuja inmobiliaria, esta vez en el mercado de alquiler. Una nueva burbuja permitida y fomentanda por el poder político mediante la venta de vivienda pública o de la Sareb a fondos buitres. Precisamente en nuestra campaña Las 5 de la PAH pusimos sobre la mesa a los partidos políticos la reforma necesaria de la Ley de Arrendamientos Urbanos para hacer del alquiler una forma de acceso a la vivienda estable y asequible para todo el mundo: con la ampliación de la duración de los contratos y la regulación de los precios de los alquileres.

Es urgente reformar leyes de ámbito estatal como aplicar medidas desde nuestra realidad municipal. Readaptando iniciativas que en ámbito europeo funcionan, como el caso de Berlín y Amsterdam, que regulan los precios del alquiler según las condiciones sociales del barrio, o como en Viena, donde se promocionan otras formas de tenencia como las cooperativas de vivienda. Los pasos dados por el Ayuntamiento van por buen camino, pero siguen siendo insuficientes. Desde la PAH continuaremos vigilantes: organizándonos, saliendo a la calle y elaborando propuestas para asegurarnos que en Barcelona no haya ningún desahucio más; para que no se convierta en una ciudad únicamente para turistas y ricos. Queremos una Barcelona para las familias, para la ciudadanía, para la gente. Una Barcelona donde el derecho a la vivienda, a tener un hogar, un lugar donde vivir, esté totalmente garantizado.

¡Si Se Puede!