[Comunicado] ¡Atención! Desahucio ilegal, exigimos #SoluciónParaEva       

[CAST]

Esta mañana, Eva embarazada de 9 meses, ha sido desahuciada sin orden judicial

Hoy viernes a las 9 de la mañana, cuando Eva ha dejado a su hijo de 9 años en el colegio, de vuelta a casa se ha encontrado 5 furgonetas de los Mossos d’Esquadra delante de su puerta. Habían reventado la puerta de casa, mientras su pareja estaba en la ducha. Al llegar Eva, ya estaban cambiando la cerradura.

Sin previo aviso, sin ninguna orden de desahucio con fecha concreta, el juzgado nº 7 de 1ª instancia de Barcelona, ha llevado a cabo junto a los Mossos d’Esquadra un desahucio ilegal.

Eva, embarazada de 9 meses, vivía en la calle Gayarre desde 2014, junto a su pareja y su hijo de 9 años. Firmaron un contrato de alquiler en octubre de 2014 por 650 euros con un particular. En 2016 se encuentran con problemas económicos y dejan de pagar una sola mensualidad. En aquel momento solicita una ayuda de urgencia al pago del alquiler al Ayuntamiento de Barcelona. Ayuda que le conceden y que ella acredita entregando la documentación a la propiedad. Ésta, a pesar de recibirla y decirle que no pasa nada, pone una demanda por impago a los 10 días de ella comunicarle que tenia la ayuda para subsanar el mes impagado.

Eva llega a la PAH a finales de abril, se le informa de los pasos que puede dar para defender su derecho a tener una vivienda. Eva va tanto a Servicios Sociales como a Habitatge, dando todos los pasos necesarios y aportando toda la documentación requerida para entrar en la Mesa de Emergencia y conseguir un realojo en régimen de alquiler social, alquiler en base a la ley 24/2015. 

Esta semana los nuevos datos del CGPJ nos informaban del auge de los desahucios por alquiler, llegando a producirse la escalofriante cifra de 17.055 durante el primer trimestre de este año. Hoy, Eva y su familia son la cara de todas estas familias pues además,  en la provincia  de Barcelona se producen unos 26 desahucios al día de los cuales el 75% son de alquiler.

Hoy la PAH de Barcelona denuncia contundentemente la actitud del/la juez/a del juzgado de 1ª instancia número 7, por llevar a acabo este desahucio sin avisar a Servicios Sociales, sin  hacerles llegar una orden con la fecha de desahucio con antelación a la familia y sin activar un protocolo de protección a las familias vulnerables, como es la de Eva embarazada de 9 meses y saliendo de cuentas y con un hijo de 9 años, para que se busque una solución antes de llegar a un desalojo en estas circunstancias.

Denunciamos la actitud de los Mossos d’Esquadra, siendo cómplices al llevar a cabo el desahucio de Eva, sin notificación previa a la familia. 

Denunciamos al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJ) por no firmar el protocolo con los Ayuntamientos donde se pactan los tiempos de aviso previo a un desahucio, protocolo que el Ayuntamiento de Barcelona  lleva más de un año reclamando. La actitud del TSJC frente a los desahucios no puede ser la de la colaboración en la vulneración de los Derechos Humanos, exigimos avisen a la Administración con tiempo suficiente.

Exigimos al Ayuntamiento de Barcelona un realojo digno para Eva y su familia y que pueda vivir tranquilamente en un hogar adecuado a sus ingresos, así como que se comprometa a una denuncia pública a los Mossos d’Esquadra y al el juzgado nº 7 de 1ª instancia de Barcelona, actores principales de esta clara vulneración de Derechos.

Hoy Eva y su familia dormirá en casa de un familiar. ¡No vamos a parar hasta conseguir solución para Eva y su familia! No dejaremos que Eva se quede en la calle!

¡Ni un desahucio más! #LeyViviendaPAH

[CAT]

Atenció! Desnonament il·legal, exigim #SoluciónParaEva

Aquest matí, Eva embarassada de 9 mesos, ha estat desnonada sense ordre judicial

Avui divendres a les 9 del matí, quan Eva ha deixat al seu fill de 9 anys en el col·legi, de tornada a casa s’ha trobat 5 furgonetes dels Mossos d’Esquadra davant de la seva porta. Havien rebentat la porta de casa, mentre la seva parella estava a la dutxa. En arribar Eva, ja estaven canviant el pany.

Sense previ avís, sense cap ordre de desnonament amb data concreta, el jutjat núm. 7 de 1a instància de Barcelona, ha dut a terme al costat dels Mossos d’Esquadra un desnonament il·legal.

Eva embarassada de 9 mesos, vivia al carrer Gayarre des del 2014, al costat de la seva parella i el seu fill de 9 anys. Van signar un contracte de lloguer a l’octubre 2014 per 650 euros amb un particular. En 2016 es troben amb problemes econòmics i deixen de pagar una sola mensualitat. En aquell moment sol·licita una ajuda d’urgència al pagament del lloguer a l’Ajuntament de Barcelona. Ajuda que li concedeixen i que ella lliura la documentació a la propietat. Aquesta, malgrat rebre-la i dir-li que no passa gens, posa una demanda per impagament al cap de 10 dies d’ella comunicar-li que tenia l’ajuda per esmenar el més impagat.

Eva arriba a la PAH a la fi d’abril, se l’informa dels passos que pot donar per defensar el seu dret a tenir un habitatge. Eva va tant a Serveis Socials com a Habitatge, fent tots els passos necessaris i aportant tota la documentació requerida per entrar en la Taula d’Emergència i aconseguir un reallotjament en règim de lloguer social, lloguer sobre la base de la llei 24/2015.

Aquesta setmana les noves dades del CGPJ ens informaven de l’auge dels desnonaments per lloguer, arribant a produir-se l’esgarrifosa xifra de 17.055 durant el primer trimestre d’aquest any. Avui, Eva i la seva família són la cara de totes aquestes famílies doncs a més, a la província de Barcelona es produeixen u 26 desnonaments al dia dels quals el 75% són de lloguer.

Avui la PAH de Barcelona denuncia contundentment l’actitud del jutge/a del jutjat de 1a instància número 7, per dur a terme aquest desnonament sense avisar a serveis socials, sense fer-los arribar una ordre amb la data de desnonament amb antelació a la família i sense activar un protocol de protecció a les famílies vulnerables, com a Eva embarassada de 9 mesos i sortint de comptes i amb un fill de 9 anys, perquè es busqui una solució abans d’arribar a un desallotjament en aquestes circumstàncies.

Denunciem l’actitud dels Mossos d’Esquadra, sent còmplices en dur a terme el desnonament d’Eva, sense notificació prèvia a la família.

Denunciem al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) per no signar el protocol amb els Ajuntaments on es pacten els temps d’avís previ a un desnonament, protocol que l’Ajuntament de Barcelona fa més d’un any que reclama. L’actitud del TSJC, enfront dels desnonaments, no pot ser la de col·laborar amb la vulneració dels Drets Humans, exigim avisin a l’Administració amb temps suficient.

Exigim a l’Ajuntament de Barcelona un reallotjament digne per a Eva i la seva família i que pugui viure tranquil·lament en una llar adequada als seus ingressos, així com que es comprometi a una denúncia pública als Mossos d’Esquadra i al jutjat núm. 7 de 1a instància de Barcelona, actors principals d’aquesta clara vulneració de Drets

Avui, Eva i la seva família, dormiran a casa d’un familiar. No pararem fins a aconseguir solució per a Eva i la seva família! No deixarem que Eva es quedi al carrer!

Ni un desnonament més! #LeyViviendaPAH

La pressió de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament decideixi aplicar la Llei 18/2014, sancionant amb 315.000 a la SAREB, BBVA i el Santander.

L’any 2007 el Parlament aprovava la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (llei 18/2007). La llei d’habitatge més avançada de l’estat espanyol, una llei que dóna eines i marca objectius, com arribar a l’any 2027 a tenir un parc públic de lloguer social del 15%. Tot i la greu amputació que va patir la llei l’any 2011 amb la llei OMNIBUS del president Mas, encara queden algunes eines que permeten mobilitzar l’habitatge buit.

Ahir celebràvem l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona que imposarà quatre sancions de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA i el Santander pels quatre habitatges que estan incomplint la funció social establerta a la llei 18/2007. És certament estrany que la PAH hagi de felicitar o dir que en aquesta ocasió el govern ha fet un pas valent i necessari, ja que el que estan fent és complir amb la seva obligació: aplicar les lleis vigents en matèria d’habitatge. Però ho hem de dir perquè des de 2007, a Barcelona cap govern ho havia aplicat, tot i la seva obligació de complir amb la seva responsabilitat vers a la ciutadania. Les sancions arriben 10 anys tard, i gairebé 3 anys després de la moció de la PAH aprovada al Ple de l’Ajuntament com a Declaració Institucional al gener del 2014.

És important també l’anunci de què el procediment sancionador s’accelera per guanyar temps en un procés que és excessivament lent. La llei permet imposar fins a tres multes coercitives que busquen el compliment de la funció social de l’habitage; a la vegada, l’administració és la competent per imposar sancions que poden ser de fins a 500.000€ per habitatge buit injustificadament durant dos anys. La mesura valenta que l’ Ajuntament diu proposar és que des de l’inici de la primera multa, paral·lelament s’iniciarà l’expedient sancionador, apel·lant al fet que tenir un immoble buit per dos anys, ja és una infracció susceptible de sanció. Esperem i estarem vigilants que aquestes sancions arribin ara amb freqüència i amb la mateixa contundència que les que ahir es van anunciar, d’un mínim de 315.000€.

Aplicar aquesta llei no és només una obligació dels Ajuntaments i de la Generalitat, sinó que és un missatge clar a la Banca i a la societat sobre la funció social de l’habitatge, i que el dret a l’habitatge s’ha de garantir als ciutadans. Per això, considerem de gravetat que La Generalitat, en comptes d’aplicar-la, va fer un impost als pisos buits en mans d’entitats financeres. És a dir, en comptes d’aplicar la sanció de fins a 900.000€ que li obliga la llei 18/2007, en comptes d’enfrontar-se a la Banca, va decidir que millor, pel mateix incompliment, li posarien un impost d’entre 10 i 30€ per metre quadrat. Això si, un impost només als pisos que provenen d’execució hipotecària. En definitiva, pessigolles a la Banca.

Si ahir l’Ajuntament de Barcelona anunciava aquestes sancions, és gràcies a la PAH que l’any 2013 va iniciar una campanya a tot el territori de mocions per obligar als municipis a aplicar la llei 18/2007 i sancionar els pisos buits en mans de grans tenidors. Van començar les companyes de la PAH Terrassa, forçant al seu Ajuntament a iniciar les multes, van seguir Granollers, Girona i Santa Coloma de Gramanet. L’Ajuntament de Terrassa es el municipi que més expedients de multes ha iniciat, i per trencar les pors de molts altres, ha demostrat davant els jutjats que tenim la raó en exigir l’aplicació d’aquesta llei, ja que dels 22 contenciosos interposats per la banca, ja n’ha guanyat 16. La pressió de la PAH a 2013, a part d’obtenir que alguns Ajuntaments comencessin a iniciar les multes, va aconseguir que es parles de la llei i de la manca d’aplicació.

Si bé és cert que l’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas valent i necessari aplicant sancions elevades, el primer Ajuntament, fins on tenim constància, en aplicar-les, no és suficient. Exigim i vigilarem que aquestes sancions s’apliquin a tots els habitatges buits en mans de grans tenidors d’habitatge a la nostra ciutat. No només això, sinó que s’apliqui tot l’articulat vigent de la llei 18/2007 i altres lleis vigents com la 1/2015 que permet expropiació per mal estat de conservació. Fa pocs dies presentàvem l’informe: “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016” on recollim les recomanacions i reptes urgents segons la legislació vigent i als problemes d’habitatge que patim a la nostra ciutat.

Barcelona ha d’arribar al 2027 a tenir, obligada per llei, un parc públic de lloguer del 15%, es a dir, ha d’ampliar en 120.000 habitatges el parc actual. La PAH Estarem vigilants i pressionàrem perquè l’anunci d’ahir no es quedi en el simbolisme, assegurant-nos, d’una vegada per sempre, que es compleix amb el Dret a l’habitatge. Des de el carrer, amb la legitimitat a la mà, seguim demostrant que ¡Sí Se Puede!

***************

La presión de la PAH consigue que el Ayuntamiento decida aplicar la Ley 18/2014, sancionando con 315.000 a la Sareb, BBVA y el Santander.

El año 2007 el Parlamento aprobaba la Ley del Derecho a la Vivienda de Cataluña (ley 18/2007). La ley de vivienda más completa del estado español, una ley que ofrece herramientas y marca objetivos, como llegar a tener un parque público de alquiler social del 15%. en el año 2027. Todo y la grave amputación que sufrió la ley en 2011 con la ley OMNIBUS del presidente Mas, todavía quedan algunas herramientas que permiten movilizar la vivienda vacía.

Ayer celebrábamos el anuncio del Ayuntamiento de Barcelona que impondrá cuatro sanciones de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA y el Santander para cuatro viviendas que están incumpliendo la función social establecida en la ley 18/2007. Es extraño que la PAH tenga que felicitar o decir que en esta ocasión el gobierno ha dado un paso valiente y necesario, pues lo que están haciendo es cumplir con su obligación: aplicar las leyes vigentes en materia de vivienda. Pero lo tenemos que decir porque desde 2007, en Barcelona ningún gobierno lo había aplicado, todo y su obligación de cumplir con su responsabilidad hacia a la ciudadanía. Las sanciones llegan 10 años tarde, y casi 3 años después de la moción de la PAH aprobada al Pleno del Ayuntamiento como Declaración Institucional en enero del 2014.

También es importante el anuncio de que el procedimiento sancionador se acelera para ganar tiempo en un proceso excesivamente lento. La ley permite imponer hasta tres multas coercitivas que buscan el cumplimiento de la función social de la vivienda. A su vez, la administración tiene la competencia para imponer sanciones que pueden ser de hasta 500.000€ por vivienda vacía. La medida valiente que el Ayuntamiento dice proponer, consiste en que desde el inicio de la primera multa, paralelamente, se iniciará el expediente sancionador, apelando al hecho de que tener un inmoble vacío por dos años, ya es una infracción susceptible de sanción. Esperamos y estaremos vigilantes de que estas sanciones lleguen ahora con frecuencia y con la misma contundencia que las anunciadas ayer, de un mínimo de 315.000€.

Aplicar esta ley no es sólo una obligación de los Ayuntamientos y de la Generalitat, sino que es un mensaje claro a la Banca y a la sociedad sobre la función social de la vivienda, y que el derecho a la vivienda se tiene que garantizar a los ciudadanos. Por eso, consideramos de gravedad que La Generalitat, en lugar de aplicarla, hizo un impuesto a los pisos vacíos en manos de entidades financieras. Es decir, en lugar de aplicar la sanción de hasta 900.000€ que le obliga la ley 18/2007, para no enfrentarse a la Banca, decidió que mejor, por el mismo incumplimiento, le pondrían un impuesto de entre 10 y 30€ por metro cuadrado. Esto sí, un impuesto sólo a los pisos que provienen de ejecución hipotecaria. En definitiva, cosquillas a la Banca.

Si ayer el Ayuntamiento de Barcelona anunciaba estas sanciones, es gracias a la PAH que en 2013 inició una campaña, en todo el territorio, de mociones para obligar a los municipios a aplicar la ley 18/2007 y sancionar los pisos vacíos en manos de grandes tenedores. Empezaron las compañeras de la PAH Terrassa, forzando en su Ayuntamiento a iniciar las multas, siguieron Granollers, Girona y Santa Paloma de Gramanet. El Ayuntamiento de Terrassa es el municipio que más expedientes de multas ha iniciado, y para romper los miedos de otros muchos, ha demostrado ante los juzgados que tenemos la razón al exigir la aplicación de esta ley, puesto que de los 22 contenciosos interpuestos por la banca, ya ha ganado 16. La presión de la PAH en 2013, aparte de obtener que algunos Ayuntamientos empezaran a iniciar las multas, consiguó que se hablase de la ley y de la carencia de su aplicación.

Si bien es cierto que el Ayuntamiento de Barcelona ha dado un paso valiente y necesario aplicando sanciones elevadas, el primer Ayuntamiento, hasta donde tenemos constancia, el aplicarlas, no es suficiente. Exigimos y vigilaremos que estas sanciones se apliquen a todas las viviendas vacías en manos de grandes tenedores de vivienda a nuestra ciudad. No sólo esto, sino que se aplique todo el articulado vigente de la ley 18/2007 y otras leyes vigentes como la 1/2015 que permite expropiación por mal estado de conservación. Hace pocos días presentábamos el informe: “Exclusión residencial en el mundo local: crisis hipotecaria en Barcelona 2013-2016” donde recogemos las recomendaciones y retos urgentes en base a la legislación vigente y a los problemas de vivienda que sufrimos en nuestra ciudad.

Barcelona tiene que llegar al 2027 teniendo, obligada por ley, un parque público de alquiler del 15%, es decir, tiene que ampliar en 120.000 viviendas el parque actual. La PAH estaremos vigilantes y presionaremos porque el anuncio de ayer no se quede en el simbolismo, asegurándonos, de una vez por todas, que se cumple con el Derecho a la vivienda. Desde la calle, con la legitimidad en la mano, seguimos demostrando que ¡Sí Se Puede!

La presión de la PAH al Departamento de los Desahucios del BBVA da sus frutos.

Ayer miercoles 16, hartas de mentiras y manipulación, PAH Barcelona, PAH Terrassa y PAH Badalona con apoyo de otras PAHs Catalanas, rodeamos las oficinas centrales del BBVA en Terrassa para exigir soluciones a  10 familias afectadas con sus casos encallados desde hace cuatro años, en alguno de los casos.
Durante la concentración hemos estigmatizado el Departamento de Vivienda Social del BBVA, señalándolo como lo que realmente es, un Departamento de Desahucios con la única finalidad de alargar la situación extrema de las familias más vulnerables.
En sólo tres horas hemos logrado respuesta para 7 de los 10 casos presentados, incluyendo la paralización de un desahucio que se iba a ejecutar hoy. Con esto demostramos dos cosas: la primera,que las soluciones están encima de la mesa y no se dan por la falta de voluntad en ayudar a las familias, anteponiendo los intereses de la banca y la especulación de las viviendas.
La segunda, que si no es por las buenas es por la PAH y que seguiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer, defender los derechos fundamentales de las familias, con desobediencia civil organizada, arrancando soluciones que garanticen el Derecho a la Vivienda.

¡SÍ SE PUEDE!


La pressió de la PAH al Departament dels Desnonaments del BBVA dóna els seus fruits.

Ahir dimecres 16, fartes de mentides i manipulació, PAH Barcelona, PAH Terrassa i PAH Badalona amb suport d’altres PAHs Catalanes, envoltem les oficines centrals del BBVA a Terrassa per exigir solucions a 10 famílies afectades amb els seus casos encallats des de fa quatre anys, en algun dels casos.
Durant la concentració hem estigmatitzat el Departament d’Habitatge Social del BBVA, assenyalant-ho com el que realment és, un Departament de Desnonaments amb l’única finalitat d’allargar la situació extrema de les famílies més vulnerables.
En només tres hores hem aconseguit resposta per 7 dels 10 casos presentats, incloent-hi la paralització d’un desnonament que s’anava a executar avui. Amb això vam demostrar dues coses: la primera, que les solucions estan damunt de la taula i no es donen per la falta de voluntat a ajudar a les famílies, anteposant els interessos de la banca i l’especulació dels habitatges.
La segona, que si no és a les bones és per la PAH i que seguirem fent el que millor sabem fer, defensar els drets fonamentals de les famílies, amb desobediència civil organitzada, arrencant solucions que garanteixin el Dret a l’Habitatge.

Entra en nuestro Flickr y disfruta con fotos en HD

DSC_0355

La PAH denuncia la mala praxis del Departamento de Vivienda Social del BBVA y exige soluciones habitacionales para las familias afectadas.

Tras la falta de voluntad de BBVA a ofrecer soluciones a las familias afectadas, PAH Barcelona y PAH Terrassa coordinan una movilización para aumentar la presión a la entidad.

Este miércoles, 16 de noviembre, PAH Barcelona, PAH Terrassa y Pah Badalona hemos llevado la emergencia habitacional al Departamento de Vivienda Social del BBVA en Terrassa, para exigir el compromiso por escrito de que en 15 días la entidad entregue soluciones personalizadas para cada caso presentado, en función a las exigencias de las familias.

BBVA hace tiempo que creó este Departamento de Vivienda Social, bajo unas declaraciones anunciadas a bombo y platillo de dar solución a familias afectadas por procesos de desahucio. De hecho, en su programa no dudan en afirmar que “garantizan que cualquier familia cliente hipotecario de BBVA en riesgo de exclusión tenga un techo” o que “ofrecen soluciones a todas las familias con dificultades en el pago de sus préstamos hipotecarios”. Sin embargo, la realidad diaria desenmascara esta publicidad como totalmente falsa, ya que más del 50% de los procesos de ejecución hipotecaria que han venido entre 2013-2016 a la PAH son afectadas del BBVA. Este es un dato recogido en el Informe de Emergencia Habitacional realizado entre el Observatori DESC y la PAH.

El Departamento de Vivienda Social del BBVA se ha dedicado exclusivamente a alargar los procesos de agonía de las familias, negándose a ofrecer soluciones dignas y presionando a las afectadas para que rechacen el alquiler social en su propia vivienda. A día de hoy, podemos afirmar tácitamente que el Departamento de Vivienda Social del BBVA es el Departamento de los Desahucios cuya función principal es separar a las familias de sus hogares.

Por si fuera poco, en medio de la vorágine de desahucios bancarios que BBVA protagoniza, la entidad pone en marcha el “Proyecto Buffalo”. Hablamos de una operación en la que se pone en venta 4.000 pisos -valorados entre 300 y 400 millones de euros- a fondos buitre como Blackstone y Cerberus. Estamos hablando de viviendas que deberían ser cedidas a la administración para realizar alquileres sociales a familias que han padecido un desahucio. Una demanda de mínimos teniendo en cuenta que BBVA compró CatalunyaCaixa por 1.000 millones, habiendo sido esta entidad rescatada previamente con 12.000 millones de dinero público.

BBVA se beneficia ilegitimamente de los impuestos de la ciudadanía, sin embargo continúa especulando con viviendas vacías. Incluso dan apoyo a la organización mafiosa llamada Desokupa, formada por sicarios de los desahucios que se dedican a desalojar ilegalmente, sin orden judicial, a familias que se han visto abocadas a ocupar en precario.

Esa es la verdadera cara del BBVA y de su Departamento de los Desahucios: expulsar a las familias de sus hogares. Las PAHs Catalanas nos unimos en esta campaña de denuncia por la falsa moral del BBVA y, como siempre, en defensa de los derechos de tantas familias que requieren de la solución habitacional que legítimamente les corresponde. Frente a los desmanes de la banca, la PAH seguiremos luchando por arrancar soluciones reales. Vamos a mostrar la verdadera actitud criminal del BBVA.

¡Sí Se Puede!

#TomamosBBVA


mlepyac-imgur


CATALÀ

La PAH denuncia la mala praxi del Departament d’Habitatge Social del BBVA i exigeix solucions habitacionals per a les famílies afectades.

Veient la falta de voluntat de BBVA a oferir solucions a les famílies afectades, PAH Barcelona i PAH Terrassa coordinen una mobilització per augmentar la pressió a l’entitat.

Aquest dimecres, 16 de novembre, PAH Barcelona, PAH Terrassa i PAH Badalona hem portat l’emergència habitacional al Departament d’Habitatge Social del BBVA a Terrassa, per exigir el compromís per escrit que en 15 dies l’entitat lliuri les solucions personalitzades per a cada cas presentat, en funció a les exigències de les famílies.

BBVA fa temps que va crear aquest Departament d’Habitatge Social, sota unes declaracions anunciades a so de bombo i platerets per donar solució a famílies afectades per processos de desnonament. De fet, al seu programa no dubten a afirmar que “garanteixen que qualsevol família client hipotecari de BBVA en risc d’exclusió tingui un sostre” o que “ofereixen solucions a totes les famílies amb dificultats en el pagament dels seus préstecs hipotecaris”. No obstant això, la realitat diària desemmascara aquesta publicitat com totalment falsa, ja que més del 50% dels processos d’execució hipotecària que han vingut entre 2013-2016 a la PAH són afectades pel BBVA. Aquesta és una dada recollida en l’Informe d’Emergència Habitacional realitzat entre l’Observatori DESC i la PAH.

El Departament d’Habitatge Social del BBVA s’ha dedicat exclusivament a allargar els processos d’agonia de les famílies, negant-se a oferir solucions dignes i pressionant a les afectades perquè rebutgin el lloguer social en el seu propi habitatge. Ara com ara, podem afirmar tàcitament que el Departament d’Habitatge Social del BBVA és el Departament dels Desnonaments la funció principal dels quals és separar a les famílies de les seves llars.

Per si no fos poc, enmig de la voràgine de desnonaments bancaris que BBVA protagonitza, l’entitat engega el “Projecte Buffalo”. Parlem d’una operació en la qual es posa en venda 4.000 pisos -valorats entre 300 i 400 milions d’euros- a fons voltor com Blackstone i Cerberus. Estem parlant d’habitatges que haurien de ser cedides a l’administració per realitzar lloguers socials a famílies que han patit un desnonament. Una demanda de mínims tenint en compte que BBVA va comprar Catalunya Caixa per 1.000 milions, havent estat aquesta entitat rescatada prèviament amb 12.000 milions de diners públics.

BBVA es beneficia il·legítimament dels impostos de la ciutadania, no obstant això continua especulant amb habitatges buits. Fins i tot donen suport a l’organització mafiosa trucada Desokupa, formada per sicaris dels desnonaments que es dediquen a desallotjar il·legalment, sense ordre judicial, a famílies que s’han vist abocades a ocupar en precari.

Aquesta és la veritable cara del BBVA i del seu Departament dels Desnonaments: expulsar a les famílies de les seves llars. Les PAHs Catalanes ens unim en aquesta campanya de denúncia per la falsa moral del BBVA i, com sempre, en defensa dels drets de tantes famílies que requereixen solució habitacional que legítimament els correspon. Enfront dels excessos de la banca, la PAH seguirem lluitant per arrencar solucions reals. Mostrarem la veritable actitud criminal del BBVA.

¡Sí Se Puede!

#TomamosBBVA


lm1heb2-imgur