Arxiu de categories Publicacions

Fins quan? Diem prou al genocidi!

No sabem des de quants dies dura el genocidi, la barbàrie, la deshumanització. Hem perdut el compte dels morts.

Si el món no para al genocidi, nosaltres pararem el món.

El 7 de febrer seguirem en la lluita, ja que és a les nostres mans defensar la vida i mostrar que no ens oblidem de Palestina.

7 de febrer, jornada de lluita.

Ja no sabem ni quants dies fa que dura.
El genocidi, la barbàrie,
la deshumanització.

Hem perdut el compte
dels morts i les massacres.
De discursos insultantment hipòcrites,
de governs cínicament còmplices,
d’institucions eternament impotents.

El que sí que sabem és
que en aquests mesos ens hem trobat.
A milers.
Als carrers.
Accions petites.
Accions grans.
Converses, concentracions,
manifestacions,
bloquejos i vagues.
I sabem que no ha estat en va.

Enfront de la història,
morta i macabra,
que ens volen imposar,
la solidaritat va dibuixant
una altra història
feta d’empatia,
lluita,
amor i valentia.

Una història que encara
està per escriure,
i que sabem que parla
d’un món comú
on defensem la vida
i la llibertat,
on no hi a lloc per
guerres ni opressions
i on Palestina és lliure,
del rio fins al mar.

Nosaltres,
les que estimem Palestina,
les que defensem la vida,
fem una crida a alçar-nos.
A desobeir la idea
que no podem ser
més que espectadores,
més o menys sorolloses,
d’un genocidi.

Una crida a apostar
que la força sí que
està amb nosaltres,
que som centenars de milions.
Arreu.

Una crida a lluitar plegades,
diverses i organitzades.
Una crida a deixar ben clar
que si el món no atura el genocidi,
nosaltres aturem el món.
Està en les nostres mans.

Aquest 7F seguim,
incapaces d’abandonar
la possibilitat de la revolta.

ATUREM EL MÓN

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge?

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge? 

Pocs dies abans de les eleccions publiquem aquesta graella informativa per explicar l’adhesió de les diferents candidatures de Barcelona a les propostes de la PAH per millorar l’accés a l’habitatge 

Queden pocs dies per les eleccions del 28 de maig a Barcelona i és per això que des de la PAH fem pública avui la nostra graella per avaluar si les diferents candidatures a l’alcaldia de Barcelona comparteixen les nostres propostes per millorar el dret a l’habitatge a la ciutat i estan disposades a incorporar-les al seu programa de govern per la pròxima legislatura. A principis de maig vam fer públiques les nostres propostes recollides en aquest document i durant els últims dies hem rebut retorn dels diferents partits, en forma de reunions, respostes escrites o bé en el debat que diferents entitats en defensa de l’habitatge vam organitzar el passat 18 de maig

Us fem un breu resum de les diferents respostes de cada partit:

  • Barcelona en Comú: van concertar reunió amb nosaltres on vam parlar extensament de les propostes i van assistir al debat. Si bé hi ha lleugers matisos −com l’aposta decidida pel tanteig i retracte com a mecanisme per adquirir HPO per sobre de l’expropiació−, hi ha un consens general d’entesa. En alguns casos ha faltat concreció sobre els reallotjaments de les famílies desnonades o bé no comparteixen que es focalitzi tant en l’ocupació perquè és un fenomen menor i que va de baixa.
  • Ciutadans: no han respost als nostres intents de contactar ni van assistir al debat. 
  • CUP: si bé no vam concertar reunió, sí que ens van respondre per escrit i ens van referenciar el seu programa electoral; a més, també van assistir al debat del 18 de maig. Comparteixen la totalitat de les propostes.
  • Esquerra Republicana: van concertar reunió amb nosaltres i van assistir al debat. Entesa general, tot i que amb matisos −model de Finestreta Única per millorar l’atenció de Serveis Socials, per exemple. Les divergències més notòries són: per una banda, la seva aposta per modificar la normativa del 30%, ja que asseguren que no funciona després de 4 anys d’aprovada (tot i que va ser la pròpia ERC qui va condicionar el seu vot favorable demanant la no suspensió de llicències mentre es discutia la norma, fet que moltes promotores van aprofitar per sol·licitar llicències extra per poder seguir construint sense reservar HPO).
  • Partit Popular: no van concertar reunió i no van assistir al debat, però van contestar per escrit. Si bé comparteixen la nostra preocupació per la situació de l’habitatge a la ciutat, es van mostrar força contraris a les nostres propostes, argumentant que “moltes de les mesures que aquest govern ha implantat amb el recolzament d’entitats com les que vostès representen no han aconseguit millorar la qüestió de l’habitatge a la nostra ciutat” i proposen directament derogar la mesura del 30%, per exemple, i argumenten que l’ocupació és un fenomen que “atempta contra la propietat privada”. 
  • Partit Socialista: no han contestat als correus, però sí que van assistir al debat. A grans trets es mostren evasius amb moltes de les propostes o bé directament contraris: no volen aplicar la Llei Antidesnonaments catalana (no posar multes), derogar la mesura del 30% o crear una oficina per denunciar ocupacions. 
  • Trias per BCN: no vam concertar reunió, però sí que han contestat per escrit i van assistir al debat. Hi ha alguns punts d’acord, com és el compromís de reduir la llista d’espera de la Mesa d’Emergència o la necessitat de posar sancions basant-se en la Llei Antidesnonaments catalana, però hi ha força punts que no ens han contestat (com les reunions periòdiques amb els moviments o els reallotjaments dignes) o bé es mostren directament contraris (derogació del 30%).
  • Valents: Si bé vam celebrar una reunió, no s’havien preparat les respostes i ens les van enviar posteriorment per escrit, i tampoc van assistir al debat. Pocs punts d’entesa, generalment es mostren contraris amb la majoria de les propostes i les que no, plantegen fórmules totalment diferents de les que proposem (Pla de Xoc per la Mesa d’Emergència i les reunions periòdiques amb entitats).

Per tant, la graella finalment queda de la següent manera (si no la veus bé, pots descarregar-la en PDF aquí):

Des de la PAH, volem agrair a totes les formacions que han mostrat interès a reunir-se amb nosaltres i contestar les nostres demandes, demostrant així la seva sensibilitat vers les problemàtiques de l’habitatge. Gràcies a totes per col·laborar! Governi qui governi, des de la PAH continuarem exigint a l’Ajuntament i a la resta d’administracions públiques la seva obligació de fer complir el dret fonamental a tenir un habitatge digne i adequat.

La PAH de Barcelona publiquem les nostres propostes en matèria d’habitatge per a les eleccions municipals

La setmana passada vam enviar el dossier amb les 8 propostes als principals partits que opten a l’alcaldia de la ciutat

El 18 de maig diverses entitats organitzem un debat electoral sobre habitatge amb la participació confirmada de candidats de BeC, ERC, Junts i la CUP

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona publiquem avui les nostres propostes en matèria d’habitatge per a la pròxima legislatura que s’iniciarà després de les eleccions del 28 de maig. Des de l’entitat volem compartir amb els mitjans el fruit de diverses setmanes de treball que s’han condensat en un total de 8 propostes d’àmbit municipal que creiem que poden millorar sensiblement la realitat de les persones que viuen en situació d’inseguretat residencial a la ciutat, un fet que encara està pendent de solucionar per part de les diverses administracions. La setmana passada ja vam fer arribar aquest mateix dossier a les principals candidatures a l’alcaldia de la ciutat per tal que ens traslladessin els seus comentaris al respecte. Així mateix, també esperem conèixer el punt de vista dels candidats i candidates durant el debat que organitzem diverses entitats sobre polítiques d’habitatge a Barcelona el pròxim 18 de maig a les 18.30h al Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona) i el pròxim 23 de maig farem públiques les respostes dels partits sobre aquestes mesures.

8 mesures per fer bones polítiques d’habitatge

A continuació us enumerem, de forma resumida (al dossier les trobareu ampliades), les 8 propostes que creiem que són cabdals a l’hora de poder fer unes bones polítiques d’habitatge pensades per −i amb− la gent que es troba en situacions d’inseguretat residencial:

  1. Pla de xoc: posar la Mesa d’Emergència a ZERO
  2. Serveis socials més justos i de qualitat
  3. Mantenir i potenciar el SIPHO
  4. Creació d’una unitat especialitzada en casos d’ocupació
  5. Reunions d’anàlisi i avaluació en polítiques d’habitatge amb els moviments socials
  6. Augment del parc d’habitatge públic
  7. Reallotjaments dignes
  8. Pisos buits i sancions de la Llei 24/2015.

Des de la PAH de Barcelona esperem que els diferents partits adoptin aquestes mesures al seu programa de govern per la pròxima legislatura. Per la nostra part, seguirem treballant per pal·liar la crisi habitacional a la ciutat i vetllarem pel compliment d’aquelles lleis que garanteixen drets i han estat impulsades per la societat civil, que no pot esperar ni un minut més per donar resposta al dret −fonamental− a tenir un habitatge digne.

DESCARREGA’T EL DOSSIER AQUÍ

Publiquem noves guies per interposar demandes als Jutjats que reconeguin els nostres lloguers socials

El Grup Promotor i les advocades que van guanyar el cas pioner de Badalona seguirem treballant per estendre aquest nou front de lluita

Abans de l’estiu vam publicar i celebrar la sentència pionera de Badalona, que obligava un gran tenidor a fer una oferta de lloguer social a Ginés i Manoli, dues inquilines d’un pis amb amenaça de desnonament a Badalona.

Davant aquest precedent importantíssim per a reclamar als Jutjats amb força el compliment de la llei catalana 24/2015 per aturar els desnonaments, també vam anunciar que ens posàvem a treballar amb les advocades que han impulsat aquesta nova via, per tal de fomentar que s’estengui.

Avui presentem els primers resultats: dues guies, una per afectades i l’altra per advocades, que expliquen què és i com interposar la demandada declarativa del dret a reclamar el lloguer social.

Les podeu consultar als següents enllaços, en català i castellà:

Guia per advocades

Guia per afectades

Recordem que amb aquesta nova demanda, som nosaltres qui plantegem als Jutjats, en la majoria dels casos a través d’advocats/des d’ofici, que se’ns reconegui el dret a obtenir el lloguer social i s’obligui el propietari a fer-lo.

Fem una crida a totes les professionals perquè usin la guia i que acompanyin les persones o famílies que vulguin reclamar el lloguer social als Jutjats. També és important que les pròpies persones afectades, coneguin aquesta nova forma jurídica de lluitar el seu cas.

Alhora, demanem que el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i la Generalitat, organitzin formacions als col·legis professionals per tal d’informar els advocats i advocades d’aquesta nova via per defensar el dret a l’habitatge.

Advertim els bancs i voltors que farem tot el  que estigui a les nostres mans per aconseguir signar milers de lloguers socials! Aviat, vindran més passos per aconseguir-los.

#StopDesnonaments #LloguerSocialJa

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials haurien evitat 1.000 desnonaments a l’any i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Pots descarregar-te l’informe aquí

Les lleis i mesures vigents impulsades pels moviments socials haurien evitat com a mínim 1.000 desnonaments a l’any i un mínim de  200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials, com la PAH i l’APE, com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica −entesa com un fracàs personal− sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població −de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments− són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Així i tot, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

 

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica −i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe se centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mentalseguint la línia de treball de l’anterior informe− i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i filles i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb infants a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat en l’estudi −i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments− són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

Quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills i filles a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb una sola persona adulta, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). Amb relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3% dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per acabar, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que al dia d’avui són temporals −per la crisi de la covid− com, per exemple, la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne −com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona− i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-les, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.