Vivim moments clau pel dret a l’habitatge. La sagnia de desnonaments i abusos immobiliaris no s’ha aturat en cap moment de la pandèmia, com tampoc ho han fet els milers de persones que lluiten contra aquests mateixos abusos des del moviment per l’habitatge. Més enllà del drama dels desnonaments, el problema de l’habitatge afecta la majoria de sectors socials, ja que les persones treballadores paguen per viure en el seu habitatge un percentatge molt alt dels seus ingressos, sent una de les principals causes d’empobriment. Cada dia que passa es fa més evident que el sistema immobiliari és absurdament injust, fins al punt que avui ja ningú pot evitar el debat sobre el dret a l’habitatge: jutges, governs i rendistes s’han vist obligats a moure fitxa.

Aquesta situació no és cap novetat per a molts barris i pobles, on des de fa molts anys les associacions veïnals, els sindicats i les PAHs asseguren amb els seus cossos el dret a l’habitatge aturant desnonaments cada dia. Tanmateix, en els darrers anys aquesta lluita ha portat també a victòries importants al Parlament, on s’han aprovat lleis que per fi situaven les vides de les persones per damunt dels beneficis d’uns pocs. És el cas de la Llei 24/2015, que obligava els grans tenidors a fer lloguers socials en cas de vulnerabilitat, i evitava així molts desnonaments. I també és el cas de la regulació dels lloguers, que prohibia les pujades injustificades de preus que porten anys escanyant a les persones llogateres. En definitiva, la societat catalana ja ha decidit que vol avançar cap a un habitatge digne. Davant d’això, el Tribunal Constitucional ha llançat una ofensiva de la mà dels interessos dels bancs i els fons voltor. Tot ignorant la voluntat popular, el TC suspèn i anul·la qualsevol millora que protegeixi la majoria social dels abusos immobiliaris.

Malgrat tot, la voluntat d’avançar cap al dret a l’habitatge s’ha tornat a fer explícita quan s’han fet eleccions. Les forces que van aprovar la 24/2015 i la regulació dels lloguers han ampliat darrerament la seva majoria absoluta al Parlament. El passat 14 de febrer és, doncs, un nou recordatori de la ciutadania cap als partits que van aprovar aquestes lleis: teniu el mandat democràtic de blindar les lleis que defensen el dret a l’habitatge. No valen excuses: enviar la BRIMO i l’ARRO als desnonaments o permetre a les immobiliàries incomplir repetidament la regulació de preus és ser part del problema.

A l’Estat espanyol, s’està negociant una llei que marcarà la pròxima dècada en habitatge. I volem recordar que la voluntat popular també ho ha deixat clar: Pedro Sánchez no seria president sense l’acord de govern en què es comprometia a regular els lloguers. I el Govern espanyol no tindria pressupostos si no s’hagués tornat a comprometre a incloure la mateixa mesura a la pròxima Ley de Vivienda. Davant d’això, la voluntat d’una part del PSOE d’ignorar els acords i sotmetre’s a les pressions del lobby immobiliari no són només un atac al dret a l’habitatge: són també un frau democràtic en tota regla.

Després d’haver entregat més de 60.000 milions de diners públics al rescat bancari que no han estat retornats, és de justícia que la nova Llei faci front a l’emergència habitacional que patim. Cal una llei que obligui els responsables financers de la crisi immobiliària i els grans tenidors d’habitatges a assumir la seva responsabilitat i que eviti noves bombolles especulatives.  Per aquest motiu, el moviment per l’habitatge català exigim la incorporació de les 8 mesures impulsades per la Iniciativa Ley Vivienda per aconseguir una arquitectura legal que garanteixi el dret a l’habitatge: 

1- Garantia del dret efectiu a un habitatge digne

2- Cap desnonament de persones vulnerables sense alternativa

3- Ampliació del parc públic de lloguer social fins al 20% del conjunt d’habitatges 

4- Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris 

5- Garantia de subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i telecomunicacions

6- Garantia d’una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris

7- Ampliació pressupostària per a habitatge social fins a almenys el 2% del pressupost estatal 

8- Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

Som plenament conscients que aquestes lleis aprovades fins ara són insuficients davant l’emergència habitacional que vivim, però davant d’aquest triple front que intenta fer descarrilar qualsevol millora, volem remarcar que la societat catalana ja ha demostrat repetides vegades què vol. Als barris i pobles, al Parlament i a la porta de cada desnonament, hem decidit sotmetre els fons voltor. Hem decidit regular els lloguers. Hem decidit aturar els desnonaments. I no acceptem que vulguin guanyar als despatxos el que ja han perdut als carrers i a les urnes. Exigim una arquitectura legal que garanteixi el dret a l’habitatge. No acceptem cap fons voltor ni que cap polític al servei de l’especulació decideixi per nosaltres.

Per tot això, tornem a sortir als carrers. Convoquem a la societat catalana a fer sentir de nou el clam per un habitatge digne: dissabte 20 de març, 11h, Delegació del Govern espanyol.

#HemDecidit regular els lloguers. #HemDecidit aturar els desnonaments. #HemDecidit sotmetre els voltors. I ningú decideix per nosaltres.