Al gener de 2014 la PAH va llançar una nova campanya per a protegir les famílies dels desnonaments: les mocions als Ajuntaments per recuperar l’habitatge buit en mans de la banca.
Quasi un any després que el Partit Popular rebutgés la ILP de la PAH al Congrés, la resta d’administracions -tan autonòmiques com locals- estaven paralitzades i insistien que no hi havia res més a fer per aturar l’emergència habitacional.
Mentrestant la PAH seguia fent el que les administracions no feien: protegir els drets més elementals de la població. Les execucions hipotecàries i els desnonaments no han parat de créixer i les PAH de tot l’Estat pressionaven els bancs aconseguint milers de dacions en pagament i lloguers socials, aturant desnonaments diàriament o reallotjant a milers de persones amb la campanya de l’Obra Social de la PAH.
A més d’aturar els desnonaments i donar una segona oportunitat a les famílies, aconseguir mobilitzar els habitatges cap al lloguer social és un dels elements clau per frenar l’emergència habitacional.
L’Estat espanyol és el país d’Europa que més desnona, amb més habitatge buit i amb menys habitatge social: més de 400.000 desnonaments des de 2008, 3,4 millons d’habitatges buits dels quals uns 800.000 en mans de les entitats financeres i menys d’un 1% d’habitatge de lloguer social1.. Catalunya encapçala el rànquing en desnonaments de l’Estat; té un 13% del parc d’habitatges buit (448.000), molts d’ells en mans de bancs, i un parc públic de lloguer d’un 1% davant un 18% de mitjana a la UE.
És intolerable que la banca acumuli habitatges buits mentre expulsa les famílies de les seves cases. Per això les PAH de Catalunya portaven temps exigint a la Generalitat i als Ajuntaments que fessin tot el que estés a les seves mans per aconseguir mobilitzar habitatge social. La resposta era que no era possible, però la iniciativa pionera de la ciutat de Terrassa de penalitzar l’ús antisocial dels habitatges buits de bancs, que s’havia posat en marxa gràcies a la pressió de la PAH-Terrassa, va deixar clar que: «si es volia, es podia».
La campanya de «Mocions per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses» basada en la Llei catalana per al Dret a l’Habitatge i en l’experiència de Terrassa, tenia per objectiu estendre a tot Catalunya la detecció i penalització de l’habitatge buit en mans dels bancs per tal de mobilitzar-lo i posar-lo en lloguer social per a les famílies.
Aplicar aquesta mesura no és tan sols una opció, sinó una de les úniques vies que permet crear el parc social d’habitatges que necessitem de forma urgent. A Europa les polítiques de mobilització dels habitatges buits són habituals i es fan servir des de fa anys: Dinamarca, França, Itàlia o Anglaterra multen l’habitatge buit amb l’objectiu de mobilitzar-lo per a la població que necessita habitatge social. Però quan la PAH va llançar la campanya de mocions els suposats «experts» en habitatge es van afanyar a dir que «multar no serviria per aconseguir habitatge social» o que «els bancs no pagarien les multes». Inclús la mateixa Generalitat, que és qui hauria d’aplicar la llei, va voler esquivar la campanya de mocions amb una proposta «descafeïnada» de taxa als habitatges buits que no sabem quan es començarà a aplicar.
Quasi un any després del llançament de la campanya podem dir que la tenacitat de la societat civil ha demostrat de nou que «si es vol, es pot», donant una lliçó a les administracions que es neguen a protegir les persones enfront la banca.
- La PAH ha presentat la moció en 166 Ajuntaments de Catalunya i s’ha aprovat en 120 d’ells (n’hi ha 46 pendents d’aprovar), on viu el 68% de la població catalana i entre els que trobem la majora de grans muncipis de Catalunya.
- 16 municipis de Catalunya ja estan aplicant la moció i 3 municipis ja han posat multes (Terrassa, Girona i Santa Coloma de Gramenet).
- L’experiència més avançada de Terrassa està demostrant que multar serveix per aconseguir habitatge social:
- S’han imposat 43 multes dels més de 1000 expedients als 2500 habitatges buits detectats.
- Els bancs han cedit 100 habitatges per evitar multes.
- S’han cobrat 3 multes i els bancs multats han cedit els 3 habitatges expedientats on ja han entrat famílies a viure-hi.
- Dels 120 municipis que van aprovar la moció n’hi ha molts més estudiant la seva aplicació i que ho faran en poc temps.
La inactivitat del Govern Central i el tímid paper de la Generalitat de Catalunya a l’hora de fer front a l’emergència habitacional aboca a centenars de milers de famílies a la misèria, i deixa sols als Ajuntaments que veuen com es col·lapsen cada dia més els serveis socials municipals. L’executiu d’Artur Mas ha decidit seguir incomplint l’obligació d’aplicar la llei i renunciar a sancionar el que aquesta defineix com a «incompliments molt greus en matèria de qualitat del parc immobliliari», i emmascarar la seva inacció amb un insuficient projecte d’impost sobre els pisos buits que normalitza la impunitat davant l’acumulació de pisos buits que protagonitzen els bancs.
En canvi, avui podem dir que, gràcies a la pressió de la PAH, els municipis de Catalunya són l’única administració que ha respost al clam de la ciutadania, i que ha començat a fer polítiques reals, valentes i efectives d’habitatge contra l’emergència habitacional.
#SíSePuede Avui és possible passar de la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge!
_____________________
1 A molta distància del següent i acumulant més de la tercera part del total europeu, que es situa en 11 milions d’habitatges buits, segons publica The Guardian. L’Estat espanyol té un 3% d’habitatge social (habitatge protegit i lloguer social).
Sobre el autor