Archivo de etiquetas alquiler social

Celebramos nuestro 8º Cumpleaños patrocinando al BBVA

Nacimos para luchar contra la estafa hipotecaria, cambiar leyes injustas y conquistar el Derecho a la vivienda, ya son 8 años de victorias diarias y lo celebramos en una oficina de BBVA.

Hoy miércoles 22 de febrero, ocupamos la oficina de BBVA situada en el Paseo Torres i Bages 25 de Barcelona, para para arrancar solución para Yolanda y su familia, y exigir la respuesta que nos prometieron hace 15 días y aún estamos esperando.

Yolanda lleva luchando mucho tiempo, enferma y sin hogar (pues éste se lo quitó el BBVA), viéndose obligada a vivir con su familia en una habitación que ya no puede pagar. Gracias a su empoderamiento, ha conseguido una propuesta aunque sin fecha de realojamiento; sin embargo, tanto ella como la vida de 17 familias siguen pendientes de un hilo puesto que el Departamento de Desahucios del BBVA les sigue dando largas, manteniendo su sufrimiento sólo por el enriquecimiento de sus arcas.

Hoy, denunciamos esta situación y demandamos respuesta para Yolanda, donde BBVA se comprometa por escrito a entregarle el piso en un margen máximo de un mes, en régimen de alquiler social en base a la ley 24/2015. Exigimos también la respuesta, que prometieron dar y no dieron, de reunión entre los correspondientes gestores con las 17 familias donde ofrecerles una solución digna habitacional.

La PAH nació por la necesidad de la ciudadanía de protegerse y luchar ante los abusos de la banca y una ley hipotecaria absolutamente criminal. Hoy cumplimos 8 años y lo vamos a celebrar haciendo lo que mejor sabemos, con la alegría y contundencia que nos caracteriza, llegando donde no llegan el Gobierno de los desahucios del PP ni sus parches disfrazados de Real Decreto. Llevamos 8 años logrando victorias, con la verdad y la legitimidad de nuestro lado, por ello no hay mejor lugar para celebrar nuestro aniversario que en el banco número uno en desahucios, BBVA, que tantas victorias nos ha dado y seguirá haciéndolo, muy a su pesar.

#CumplePAHenBBVA
#8añosDePAH

AGENDA DE LA SEMANA DE PAH BARCELONA

(del miércoles 1 al martes 7 de febrero)

Recuerda: si tienes problemas con tu hipoteca, el alquiler o si vives de ocupación, te esperamos en nuestras asambleas para asesorarte y ayudarte a lograr una solución.

JUEVES 2
19:00 Taller de IRPH. Defiendete ante tu banco y que no te estafen más.

LUNES 6
17:00 Atención a estudiantes.
18:00 Asamblea de bienvenida y asesoramiento colectivo. Espacio abierto a todas las personas que tienen su primer contacto con la PAH y para aquellas que tienen que seguir aprendiendo y empoderándose para resolver las dudas sobre sus casos y seguir luchando.

MARTES 7
18:00 Asamblea de acciones y coordinación.

******************

AGENDA DE LA SETMANA DE PAH BARCELONA

(del dimecres 1 al dimarts 7 de febrer)

Recorda: si tens problemes amb la teva hipoteca, el lloguer o si vius d’ocupació, t’esperem en les nostres assemblees per assessorar-te i ajudar-te a aconseguir una solució.

DIJOUS 2
19:00 Taller IRPH. Defensat davant el teu banc i que no t’estafin més.
DILLUNS 6
17:00 Atenció als estudiants.
18:00 Assemblea d’ acollida i assessorament col·lectiu. Espai obert per a totes aquelles persones que tenen el seu primer contacte amb la PAH i per a aquelles que volen/han de seguir aprenent per resoldre dubtes sobre el seu propi cas per seguir lluitant.

DIMARTS 7
18:00 Assemblea d’ accions i coordinació.

Ocupamos BBVA para desearle unas felices fiestas

Se acercan las Fiestas de Navidad y la PAH, lejos de relajarnos, hoy ocupamos oficinas de BBVA por todo el territorio catalán. La acción, enmarcada en la campaña iniciada antes de verano pretende exigir solución a 12 familias. Familias que desde hace años, no pueden disfrutar a su derecho de una segunda oportunidad, debido a la incapacidad de la entidad para asumir sus responsabilidades y dar soluciones dignas.

En la PAH, día tras día vemos como, a pesar de lo que se nos quiere vender el Gobierno del PP en manos de la banca, los desahucios siguen produciéndose diariamente y solo se solucionan con la presión ciudadana en la puerta. Unos desahucios, que desde BBVA, no sólo no hacen nada por evitar, si no que abren departamentos, disfrazados de como el Departamento de Vivienda Social, que ya dejamos claro que su verdadero nombre debería ser Departamento de desahucios de BBVA. El único claro objetivo de la entidad es seguir cosechando escandalosos beneficios millonarios, sin importarles el daño que puedan ejercer por las familias que estafaron, para seguir con sus negocios de venta de armas o de especulación con las viviendas provenientes de desahucios silenciosos.

Una actitud que quedó patente cuando el BBVA fue el banco que más presiono al Partido Popular para que tumbará la Ley 24/2015 de Cataluña contra los desahucios y la pobreza energética, ley que obligaba a los bancos a ofrecer alquileres sociales en riesgo de desahucio y ceder a la administración sus pisos vacíos para realojar personas en peligro de exclusión habitacional. De nada valdría que tratara de limpiar su imagen anunciando a bombo y platillo la cesión de 1.800 viviendas a la Generalitat, auténticas migajas formadas con viviendas en mal estado, que para hacerlas habitables, acabarán volviéndose a pagar con dinero público ¿Cuantas veces deberemos pagar nuestras casas?

Todo esto, nos lleva a una situación que no podemos tolerar más, hay vidas en juego y la PAH nació para salvarlas. La banca fue rescatada con miles de millones de dinero público, nuestro dinero, que de tener un mínimo de decencia, deberían haber invertido en contraprestaciones social y ayudar a evitar la emergencia habitacional que vivimos desde hace años.

Por ello salimos de nuevo a la calle y exigiremos que se cumplan las peticiones de las siguientes familias afectadas para que puedan conservar sus viviendas.

  • Sergio y Goyo exigen quitas de la deuda y nulidad del IRPH
  • Dani y Wilson exigen quitas de la deuda.
  • Pilar, exige dación en pago a cero con alquiler social a cinco años
  • Yolanda,exige condonación de deuda y respuesta del fondo social de viviendas del BBVA para que le hagan un alquiler social.
  • Silvia, exige alquiler social a 5 años.
  • Carmen, exige condonación de la deuda y alquiler social
  • Fany, Ana, Gladys, Julio exige dación a cero y alquiler social a 5 años.

Estas familias, sólo son la punta del iceberg pues quedan muchas más, por ello en 2017, vamos a subir el nivel de la presión y las movilizaciones en la defensa y la conquista del Derecho a la vivienda, un derecho constitucional que se nos está negando para el beneficio de unos pocos. No vamos a ceder hasta arrancar todas las soluciones, sabemos que la razón nos avala como tantas veces hemos demostrado en los últimos 8 años. Sabemos que con la constancia, nuestras demandas no son una quimera. Sabemos que SÍ SE PUEDE y por eso

#SeguimosBBVA

30390992934_da018be1f7_z

Ocupem BBVA per desitjar-li unes bones festes

S’acosten les Festes de Nadal i la PAH, lluny de relaxar-nos, avui ocupem oficines de BBVA per tot el territori català. L’acció, emmarcada en la campanya iniciada abans d’estiu pretén exigir solució a 12 famílies. Famílies que des de fa anys, no poden gaudir al seu dret d’una segona oportunitat, a causa de la incapacitat de l’entitat per assumir les seves responsabilitats i donar solucions dignes.

En la PAH, dia rere dia veiem com, malgrat el que se’ns vol vendre el Govern del PP en mans de la banca, els desnonaments segueixen produint-se diàriament i solament se solucionen amb la pressió ciutadana en la porta. Uns desnonaments, que des de BBVA, no només no fan gens per evitar, sinó que obren departaments, disfressats de com el Departament d’Habitatge Social, que ja deixem clar que el seu veritable nom hauria de ser Departament de desnonaments de BBVA. L’únic clar objectiu de l’entitat és seguir collint escandalosos beneficis milionaris, sense importar-los el dany que puguin exercir per les famílies que van estafar, per seguir amb els seus negocis de venda d’armes o d’especulació amb els habitatges provinents de desnonaments silenciosos.

Una actitud que va quedar clara quan el BBVA va ser el banc que més pressiono al Partit Popular perquè tombarà la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments i la pobresa energètica, llei que obligava als bancs a oferir lloguers socials en risc de desnonament i cedir a l’administració els seus pisos buits per reallotjar persones en perill d’exclusió habitacional. De res valdria que tractés de netejar la seva imatge anunciantn a so de bombo i plateretsn la cessió de 1.800 habitatges a la Generalitat, autèntiques engrunes formades amb habitatges en mal estat, que per fer-les habitables, acabaran tornant-se a pagar amb diners públics Quantes vegades haurem de pagar les nostres cases?

Tot això, ens porta a una situació que no podem tolerar més, hi ha vides en joc i la PAH va néixer per salvar-les. La banca va ser rescatada amb milers de milions de diners públics, els nostres diners, que de tenir un mínim de decència, haurien d’haver invertit en contraprestacions social i ajudar a evitar l’emergència habitacional que vivim des de fa anys.

Per això sortim de nou al carrer i exigirem que es compleixin les peticions de les següents famílies afectades perquè puguin conservar els seus habitatges.

  • Sergio i Goyo exigeixen quites del deute i nul·litat del IRPH
  • Dani i Wilson exigeix quites del deute.
  • Pilar, exigeix dació en pagament a zero amb lloguer social a cinc anys
  • Yolanda, exigeix condonació de deute i resposta del fons social d’habitatges del BBVA perquè li facin un lloguer social.
  • Silvia, exigeix lloguer social a 5 anys.
  • Carmen, exigeix condonació del deute i lloguer social
  • Fany, Ana, Gladys, Julio exigeix dació a zero i lloguer social a 5 anys.

Aquestes famílies, només són la punta de l’iceberg doncs queden moltes més, per això en 2017, pujarem el nivell de la pressió i les mobilitzacions en la defensa i la conquesta del Dret a l’habitatge, un dret constitucional que se’ns està negant per al benefici d’uns pocs. No cedirem fins a arrencar totes les solucions, sabem que la raó ens avala com a tantes vegades hem demostrat en els últims 8 anys. Sabem que amb  constància, les nostres demandes no són una quimera. Sabem que SI ES POT i per això

#SeguimosBBVA

Manifiesto en apoyo a un alquiler vitalicio para Alfredo

#AlfredoSomosTodas

Alfredo Guillen fue una de las tantas personas que durante la época de la burbuja inmobiliaria apoyó a sus parientes. Dos sobrinas suyas le pidieron que solicitara un préstamo Bankia hipotecando su vivienda, la cual ya estaba pagada, para así poder hacer frente a una serie de deudas. Alfredo, de buena fe, accedió a su petición, que terminó por ser una estafa. Sus sobrinas se marcharon con el dinero proveniente del préstamo, el cual no pensaban devolver desde el principio. Y Alfredo tuvo que hacer frente a la deuda poniendo en riesgo lo único que tenía: su hogar y una pensión de 700 euros.

Tras pasar por la horrible experiencia de que su hogar fuera subastado, acudió a la PAH con una orden de desahucio en la mano. El banco pretendía dejarle en la calle a pesar de su avanzada edad. Sin embargo, gracias a la presión de la PAH se paralizó el desahucio de Alfredo y se inició una vía de negociación. Mientras tanto, Alfredo invitaba a María, una conocida que se había quedado en la calle, a vivir en su piso. Un acto de pura generosidad a pesar de que Alfredo se encontraba en plena emergencia habitacional. Un ejemplo más de que somos las ciudadanas de a pie quienes recuperamos los Derechos Humanos aun en la más difícil de la circunstancias.

Después de un año de negociación con Bankia para encontrar una solución habitacional para Alfredo, conseguimos de Bankia el acuerdo de un alquiler social a 5 años. El precio que se pactaba era de 100 euros al mes. Precio correspondiente a los baremos de 10%, 12% y 18% sobre los ingresos de la unidad familiar, tal como contempla la Ley 24/2015 contra los desahucios y la emergencia habitacional. Era un acuerdo puramente de mínimos, insuficiente para un caso tan grave. Bankia ni siquiera le concedía a Alfredo la condonación de la deuda hipotecaria a pesar de que era más que obvio que jamás podría hacerle frente.

Además, a escasos días de la fecha de firma del alquiler, Bankia se echó para atrás incumpliendo el acuerdo. Dado que el Partido Popular recurrió los artículos de la Ley 24/2015 que obligaba a los bancos a conceder alquileres sociales a las familias, Bankia afirmó que no iba a respetar ningún acuerdo que aludiera a esta ley. De este modo, la entidad habría dejado a Alfredo en una situación de absoluta indefensión si no hubiera sido por la PAH. Un ejemplo más de que la violación reincidente de Derechos Humanos se ejerce por parte de los mismos bancos que hemos rescatado con nuestro dinero.

Recordemos que Bankia tuvo el rescate más escandaloso e inmenso que hemos sufrido en todo el Estado español. Hasta 23.500 millones de dinero público le fueron cedidos sin ninguna contraprestación social a cambio. Incluso un reciente informe demuestra que las ayudas públicas a Bankia constituyen una totalidad de 147.000 millones, más que los recortes que hemos sufrido en educación, sanidad y seguridad social. En vez de paralizar desahucios y ofrecer alquileres sociales a la ciudadanía, el informe de Emergencia Habitacional del Observatori DESC coloca a Bankia como el banco que más desahucia, llegando a ser responsable hasta del 20% de los desalojos hipotecarios.

Por si fuera poco, durante 2014 todas contemplamos cómo Bankia protagonizaba el escándalo de las tarjetas opacas Black que acarrearon 15 millones de gastos en negro: la mayor parte en viajes, golf y clubs de alterne. Es totalmente inadmisible que la entidad número uno en recibir ayudas públicas sea una entidad que sigue desahuciando, que continúa malversando y que además lidera el ranking de los bancos que más desalojan. Es totalmente inaceptable que Bankia continúe especulando con vidas en juego como la de Alfredo.

Desde la PAH somos conscientes de que estamos ante un caso extremo. La salud de Alfredo está en peligro debido a su avanzada edad. Dada la actuación de Bankia y la precaria situación en la que se encuentra Alfredo, es necesario que se le conceda un alquiler social vitalicio y la extinción de toda la deuda hipotecaria. Por eso, hacemos un llamamiento a todos los responsables políticos del municipio de Barcelona para que exijan responsabilidades y una solución inmediata a Bankia.

Por todo esto, desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de Barcelona pedimos:

· La inmediata solución del caso de Alfredo Guillen, concediendo la condonación total de la deuda y un alquiler social vitalicio de 100 euros.
· La puesta en marcha de negociaciones para dar solución a todas las familias que se encuentran hoy en riesgo habitacional por las políticas de Bankia.
· La puesta a disposición de la Administración de todos los pisos vacíos que acumulan las entidades financieras, bajo pena de sanción, tal como marca la Ley 18/2007.
· Que Bankia asuma todos los gastos de rehabilitación de los pisos que ceda a la Administración Pública.
· Que el Ayuntamiento de Barcelona presione a Bankia para que sea la entidad la encargada de asumir la solución habitacional.

Manifest en suport a un lloguer vitalici per l’Alfredo

#AlfredoSomosTodas

Alfredo Guillen va ser una de les tantes persones que durant l’època de la bombolla immobiliària va donar suport als seus parents. Dues nebodes li van demanar que sol·licités un préstec a Bankia, hipotecant el seu habitatge que ja estava pagat, per així poder fer front elles a una sèrie de deutes. Alfredo, de bona fe, va accedir a la seva petició, que va acabar sent una estafa. Les seves nebodes van marxar amb els diners provinents del préstec, el qual no pensaven retornar des del principi. I Alfredo va haver de fer front al deute posant en risc l’únic que tenia: la seva llar i una pensió de 700 euros.

Després de patir l’horrible experiència de que la seva llar fos subhastada, va arribar a la PAH amb una ordre de desnonament en mà. El banc pretenia deixar-lo al carrer malgrat la seva avançada edat. No obstant això, gràcies a la pressió de la PAH es va paralitzar el desnonament d’Alfredo i es va iniciar una via de negociació. Mentrestant Alfredo acollia a la Maria, una amiga que s’havia quedat al carrer, a viure al seu pis. Un acte de pura generositat tot i que l’Alfredo es trobava en plena emergència habitacional. Un exemple més de que som les ciutadanes d’ en peu les que recuperem els Drets Humans tot i, en la més difícil de les circumstàncies.

Després d’un any de negociació amb Bankia per trobar una solució habitacional per l’Alfredo, vam arrencar a Bankia l’acord d’un lloguer social a de 5 anys. El preu que es pactava era de 100 euros al mes. Preu corresponent als barems del 10%, 12% i 18% sobre els ingressos de la unitat familiar tal com preveu la Llei 24/2015 contra els desnonaments i l’emergència habitacional. Era un acord purament de mínims, insuficient per a un cas tan greu. Bankia ni tan sols li concedia a l’Alfredo la condonació del deute hipotecari tot i que, era més que obvi que mai podria fer-ne front.

A més a més, a escassos dies de la data de signatura del lloguer, Bankia es va fer enrere incomplint l’acord. El Partit Popular va recórrer els articles de la Llei 24/2015 que obligava als bancs a concedir lloguers socials a les famílies i Bankia va afirmar que nor respectaria cap acord que nomenés aquesta llei. D’aquesta manera, l’entitat hagués deixat a Alfredo en una situació d’absoluta d’indefensió si no hagués estat per la PAH. Un exemple més que la violació reincident dels Drets Humans s’exerceix per part dels mateixos bancs que hem rescatat amb els nostres diners.

Bankia, recordem-ho, va tenir el rescat més escandalós i immens que hem patit a tot l’Estat espanyol. Fins a 23.500 milions de diners públics li van ser cedits sense cap contraprestació social a canvi. Fins i tot, un recent informe demostra que els ajuts públics a Bankia constitueixen una totalitat de 147.000 milions, més que les retallades que hem patit en educació, sanitat i seguretat social. En comptes de paralitzar desnonaments i oferir lloguers socials a la ciutadania, l’informe d’Emergència Habitacional de l’Observatori DESC col·loca a Bankia com el banc que més desnona, arribant a ser responsable fins el 20% dels desallotjaments hipotecaris.

Per si fos poc, durant 2014 totes vam contemplar com Bankia protagonitzava l’escàndol de les targetes opaques Black que van implicar 15 milions de despeses en negre: la major part en viatges, golf i clubs. És totalment inadmissible que l’entitat número 1 en rebre ajuts públics sigui una entitat que segueix desnonant, que continua malversant i que a més, lidera el rànquing dels bancs que més desallotgen. És totalment inacceptable que Bankia continuï especulant amb vides en joc com la de l’Alfredo.

Des de la PAH som conscients que estem davant d’un cas extrem. La salut d’Alfredo està en perill a causa de la seva avançada edat. Donada l’actuació de Bankia i la precària situació en què es troba l’Alfredo, cal que se li concedeixi un lloguer social vitalici i l’extinció de tot el deute hipotecari. Per això, fem una crida a tots els responsables polítics del municipi de Barcelona perquè exigeixin responsabilitats i una solució immediata a Bankia.

Per tot això des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona demanem:

· La immediata solució del cas de l’Alfredo Guillen, concedint la condonació total del deute i un lloguer social vitalici de 100 euros mensuals.
· La posada en marxa de negociacions per donar solució a totes les famílies que es troben avui en risc habitacional per les polítiques de Bankia.
· La posada a disposició de l’Administració de tots els pisos buits que acumulen les entitats financeres sota pena de sanció tal com marca la Llei 18/2007.
· Que Bankia assumeixi totes les despeses de rehabilitació dels pisos que cedeixi a l’Administració Pública.
· Que l’Ajuntament de Barcelona pressioni a Bankia perquè sigui l’entitat l’encarregada d’assumir la solució habitacional.

11

Desde PAH Barcelona valoramos la iniciativa del Ayuntamiento de hacer un censo de pisos en la ciudad

La presión del día a día de la PAH consigue que el Ayuntamiento de Barcelona empiece a elaborar el censo de pisos vacios para obtener vivienda pública y destinarla al alquiler social y asequible para las familias más vulnerables.

Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos desde 2009 protegiendo el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona, no solo con la denuncia de la estafa hipotecaria, la acción directa como es el parar un desahucio, sino también haciendo propuestas de leyes y exigiendo la aplicación de las leyes vigentes.

Entre otras muchas cosas, en 2013 presentamos nuestra moción de pisos vacíos  denunciando la necesidad de un censo de vivienda vacía que sirva para aumentar el parque social de vivienda que subsane el déficit histórico del parque público de viviendas que necesita la ciudad. La falta de políticas públicas en esta dirección nos ha llevado a la foto actual de un parque público de viviendas del 1,26% lejos del 18% de la media europea o del 15% que establece la ley catalana del derecho a la vivienda. A la vez, la ciudad de Barcelona acumula, según el IDESCAT, un 10,8% de vivienda vacía sobre el total de viviendas de la ciudad.

La ley catalana del derecho a la vivienda (18/2007) establece la definición de la función social de la vivienda, tipifica el incumplimiento de ésta y da herramientas tanto para movilizar la vivienda vacía como para obligar al estado de conservación de ésta. Para poder hacer esto es imprescindible un censo de vivienda de la ciudad, donde se detecte la vivienda vacía y la vivienda en mal estado de conservación.

Aunque la medida llegue 9 años tarde, desde la aprobación de la Ley 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) y 3 años después de la aprobación de la moción de pisos vacíos de la PAH, celebramos por fin el inicio de dicho censo.

Si bien es cierto que gobierno de Mariano Rajoy intenta vaciar de competencias a las administraciones locales, es preciso que los ayuntamientos defiendan la autonomía municipal satisfaciendo las necesidades habitacionales de la población y cumplan con la ley 18/2007.

Recordamos al Ayuntamiento de Barcelona que la ley 18/2007 establece la obligatoriedad de cumplir con el principio de solidaridad urbana en 20 años, es decir, en 2027 Barcelona ha de tener un parque público de alquiler del 15% por lo que en los próximos 10 años se ha de ampliar el parque en 120.000 viviendas. Exigimos al Ayuntamiento que a través del censo de viviendas vacías que ahora inicie cumpla con la ley 18/2007 y la moción de la PAH, es decir, la sanción de la vivienda vacía de las entidades financieras con el objetivo de movilizarla. No aceptaremos multas simbólicas, sino que exigimos la sanción a todas las viviendas vacías de las entidades financieras que no sean cedidas al Ayuntamiento.

Fruto del informe realizado entre la PAH-BCN y el Observatorio DESC, creemos que es imprescindible iniciar el censo en los distritos que más desahucios acumulan: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuic (10,1%) y Ciutat Vella (5,6%).

La emergencia habitacional que sufre la ciudad de Barcelona con una media de entre 8 y 10 desahucios al día, junto al ínfimo parque público actual, requiere determinación y agilidad por parte del Ayuntamiento a la hora de realizar el censo de vivienda vacía y de aplicar las sanciones. Con las entidades financieras, los grandes tenedores de vivienda, no vale más zanahoria, toca el palo: la sanción. Sabemos mejor que nadie que hay vidas en juego, lo vemos cada semana en nuestras asambleas, por eso desde la PAH, aunque encontremos acertadas las medidas que se proponen a la hora de convencer a los propietarios para que cedan los pisos vacíos a la bolsa de alquiler social y esperamos sirva para fomentar y garantizar la función social de los pisos vacíos continuamos exigiendo se inicien procedimientos sancionadores a la banca y grandes tenedores por el uso antisocial de esta viviendas, utilizando la ley catalana de vivienda de 2007, uno de los pocos mecanismos vigentes para dar respuesta a la vulneración del derecho a la vivienda. Así mismo estas sanciones deberían ser utilizadas, tanto para cubrir los gastos de las medidas ofrecidas al pequeño propietario, como la rehabilitación de los pisos y que este dinero no vuelva a salir de las arcas públicas, como ya ocurrió con el rescate millonario a la banca, que se usó sin ningún tipo de contraprestación social. Si de algo tiene que servir el censo es para tener un mapa real de los propietarios de esta vivienda en desuso, así como para dar una solución real a las familias que se encuentren en situación de ocupación por no haber encontrado antes ningún tipo de solución administrativa.

Desde la PAH estaremos vigilantes a este proceso para que se aplique a toda la ciudad y que los pasos dados por el Ayuntamiento cumplan con la moción de la PAH. Mientras, organizadas y desde la calle, seguiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer, proteger los derechos fundamentales de la ciudadanía y llegando donde no llega la administración, parando desahucios, logrando alquileres sociales y realojando a las familias sin solución a través de nuestra Obra Social. Llevamos 8 años demostrando diariamente que organizadas y con la presión necesaria, por mucho que nos digan que no ¡SI SE PUEDE!

Queremos una Barcelona donde el derecho a la vivienda esté totalmente garantizado y donde no haya un desahucio más.

desnonaments

COMUNICAT CATALÀ

Des de PAH Barcelona celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de fer un cens de pisos a la ciutat

La pressió del dia a dia de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona comenci a elaborar el cens de pisos buits per obtenir habitatge públic i destinar-lo al lloguer social i assequible per a les famílies més vulnerables.

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca portem des del 2009 protegint el dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona, no solament amb la denúncia de l’estafa hipotecària, l’acció directa com és parar un desnonament, sinó també fent proposades de lleis i exigint l’aplicació de les lleis vigents.

Entre moltes altres coses, en 2013 presentem la nostra moció de pisos buits denunciant la necessitat d’un cens d’habitatge buit que serveixi per augmentar el parc social d’habitatge que esmeni el dèficit històric del parc públic d’habitatges que necessita la ciutat. La falta de polítiques públiques en aquesta adreça ens ha portat a la foto actual d’un parc públic d’habitatges de l’1,26% lluny del 18% de la mitjana europea o del 15% que estableix la llei catalana del dret a l’habitatge. Alhora, la ciutat de Barcelona acumula, segons el IDESCAT, un 10,8% d’habitatge buit sobre el total d’habitatges de la ciutat.

La llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) estableix la definició de la funció social de l’habitatge, tipifica l’incompliment d’aquesta i dóna eines tant per mobilitzar l’habitatge buit com per obligar a l’estat de conservació d’aquesta. Per poder fer això és imprescindible un cens d’habitatge de la ciutat, on es detecti l’habitatge buit i l’habitatge en mal estat de conservació.

Encara que la mesura arribi 9 anys tard, des de l’aprovació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) i 3 anys després de l’aprovació de la moció de pisos buits de la PAH, celebrem per fi l’inici d’aquest cens.

Si bé és cert que govern de Mariano Rajoy intenta buidar de competències a les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població i compleixin amb la llei 18/2007.

Recordem a l’Ajuntament de Barcelona que la llei 18/2007 estableix l’obligatorietat de complir amb el principi de solidaritat urbana en 20 anys, és a dir, en 2027 Barcelona ha de tenir un parc públic de lloguer del 15% pel qual en els 10 anys vinents s’ha d’ampliar el parc en 120.000 habitatges. Exigim a l’Ajuntament que a través del cens d’habitatges buits que ara iniciï compleixi amb la llei 18/2007 i la moció de la PAH, és a dir, la sanció de l’habitatge buit de les entitats financeres amb l’objectiu de mobilitzar-la. No acceptarem multes simbòliques, sinó que exigim la sanció a tots els habitatges buits de les entitats financeres que no siguin cedides a l’Ajuntament.

Fruit de l’informe realitzat entre la PAH-BCN i l’Observatori DESC, creiem que és imprescindible iniciar el cens en els districtes que més desnonaments acumulen: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuïc (10,1%) i Ciutat Vella (5,6%).

L’emergència habitacional que sofreix la ciutat de Barcelona amb una mitjana d’entre 8 i 10 desnonaments al dia, al costat de l’ínfim parc públic actual, requereix determinació i agilitat per part de l’Ajuntament a l’hora de realitzar el cens d’habitatge buit i d’aplicar les sancions. Amb les entitats financeres, les grans forquilles d’habitatge, no val més pastanaga, toca el pal: la sanció. Sabem millor que ningú que hi ha vides en joc, ho veiem cada setmana en les nostres assemblees, per això des de la PAH, encara que trobem encertades les mesures que es proposen a l’hora de convèncer als propietaris perquè cedeixin els pisos buits a la borsa de lloguer social i esperem que serveixi per fomentar i garantir la funció social dels pisos buits, continuem exigint s’iniciïn procediments sancionadors a la banca i grans tenidors, per l’ús antisocial d’aquests habitatges, utilitzant la llei catalana d’habitatge del 2007, un dels pocs mecanismes vigents per donar resposta a la vulneració del dret a l’habitatge. Així mateix aquestes sancions haurien de ser utilitzades, tant per cobrir les despeses de les mesures ofertes al petit propietari, com la rehabilitació dels pisos i que aquests diners no torni a sortir de les arques públiques, com ja va ocórrer amb el rescat milionari a la banca, que es va usar sense cap tipus de contraprestació social. Si d’alguna cosa ha de servir el cens, és per tenir un mapa real dels propietaris d’aquest habitatge en desús, així com per donar una solució real a les famílies que es trobin en situació d’ocupació per no haver trobat abans cap tipus de solució administrativa.

Des de la PAH estarem vigilants a aquest procés perquè s’apliqui a tota la ciutat i que els passos donats per l’Ajuntament compleixin amb la moció de la PAH. Mentre, organitzades i des del carrer, seguirem fent el que millor sabem fer, protegir els drets fonamentals de la ciutadania i arribant on no arriba l’administració, parant desnonaments, aconseguint lloguers socials i reallotjant a les famílies sense solució a través de la nostra Obra Social. Fa 8 anys que demostrem diàriament que organitzades i amb la pressió necessària, per molt que ens diguin que no, SI ES POT!

Volem una Barcelona on el dret a l’habitatge estigui totalment garantit i on no hi hagi un desnonament més.

districtes2