Hace algo más de 8 años, el mensaje reinante era que nos hipotecásemos, que el ladrillo nunca perdería valor, que alquilar era tirar el dinero, se negaba está mal llamada crisis, hace 8 años se decía que algunas habían estirado más el brazo que la manga, se decía que las cosas son así y no se pueden cambiar.

Pero hace 8 años también paso otra cosa, un grupo de «locas», con experiencias previas en el activismo por el derecho a la vivienda, como V de Vivienda, las Oficinas de Derechos Sociales o el movimiento okupa, empezaron a pensar como organizase con las familias que no podrían continuar pagando su hipoteca y serían sometidas a una legislación injusta que las condenaría a un desahucio y una deuda de por vida.

Decimos locas con cariño, porque fueron capaces de soñar con el Sí Se Puede. Un sueño que ha podido ser realidad porque lo hemos hecho de manera colectiva.

Hoy, 8 años después, queremos celebrar éste aniversario de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de Barcelona, agradeciéndoselo a todas las que han demostrado que podemos cambiar las cosas, a todas las que han, hemos y formaremos parte de este proyecto. A todas las que nos han prestado su cariño, su solidaridad y su apoyo.

Un agradecimiento inicial a todas las luchas previas que nos han abierto camino, de las que bebemos y aprendemos; y a las experiencias latinoamericanas que nos han inspirado.

Nuestra andadura empezó en febrero del 2009, cuándo la Casa de la Solidaridad, en el Raval, abrió sus puertas para acoger la primera asamblea de asesoramiento colectivo de la PAH. Poco después fue el centro social auto gestionado Magdalenas quien nos acogió, pasamos por el centro social Éxit y continuamos en la Federación de Asociaciones de Vecinas de Barcelona (FAVB). El 15M, que decir, a todas nos atravesó y muchas se acercaron a la PAH gracias a él.

La solidaridad y el apoyo mutuo, no solo se ha dado/se da en nuestras asambleas, o con aquellos colectivos que nos han acogido, ni acaba tampoco con la vecina que baja a parar el desahucio, el restaurante que nos acerca comida en la ocupación de un banco o la anciana que nos aplaude al recuperar un bloque de la banca. El apoyo lo hemos tenido en gente maravillosa de El Lokal del Raval, y muchas vecinas del barrio, al recuperar el Bloc Impahrables 13 en la plaza del Padró, nuestra primera Obra Social. Sin ellas, no habría sido posible.

El apoyo, la colaboración, con el Ateneu l’Engranatge que nace a raíz del desahucio de Irene. Juntas ocupamos la seu de Districte y conseguimos una solución.

Nos instalamos en Hostafrancs y recibimos el calor y el apoyo de l’Assemblea de Barri de Sants, l’Associació de Veïnes d’Hostafancs, Can Batlló, Can Vies, así como lo hemos recibido de l’Ateneu la Base o l’Assamblea del Barri de Poblesec. Apoyos imprescindibles con el Bloc La Bordeta, , como la han sido la Oficina d’Habitage de Gracia en nuestro último bloque recuperado, La Janhela

Son muchas las alianzas y apoyos que han hecho posible estos 8 años, no nos queremos dejar a nadie y nos vamos a dejar a muchas porque no acabaríamos, pero hay algunas más invisibles que queremos mencionar: la creatividad y el ingenio de Enmedio, la genialidad de los frikis que nos ayudan con webs, servidores y esas cosas que hacen posible la batalla y difusión en redes.

Claro que no! No podemos dejar de mencionar a Anaïs, nuestra defensora en los juicios que pretenden criminalizar nuestra acción de auto tutela de derechos. Ni podemos dejar de pensar en los periodistas de diferentes medios, que han intentado dar luz y visibilidad a nuestras demandas, a nuestra lucha, mientras otros intentaban invisibilizarla.

Y hablando de periodistas, gracias a Matías por ser de los primeros en dar el paso de dar la cara en los medios para visibilizar la situación, para que otros no pasasen lo que él estaba pasando…entonces, nadie quería, él fue generoso y salió hasta en la TV de Japón!

No podemos dejar de agradecer a todas las compahs de todas las PAHs porque entre todas hacemos posible lo imposible cada día en muchísimos rincones.

Pues eso, año 8 y mucho por hacer, muchas alianzas y complicidades por tejer.

Seguimos, porque sabemos que ¡Sí se Puede!

GRACIAS A TODAS LAS QUE LO HAN HECHO POSIBLE

La PAH: 8 anys de lluita col·lectiva

Fa una mica més de 8 anys, el missatge regnant era que ens hipotequéssim que el maó mai perdria valor, que llogar era tirar els diners, es negava aquesta mal anomenada crisi, fa 8 anys es deia que algunes havien estirat més el braç que la màniga, es deia que les coses són així i no es poden canviar.

Però fa 8 anys també passo una altra cosa, un grup de «boges», amb experiències prèvies en l’activisme pel dret a l’habitatge, com a V d’Habitatge, les Oficines de Drets Socials o el moviment okupa, van començar a pensar com organitzés amb les famílies que no podrien continuar pagant la seva hipoteca i serien sotmeses a una legislació injusta que les condemnaria a un desnonament i un deute per a tota la vida.

Diem boges amb afecte, perquè van ser capaços de somiar amb el Sí Es Pot. Un somni que ha pogut ser realitat perquè ho hem fet de manera col·lectiva.

Avui, 8 anys després, volem celebrar aquest aniversari de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona, agraint-li-ho a totes les que han demostrat que podem canviar les coses, a totes les que hi han, i les que formem part d’aquest projecte. A totes les que ens han prestat el seu afecte, la seva solidaritat i el seu suport.

Un agraïment inicial a totes les lluites prèvies que ens han obert camí, de les quals bevem i aprenem; i a les experiències llatinoamericanes que ens han inspirat.

La nostra marxa va començar al febrer del 2009, quan la Casa de la Solidaritat, en el Raval, va obrir les seves portes per acollir la primera assemblea d’assessorament col·lectiu de la PAH. Poc després va ser el centre social autogestionat Magdalenes qui ens va acollir, passem pel centre social Èxit i continuem en la Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB). El 15M, que dir, a totes ens va travessar i moltes es van acostar a la PAH gràcies a ell.

La solidaritat i el suport mutu, no solament s’ha donat/es dóna en les nostres assemblees, o amb aquells col·lectius que ens han acollit, ni acaba tampoc amb la veïna que baixa a parar el desnonament, el restaurant que ens acosta menjar en l’ocupació d’un banc o l’anciana que ens aplaudeix en recuperar un bloc de la banca. El suport ho hem tingut en gent meravellosa del Lokal del Raval, i moltes veïnes del barri, en recuperar el Bloc Impahrables 13 a la plaça del Padró, la nostra primera Obra Social. Sense elles, no hauria estat possible.

El suport, la col·laboració, amb l’Ateneu l’Engranatge que neix arran del desnonament d’Irene. Juntes ocupem la seu de Districte i aconseguim una solució.

Ens instal·lem a Hostafrancs i rebem la calor i el suport de l’Assemblea de Barri de Sants, l’Associació de Veïnes d’Hostafancs, Ca Batlló, Ca Vies, així com ho hem rebut de l’Ateneu la Base o l’Assemblea del Barri de Poblesec. Suports imprescindibles amb el Bloc La Bordeta, com l’han estat l’Oficina d’Habitage de Gràcia en el nostre últim bloc recuperat, La Janhela

Són moltes les aliances i suports que han fet possible aquests 8 anys, no ens volem deixar a ningú i ens deixarem a moltes perquè no acabaríem, però hi ha algunes més invisibles que volem esmentar: la creativitat i l’enginy d’Enmig, la genialitat dels frikis que ens ajuden amb webs, servidors i aquestes coses que fan possible la batalla i difusió en xarxes.

Clar que no! No podem deixar d’esmentar a Anaïs, la nostra defensora en els judicis que pretenen criminalitzar la nostra acció d’autotutela de drets. Ni podem deixar de pensar en els periodistes de diferents mitjans, que han intentat donar llum i visibilitat a les nostres demandes, a la nostra lluita, mentre uns altres intentaven invisibilitzar-la.

I parlant de periodistes, gràcies a Matias per ser dels primers a fer el pas de donar la cara en els mitjans per visibilitzar la situació, perquè uns altres no passessin el que ell estava passant… Llavors, ningú volia, ell va ser generós i va sortir fins a la TV del Japó!

No podem deixar d’agrair a totes les compahs de totes les PAHs perquè entre totes fem possible l’impossible cada dia en moltíssims racons.

Doncs això, any 8 i molt per fer, moltes aliances i complicitats per teixir.

Seguim, perquè sabem que Sí es Pot!