Archivo de etiquetas llei 18/2007

PorPAH_Bcn

La pressió de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament decideixi aplicar la Llei 18/2014, sancionant amb 315.000 a la SAREB, BBVA i el Santander.

L’any 2007 el Parlament aprovava la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (llei 18/2007). La llei d’habitatge més avançada de l’estat espanyol, una llei que dóna eines i marca objectius, com arribar a l’any 2027 a tenir un parc públic de lloguer social del 15%. Tot i la greu amputació que va patir la llei l’any 2011 amb la llei OMNIBUS del president Mas, encara queden algunes eines que permeten mobilitzar l’habitatge buit.

Ahir celebràvem l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona que imposarà quatre sancions de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA i el Santander pels quatre habitatges que estan incomplint la funció social establerta a la llei 18/2007. És certament estrany que la PAH hagi de felicitar o dir que en aquesta ocasió el govern ha fet un pas valent i necessari, ja que el que estan fent és complir amb la seva obligació: aplicar les lleis vigents en matèria d’habitatge. Però ho hem de dir perquè des de 2007, a Barcelona cap govern ho havia aplicat, tot i la seva obligació de complir amb la seva responsabilitat vers a la ciutadania. Les sancions arriben 10 anys tard, i gairebé 3 anys després de la moció de la PAH aprovada al Ple de l’Ajuntament com a Declaració Institucional al gener del 2014.

És important també l’anunci de què el procediment sancionador s’accelera per guanyar temps en un procés que és excessivament lent. La llei permet imposar fins a tres multes coercitives que busquen el compliment de la funció social de l’habitage; a la vegada, l’administració és la competent per imposar sancions que poden ser de fins a 500.000€ per habitatge buit injustificadament durant dos anys. La mesura valenta que l’ Ajuntament diu proposar és que des de l’inici de la primera multa, paral·lelament s’iniciarà l’expedient sancionador, apel·lant al fet que tenir un immoble buit per dos anys, ja és una infracció susceptible de sanció. Esperem i estarem vigilants que aquestes sancions arribin ara amb freqüència i amb la mateixa contundència que les que ahir es van anunciar, d’un mínim de 315.000€.

Aplicar aquesta llei no és només una obligació dels Ajuntaments i de la Generalitat, sinó que és un missatge clar a la Banca i a la societat sobre la funció social de l’habitatge, i que el dret a l’habitatge s’ha de garantir als ciutadans. Per això, considerem de gravetat que La Generalitat, en comptes d’aplicar-la, va fer un impost als pisos buits en mans d’entitats financeres. És a dir, en comptes d’aplicar la sanció de fins a 900.000€ que li obliga la llei 18/2007, en comptes d’enfrontar-se a la Banca, va decidir que millor, pel mateix incompliment, li posarien un impost d’entre 10 i 30€ per metre quadrat. Això si, un impost només als pisos que provenen d’execució hipotecària. En definitiva, pessigolles a la Banca.

Si ahir l’Ajuntament de Barcelona anunciava aquestes sancions, és gràcies a la PAH que l’any 2013 va iniciar una campanya a tot el territori de mocions per obligar als municipis a aplicar la llei 18/2007 i sancionar els pisos buits en mans de grans tenidors. Van començar les companyes de la PAH Terrassa, forçant al seu Ajuntament a iniciar les multes, van seguir Granollers, Girona i Santa Coloma de Gramanet. L’Ajuntament de Terrassa es el municipi que més expedients de multes ha iniciat, i per trencar les pors de molts altres, ha demostrat davant els jutjats que tenim la raó en exigir l’aplicació d’aquesta llei, ja que dels 22 contenciosos interposats per la banca, ja n’ha guanyat 16. La pressió de la PAH a 2013, a part d’obtenir que alguns Ajuntaments comencessin a iniciar les multes, va aconseguir que es parles de la llei i de la manca d’aplicació.

Si bé és cert que l’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas valent i necessari aplicant sancions elevades, el primer Ajuntament, fins on tenim constància, en aplicar-les, no és suficient. Exigim i vigilarem que aquestes sancions s’apliquin a tots els habitatges buits en mans de grans tenidors d’habitatge a la nostra ciutat. No només això, sinó que s’apliqui tot l’articulat vigent de la llei 18/2007 i altres lleis vigents com la 1/2015 que permet expropiació per mal estat de conservació. Fa pocs dies presentàvem l’informe: «Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016» on recollim les recomanacions i reptes urgents segons la legislació vigent i als problemes d’habitatge que patim a la nostra ciutat.

Barcelona ha d’arribar al 2027 a tenir, obligada per llei, un parc públic de lloguer del 15%, es a dir, ha d’ampliar en 120.000 habitatges el parc actual. La PAH Estarem vigilants i pressionàrem perquè l’anunci d’ahir no es quedi en el simbolisme, assegurant-nos, d’una vegada per sempre, que es compleix amb el Dret a l’habitatge. Des de el carrer, amb la legitimitat a la mà, seguim demostrant que ¡Sí Se Puede!

***************

La presión de la PAH consigue que el Ayuntamiento decida aplicar la Ley 18/2014, sancionando con 315.000 a la Sareb, BBVA y el Santander.

El año 2007 el Parlamento aprobaba la Ley del Derecho a la Vivienda de Cataluña (ley 18/2007). La ley de vivienda más completa del estado español, una ley que ofrece herramientas y marca objetivos, como llegar a tener un parque público de alquiler social del 15%. en el año 2027. Todo y la grave amputación que sufrió la ley en 2011 con la ley OMNIBUS del presidente Mas, todavía quedan algunas herramientas que permiten movilizar la vivienda vacía.

Ayer celebrábamos el anuncio del Ayuntamiento de Barcelona que impondrá cuatro sanciones de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA y el Santander para cuatro viviendas que están incumpliendo la función social establecida en la ley 18/2007. Es extraño que la PAH tenga que felicitar o decir que en esta ocasión el gobierno ha dado un paso valiente y necesario, pues lo que están haciendo es cumplir con su obligación: aplicar las leyes vigentes en materia de vivienda. Pero lo tenemos que decir porque desde 2007, en Barcelona ningún gobierno lo había aplicado, todo y su obligación de cumplir con su responsabilidad hacia a la ciudadanía. Las sanciones llegan 10 años tarde, y casi 3 años después de la moción de la PAH aprobada al Pleno del Ayuntamiento como Declaración Institucional en enero del 2014.

También es importante el anuncio de que el procedimiento sancionador se acelera para ganar tiempo en un proceso excesivamente lento. La ley permite imponer hasta tres multas coercitivas que buscan el cumplimiento de la función social de la vivienda. A su vez, la administración tiene la competencia para imponer sanciones que pueden ser de hasta 500.000€ por vivienda vacía. La medida valiente que el Ayuntamiento dice proponer, consiste en que desde el inicio de la primera multa, paralelamente, se iniciará el expediente sancionador, apelando al hecho de que tener un inmoble vacío por dos años, ya es una infracción susceptible de sanción. Esperamos y estaremos vigilantes de que estas sanciones lleguen ahora con frecuencia y con la misma contundencia que las anunciadas ayer, de un mínimo de 315.000€.

Aplicar esta ley no es sólo una obligación de los Ayuntamientos y de la Generalitat, sino que es un mensaje claro a la Banca y a la sociedad sobre la función social de la vivienda, y que el derecho a la vivienda se tiene que garantizar a los ciudadanos. Por eso, consideramos de gravedad que La Generalitat, en lugar de aplicarla, hizo un impuesto a los pisos vacíos en manos de entidades financieras. Es decir, en lugar de aplicar la sanción de hasta 900.000€ que le obliga la ley 18/2007, para no enfrentarse a la Banca, decidió que mejor, por el mismo incumplimiento, le pondrían un impuesto de entre 10 y 30€ por metro cuadrado. Esto sí, un impuesto sólo a los pisos que provienen de ejecución hipotecaria. En definitiva, cosquillas a la Banca.

Si ayer el Ayuntamiento de Barcelona anunciaba estas sanciones, es gracias a la PAH que en 2013 inició una campaña, en todo el territorio, de mociones para obligar a los municipios a aplicar la ley 18/2007 y sancionar los pisos vacíos en manos de grandes tenedores. Empezaron las compañeras de la PAH Terrassa, forzando en su Ayuntamiento a iniciar las multas, siguieron Granollers, Girona y Santa Paloma de Gramanet. El Ayuntamiento de Terrassa es el municipio que más expedientes de multas ha iniciado, y para romper los miedos de otros muchos, ha demostrado ante los juzgados que tenemos la razón al exigir la aplicación de esta ley, puesto que de los 22 contenciosos interpuestos por la banca, ya ha ganado 16. La presión de la PAH en 2013, aparte de obtener que algunos Ayuntamientos empezaran a iniciar las multas, consiguó que se hablase de la ley y de la carencia de su aplicación.

Si bien es cierto que el Ayuntamiento de Barcelona ha dado un paso valiente y necesario aplicando sanciones elevadas, el primer Ayuntamiento, hasta donde tenemos constancia, el aplicarlas, no es suficiente. Exigimos y vigilaremos que estas sanciones se apliquen a todas las viviendas vacías en manos de grandes tenedores de vivienda a nuestra ciudad. No sólo esto, sino que se aplique todo el articulado vigente de la ley 18/2007 y otras leyes vigentes como la 1/2015 que permite expropiación por mal estado de conservación. Hace pocos días presentábamos el informe: “Exclusión residencial en el mundo local: crisis hipotecaria en Barcelona 2013-2016” donde recogemos las recomendaciones y retos urgentes en base a la legislación vigente y a los problemas de vivienda que sufrimos en nuestra ciudad.

Barcelona tiene que llegar al 2027 teniendo, obligada por ley, un parque público de alquiler del 15%, es decir, tiene que ampliar en 120.000 viviendas el parque actual. La PAH estaremos vigilantes y presionaremos porque el anuncio de ayer no se quede en el simbolismo, asegurándonos, de una vez por todas, que se cumple con el Derecho a la vivienda. Desde la calle, con la legitimidad en la mano, seguimos demostrando que ¡Sí Se Puede!

PorPAH_Bcn

Desde PAH Barcelona valoramos la iniciativa del Ayuntamiento de hacer un censo de pisos en la ciudad

La presión del día a día de la PAH consigue que el Ayuntamiento de Barcelona empiece a elaborar el censo de pisos vacios para obtener vivienda pública y destinarla al alquiler social y asequible para las familias más vulnerables.

Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos desde 2009 protegiendo el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona, no solo con la denuncia de la estafa hipotecaria, la acción directa como es el parar un desahucio, sino también haciendo propuestas de leyes y exigiendo la aplicación de las leyes vigentes.

Entre otras muchas cosas, en 2013 presentamos nuestra moción de pisos vacíos  denunciando la necesidad de un censo de vivienda vacía que sirva para aumentar el parque social de vivienda que subsane el déficit histórico del parque público de viviendas que necesita la ciudad. La falta de políticas públicas en esta dirección nos ha llevado a la foto actual de un parque público de viviendas del 1,26% lejos del 18% de la media europea o del 15% que establece la ley catalana del derecho a la vivienda. A la vez, la ciudad de Barcelona acumula, según el IDESCAT, un 10,8% de vivienda vacía sobre el total de viviendas de la ciudad.

La ley catalana del derecho a la vivienda (18/2007) establece la definición de la función social de la vivienda, tipifica el incumplimiento de ésta y da herramientas tanto para movilizar la vivienda vacía como para obligar al estado de conservación de ésta. Para poder hacer esto es imprescindible un censo de vivienda de la ciudad, donde se detecte la vivienda vacía y la vivienda en mal estado de conservación.

Aunque la medida llegue 9 años tarde, desde la aprobación de la Ley 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) y 3 años después de la aprobación de la moción de pisos vacíos de la PAH, celebramos por fin el inicio de dicho censo.

Si bien es cierto que gobierno de Mariano Rajoy intenta vaciar de competencias a las administraciones locales, es preciso que los ayuntamientos defiendan la autonomía municipal satisfaciendo las necesidades habitacionales de la población y cumplan con la ley 18/2007.

Recordamos al Ayuntamiento de Barcelona que la ley 18/2007 establece la obligatoriedad de cumplir con el principio de solidaridad urbana en 20 años, es decir, en 2027 Barcelona ha de tener un parque público de alquiler del 15% por lo que en los próximos 10 años se ha de ampliar el parque en 120.000 viviendas. Exigimos al Ayuntamiento que a través del censo de viviendas vacías que ahora inicie cumpla con la ley 18/2007 y la moción de la PAH, es decir, la sanción de la vivienda vacía de las entidades financieras con el objetivo de movilizarla. No aceptaremos multas simbólicas, sino que exigimos la sanción a todas las viviendas vacías de las entidades financieras que no sean cedidas al Ayuntamiento.

Fruto del informe realizado entre la PAH-BCN y el Observatorio DESC, creemos que es imprescindible iniciar el censo en los distritos que más desahucios acumulan: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuic (10,1%) y Ciutat Vella (5,6%).

La emergencia habitacional que sufre la ciudad de Barcelona con una media de entre 8 y 10 desahucios al día, junto al ínfimo parque público actual, requiere determinación y agilidad por parte del Ayuntamiento a la hora de realizar el censo de vivienda vacía y de aplicar las sanciones. Con las entidades financieras, los grandes tenedores de vivienda, no vale más zanahoria, toca el palo: la sanción. Sabemos mejor que nadie que hay vidas en juego, lo vemos cada semana en nuestras asambleas, por eso desde la PAH, aunque encontremos acertadas las medidas que se proponen a la hora de convencer a los propietarios para que cedan los pisos vacíos a la bolsa de alquiler social y esperamos sirva para fomentar y garantizar la función social de los pisos vacíos continuamos exigiendo se inicien procedimientos sancionadores a la banca y grandes tenedores por el uso antisocial de esta viviendas, utilizando la ley catalana de vivienda de 2007, uno de los pocos mecanismos vigentes para dar respuesta a la vulneración del derecho a la vivienda. Así mismo estas sanciones deberían ser utilizadas, tanto para cubrir los gastos de las medidas ofrecidas al pequeño propietario, como la rehabilitación de los pisos y que este dinero no vuelva a salir de las arcas públicas, como ya ocurrió con el rescate millonario a la banca, que se usó sin ningún tipo de contraprestación social. Si de algo tiene que servir el censo es para tener un mapa real de los propietarios de esta vivienda en desuso, así como para dar una solución real a las familias que se encuentren en situación de ocupación por no haber encontrado antes ningún tipo de solución administrativa.

Desde la PAH estaremos vigilantes a este proceso para que se aplique a toda la ciudad y que los pasos dados por el Ayuntamiento cumplan con la moción de la PAH. Mientras, organizadas y desde la calle, seguiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer, proteger los derechos fundamentales de la ciudadanía y llegando donde no llega la administración, parando desahucios, logrando alquileres sociales y realojando a las familias sin solución a través de nuestra Obra Social. Llevamos 8 años demostrando diariamente que organizadas y con la presión necesaria, por mucho que nos digan que no ¡SI SE PUEDE!

Queremos una Barcelona donde el derecho a la vivienda esté totalmente garantizado y donde no haya un desahucio más.

desnonaments

COMUNICAT CATALÀ

Des de PAH Barcelona celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de fer un cens de pisos a la ciutat

La pressió del dia a dia de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona comenci a elaborar el cens de pisos buits per obtenir habitatge públic i destinar-lo al lloguer social i assequible per a les famílies més vulnerables.

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca portem des del 2009 protegint el dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona, no solament amb la denúncia de l’estafa hipotecària, l’acció directa com és parar un desnonament, sinó també fent proposades de lleis i exigint l’aplicació de les lleis vigents.

Entre moltes altres coses, en 2013 presentem la nostra moció de pisos buits denunciant la necessitat d’un cens d’habitatge buit que serveixi per augmentar el parc social d’habitatge que esmeni el dèficit històric del parc públic d’habitatges que necessita la ciutat. La falta de polítiques públiques en aquesta adreça ens ha portat a la foto actual d’un parc públic d’habitatges de l’1,26% lluny del 18% de la mitjana europea o del 15% que estableix la llei catalana del dret a l’habitatge. Alhora, la ciutat de Barcelona acumula, segons el IDESCAT, un 10,8% d’habitatge buit sobre el total d’habitatges de la ciutat.

La llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) estableix la definició de la funció social de l’habitatge, tipifica l’incompliment d’aquesta i dóna eines tant per mobilitzar l’habitatge buit com per obligar a l’estat de conservació d’aquesta. Per poder fer això és imprescindible un cens d’habitatge de la ciutat, on es detecti l’habitatge buit i l’habitatge en mal estat de conservació.

Encara que la mesura arribi 9 anys tard, des de l’aprovació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) i 3 anys després de l’aprovació de la moció de pisos buits de la PAH, celebrem per fi l’inici d’aquest cens.

Si bé és cert que govern de Mariano Rajoy intenta buidar de competències a les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població i compleixin amb la llei 18/2007.

Recordem a l’Ajuntament de Barcelona que la llei 18/2007 estableix l’obligatorietat de complir amb el principi de solidaritat urbana en 20 anys, és a dir, en 2027 Barcelona ha de tenir un parc públic de lloguer del 15% pel qual en els 10 anys vinents s’ha d’ampliar el parc en 120.000 habitatges. Exigim a l’Ajuntament que a través del cens d’habitatges buits que ara iniciï compleixi amb la llei 18/2007 i la moció de la PAH, és a dir, la sanció de l’habitatge buit de les entitats financeres amb l’objectiu de mobilitzar-la. No acceptarem multes simbòliques, sinó que exigim la sanció a tots els habitatges buits de les entitats financeres que no siguin cedides a l’Ajuntament.

Fruit de l’informe realitzat entre la PAH-BCN i l’Observatori DESC, creiem que és imprescindible iniciar el cens en els districtes que més desnonaments acumulen: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuïc (10,1%) i Ciutat Vella (5,6%).

L’emergència habitacional que sofreix la ciutat de Barcelona amb una mitjana d’entre 8 i 10 desnonaments al dia, al costat de l’ínfim parc públic actual, requereix determinació i agilitat per part de l’Ajuntament a l’hora de realitzar el cens d’habitatge buit i d’aplicar les sancions. Amb les entitats financeres, les grans forquilles d’habitatge, no val més pastanaga, toca el pal: la sanció. Sabem millor que ningú que hi ha vides en joc, ho veiem cada setmana en les nostres assemblees, per això des de la PAH, encara que trobem encertades les mesures que es proposen a l’hora de convèncer als propietaris perquè cedeixin els pisos buits a la borsa de lloguer social i esperem que serveixi per fomentar i garantir la funció social dels pisos buits, continuem exigint s’iniciïn procediments sancionadors a la banca i grans tenidors, per l’ús antisocial d’aquests habitatges, utilitzant la llei catalana d’habitatge del 2007, un dels pocs mecanismes vigents per donar resposta a la vulneració del dret a l’habitatge. Així mateix aquestes sancions haurien de ser utilitzades, tant per cobrir les despeses de les mesures ofertes al petit propietari, com la rehabilitació dels pisos i que aquests diners no torni a sortir de les arques públiques, com ja va ocórrer amb el rescat milionari a la banca, que es va usar sense cap tipus de contraprestació social. Si d’alguna cosa ha de servir el cens, és per tenir un mapa real dels propietaris d’aquest habitatge en desús, així com per donar una solució real a les famílies que es trobin en situació d’ocupació per no haver trobat abans cap tipus de solució administrativa.

Des de la PAH estarem vigilants a aquest procés perquè s’apliqui a tota la ciutat i que els passos donats per l’Ajuntament compleixin amb la moció de la PAH. Mentre, organitzades i des del carrer, seguirem fent el que millor sabem fer, protegir els drets fonamentals de la ciutadania i arribant on no arriba l’administració, parant desnonaments, aconseguint lloguers socials i reallotjant a les famílies sense solució a través de la nostra Obra Social. Fa 8 anys que demostrem diàriament que organitzades i amb la pressió necessària, per molt que ens diguin que no, SI ES POT!

Volem una Barcelona on el dret a l’habitatge estigui totalment garantit i on no hi hagi un desnonament més.

districtes2