Archivo de etiquetas LLei 24/2015

Gran victoria de la PAH contra Bankia

Como ya hemos informado, esta mañana hemos ocupado una oficina de Bankia para lograr solución a dos familias, con sus casos largamente atascados durante tres años y parar el desahucio de otra. Una acción  necesaria porque una vez más hay vidas en juego.

Tras varias negociaciones con la entidad, como siempre cargadas de mentiras y excusas, la presión ciudadana y el poder de la PAH, finalmente a las 19:00 H, hemos conseguido arrancar les por escrito dación en pago y alquiler social para Iulia, Sergio, Sara y Carlos, y parar el desahucio de Vicky para en septiembre poder empezar a negociar una solución más perecedera. Tres grandes logros, que todavía se hacen mayores gracias a la aplicación de la ley 24/2015, en el caso de Iulia y Sergio, una ley que es nuestra, que sigue viva y que seguimos forzando para que se cumpla.

Durante la ocupación, hemos vuelto a demostrar quienes somos, no solo seguir cosechando victorias, si no por nuestra capacidad para organizar acciones distintas y divertidas día tras día, llamando la atención a todo el que pasa por la calle, invitando a sumarse a nuestra lucha y reivindicación.

Hoy hemos presentado el juego de la PAHoca, un recorrido por todas nuestras campañas y nuestros gritos de guerra ¡pero ojo! no caigas en la casilla de Bankia. Oír a un turista decir “esto es lo mejor que he visto desde que estoy en Barcelona”, nos da fuerza y nos llena de energía para seguir luchando por la conquista del Derecho a la Vivienda..

SI SE PUEDE

#MuéveteBankia

 

Gran victòria de la PAH contra Bankia

Com ja hem informat, aquest matí hem ocupat una oficina de Bankia per aconseguir solució a dues famílies, amb els seus casos llargament embussats durant tres anys i parar el desnonament d’una altra. Una acció més que necessària perquè una vegada més hi ha vides en joc.

Després de diverses negociacions amb l’entitat, com sempre carregades de mentides i excuses, la pressió ciutadana i el poder de la PAH, finalment a les 19:00 H, hem aconseguit arrencar els per escrit dació en pagament i lloguer social per Iulia, Sergio, Sara i Carlos, i parar el desnonament de Vicky per al setembre poder començar a negociar una solució més perible. Tres grans assoliments, que encara es fan majors gràcies a l’aplicació de la llei 24/2015, en el cas de Iulia i Sergio, una llei que és nostra, que segueix viva i que seguim forçant perquè es compleixi.

Durant l’ocupació, hem tornat a demostrar els qui som, no solament seguir collint victòries, si no per la nostra capacitat per organitzar accions diferents i divertides dia tras de dia, cridant l’atenció a tot el que passa pel carrer, convidant a sumar-se a la nostra lluita i reivindicació.

Avui hem presentat el joc de la PAHoca, un recorregut per totes les nostres campanyes i els nostres crits de guerra, però compte! no caiguis en la casella de Bankia. Sentir dir a un turista “això és el millor que he vist des que estic a Barcelona”, ens dóna força i ens omple d’energia per seguir lluitant per la conquesta del Dret a l’Habitatge.

SI ES POT!

#MuéveteBankia

425706734_26892

CELEBREM EL PRIMER ANIVERSARI DE LA LLEI 24/2015, LA NOSTRA MAJOR VICTÒRIA

Avui fa un any de la més gran de les nostres victòries. El 23 de juliol passarà a la història com el dia en què la ciutadania va demostrar el seu poder, deixant clar que tot és possible. Que per més que ens diguin que no, si ens mobilitzem, ho aconseguim tot.

La PAH va néixer per conquerir el Dret a un habitatge digne, amb desobediència civil, lluita i propostes fermes per aconseguir-ho. Sis anys i dues ILP després, ho aconseguíem i vèiem com es feia realitat la LLei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica. Una llei que funcionava malgrat que seguíem al carrer cada dia per què els bancs i les administracions l’apliquessin, fins que quasi un any després de la seva acceptació al Parlament de Catalunya, el Partit Popular, demostrant un cop més que no governa pels ciutadans sinó per la banca i no té cap escrúpol en vulnerar sistemàticament els Drets Humans fonamentals de totes, decideix presentar recurs i suspensió de la Llei 24/2015 al Tribunal Constitucional.

Malgrat tot no ens rendim, la suspensió només afecta la part d’habitatge traient responsabilitat als bancs per seguir recollint beneficis milionaris a costa de les famílies vulnerables i nosaltres seguim pressionant cada dia per la seva aplicació, aconseguint com sempre hem fet, aturar desnonaments, firmar dacions en pagament i aplicar lloguers socials.

Per això, convençudes que només és una traveta més fins a la nostra victòria final, res ni ningú ens pot negar celebrar el nostre dia més històric. Un dia banyat amb rius de llàgrimes d’alegria i somriures d’orella a orella, que ens va demostrar i o continua fent, que més que mai SI SE PUEDE i  el que sembla impossible només triga una mica més.

 

CELEBRAMOS EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA LEY 24/2015, NUESTRA MAYOR VICTORIA

Hoy hace un año de la más grande de nuestras victorias. El 23 de julio pasará a la historia como el día en que la ciudadanía demostró su poder, dejando claro que todo es posible. Que por más que nos digan que no, si nos movilizamos, lo logramos todo.

La PAH nació para conquistar el Derecho a una vivienda digna, con desobediencia civil, lucha y propuestas firmes para conseguirlo. Seis años y dos ILP después, lo conseguíamos y veiamos como se hacía realidad la Ley 24/2015 contra los desahucios y la pobreza energética. Una ley que funciona, a pesar de que seguíamos en la calle cada día para que los bancos y las administraciones lo aplicaran, hasta que casi un año después de su aceptación en el Parlament de Catalunya, el Partido Popular, demostrando una vez más que no gobierna para los ciudadanos, sino para la banca y no tiene ningún tipo de pudor en vulnerar sistematicamente los Derechos Humanos fundamentales de todas, decide presentar recurso y suspensión de la Ley 24/2015 ante el Tribunal Constitucional.

A pesar de todo no nos rendimos, la suspensión sólo afecta a la parte de vivienda evitando toda responsabilidad a los bancos para que puedan seguir recogiendo beneficios millonarios a expensas de las familias vulnerables y nosotras seguimos presionando cada día por su aplicación, consiguiendo como siempre hemos hecho, parar desahucios, firmar daciones en pago y aplicar alquileres sociales.

Por eso, convencidas que sólo es una zancadilla más hasta nuestra victoria final, nada ni nadie nos puede negar celebrar nuestro día más histórico. Un día bañado con ríos de lágrimas de alegría y sonrisas de oreja a oreja, que nos demostró y o continúa haciendo, que más que nunca SI SE PUEDE y que lo que parece imposible sólo tarda un poco más.

LA PAH ESTA PRESENT AL PAM PER GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE A BARCELONA

Aquest any la PAH Barcelona participarà a Decidim Barcelona, una plataforma de participació habilitada des de l’Ajuntament de Barcelona que recull les propostes de la ciutadania pel Pla d’Actuació Municipal (PAM). Pla que marca les línies bàsiques de les polítiques públiques d’aquest mandat. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca portem 7 anys incidint i proposant mesures que garanteixin el Dret a l’Habitatge tant en la nostra ciutat, Barcelona, com a la resta de tot l’Estat. Cada dia a les nostres assemblees constatem que la vulneració a un dret fonamental, com és el dret a l’habitatge, s’ha convertit en un fet quotidià. Vulneració que ha vingut acompanyada amb el consentiment de les institucions, què no han fet més que polítiques pal·liatives en front l’emergència habitacional que patim, posant parxes al drama que viuen milers de famílies i legislant per afavorir les entitats financeres en vers a la població. 
 
Som conscients que moltes mesures són de caràcter estatal i que els canvis estructurals han de ser facilitats obligatòriament pel govern central i el Congrés. Però a la PAH també incidim des de el context més micro, des de baix, des de les polítiques més properes i espais més petits donant resposta i portant solucions reals. El millor exemple és la Llei 24/2015 aprovada a Catalunya el passat Juliol, que s’ha convertit en la llei més garantista de l’estat espanyol en matèria d’emergència habitacional i talls de subministraments, referent a nivell internacional, impulsada i portada a terme des de la ciutadania. És en aquest marc d’actuació que la PAH de Barcelona vol continuar incidint i materialitzant solucions per la conquesta real del Dret a l’Habitatge, utilitzant tots els mecanismes i oportunitats que estiguin al nostre abast.
 
Desprès d’abordar en la nostra assemblea la participació en el Pla d’Acció Municipal (PAM), vam concloure en presentar quatre propostes que no s’havien realitzat a la plataforma Decidim Barcelona:
 
1. Visibilitzar i donar coneixement de la Llei 24/2015 a tota la ciutadania mitjançant un desplegament de publicitat.
 
2. Exigir a l’Ajuntament exerceixi el principi de l’article 76 de la Llei 18/2007 per donar compliment als objectius de Solidaritat Urbana.
 
3. Llista pública de propietaris que acumulen denúncies per abusos o males pràctiques com arrendadors.
 
4. Generar un cens públic de pisos buits de la ciutat de Barcelona, definint: la procedència (particular, gran tenidor, banc), la situació d’habitabilitat (buit o ocupat), estat físic (habitable o necessitat de rehabilitació) i ubicació d’aquests pisos.
 
Aquestes propostes tenen l’objectiu de complementar les demandes fetes per altres ciutadanes a Decidim Barcelona. En aquesta línia, defensem la necessitat de regular els preus de lloguer tal como s’ha expressat a aquesta plataforma virtual. Una mesura bàsica per garantir un accés assequible per tothom i posar punt i final a la sangria de desnonaments per lloguers que són responsables del 90% dels desnonaments a la nostra ciutat. Volem una Barcelona on les seves ciutadanes puguin viure a la seva llar, i ho aconseguirem. Avui ho demanem a l’Ajuntament, demà ho farem realitat. Sí Es Pot!
DONEU SUPORT A LES PROPOSTES DE LA PAH! 
Primer de tot, registrar-vos a la web -> https://decidim.barcelona/users/sign_up 
Després vota per les nostres demandes-> https://decidim.barcelona/users/6831
#LaPAHalPAM

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

PAH Barcelona reclama des de fa anys unes mesures valentes que posin en valor el dret a l’habitatge de les famílies que es veuen forçades a ocupar en precari. Famílies que no han trobat la possibilitat d’accedir a un habitatge en condicions ni mitjançant un mercat privat totalment desregularitzat ni en l’Administració que s’ha mostrat moltes vegades incapaç de resoldre l’emergència habitacional que estem traspassant. Precisament d’aquest context de vulneració de drets va sorgir la campanya d’Obra Social de la PAH: amb la que recuperem pisos buits de les entitats bancàries per aquelles famílies que es veien al carrer i així tinguessin una llar on viure-hi. Mitjançant l’Obra Social, retornàvem a l’habitatge la seva funció social tal i com està recollida a l’article 47 de la Constitució.

En aquest sentit, celebrem que l’Ajuntament de Barcelona augmenti el parc públic d’habitatge amb la inclusió de 255 pisos aconseguits mitjançant negociacions amb els bancs. De la mateixa manera, valorem que l’Ajuntament reconegui el dret d’arrelament de les famílies que s’han vist forçades a ocupar i regularitzi la seva situació quan han residit en l’habitatge durant més de 12 mesos i els fills estan escolaritzats a la mateixa zona. Són passos positius.

Ara bé, malgrat els avenços que constatem, l’Ajuntament ha d’anar molt més lluny, pel fet que hauria de facilitar l’empadronament i la regularització de la situació habitacional de totes les persones que es trobin en situació irregular per necessitat. A més i solament oficialment, a Barcelona hi ha més de 2.500 pisos buits acumulats per grans tenidors. Cases que s’utilitzen únicament per especular mentre cada dia continuen havent famílies que són desnonades a Barcelona. De tots ells, BBVA posseeix l’escandalosa quantitat d’un miler de pisos encara que, paradoxalment, sigui l’entitat que menys ha entregat al consistori: una ridícula xifra de 67 pisos.Com hem fet en varies ocasions, instem a l’Ajuntament a aplicar la cessió obligatòria sobre tots els pisos buits. No esperarem a que s’engrosseixi el parc públic mitjançant acords amb els bancs. En aquest aspecte recordem que tant Banc Sabadell com LaCaixa han presumit, en les meses de prevenció dels desnonaments de l’Ajuntament, de regularitzar els casos de famílies que han ocupat pisos; però a dia d’avui no hi ha cap prova material d’aquestes afirmacions.

La cessió ha d’aplicar-se: és de mínims, de sentit comú, i esta recollida en laLlei 24/2015: llei que la ciutadania hem aconseguit després d’una ILP Habitatge que va tenir recolzament massiu i va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya el passat juliol. I com va dir la mateixa alcaldessa Ada Colau, la llei s’aplicarà “pese a quien le pese”. Aplicació que s’ha de fer en la seva totalitat, es qüestió de voluntat política. La cessió obligatòria és un pas tan necessari com resolutiu per enfrontar l’emergència habitacional que patim les famílies. Una eina que donaria resposta a les nombroses persones que es queden fora dels requisits restrictius formulats per l’Ajuntament amb la regularització de les ocupacions en precari.

Cal destacar també que des de la PAH Barcelona estem treballant els desnonaments per lloguer des de fa més d’un any. Cada setmana acudeixen a les nostres assemblees dotzenes de casos de persones en processos de desnonament per no poder pagar el lloguer. Barcelona és precisament la ciutat espanyola en la qual més han augmentat els preus dels lloguers des de 2013, arribant a una pujada superior al 24% durant 2015. Des de la PAH ja van denunciar abans que qualsevol administració la creació d’una nova bombolla inmobiliaria, aquesta vegada en el mercat del lloguer. Una nova bombolla permesa i fomentada pel poder polític mitjançant la venda d’habitatge públic o de la Sareb a fons voltors. Precisament en la nostra campanya Les 5 de la PAH vam posar sobre la taula als partits polítics la reforma necessària de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer del lloguer una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible per a tothom: amb l’ampliació de la durada dels contractes i la regulació dels preus dels lloguers.

Es urgent reformar lleis d’àmbit estatal com d’aplicar mesures des de la nostra realitat municipal. Readaptant iniciatives que en àmbit europeu funcionen, com el cas de Berlín i Amsterdam, que regulen els preus del lloguer segons les condicions socials del barri, o com a Viena, on es promocionen altres maneres de tinença com les cooperatives d’habitatge. Els passos donats per l’Ajuntament van per bon camí, però segueixen sent insuficients. Des de la PAH continuarem vigilant: organitzant-nos, sortint al carrer i el·laborant propostes per assegurar-nos que a Barcelona no hi hagi un desnonament més; perquè no es converteixi en una ciutat únicament per turistes i rics. Volem una Barcelona per les famílies, per la ciutadania, per la gent. Una Barcelona on el dret a l’habitatge, a tenir una llar, un lloc on viure, estigui totalment garantitzat.

Si Es Pot!

 

[En Castellano]

PAH BARCELONA FELICITA AL AYUNTAMIENTO POR LOS 255 VIVIENDAS CONSEGUIDAS E INSTA A QUE SE APLIQUE LA CESIÓN OBLIGATORIA SOBRE LOS 2500 PISOS VACIOS QUE HAY EN LA CIUDAD

PAH Barcelona reclama desde hace años medidas valientes que pongan en valor el derecho a la vivienda de las familias que se ven forzadas a ocupar en precario. Familias que no han encontrado posibilidad de acceder a una vivienda en condiciones ni mediante un mercado privado totalmente desregularizado ni en una Administración que se ha mostrado muchas veces incapaz de resolver la emergencia habitacional que estamos traspasando.Precisamente de este contexto de vulneración de derechos surgió la campaña Obra Social la PAH: con la que recuperábamos pisos vacíos de la banca para que las familias que se veían en calle tuvieran un hogar en el que vivir. Mediante la Obra Social, devolvíamos a la vivienda su función social tal como está recogida en el artículo 47 de la Constitución.

En este sentido, celebramos que el Ayuntamiento de Barcelona aumente el parque público de vivienda con la inclusión de 255 pisos conseguidos mediante negociación con los bancos. Del mismo modo, valoramos que el Ayuntamiento reconozca el derecho de arraigo de las familias que se han visto forzadas a ocupar y regularice su situación cuando han residido en la vivienda durante más de 12 meses y los hijos están escolarizados en la mismas zona. Son pasos positivos.

Ahora bien, a pesar de los avances que constatamos, el Ayuntamiento tiene que ir mucho más lejos, ya que debería facilitarse el empadronamiento y la regularización habitacional de todas las personas que se encuentren en situación irregular por necesidad. Además y sólo oficialmente, en Barcelona hay más de 2.500 pisos vacíos acumulados por grandes tenedores. Casas que se utilizan únicamente para especular mientras cada día continúan habiendo familias que son desahuciadas en Barcelona. De todos ellos, BBVA posee la friolera cantidad de un millar de pisos aunque, paradójicamente, sea la entidad que menos ha entregado al consistorio: una ridícula cifra de 67 pisos. Como hemos hecho en varias ocasiones, instamos al Ayuntamiento a aplicar la cesión obligatoria sobre todos los pisos vacíos: utilizar las viviendas injustificadamente vacías de la banca durante un período de tres años para conceder alquileres sociales a familias en riesgo de exclusión residencial. No esperaremos a que se engrose el parque público mediante acuerdos con los bancos. A este respecto recordamos que tanto Banc Sabadell como LaCaixa han presumido en las mesas de prevención de desahucios del ayuntamiento de regularizar los casos de familias que han ocupado pisos; sin embargo a día de hoy no hay ninguna prueba material de estas afirmaciones.

La cesión debe aplicarse. Es de mínimos, de sentido común, y está recogida en La Ley 24/2015: que la ciudadanía hemos conseguido tras una ILP Habitatge que tuvo un apoyo masivo y fue aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya el pasado julio. Y como dijo la misma alcaldesa Ada Colau, la ley se aplicaría «pese a quien le pese«. Aplicación que debe darse en toda su totalidad, es cuestión de voluntad política. La cesión obligatoria es en este sentido un paso tan necesario como resolutivo para enfrentar la emergencia habitacional que sufrimos las familias. Una herramienta que daría respuesta a las numerosas personas que se quedarán fuera de los requisitos restrictivos formulados por el Ayuntamiento en la regularización de las ocupaciones en precario.

Cabe destacar que desde PAH Barcelona estamos trabajando los desahucios por alquiler desde hace más de un año. Cada semana acuden a nuestras asambleas docenas de personas en proceso de desahucio por no poder pagar el alquiler. Barcelona es precisamente la ciudad española en la que más han aumentado los precios de los alquileres desde 2013, alcanzando una cifra de subida superior al 24% durante 2015. Adelantándonos a administraciones y gobiernos, ya denunciamos la creación de una nueva burbuja inmobiliaria, esta vez en el mercado de alquiler. Una nueva burbuja permitida y fomentanda por el poder político mediante la venta de vivienda pública o de la Sareb a fondos buitres. Precisamente en nuestra campaña Las 5 de la PAH pusimos sobre la mesa a los partidos políticos la reforma necesaria de la Ley de Arrendamientos Urbanos para hacer del alquiler una forma de acceso a la vivienda estable y asequible para todo el mundo: con la ampliación de la duración de los contratos y la regulación de los precios de los alquileres.

Es urgente reformar leyes de ámbito estatal como aplicar medidas desde nuestra realidad municipal. Readaptando iniciativas que en ámbito europeo funcionan, como el caso de Berlín y Amsterdam, que regulan los precios del alquiler según las condiciones sociales del barrio, o como en Viena, donde se promocionan otras formas de tenencia como las cooperativas de vivienda. Los pasos dados por el Ayuntamiento van por buen camino, pero siguen siendo insuficientes. Desde la PAH continuaremos vigilantes: organizándonos, saliendo a la calle y elaborando propuestas para asegurarnos que en Barcelona no haya ningún desahucio más; para que no se convierta en una ciudad únicamente para turistas y ricos. Queremos una Barcelona para las familias, para la ciudadanía, para la gente. Una Barcelona donde el derecho a la vivienda, a tener un hogar, un lugar donde vivir, esté totalmente garantizado.

¡Si Se Puede!

PAH BARCELONA INVITA A LA PROFUNDITZACIÓ DELS AVENÇOS ACONSEGUITS EN MATERIA D’HABITATGE AMB L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Celebrem els avenços en matèria de protecció del dret a l’habitatge que s’han produït a la nostra ciutat des de la incorporació del nou govern municipal, tot i que ens queda molt camí per recórrer i que l’Ajuntament ha d’accelerar els processos per donar resposta a l’emergència que vivim en el dia a dia. Ahir es va tornar a convocar el Consell Social de l’Habitatge de Barcelona conegut com CSHB. L’Ajuntament va exposar a grups polítics, a entitats socials i a la banca el resultat de la tasca feta i dels grups de treball on PAH Barcelona, juntament amb altres entitats com Associacions de Veïns, hem participat activament. La valoració que fem de cada grup de treball es la següent:

Protocol de la Mesa d’Emergència:

La revisió dels requisits d’accés permet superar els límits d’admissió actuals adaptant el protocol a la Llei 24/2015. Precisament, una de les realitats més desbordants de Barcelona son els desnonaments per ocupacions en precari, fins ara excloses i que amb el nou reglament tindran accés a la Mesa d’Emergència. Aquests canvis faran que moltes més famílies i persones puguin accedir a la Mesa d’Emergència. Però encara estem lluny del protocol que voldríem, ja que encara hi han limitacions importants: com la nacionalitat, la constatació de la residencia amb el padró, així com que totes les persones que han patit desnonaments des de la Llei 24/2015 no tindran alternativa habitacional per poder acollir-se al nou Reglament. I es per això que instem a l’Ajuntament a revisar el protocol d’aquí a 6 mesos per valorar-ho i  continuar adaptant-lo a la realitat i necessitats del  carrer.

Mobilització  d’habitatge buits:

En l’anterior mandat s’havia limitat a 3 barris la possibilitat de sancionar l’ús antisocial de l’habitatge. Es a dir, l’habitatge buit. L’actual consistori ho ha ampliat a 3 districtes i un barri més, ampliació necessària i que exigim que es continuï fent a la resta de districtes de Barcelona. Son importants les sancions ja iniciades i els convidem a seguir per aquest camí. Alhora, convenis com el de la SAREB de cessió de 200 habitatges son importants per ampliar el parc de lloguer social, però el camí ha de ser aplicar la cessió obligatòria, tal i com estableix la Llei 24/2015, de tots aquells habitatges buits que incompleixin aquesta mateixa llei.

En aquest aspecte, celebrem les 1.400 sol·licituds de cessions d’habitatge fetes per l’Ajuntament, i donat que no han tingut resposta, instem a iniciar immediatament aquestes cessions. Durant els últims anys hem reclamat a l’Ajuntament de Barcelona fer un cens d’habitatge buit de la ciutat que permeti fer cessions i sancions. Entenem que és l’única eina que pot permetre fer polítiques públiques amb coneixement del que realment tenim i del que manca. Al CSHB vam exposar la nostra demanda de que una vegada el cens estigui fet, es faci públic qui son els grans tenidors d’habitatge que acumulen pisos buits; aquells que estan incomplint la llei i son irresponsables vers la seva societat.

Tot i celebrar els avenços, apuntem a la necessitat i urgència de mobilitzar tot l’habitatge buit que no està complint la seva funció social. Podem fer el millor protocol de la Mesa d’Emergència però l’Ajuntament no tindrà pisos on reallotjar a les famílies. Hi ha que mobilitzar aquests habitatges dels grans tenidors i sensibilitzar als petits propietaris de quin es l’ús social de l’habitatge. En definitiva, ampliar el parc públic d’habitatge es cabdal per aconseguir una Barcelona on l’habitatge sigui un dret i no un objecte d’especulació i acumulació.

 Protocols de prevenció de desnonaments:

En aquest àmbit es especialment important la coordinació que s’estableix entre Serveis Socials i Habitatge, que posa fi a la descoordinació de dos unitats administratives per abordar els desnonaments. Circuit que haurem de valorar d’aquí a uns mesos. Per altra banda, es presenten dos serveis nous per prevenir els desnonaments: el Servei d’Intermediació per la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) i la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER). El primer fa mesos que està present als desnonaments per evitar-los, presència que valorem molt positivament, ja que és l’Administració qui està obligada de vetllar pel dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona. La segona unitat es més nova i ens informen que té l’objectiu de recolçar a Habitatge per sancionar als bancs que acumulen pisos buits i per detectar aquests. Com que totes dues unitats son molt noves, proposem fer una valoració, amb informació prèvia, d’aquí a 6 mesos.

Tot i reconèixer els esforços i els passos donats, no son suficients enfront l’emergència, per donar solució als més de 30 desnonaments diaris a Barcelona. Volem insistir en que la millora dels protocols es trobarà amb el topall de la manca d’un parc públic de lloguer social suficient, fruit de la manca de polítiques  públiques amb aquest objectiu durant els últims 50 anys. Es primordial ampliar-ho utilitzant totes les eines possibles i especialment la Llei 24/2015,  que actualment és la llei més garantista per protegir el dret a l’habitatge a l’estat espanyol.

Al CSHB també apuntem la necessitat de començar a treballar  pensant més enllà de l’emergència. Com per exemple, com regular el preu del lloguer a Barcelona per evitar que es converteixi en una ciutat on només els rics poden viure. Avui mateix, la premsa indica que en 2015 a Barcelona els preus dels lloguers van pujar un 23%. Instem a crear grups de treball sobre això, com abordar-ho i donar solucions a les famílies que viuen ocupant en precari, que no tenen el padró i viuen en condicions d’infrahabitatge.

Per acabar, no volem deixar de posar sobre la taula que les entitats financeres, algunes presents al CSHB i als grups de treball, son les que acumulen habitatge buit, continuen desnonant i estan fent xantatge i extorsió a  les famílies alhora d’aplicar la Llei 24/2015, al més pur estil de la “màfia amb corbata”. Es alarmant el baix nombre de comunicacions de lloguer social obligatori que ha rebut l’Ajuntament per part dels grans tenidors. Entitats financeres que acudeixen a aquests espais institucionals sense aportar res. Un  exemple clar, es Anticipa, la marca blanca de Blackstone a Catalunya, qui està incomplint la Llei 24/2015 i  fent extorsió a les famílies fent escollir entre deute cero o lloguer  social obligatori per llei.

No  volem rentats de cara publicitari de les entitats financeresExigim a l’Ajuntament de Barcelona que vetlli pel compliment de la Llei 24/2015: que no hi hagin desnonaments sense reallotjament garantits, que els grans tenidors d’habitatge facin lloguer social i els instem a fer totes les cessions obligatòries necessàries per poder donar resposta a la necessitat actual.

[En Castellano]

PAH BARCELONA INVITA A LA PROFUNDIZACIÓN DE LOS AVANCES CONSEGUIDOS EN MATERIA DE VIVIENDA CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Celebramos los avances en materia de protección del derecho a la vivienda que se han producido en nuestra ciudad desde la incorporación del nuevo gobierno municipal, aunque nos queda mucho camino por recorrer y el Ayuntamiento tiene que acelerar los procesos para dar respuesta a la emergencia que vivimos en el día a día. Ayer  se volvió a convocar el Consejo Social de Vivienda de Barcelona conocido como CSHB. El Ayuntamiento expuso a grupos políticos, entidades sociales y la banca el resultado del trabajo hecho y de los grupos donde PAH Barcelona, junto a otras entidades como Asociaciones de Vecinos, hemos participado activamente. La valoración que hemos hecho de cada grupo de trabajo es la siguiente:

Protocolo de la Mesa de Emergencia:

La revisión de los requisitos de acceso permite superar los límites de admisión actuales adaptando el protocolo a la Ley 24/2015. Precisamente, una de las realidades más desbordantes de Barcelona son los desahucios por ocupaciones en precario, hasta ahora excluidos y que con el nuevo reglamento tendrán acceso a la Mesa de Emergencia. Estos cambios harán que muchas más familias y personas puedan acceder a la Mesa de Emergencia. Pero todavía estamos lejos del protocolo que querríamos ya que todavía hay limitaciones importantes: como la nacionalidad, la constatación de la residencia con el padrón así como que todas las personas que han padecido desahucios desde la Ley 24/2015 no tendrán alternativa habitacional para acogerse al nuevo reglamento. Es por eso que instamos al Ayuntamiento a revisar el protocolo de aquí a 6 meses para valorarlo y continuar adaptándolo a la realidad y necesidades de la calle.

Movilización de viviendas vacías:

En el anterior mandato se había limitado a 3 barrios la posibilidad de sancionar el uso antisocial de la vivienda. Es decir, la vivienda vacía. El actual consistorio lo ha ampliado a 3 distritos y un barrio más, ampliación necesaria y que exigimos que se continúe haciendo en el resto de distritos de Barcelona. Son importantes las sanciones ya iniciadas y los invitamos a seguir por este camino. Al mismo tiempo, convenios como el de la SAREB de cesión de 200 viviendas son importantes para ampliar el parque público de alquiler social, pero el camino tiene que ser aplicar la cesión obligatoria, tal como establece la Ley 24/2015, de todos aquellos pisos vacíos que incumplen la ley.

En este aspecto, celebramos las 1.400 solicitudes de cesiones de vivienda realizadas por el Ayuntamiento, y dado que no han tenido respuesta, instamos a iniciar inmediatamente estas cesiones. Durante los últimos años hemos reclamado al Ayuntamiento de Barcelona de hacer un censo de vivienda vacía de la ciudad que permita hacer cesiones y sanciones. Entendemos que la única herramienta que permite hacer políticas públicas con conocimiento de lo que realmente tenemos y falta. Al CSHB expusimos nuestra demanda de que una vez el censo este hecho, se haga público quienes son los grandes tenedores de vivienda que acumulan pisos vacíos; aquellos que están incumpliendo la ley y son irresponsables hacia su sociedad.

Aunque celebramos los avances, apuntamos a la necesidad y urgencia de movilizar toda la vivienda vacía que no está cumpliendo su función social. Podemos hacer el mejor protocolo de la Mesa de Emergencia pero el Ayuntamiento no tendrá pisos donde realojar a las familias.  Hay que movilizar estas viviendas de los grandes tenedores y sensibilizar a los pequeños propietarios de cuál es el uso social de la vivienda. En definitiva, ampliar el parque público de vivienda es de sentido común para conseguir una Barcelona donde la vivienda sea un derecho y no un objeto de especulación y acumulación.

Protocolos de prevención de desahucios:

En este ámbito es especialmente importante la coordinación que se establece entre Servicios Sociales y Habitatge, que pone fin a la descoordinación de dos unidades administrativas para abordar los desahucios. Circuito que hemos de valorar de aquí a unos meses. Por otra parte, se presentan dos servicios nuevos para prevenir los desahucios: el Servicio de Intermediación por la Pérdida de Vivienda y Ocupaciones (SIPHO) y la Unidad contra la Exclusión Residencial (UCER). El primero hace meses que está presente a los desahucios para evitarlos, presencia que valoramos muy positivamente, ya que es la Administración quien está obligada a velar por el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona. La segunda unidad es más nueva y nos informa que tiene el objetivo de apoyar a Habitatge para sancionar a los bancos que acumulan pisos vacíos y para detectarlos. Como ambas unidades son muy nuevas, nos proponemos hacer una valoración, con información previa, de aquí a seis meses.

A pesar de reconocer los esfuerzos y pasos dados, no son suficientes frente a la emergencia, para dar solución a los más de 30 desahucios diarios en Barcelona. Queremos insistir en que la mejora de los protocolos se encontrara con el impedimento de la falta de un parque público de alquiler social suficiente, fruto de la falta de políticas públicas con este objetivo durante los últimos 50 años. Es primordial ampliarlo utilizando todas las herramientas posibles y especialmente la Ley 24/2015, que actualmente es la ley más garantista de todo el estado español.

Al CSHB también apuntamos la necesidad de comenzar a trabajar pensando más allá de la emergencia. Como por ejemplo, en regular el precio del alquiler en Barcelona para evitar que se convierta en una ciudad donde solo los ricos puedan vivir. Hoy mismo, la prensa indica que en 2015 en Barcelona los precios del alquiler han subido un 23%. Instamos a crear grupos de trabajo sobre esto, como abordarlo y dar soluciones a las familias que viven ocupando en precario, que no tienen el padrón y viven en condiciones de infravivienda.

Para acabar, no queremos dejar de poner sobre la mesa que las entidades financieras, algunas presentes en el CSHB y los grupos de trabajo, son las que acumulan vivienda vacía, continúan desahuciando y haciendo chantaje y extorsión a las familias a la hora de aplicar la Ley 24/2015, al más puro estilo de la “mafia de corbata”. Es alarmante el bajo número de comunicaciones de alquiler social obligatorio que ha recibido el Ayuntamiento por parte de los grandes tenedores. Entidades financieras que acuden a estos espacios institucionales sin aportar nada. Un ejemplo claro, es Anticipa, la marca blanca de Blackstone en Catalunya, que incumple la Ley 24/2015 y hace extorsión a las familias haciéndolas escoger entre deuda o alquiler social obligatorio por ley.

No queremos lavados de cara publicitarios de las entidades financieras. Exigimos al Ayuntamiento de Barcelona que vele por el cumplimiento de la Ley 24/2015: que no hayan desalojos sin realojos garantizados, que los grandes tenedores ofrezcan alquileres sociales e instamos a hacer todas las cesiones obligatorias necesarias para dar respuesta a las necesidades actuales.