Tag Archive pisos buits

PorPAH_Bcn

La pressió de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament decideixi aplicar la Llei 18/2014, sancionant amb 315.000 a la SAREB, BBVA i el Santander.

L’any 2007 el Parlament aprovava la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (llei 18/2007). La llei d’habitatge més avançada de l’estat espanyol, una llei que dóna eines i marca objectius, com arribar a l’any 2027 a tenir un parc públic de lloguer social del 15%. Tot i la greu amputació que va patir la llei l’any 2011 amb la llei OMNIBUS del president Mas, encara queden algunes eines que permeten mobilitzar l’habitatge buit.

Ahir celebràvem l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona que imposarà quatre sancions de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA i el Santander pels quatre habitatges que estan incomplint la funció social establerta a la llei 18/2007. És certament estrany que la PAH hagi de felicitar o dir que en aquesta ocasió el govern ha fet un pas valent i necessari, ja que el que estan fent és complir amb la seva obligació: aplicar les lleis vigents en matèria d’habitatge. Però ho hem de dir perquè des de 2007, a Barcelona cap govern ho havia aplicat, tot i la seva obligació de complir amb la seva responsabilitat vers a la ciutadania. Les sancions arriben 10 anys tard, i gairebé 3 anys després de la moció de la PAH aprovada al Ple de l’Ajuntament com a Declaració Institucional al gener del 2014.

És important també l’anunci de què el procediment sancionador s’accelera per guanyar temps en un procés que és excessivament lent. La llei permet imposar fins a tres multes coercitives que busquen el compliment de la funció social de l’habitage; a la vegada, l’administració és la competent per imposar sancions que poden ser de fins a 500.000€ per habitatge buit injustificadament durant dos anys. La mesura valenta que l’ Ajuntament diu proposar és que des de l’inici de la primera multa, paral·lelament s’iniciarà l’expedient sancionador, apel·lant al fet que tenir un immoble buit per dos anys, ja és una infracció susceptible de sanció. Esperem i estarem vigilants que aquestes sancions arribin ara amb freqüència i amb la mateixa contundència que les que ahir es van anunciar, d’un mínim de 315.000€.

Aplicar aquesta llei no és només una obligació dels Ajuntaments i de la Generalitat, sinó que és un missatge clar a la Banca i a la societat sobre la funció social de l’habitatge, i que el dret a l’habitatge s’ha de garantir als ciutadans. Per això, considerem de gravetat que La Generalitat, en comptes d’aplicar-la, va fer un impost als pisos buits en mans d’entitats financeres. És a dir, en comptes d’aplicar la sanció de fins a 900.000€ que li obliga la llei 18/2007, en comptes d’enfrontar-se a la Banca, va decidir que millor, pel mateix incompliment, li posarien un impost d’entre 10 i 30€ per metre quadrat. Això si, un impost només als pisos que provenen d’execució hipotecària. En definitiva, pessigolles a la Banca.

Si ahir l’Ajuntament de Barcelona anunciava aquestes sancions, és gràcies a la PAH que l’any 2013 va iniciar una campanya a tot el territori de mocions per obligar als municipis a aplicar la llei 18/2007 i sancionar els pisos buits en mans de grans tenidors. Van començar les companyes de la PAH Terrassa, forçant al seu Ajuntament a iniciar les multes, van seguir Granollers, Girona i Santa Coloma de Gramanet. L’Ajuntament de Terrassa es el municipi que més expedients de multes ha iniciat, i per trencar les pors de molts altres, ha demostrat davant els jutjats que tenim la raó en exigir l’aplicació d’aquesta llei, ja que dels 22 contenciosos interposats per la banca, ja n’ha guanyat 16. La pressió de la PAH a 2013, a part d’obtenir que alguns Ajuntaments comencessin a iniciar les multes, va aconseguir que es parles de la llei i de la manca d’aplicació.

Si bé és cert que l’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas valent i necessari aplicant sancions elevades, el primer Ajuntament, fins on tenim constància, en aplicar-les, no és suficient. Exigim i vigilarem que aquestes sancions s’apliquin a tots els habitatges buits en mans de grans tenidors d’habitatge a la nostra ciutat. No només això, sinó que s’apliqui tot l’articulat vigent de la llei 18/2007 i altres lleis vigents com la 1/2015 que permet expropiació per mal estat de conservació. Fa pocs dies presentàvem l’informe: “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016” on recollim les recomanacions i reptes urgents segons la legislació vigent i als problemes d’habitatge que patim a la nostra ciutat.

Barcelona ha d’arribar al 2027 a tenir, obligada per llei, un parc públic de lloguer del 15%, es a dir, ha d’ampliar en 120.000 habitatges el parc actual. La PAH Estarem vigilants i pressionàrem perquè l’anunci d’ahir no es quedi en el simbolisme, assegurant-nos, d’una vegada per sempre, que es compleix amb el Dret a l’habitatge. Des de el carrer, amb la legitimitat a la mà, seguim demostrant que ¡Sí Se Puede!

***************

La presión de la PAH consigue que el Ayuntamiento decida aplicar la Ley 18/2014, sancionando con 315.000 a la Sareb, BBVA y el Santander.

El año 2007 el Parlamento aprobaba la Ley del Derecho a la Vivienda de Cataluña (ley 18/2007). La ley de vivienda más completa del estado español, una ley que ofrece herramientas y marca objetivos, como llegar a tener un parque público de alquiler social del 15%. en el año 2027. Todo y la grave amputación que sufrió la ley en 2011 con la ley OMNIBUS del presidente Mas, todavía quedan algunas herramientas que permiten movilizar la vivienda vacía.

Ayer celebrábamos el anuncio del Ayuntamiento de Barcelona que impondrá cuatro sanciones de 315.000€ cada una a la SAREB, BBVA y el Santander para cuatro viviendas que están incumpliendo la función social establecida en la ley 18/2007. Es extraño que la PAH tenga que felicitar o decir que en esta ocasión el gobierno ha dado un paso valiente y necesario, pues lo que están haciendo es cumplir con su obligación: aplicar las leyes vigentes en materia de vivienda. Pero lo tenemos que decir porque desde 2007, en Barcelona ningún gobierno lo había aplicado, todo y su obligación de cumplir con su responsabilidad hacia a la ciudadanía. Las sanciones llegan 10 años tarde, y casi 3 años después de la moción de la PAH aprobada al Pleno del Ayuntamiento como Declaración Institucional en enero del 2014.

También es importante el anuncio de que el procedimiento sancionador se acelera para ganar tiempo en un proceso excesivamente lento. La ley permite imponer hasta tres multas coercitivas que buscan el cumplimiento de la función social de la vivienda. A su vez, la administración tiene la competencia para imponer sanciones que pueden ser de hasta 500.000€ por vivienda vacía. La medida valiente que el Ayuntamiento dice proponer, consiste en que desde el inicio de la primera multa, paralelamente, se iniciará el expediente sancionador, apelando al hecho de que tener un inmoble vacío por dos años, ya es una infracción susceptible de sanción. Esperamos y estaremos vigilantes de que estas sanciones lleguen ahora con frecuencia y con la misma contundencia que las anunciadas ayer, de un mínimo de 315.000€.

Aplicar esta ley no es sólo una obligación de los Ayuntamientos y de la Generalitat, sino que es un mensaje claro a la Banca y a la sociedad sobre la función social de la vivienda, y que el derecho a la vivienda se tiene que garantizar a los ciudadanos. Por eso, consideramos de gravedad que La Generalitat, en lugar de aplicarla, hizo un impuesto a los pisos vacíos en manos de entidades financieras. Es decir, en lugar de aplicar la sanción de hasta 900.000€ que le obliga la ley 18/2007, para no enfrentarse a la Banca, decidió que mejor, por el mismo incumplimiento, le pondrían un impuesto de entre 10 y 30€ por metro cuadrado. Esto sí, un impuesto sólo a los pisos que provienen de ejecución hipotecaria. En definitiva, cosquillas a la Banca.

Si ayer el Ayuntamiento de Barcelona anunciaba estas sanciones, es gracias a la PAH que en 2013 inició una campaña, en todo el territorio, de mociones para obligar a los municipios a aplicar la ley 18/2007 y sancionar los pisos vacíos en manos de grandes tenedores. Empezaron las compañeras de la PAH Terrassa, forzando en su Ayuntamiento a iniciar las multas, siguieron Granollers, Girona y Santa Paloma de Gramanet. El Ayuntamiento de Terrassa es el municipio que más expedientes de multas ha iniciado, y para romper los miedos de otros muchos, ha demostrado ante los juzgados que tenemos la razón al exigir la aplicación de esta ley, puesto que de los 22 contenciosos interpuestos por la banca, ya ha ganado 16. La presión de la PAH en 2013, aparte de obtener que algunos Ayuntamientos empezaran a iniciar las multas, consiguó que se hablase de la ley y de la carencia de su aplicación.

Si bien es cierto que el Ayuntamiento de Barcelona ha dado un paso valiente y necesario aplicando sanciones elevadas, el primer Ayuntamiento, hasta donde tenemos constancia, el aplicarlas, no es suficiente. Exigimos y vigilaremos que estas sanciones se apliquen a todas las viviendas vacías en manos de grandes tenedores de vivienda a nuestra ciudad. No sólo esto, sino que se aplique todo el articulado vigente de la ley 18/2007 y otras leyes vigentes como la 1/2015 que permite expropiación por mal estado de conservación. Hace pocos días presentábamos el informe: “Exclusión residencial en el mundo local: crisis hipotecaria en Barcelona 2013-2016” donde recogemos las recomendaciones y retos urgentes en base a la legislación vigente y a los problemas de vivienda que sufrimos en nuestra ciudad.

Barcelona tiene que llegar al 2027 teniendo, obligada por ley, un parque público de alquiler del 15%, es decir, tiene que ampliar en 120.000 viviendas el parque actual. La PAH estaremos vigilantes y presionaremos porque el anuncio de ayer no se quede en el simbolismo, asegurándonos, de una vez por todas, que se cumple con el Derecho a la vivienda. Desde la calle, con la legitimidad en la mano, seguimos demostrando que ¡Sí Se Puede!

PorPAH_Bcn

PAH Barcelona continua su lucha por el derecho a la vivienda y ocupa las oficinas del BBVA como medida de presión

No cesaremos de movilizarnos contra el BBVA hasta desencallar ocho casos de familias afectadas

Hoy miércoles 28 de septiembre la PAH Barcelona ocupa las oficinas del BBVA en el Paseo de Zona Franca, en defensa de ocho familias afectadas por las prácticas criminales de la entidad. La acción, que será indefinida salvo solución por escrito, forma parte de las movilizaciones iniciadas este verano, buscando contagiar a otros territorios para lanzarse a acciones contra el BBVA ¡Queremos soluciones ya! 

Esta hoja de ruta de movilización contra el BBVA tuvo su pistoletazo de salida el pasado julio, ocupando diferentes oficinas de la entidad a lo largo del mes Gracias a la presión que ejercimos al banco, logramos desbloquear el caso de una familia afectada arrancando el acuerdo de dación más alquiler social. Sin embargo, quedan ocho familias afectadas por las políticas criminales del BBVA que esperan soluciones reales. Hablamos de familias que llevan años en proceso de negociación, y que su única vía ha sido la acción directa. Exigimos:

  • Dación en pago y alquiler social para Liliana y Mercedes por encontrarse sin trabajo y sin recursos económicos para hacer frente a la hipoteca.
  • Quitas de la deuda para Sergio, Goyo, Ana, Dani y Tania para conservar sus viviendas.
  • Nulidad del IRPH de Ana, Goyo y Sergio por ser un índice de referencia abusivo, opaco y manipulable que puede llevar al desahucio.
  • Condonación de deuda de Anna como avalista.

BBVA trató de limpiar su imagen anunciando a bombo y platillo la cesión de 1.800 viviendas a la Generalitat. Todo un descaro, siendo que fue el BBVA el banco que más presiono al gobierno del Partido Popular para que este tumbará la Ley 24/2015 de Cataluña contra los desahucios y la pobreza energética, ley que obligaba a los bancos a ofrecer alquileres sociales en riesgo de desahucio y ceder a la administración sus pisos vacíos para realojar personas en peligro de exclusión habitacional.

El objetivo de esta presión por parte de la entidad, no era otro que vender una cartera de hipotecas en la bolsa por un valor de 1.500 millones de euros. Hablamos de hipotecas que involucran a familias en riesgo de perder sus hogares y quedarse en la calle con deudas impagables de por vida. Hablamos de que el BBVA hace negocio con vidas en juego, poniendo todo tipo de trabas a iniciativas ciudadanas que solo buscan hacer prevalecer los Derechos Humanos. No es casual que BBVA sea el banco número uno en iniciar procesos de ejecución hipotecaria y así seguir lucrándose de la especulación de pisos que por legitimidad pertenecen a las familias que han sido desahuciadas. Por eso mismo recordemos que BBVA se hizo, por 1.165 millones de euros con el  98% del  capital social de Catalunya Caixa: banco que recibió 12.052  millones  de euros públicos para su posterior rescate, pero sin ningún tipo de contraprestación social para las familias, que solo ven como cada día están mas endeudadas y BBVA, no tiene ninguna voluntad para solucionar esta situación.

Esta deriva mafiosa se puede constatar en otro de los principales negocios del BBVA: la inversión armamentística, siendo el BBVA quien lidera el primer puesto entre los bancos que más dinero colocan en empresas dedicadas a la venta de armamento. Una inversión que desde 2011 ya supera la escandalosa cifra de 2.700 millones de euros.  Volvemos  a movilizarnos contra el BBVA para dejarles bien claro que si ellos olvidan, nosotros  recordamos. Y seguiremos hasta que tengamos solución para todas las familias afectadas.  Hay vidas en juego. El BBVA pretende hacer negocio empobreciéndolas. Sin embargo las familias están organizadas en la PAH ¡Y lucharan imparables por sus hogares!

Por eso esta ocupación no será la última hasta que logremos justicia y alcancemos nuestros objetivos. Sabemos mejor que nadie que BBVA acabará cediendo a nuestras demandas, como llevan haciendo el resto de entidades bancarias desde hace 8 años. Casi una década en la que día tras día la PAH demuestra que con convicción e insistencia SÍ SE PUEDE conquistar el Derecho a la Vivienda! 

 

#VolvemosBBVA

photo721234909077809500

.

PAH Barcelona continua la seva lluita pel dret a l’habitatge i ocupa les oficines del BBVA com a mesura de pressió.

No cessarem de mobilitzar-nos contra el BBVA fins a desencallar vuit casos de famílies afectades

Avui dimecres 28 de setembre, la PAH de Barcelona ocupa les oficines del BBVA en el Pg. de la Zona Franca, en defensa de vuit famílies afectades per les pràctiques criminals de l’entitat. L’acció forma part de les mobilitzacions iniciades al juliol, buscant contagiar a altres territoris per sumar-se a accions contra el BBVA.Volem solucions ja!

Aquest full de ruta de mobilització contra el BBVA va tenir el seu tret de sortida el passat juliol, ocupant diferents oficines de l’entitat durant tot el mes. Gràcies a la pressió que vam exercir al banc, vam aconseguir desbloquejar el cas d’una família afectada arrencant l’acord de dació en pagament a zero més lloguer social. Però encara, queden vuit famílies afectades per les polítiques criminals del BBVA que esperen solucions reals. Parlem de famílies que es troben en procés de negociació des de fa anys, i que la seva única via ha estat l’acció directa.

Exigim:

  • Dació en pagament i lloguer social per a Liliana i Mercès per trobar-se sense treball i sense recursos econòmics per fer front a la hipoteca.
  • Quites del deute per a Sergio, Goyo, Ana, Dani i Tania per conservar els seus habitatges.
  • Nul·litat del IRPH d’Ana, Goyo i Sergio per ser un índex de referència abusiu, opac i manipulable que pot portar al desnonament.
  • Condonació de deute per Anna com a avalador.

Aquest juliol passat, el BBVA ha tractat de netejar la seva imatge anunciant a so de bombo i platerets la cessió de 1.800 habitatges a la Generalitat. Una mostra més de la seva poca vergonya, ja que va ser el BBVA el banc que més va pressionar al govern del Partit Popular perquè aquest tombés la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments i la pobresa energètica. Llei que obligava als bancs a oferir lloguers socials a les famílies en risc de desnonament i cedir a l’administració els seus pisos buits per reallotjar persones en perill d’exclusió habitacional.

La raó d aquesta pressió era degut a l’objectiu de l’entitat de vendre una cartera d’hipoteques en la borsa per un valor de 1.500 milions d’euros. Parlem d’hipoteques que involucren a famílies en risc de perdre les seves llars i quedar-se al carrer amb deutes impagables per a tota la vida. Parlem que el BBVA fa negoci amb vides en joc, posant tot tipus de traves a iniciatives ciutadanes que solament busquen fer prevaler els Drets Humans. No és casualitat que BBVA sigui el banc número u a iniciar processos d’execució hipotecària, mentre continuen lucrant-se amb l’especulació de pisos que per legitimitat pertanyen a les famílies que han estat desnonades.

Aquesta actitud mafiosa es pot constatar en un altre dels principals negocis del BBVA: la inversió armamentística, sent el BBVA qui lidera el primer lloc entre els bancs que més diners col·loquen en empreses dedicades a la venda d’armament. Una inversió que des del 2011 ja supera l’escandalosa xifra de 2.700 milions d’euros. Tornem a mobilitzar-nos contra el BBVA per deixar-los ben clar que si ells obliden, nosaltres recordem. I seguirem fins que tinguem solució per a totes les famílies afectades i no deixarem el que BBVA pretén, fer negoci empobrint-les. No obstant això les famílies estan organitzades en la PAH i lluiten imparables per les seves llars!

Per això aquesta ocupació no serà l’última fins que no s’aconseguí justícia i assolim els nostres objectius. Sabem millor que ningú que BBVA acabarà cedint a les nostres demandes, com porten fent la resta d’entitats bancàries des de fa 8 anys. Gairebé una dècada en la qual dia rere dia la PAH demostra que amb convicció i insistència ES POT conquistar el Dret a l’Habitatge!

#VolvemosBBVA

photo721234909077809497

PorPAH_Bcn

La PAH lanza el videoclip para denunciar a BBVA durante la ocupación de una oficina

Continúa la campaña de señalización a la entidad que iniciamos el 1 de julio

Hoy 28 de julio a las 10:00 hemos ocupado una oficina de BBVA cerca de la Plaça Catalunya de Barcelona, como medida de presión para lograr desencallar los casos de ocho familias, que la entidad se niega a dar soluciones desde hace meses. La acción está enmarcada dentro de la campaña de señalización que iniciamos el 1 de julio y que está provocando desde la pasada semana, movilizaciones diarias en distintas oficinas de la entidad.

Ante las políticas criminales de BBVA, preocupado sólo en seguir amasando beneficios millonarios, ya sea con sus negociosos dignos de la mafia como la venta de armas, ya sea jugando con las vidas de las familias más vulnerables, en la PAH no vamos a ceder ni un paso atrás en nuestra lucha para lograr soluciones reales a miles de familias en riesgo de exclusión residencial. Vamos a seguir denunciando y señalizando a la entidad hasta lograr nuestros objetivos y ni las vacaciones nos van a parar. Para ello, rodamos un videoclip en plena ocupación de una oficina para hacer visible y viral nuestra campaña durante el verano.

La ocupación de hoy será indefinida y en el transcurso de ella aprovecharemos para presentar a lo grande el estreno de nuestro #PAHrap, videoclip musical que estamos seguras que sorprenderá a propios y extraños, donde dejamos claro que con la PAH no se juega, ya que ni perdona ni olvida. No podemos pasar por alto que el BBVA fue protagonista directo en el recurso con suspensión de la ley 24/2015 catalana, presentado por el Partido popular ante el Tribunal Constitucional, que obligaba a los bancos a conceder alquileres sociales y a la cesión obligatoria de su fondo de pisos vacíos, para ampliar el parque público de vivienda.

Después de esto, es indignante que la entidad pretenda lavar su imagen cediendo migajas de su fondo de vivienda a la Generalitat. La cifra de 1800 pisos para toda Catalunya, es irrisoria ante la gran emergencia habitacional que sufrimos. No podemos permitir que entidades financieras rescatadas con miles de millones de euros de dinero público,  no respondan con ninguna contraprestación social y ese dinero sólo sirva para alimentar otro ciclo especulativo y generar una nueva burbuja inmobiliaria. Recordemos que BBVA se hizo, por 1.165 millones de euros con el  98% del capital social de Catalunya Caixa: banco que recibió 12.052  millones de euros públicos para su posterior rescate.

Nosotras exigimos que se dejen de especulaciones y mentiras, empezando por dar solución a 8 familias que  llevan ya demasiado tiempo sufriendo las prácticas criminales de esta entidad. Son demandas de mínimos que no pueden retrasarse más porque hay vidas en juego.

  • Dación en pago y alquiler social para Liliana y Mercedes por  encontrarse sin trabajo y sin recursos económicos para hacer frente a la  hipoteca.
  • Quitas de la deuda para Sergio, Ana, Dani y Tania para conservar sus viviendas.
  • Nulidad del IRPH de Ana, Goyo y Sergio por ser un índice de  referencia abusivo, opaco y manipulable que puede llevar al desahucio.
  • Condonación de deuda de Anna como avalista.

La acción de hoy es para dejar claro que no vamos a permitir más que el BBVA siga enriqueciéndose a costa de la estafa mal llamada crisis y con las viviendas de familias desahuciadas, como demuestran las cifras que lo declaran el banco líder en ejecuciones hipotecarias.

Gracias a la PAH, las familias ya no están solas ni desinformadas, sino que están más fuertes y unidas que nunca, preparadas para luchar por sus Derechos y acabar de una vez por todas con los atentados sistemáticos a ellos, con la legitimidad que nos da la razón y el art.47 de la Constitución.

¡SÍ SE PUEDE!

#PAHrap

La PAH llança el videoclip per denunciar a BBVA durant l’ocupació d’una oficina

Contínua la campanya de senyalització a l’entitat que iniciem l’1 de juliol

Avui 28 de juliol a les 10.00 H hem ocupat una oficina de BBVA  prop de Plaça Catalunya a Barcelona, com a mesura de pressió per  aconseguir desencallar els casos de vuit famílies, que l’entitat es nega  a donar solucions des de fa mesos. L’acció està emmarcada dins de la  campanya de senyalització que vam iniciar l’1 de juliol i que està provocant des de la passada  setmana, mobilitzacions diàries en diferents oficines de l’entitat.

Davant les polítiques criminals de BBVA,  preocupat només a seguir pastant beneficis milionaris, ja sigui amb els  seus negociosos dignes de la màfia com la venda d’armes, ja sigui jugant amb les vides de les  famílies més vulnerables, en la PAH  no farem ni un pas enrere en la nostra lluita per aconseguir solucions  reals a milers de famílies en risc d’exclusió residencial. Seguirem  denunciant i senyalitzant a l’entitat fins a aconseguir els nostres  objectius i ni les vacances ens van a parar. Per a això, vam rodar un videoclip en plena ocupació d’una oficina  per fer visible i viral la nostra campanya durant l’estiu.

L’ocupació d’avui serà indefinida i en el transcurs d’ella aprofitarem per presentar la gran l’estrena del nostre #PAHrap a la ciutadania, videoclip musical que estem segures que sorprendrà propis i estranys, on deixem clar que amb la PAH no es juga, ja que ni perdona ni oblida. No podem passar per alt que el BBVA va ser protagonista directe en el recurs amb suspensió de la llei 24/2015 catalana, presentat pel Partit Popular davant el Tribunal Constitucional, que  obligava als bancs a concedir lloguers socials i a la cessió obligatòria  del seu fons de pisos buits per ampliar el parc públic d’habitatge.

Després  d’això, és indignant que l’entitat pretengui rentar la seva imatge  cedint engrunes del seu fons d’habitatge a la Generalitat,  la xifra de 1800 pisos per tota Catalunya, és irrisòria davant la gran  emergència habitacional  que sofrim. No podem permetre que entitats financeres rescatades amb  milers de milions d’euros de diners públics, no responguin amb cap  contraprestació social i aquests diners només serveixin per alimentar un  altre cicle especulatiu i generar una nova bombolla immobiliària.  Recordem que BBVA  es va fer, per 1.165 milions d’euros, amb el 98% del capital social de  Catalunya Caixa, banc que va rebre 12.052 milions d’euros públics per al  seu posterior rescat.

Nosaltres exigim que es deixin  d’especulacions i mentides, començant per donar solució a 8 famílies que  porten ja massa temps sofrint les pràctiques criminals d’aquesta  entitat. Són demandes de mínims que no poden retardar-se més per què hi  ha vides en joc.

  • Dació en pagament i lloguer social per a Liliana i Mercès per trobar-se sense treball i sense recursos econòmics per fer front a la hipoteca.
  • Quites del deute per a Sergio, Ana, Dani i Tania per conservar els seus habitatges.
  • Nul·litat del IRPH d’Ana, Goyo i Sergio per ser un índex de referència abusiu, opac i manipulable que pot portar al desnonament.
  • Condonació de deute d’Anna com a avalador.

L’acció d’avui és per deixar clar que no permetrem més que el BBVA  segueixi enriquint-se a costa de l’estafa mal anomenada crisi i amb els  habitatges de famílies desnonades, com demostren les xifres que ho  declaren el banc lider en execucions hipotecàries

Gràcies a la PAH,  les famílies ja no estan soles ni desinformades, sinó que estan més  fortes i unides que mai, preparades per lluitar pels seus Drets i acabar  d’una vegada per sempre amb els atemptats sistemàtics a ells, amb la  legitimitat que ens dóna la raó i l’art.47 de la Constitució.

SÍ ES POT!

#PAHrap

PorPAH_Bcn

PAH Barcelona comença els enregistraments d’un videoclip en una oficina ocupada del BBVA com a mesura de pressió

No cessarem de mobilitzar-nos contra el BBVA fins a desencallar vuit casos de famílies afectades

BBVA volem solucions ja! Avui dimecres 20 de juliol la PAH Barcelona ocupa una oficina del BBVA a Barcelona, en defensa de vuit famílies afectades per les pràctiques criminals de l’entitat. L’acció forma part d’unes mobilitzacions iniciades al juliol, que aniran apujant el to i buscaran contagiar a altres territoris per llançar-se a accions contra el BBVA. Aquest dia, senyalitzem a l’entitat mitjançant el rodatge d’un videoclip que llançarem durant l’estiu amb el qual motivarem a la ciutadania a marcar al BBVA com un banc que estafa, enganya i treu a la gent de casa seva..

Aquest full de ruta de mobilització contra el BBVA va tenir el seu tret de sortida el passat 1 de juliol, mitjançant l’ocupació durant un dia sencer d’una de les oficines de l’entitat. Gràcies a la pressió que vam exercir al banc, aconseguim desbloquejar el cas d’una família afectada arrencant l’acord de dació més lloguer social. No obstant això, queden vuit famílies afectades per les polítiques criminals del BBVA que esperen solucions reals. Parlem de famílies que en procés de negociació des de fa anys, i que la seva única via ha estat l’acció directa. Exigim:

  • Dació en pagament i lloguer social per a Liliana i Mercès per trobar-se sense treball i sense recursos econòmics per fer front a la hipoteca.
  • Quites del deute per a Sergio, Ana, Dani i Tania per conservar els seus habitatges.
  • Nul·litat del IRPH d’Ana, Goyo i Sergio per ser un índex de referència abusiu, opac i manipulable que pot portar al desnonament.
  • Condonació de deute d’Anna com a avalador.

Precisament durant aquest mes de juliol el BBVA ha tractat de netejar la seva imatge anunciant a so de bombo i platerets la cessió de 1.800 habitatges a la Generalitat. Tota una descaradura, quan va ser el BBVA el banc que més va pressionar al govern del Partit Popular perquè aquest tombarà la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments, legislació que obligava als bancs a oferir lloguers socials en risc de desnonament i cedir a l’administració els seus pisos buits per reallotjar persones en perill d’exclusió habitacional.

Aquesta pressió no va tenir més raó que ser que l’objectiu de l’entitat de vendre una cartera d’hipoteques en la borsa per un valor de 1.500 milions d’euros, parlem d’hipoteques que involucren a famílies en risc de perdre les seves llars i quedar-se al carrer amb deutes impagables per a tota la vida. Parlem que el BBVA fa negoci amb vides en joc, posant tot tipus de traves a iniciatives ciutadanes que solament busquen fer prevaler els Drets Humans. No és casual que BBVA sigui el banc número u a iniciar processos d’execució hipotecària, sent que continuen lucrant-se amb l’especulació de pisos que per legitimitat pertanyen a les famílies que han estat desnonades.

Aquesta deriva mafiosa es pot constatar en un altre dels principals negocis del BBVA: la inversió armamentística, sent el BBVA qui lidera el primer lloc entre els bancs que més diners col·loquen en empreses dedicades a la venda d’armament. Una inversió que des del 2011 ja supera l’escandalosa xifra de 2.700 milions d’euros. Tornem a mobilitzar-nos contra el BBVA per deixar-los ben clar que si ells obliden, nosaltres recordem. I seguirem fins que tinguem solució per a totes les famílies afectades. Hi ha vides en joc. El BBVA pretén fer negoci empobrint-les. No obstant això les famílies estan organitzades en la PAH I lluitessin imparables per les seves llars!

Per això la nostra ocupació serà indefinida fins a aconseguir els nostres objectius. Sabem millor que ningú que BBVA acabarà cedint a les nostres demandes, com porten fent la resta d’entitats bancàries des de fa 8 anys. Gairebé una dècada en la qual dia rere dia la PAH demostra que amb convicció i insistència SÍ ES POT conquistar el Dret a l’Habitatge!

#RíndeteBBVA

ds

PAH Barcelona comienza las grabaciones de un videoclip en una oficina ocupada del BBVA como medida de presión

No cesaremos de movilizarnos contra el BBVA hasta desencallar ocho casos de familias afectadas

¡BBVA queremos soluciones ya! Hoy miércoles 20 de julio la PAH Barcelona ocupa una oficina del BBVA a Barcelona, en defensa de ocho familias afectadas por las prácticas criminales de la entidad. La acción forma parte de unas movilizaciones iniciadas en julio, que irán subiendo el tono y buscarán contagiar a otros territorios para lanzarse a acciones contra el BBVA. Este día, señalizamos a la entidad mediante el rodaje de un videoclip que lanzaremos durante el verano con el cual motivaremos a la ciudadanía a marcar al BBVA como un banco que estafa, engaña y echa a la gente su casa.
Esta hoja de ruta de movilización contra el BBVA tuvo su pistoletazo de salida el pasado 1 de julio, mediante la ocupación durante un día entero de una de las oficinas de la entidad. Gracias a la presión que ejercimos al banco, logramos desbloquear el caso de una familia afectada arrancando el acuerdo de dación más alquiler social. Sin embargo, quedan ocho familias afectadas por las políticas criminales del BBVA que esperan soluciones reales. Hablamos de familias que llevan años en proceso de negociación, y que su única vía ha sido la acción directa. Exigimos: 
  • Dación en pago y alquiler social para Liliana y Mercedes por encontrarse sin trabajo y sin recursos económicos para hacer frente a la hipoteca.
  • Quitas de la deuda para Sergio, Ana, Dani y Tania para conservar sus viviendas.
  • Nulidad del IRPH de Ana, Goyo y Sergio por ser un índice de referencia abusivo, opaco y manipulable que puede llevar al desahucio.
  • Condonación de deuda de Anna como avalista.

Precisamente durante este mes de julio el BBVA ha tratado de limpiar su imagen anunciando a bombo y platillo la cesión de 1.800 viviendas a la Generalitat. Todo un descaro, siendo que fue el BBVA el banco que más presiono al gobierno del Partido Popular para que este tumbará la Ley 24/2015 de Cataluña contra los desahucios: legislación que obligaba a los bancos a ofrecer alquileres sociales en riesgo de desahucio y ceder a la administración sus pisos vacíos para realojar personas en peligro de exclusión habitacional.

Esta presión no tuvo más razón que ser que el objetivo de la entidad de vender una cartera de hipotecas en la bolsa por un valor de 1.500 millones de euros, hablamos de hipotecas que involucran a familias en riesgo de perder sus hogares y quedarse en la calle con deudas impagables de por vida. Hablamos de que el BBVA hace negocio con vidas en juego, poniendo todo tipo de trabas a iniciativas ciudadanas que solo buscan hacer prevalecer los Derechos Humanos. No es casual que BBVA sea el banco número uno en iniciar procesos de ejecución hipotecaria, siendo que continúan lucrándose de la especulación de pisos que por legitimidad pertenecen a las familias que han sido desahuciadas.
Esta deriva mafiosa se puede constatar en otro de los principales negocios del BBVA: la inversión armamentística, siendo el BBVA quien lidera el primer puesto entre los bancos que más dinero colocan en empresas dedicadas a la venta de armamento. Una inversión que desde 2011 ya supera la escandalosa cifra de 2.700 millones de euros.  Volvemos  a movilizarnos contra el BBVA para dejarles bien claro que si ellos olvidan, nosotros  recordamos. Y seguiremos hasta que tengamos solución para todas las familias afectadas.  Hay vidas en juego. El BBVA pretende hacer negocio empobreciéndolas. Sin embargo las familias están organizadas en la PAH ¡Y lucharan imparables por sus hogares!
Por eso nuestra ocupación será indefinida hasta lograr nuestros objetivos. Sabemos mejor que nadie que BBVA acabará cediendo a nuestras demandas, como llevan haciendo el resto de entidades bancarias desde hace 8 años. Casi una década en la que día tras día la PAH demuestra que con convicción e insistencia SÍ SE PUEDE conquistar el Derecho a la Vivienda! 
#RíndeteBBVA
PorPAH_Bcn

La PAH és mobilitza a Hospitalet del Llobregat per un parc d’habitatge social

Durant aquest últim any hem rebut moltes famílies afectades de l’Hospitalet de Llobregat a PAH  Barcelona, que enfront d’un desnonament no han tingut la resposta  desitjada per part de l’Ajuntament ni la Generalitat de Catalunya.  Nosaltres ho tenim clar: no deixem a ningú al carrer i per això hem  reallotjat a través de l’Obra Social de la PAH  a tres veïnes d’Hospitalet en el bloc recuperat de la Bordeta  a Barcelona.
El que avui volem denunciar, és la deficient  resposta que s’està donant a Hospitalet a les famílies que sofreixen  processos de desnonament. Enfront dels desnonaments, la solució habitacional  no pot ser un alberg on se’t controla com si fossis un menor; ni una  pensió ni ajudes destinades a pagar el lloguer d’una habitació,  fomentant així des de les institucions l’amuntegament. Són opcions  inviables, que desprotegeixen a les famílies i resulten més cares que  reallotjar a les persones afectades en pisos de parc públic: el cost  mitjà de reallotjar a una persona en una pensió és superior als 1.000 €  al mes.
El municipi d’Hospitalet té una infradotació històrica  del parc públic de lloguer social, i no és casual, sinó fruit de les  polítiques públiques d’habitatge que s’han dut a terme en la localitat  durant en les últimes dècades. Aquesta excusa no ens val. Cal mobilitzar  l’habitatge buit en mans de la banca i tenim lleis vigents des del 2007  que ens ho permeten. Entre aquestes, la capacitat dels Ajuntaments de  sancionar habitatge buit en mans de la banca: una eina clau per forçar a  les entitats financeres a cedir els seus pisos buits augmentant així el  parc públic.
Però no solament denunciem això, sinó que la  Generalitat tingui habitatges buits, sigui de titularitat pública o  fruit de convenis amb la banca. Que no siguin cedits a l’Ajuntament de  l’Hospitalet o que hi hagi una coordinació millor, provoca que alhora  que s’envia a famílies a pensions, la Generalitat tingui habitatges  buits. Així ho esgrimeix el mateix Ajuntament, que es queixa que  solament pot obrir la taula d’emergència per atorgar habitatges quan la  Generalitat li fa traspàs d’aquests habitatges, i és menys freqüent del  necessari per a l’emergència que s’està vivint.
No volem deixar  de posar damunt de la taula la necessitat de reformar els criteris de la  taula d’emergència per incloure a les famílies que ocupen en precari,  precisament veient-se obligades a ocupar per la falta de resposta de  l’administració. Les famílies no poden quedar excloses i acabar  condemnades a un bucle viciós de desnonament rere desnonament. Encara  que en diferents reunions amb responsables d’habitatge de l’Ajuntament  s’ha transmès la voluntat d’abordar algunes d’aquestes qüestions, avui  volem posar de manifest la urgència i la necessitat immediata de moure  fitxa.
Les demandes urgents que exigim PAH L’Hospitalet i PAH Barcelona, atenent a les famílies que s’apropen a les nostres assemblees, són les següents:
  • Exigim que la Generalitat cedeixi la gestió dels pisos que tenen buits i  ocupats en aquest municipi a l’Ajuntament de l’Hospitalet.
  • Exigim que negociïn amb els bancs la cessió d’habitatges i en cas de no  tenir èxit, en el termini d’un mes iniciïn les sancions aplicant la llei  18/2007 a tots els pisos buits que es trobin en el municipi.
  • Exigim es busquin mecanismes per regularitzar les ocupacions, inclouen aquests casos dins de la Taula d’Emergència.
  • Exigim que augmentin les ajudes de lloguer mitjançant convocatòries permanents.
Recordem  a més, que l’Ajuntament de l’Hospitalet participa des de maig d’aquest  any en les trobades amb entitats municipals per donar resposta a les  famílies en risc de desnonament després que el PP impugnés part de la  Llei 24/2015 a Catalunya: fruit d’una ILP ciutadana impulsada des de la PAH  que obligava a les grans forquilles d’habitatge a oferir lloguers  socials a les famílies afectades. Les exigències que realitzem avui, no  deixa de ser el compliment de compromisos que el mateix Ajuntament d’Hospitalet ha assegurat assumir en aquestes trobades.
Ara toca complir, i donar una resposta digna a les famílies. De la mateixa manera que la PAH  no ha parat de reallotjar a les famílies i recuperar habitatge buit,  ens mobilitzarem el que calgui per assenyalar i pressionar a les  institucions que escometen un indignant i sistemàtic desistiment de funcions. I no pararem fins a aconseguir resultats.
Sí Es Pot!
#PisosYa

 

 

La PAH se moviliza en Hospitalet del Llobregat por un parque de vivienda social

Durante este último año hemos recibido muchas familias afectadas del Hospitalet de Llobregat en PAH Barcelona, que frente a un desahucio no han tenido la respuesta deseada por parte del Ayuntamiento ni la Generalitat de Cataluña. Nosotras lo tenemos claro: no dejamos a nadie en la calle y por eso hemos realojado a través de la Obra Social de la PAH a tres vecinas de Hospitalet en el bloque recuperado de La Bordeta en Barcelona. 

Lo que hoy queremos denunciar, es la deficiente respuesta que se está dando en Hospitalet a las famílias que sufren procesos de desahucio. Frente a los desahucios, la  solución habitacional no puede ser un albergue donde se te controla como si fueses un menor; ni una pensión ni  ayudas destinadas a pagar el realquiler de una habitación, fomentando así desde las instituciones el hacinamiento. Son opciones inviables, que desprotegen a las familias y resultan más caras que realojar a las personas afectadas en pisos de parque público: el coste medio de realojar a una persona en una pensión es superior a los 1.000 € al mes. 
El municipio de Hospitalet tiene una infradotación histórica del parque público de alquiler social, y no es casual, si no fruto de las políticas públicas de vivienda que se han llevado a cabo en la localidad durante  las últimas decadas. Esta excusa no nos vale. Hay que mobilizar la vivienda vacía en manos de la banca y tenemos leyes vigentes desde 2007 que nos lo permiten. Entre las mismas, la capacidad de los Ayuntamientos de sancionar vivienda vacía en manos de la banca: una herramienta clave para forzar a las entidades financieras a ceder sus pisos vacíos aumentando así el parque público.

Pero no solo denunciamos sto, sino que la Generalitat tenga viviendas vacías, ya sea de titularidad pública o fruto de convenios con la banca. Que no sean cedidos al Ayuntamiento del Hospitalet o que haya una coordinación mejor, provoca que a la vez que se envía a famílias a pensiones, la Generalitat tenga viviendas vacías. Así lo esgrime el mismo Ayuntamiento, que se queja de que solo puede abrir la mesa de emergencia para otorgar viviendas cuando la Generalitat le hace traspaso de éstas viviendas, y es menos frecuente de lo necesario por la emergencia que se esta viviendo. 
No queremos dejar de poner encima de la mesa la necesidad de reformar los criterios de la mesa de emergencia para incluir a las familias que ocupan en precario, precisamente viéndose obligadas a ocupar por la falta de respuesta de la administración. Las familias no pueden quedar excluidas y acabar condenadas a un bucle vicioso de desahucio tras desahucio. Aunque en diferentes reuniones con responsables de vivienda del Ayuntamiento se ha transmitido la voluntad de abordar algunas de éstas cuestiones, hoy queremos poner de manifiesto la urgencia y la necesidad immediata de mover ficha. 
Las demandas urgentes que exigimos PAH L’Hospitalet y PAH Barcelona, atendiendo a las familias que se acercan a nuestras asambleas, son las siguientes:

 

  • Exigimos que la Generalitat ceda la gestión de los pisos que tienen vacíos y ocupados en este municipio al Ayuntamiento del Hospitalet
  • Exigimos que negocien con los bancos la cesión de viviendas y en caso de no tener éxito, en el plazo de un mes inicien las sanciones aplicando la ley 18/2007 a todos los pisos vacíos que se encuentren en el municipio.
  • Exigimos se busquen mecanismos para regularizar las ocupaciones, incluyen  estos casos dentro de la Mesa de Emergencia. 
  • Exigimos que aumenten las ayudas de alquiler mediante convocatorias permanentes.
Recordamos además, que el Ayuntamiento del Hospitalet participa desde mayo de este año en los encuentros con entidades municipales para dar respuesta a las familias en riesgo de desahucio tras que el PP impugnara parte de la Ley 24/2015 en Cataluña: fruto de una ILP ciudadana impulsada desde la PAH que obligaba a los grandes tenedores de vivienda a ofrecer alquileres sociales a las familias afectadas. Las exigencias que realizamos hoy, no deja de ser el cumplimiento de compromisos que el propio Ayuntamiento de Hospitalet ha asegurado asumir en estos encuentros.
Ahora toca cumplir, y dar una respuesta digna a las familias. Del mismo modo que la PAH no ha parado de realojar a las familias y recuperar vivienda vacía, nos movilizaremos lo que haga falta para señalar y presionar a las instituciones que acometen una indignante y sistemática dejación de funciones. Y no pararemos hasta conseguir resultados.
¡Sí Se Puede!
#PisosYa
PorPAH_Bcn

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

PAH Barcelona reclama des de fa anys unes mesures valentes que posin en valor el dret a l’habitatge de les famílies que es veuen forçades a ocupar en precari. Famílies que no han trobat la possibilitat d’accedir a un habitatge en condicions ni mitjançant un mercat privat totalment desregularitzat ni en l’Administració que s’ha mostrat moltes vegades incapaç de resoldre l’emergència habitacional que estem traspassant. Precisament d’aquest context de vulneració de drets va sorgir la campanya d’Obra Social de la PAH: amb la que recuperem pisos buits de les entitats bancàries per aquelles famílies que es veien al carrer i així tinguessin una llar on viure-hi. Mitjançant l’Obra Social, retornàvem a l’habitatge la seva funció social tal i com està recollida a l’article 47 de la Constitució.

En aquest sentit, celebrem que l’Ajuntament de Barcelona augmenti el parc públic d’habitatge amb la inclusió de 255 pisos aconseguits mitjançant negociacions amb els bancs. De la mateixa manera, valorem que l’Ajuntament reconegui el dret d’arrelament de les famílies que s’han vist forçades a ocupar i regularitzi la seva situació quan han residit en l’habitatge durant més de 12 mesos i els fills estan escolaritzats a la mateixa zona. Són passos positius.

Ara bé, malgrat els avenços que constatem, l’Ajuntament ha d’anar molt més lluny, pel fet que hauria de facilitar l’empadronament i la regularització de la situació habitacional de totes les persones que es trobin en situació irregular per necessitat. A més i solament oficialment, a Barcelona hi ha més de 2.500 pisos buits acumulats per grans tenidors. Cases que s’utilitzen únicament per especular mentre cada dia continuen havent famílies que són desnonades a Barcelona. De tots ells, BBVA posseeix l’escandalosa quantitat d’un miler de pisos encara que, paradoxalment, sigui l’entitat que menys ha entregat al consistori: una ridícula xifra de 67 pisos.Com hem fet en varies ocasions, instem a l’Ajuntament a aplicar la cessió obligatòria sobre tots els pisos buits. No esperarem a que s’engrosseixi el parc públic mitjançant acords amb els bancs. En aquest aspecte recordem que tant Banc Sabadell com LaCaixa han presumit, en les meses de prevenció dels desnonaments de l’Ajuntament, de regularitzar els casos de famílies que han ocupat pisos; però a dia d’avui no hi ha cap prova material d’aquestes afirmacions.

La cessió ha d’aplicar-se: és de mínims, de sentit comú, i esta recollida en laLlei 24/2015: llei que la ciutadania hem aconseguit després d’una ILP Habitatge que va tenir recolzament massiu i va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya el passat juliol. I com va dir la mateixa alcaldessa Ada Colau, la llei s’aplicarà “pese a quien le pese”. Aplicació que s’ha de fer en la seva totalitat, es qüestió de voluntat política. La cessió obligatòria és un pas tan necessari com resolutiu per enfrontar l’emergència habitacional que patim les famílies. Una eina que donaria resposta a les nombroses persones que es queden fora dels requisits restrictius formulats per l’Ajuntament amb la regularització de les ocupacions en precari.

Cal destacar també que des de la PAH Barcelona estem treballant els desnonaments per lloguer des de fa més d’un any. Cada setmana acudeixen a les nostres assemblees dotzenes de casos de persones en processos de desnonament per no poder pagar el lloguer. Barcelona és precisament la ciutat espanyola en la qual més han augmentat els preus dels lloguers des de 2013, arribant a una pujada superior al 24% durant 2015. Des de la PAH ja van denunciar abans que qualsevol administració la creació d’una nova bombolla inmobiliaria, aquesta vegada en el mercat del lloguer. Una nova bombolla permesa i fomentada pel poder polític mitjançant la venda d’habitatge públic o de la Sareb a fons voltors. Precisament en la nostra campanya Les 5 de la PAH vam posar sobre la taula als partits polítics la reforma necessària de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer del lloguer una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible per a tothom: amb l’ampliació de la durada dels contractes i la regulació dels preus dels lloguers.

Es urgent reformar lleis d’àmbit estatal com d’aplicar mesures des de la nostra realitat municipal. Readaptant iniciatives que en àmbit europeu funcionen, com el cas de Berlín i Amsterdam, que regulen els preus del lloguer segons les condicions socials del barri, o com a Viena, on es promocionen altres maneres de tinença com les cooperatives d’habitatge. Els passos donats per l’Ajuntament van per bon camí, però segueixen sent insuficients. Des de la PAH continuarem vigilant: organitzant-nos, sortint al carrer i el·laborant propostes per assegurar-nos que a Barcelona no hi hagi un desnonament més; perquè no es converteixi en una ciutat únicament per turistes i rics. Volem una Barcelona per les famílies, per la ciutadania, per la gent. Una Barcelona on el dret a l’habitatge, a tenir una llar, un lloc on viure, estigui totalment garantitzat.

Si Es Pot!

 

[En Castellano]

PAH BARCELONA FELICITA AL AYUNTAMIENTO POR LOS 255 VIVIENDAS CONSEGUIDAS E INSTA A QUE SE APLIQUE LA CESIÓN OBLIGATORIA SOBRE LOS 2500 PISOS VACIOS QUE HAY EN LA CIUDAD

PAH Barcelona reclama desde hace años medidas valientes que pongan en valor el derecho a la vivienda de las familias que se ven forzadas a ocupar en precario. Familias que no han encontrado posibilidad de acceder a una vivienda en condiciones ni mediante un mercado privado totalmente desregularizado ni en una Administración que se ha mostrado muchas veces incapaz de resolver la emergencia habitacional que estamos traspasando.Precisamente de este contexto de vulneración de derechos surgió la campaña Obra Social la PAH: con la que recuperábamos pisos vacíos de la banca para que las familias que se veían en calle tuvieran un hogar en el que vivir. Mediante la Obra Social, devolvíamos a la vivienda su función social tal como está recogida en el artículo 47 de la Constitución.

En este sentido, celebramos que el Ayuntamiento de Barcelona aumente el parque público de vivienda con la inclusión de 255 pisos conseguidos mediante negociación con los bancos. Del mismo modo, valoramos que el Ayuntamiento reconozca el derecho de arraigo de las familias que se han visto forzadas a ocupar y regularice su situación cuando han residido en la vivienda durante más de 12 meses y los hijos están escolarizados en la mismas zona. Son pasos positivos.

Ahora bien, a pesar de los avances que constatamos, el Ayuntamiento tiene que ir mucho más lejos, ya que debería facilitarse el empadronamiento y la regularización habitacional de todas las personas que se encuentren en situación irregular por necesidad. Además y sólo oficialmente, en Barcelona hay más de 2.500 pisos vacíos acumulados por grandes tenedores. Casas que se utilizan únicamente para especular mientras cada día continúan habiendo familias que son desahuciadas en Barcelona. De todos ellos, BBVA posee la friolera cantidad de un millar de pisos aunque, paradójicamente, sea la entidad que menos ha entregado al consistorio: una ridícula cifra de 67 pisos. Como hemos hecho en varias ocasiones, instamos al Ayuntamiento a aplicar la cesión obligatoria sobre todos los pisos vacíos: utilizar las viviendas injustificadamente vacías de la banca durante un período de tres años para conceder alquileres sociales a familias en riesgo de exclusión residencial. No esperaremos a que se engrose el parque público mediante acuerdos con los bancos. A este respecto recordamos que tanto Banc Sabadell como LaCaixa han presumido en las mesas de prevención de desahucios del ayuntamiento de regularizar los casos de familias que han ocupado pisos; sin embargo a día de hoy no hay ninguna prueba material de estas afirmaciones.

La cesión debe aplicarse. Es de mínimos, de sentido común, y está recogida en La Ley 24/2015: que la ciudadanía hemos conseguido tras una ILP Habitatge que tuvo un apoyo masivo y fue aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya el pasado julio. Y como dijo la misma alcaldesa Ada Colau, la ley se aplicaría “pese a quien le pese“. Aplicación que debe darse en toda su totalidad, es cuestión de voluntad política. La cesión obligatoria es en este sentido un paso tan necesario como resolutivo para enfrentar la emergencia habitacional que sufrimos las familias. Una herramienta que daría respuesta a las numerosas personas que se quedarán fuera de los requisitos restrictivos formulados por el Ayuntamiento en la regularización de las ocupaciones en precario.

Cabe destacar que desde PAH Barcelona estamos trabajando los desahucios por alquiler desde hace más de un año. Cada semana acuden a nuestras asambleas docenas de personas en proceso de desahucio por no poder pagar el alquiler. Barcelona es precisamente la ciudad española en la que más han aumentado los precios de los alquileres desde 2013, alcanzando una cifra de subida superior al 24% durante 2015. Adelantándonos a administraciones y gobiernos, ya denunciamos la creación de una nueva burbuja inmobiliaria, esta vez en el mercado de alquiler. Una nueva burbuja permitida y fomentanda por el poder político mediante la venta de vivienda pública o de la Sareb a fondos buitres. Precisamente en nuestra campaña Las 5 de la PAH pusimos sobre la mesa a los partidos políticos la reforma necesaria de la Ley de Arrendamientos Urbanos para hacer del alquiler una forma de acceso a la vivienda estable y asequible para todo el mundo: con la ampliación de la duración de los contratos y la regulación de los precios de los alquileres.

Es urgente reformar leyes de ámbito estatal como aplicar medidas desde nuestra realidad municipal. Readaptando iniciativas que en ámbito europeo funcionan, como el caso de Berlín y Amsterdam, que regulan los precios del alquiler según las condiciones sociales del barrio, o como en Viena, donde se promocionan otras formas de tenencia como las cooperativas de vivienda. Los pasos dados por el Ayuntamiento van por buen camino, pero siguen siendo insuficientes. Desde la PAH continuaremos vigilantes: organizándonos, saliendo a la calle y elaborando propuestas para asegurarnos que en Barcelona no haya ningún desahucio más; para que no se convierta en una ciudad únicamente para turistas y ricos. Queremos una Barcelona para las familias, para la ciudadanía, para la gente. Una Barcelona donde el derecho a la vivienda, a tener un hogar, un lugar donde vivir, esté totalmente garantizado.

¡Si Se Puede!

PorPAH_Bcn

La Llei de l’impost en habitatge buit que prepara el Parlament tindrà un impacte mínim en el parc d’habitatge

La llei de l’impost sobre els habitatges buits no garanteix la mobilització de l’enorme parc d’habitatge buit que existeix a Catalunya.

Existeix el risc de que es converteixi en una cortina de fum per deixar d’aplicar altres mesures com les sancions o la pròpia ILP habitatge.

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat que lidera el rànquing de desnonaments. Des de 2008 fins avui s’han produït més de 50.000 desnonaments a Catalunya. En els darrers tres mesos s’han realitzat 2.958 desnonaments, una xifra que suposa el 22% de l’Estat i que representa un 5,3% més de desnonaments respecte el mateix període de l’any anterior. D’aquests, més de la meitat ja corresponen al lloguer.

Aquesta realitat té dues grans cares. Per un costat la dels pisos buits, que segons les darreres dades oficials disponibles són de 448.000 pisos buits a Catalunya, la majoria dels quals -es calcula que uns 100.000- en mans de les entitats bancàries. A Catalunya, avui el percentatge d’habitatge buit representa el 13% del total del parc.

Pel que fa a l’habitatge social, les dades són igualment alarmants. Actualment, el Parc públic lloguer no arriba als 30.000 pisos, que representa tan sols un 1% del parc. Aquest percentatge és molt menor a la mitjana de la Unió Europea que es situa en el 18%.

En front d’aquesta situació de deixadesa per part de les Administracions, cada dia són més les persones que no tenen cap més alternativa que recórrer a l’infrahabitatge, per exemple, a través del relloguer d’habitacions per part de famílies senceres. En molts d’aquest casos ha hagut de ser la ciutadania organitzada, a través de campanyes com la Obra Social de la PAH la que faci efectiu el dret a l’habitatge que ha reallotjat avui ja a més de 2000 persones.

En aquest context, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca porta molts anys insistint al govern de la Generalitat que adopti mesures valentes i a l’alçada de les circumstàncies. A més d’aturar els desnonaments i oferir una segona oportunitat a les families; aconseguir mobilitzar habitatge cap al lloguer social és un dels elements claus per frenar l’emergència habitacional. Els pisos buits que haurien de servir per ampliar el parc públic de lloguer hi són, només cal anar a buscar-los i la Generalitat té plenes competències com per fer-ho.

Les Administracions local ja estan fent passos en aquest sentit. Gràcies a la pressió ciutadana, els ajuntaments estan començant a multar pisos buits en mans d’entitats financeres i estan reallotjant les families ja que no poden seguir donant l’esquena a la ciutadania ni als centenars de milers de famílies que saturen els serveis socials. La inactivitat de la Generalitat aboca a les families a la misèria i deixa sols als Ajuntaments que veuen com es colapsen dia dia els serveis socials dels municipis i els seus barris s’omplen d’habitatge buït d’on s’han expulsat families, que, a més, es degraden.

Recordem que la moció de la PAH perquè s’apliqui la LCDH 2007 s’ha presentat a més de 166 Ajuntaments i s’ha aprovat en 120 d’ells, entre els quals tenim els municipis més grans de Catalunya i on viu el 68% de la població catalana. 16 municipis ja estan aplicant la moció i la llei catalana pel dret a l’habitatge. L’experiència més avançada, la de Terrassa, demostra que multar serveix per mobilitzar habitatge buït dels bancs:  2500 expedients oberts, una quarantena de sancions i més de 100 habitatge cedits.

En aquest sentit avui hem portat una sèrie de consideracions en la compareixença al Parlament en motiu de la proposta de Llei de tribut per l’habitatge buit:

  • Anem molt tard i molt lents. Recordem que la Llei 18/2007, pel Dret a l’Habitatge de Catalunya, ja contemplava la possibilitat de mobilitzar pisos buits. Han hagut de passar vuit anys perquè comenci a desenvolupar-se les mesures que preveu la Llei per mobilitzar-los. Mentrestant, cada dia hi ha 30 desnonaments a Catalunya i perdre l’oportunitat d’afrontarlos mobilitzant habitatge és molt greu. Quants desnonaments haguéssim pogut evitar? A quantes families haguéssim pogut reallotjar si haguéssim moblitzat habitatge buït abans?

Leer más

PorPAH_Bcn

La PAH Barcelona us desitja bona entrada d’any i us informa…

…de que el 2015 serà l’any de la ciutadania organitzada.

Avui es pot!

Les dades oficials publicades pel Consell Oficial del Poder Judicial tornen a ser pèssimes. El total de desnonaments entre juliol i setembre d’aquest any ha estat un 7,3% més que en el mateix període de l’any passat, dels quals un 43,4% van ser execucions hipotecàries i un 51, 3% per impagament de lloguer, tendència que es repeteix en els darrers mesos. Catalunya, segueix sent la comunitat autònoma que lidera el rànking de la vergonya amb un 22% de desnonaments de l’Estat, seguida de València (16%) i Madrid (12%).

Durant aquest any hem constatat que el Govern del PP no pensa prendre cap mesura més per fer front a la crisi habitacional que pateixen milers de famílies, tan sols ampliar fins al maig de 2015 la falsa moratòria de desnonaments que deixa a fora a la majoria d’afectats.

La bona notícia és que durant el 2014, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, juntament amb la resta de ciutadania organitzada ha seguit més activa i determinada que mai. No ha estat un any fàcil, però hem seguit aturant desnonaments, aconseguint dacions en pagament, condonacions i lloguers socials, recuperant pisos buits en mans dels bancs rescatats i la SAREB, i assenyalant la connivència entre el govern central i autonòmic, i les entitats financeres.

Així mateix, gairebé dos anys després de que el PP rebutgés la ILP de la PAH al Congrés, hem aconseguit activar la resta d’administracions -tan autonòmiques com locals-, que estaven paralitzades i insistien que no hi havia res més a fer per aturar l’emergència habitacional. Un any després del llançament de la campanya de mocions per recuperar els pisos buits en mans de bancs, 16 municipis ja l’estan aplicant i ja s’han interposat les primeres 43 multes dels més de 1000 expedients las 2.500 pisos buits identificats.

Finalment, el passat 13 d’octubre, la Mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica. Aquesta ILP, a partir de les competències del govern de la Generalitat en matèria d’habitatge i protecció dels consumidors, exigeix canvis legals urgents a Catalunya contra el sobreendeutament, els desnonaments i els talls de subministraments bàsics. La ILP va ser presentada el passat 18 de desembre al nou local de la PAH Barcelona donant el tret de sortida a la campanya de recollida de signatures que s’allargarà en els propers tres mesos.

Amb tot, aquest 2014 hem tornat a demostrar que “Sí Es Pot!”, donant una lliçó a les administracions que es neguen a protegir a les persones front els abusos de la banca.

I de cara al proper 2015, juntes farem que segueixi sent possible.

Avui es pot!

PorPAH_Bcn

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional
El passat 29 de maig la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret 75/2014 pel qual s’aprova el nou Pla pel Dret a l’Habitatge (2014-2018). Aquest instrument s’aprova en un context d’emergència habitacional al que no dóna resposta. A Catalunya, les dades judicials comptabilitzen 98.040  procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013, i  xifren en 16.008 els desnonaments produïts al 2013, el 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer. Aquests situació es veu agreujada per un mercat privat de lloguer car i molt especulatiu, i un escàs parc d’habitatge social – un 1% del parc – front al 18% del que disposen els països del nostre entorn europeu.  La manca d’habitatges accessibles contrasta amb l’acumulació d’habitatge buit més gran d’Europa, 448.356 a Catalunya – un 13% del parc -.
Tot i el context descrit el Pla insisteix,  en polítiques que s’han demostrat clarament insuficients. Així, en primer terme, els ajuts al pagament del lloguer continuen condicionats a la disponibilitat pressupostària. Això significa supeditar l’obligació de prevenir els desnonaments forçosos a les prioritats de l’administració en cada moment. 
En segon lloc, segueixen vigents els ajuts d’emergència al pagament de quotes hipotecàries. Aquestes prestacions no suposen una solució real per a les famílies ja que no obliguen a l’entitat financera ni a millorar les condicions de la hipoteca, ni garanteixen que no es produirà el desnonament. De fet, acaben essent nous ajuts a fons perdut a unes entitats financeres ja rescatades amb diners públics.  La Generalitat, en tercer lloc, persisteix en l’aposta pels serveis d’intermediació entre persones afectades per la hipoteca i entitats financeres. De nou, Ofideute es limita a l’assessorament, descartant mesures de pressió real sobre les entitats bancàries que permetin aconseguir solucions a llarg termini com la dació en pagament i el lloguer social. 
Finalment, l’augment del parc d’habitatge social es preveu, de nou bàsicament,  a través de la nova construcció i dels incentius a l’ocupació dels habitatges buits. Una fórmula que dilata en el temps la disponibilitat d’habitatges i que suposarà construir més en un territori sobre-construït i amb excedent d’habitatges desocupats.  La Generalitat renuncia, doncs, a mecanismes més contundents com ara l’obligació establerta per la Llei pel Dret  a l’Habitatge de Catalunya de sancionar la desocupació permanent dels habitatges buits. 
D’una altra banda, el nou Pla ignora una problemàtica punyent: la de les famílies sense ingressos. Més de 200.000 llars catalanes tenen tots els membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap  ingrés. La Generalitat, coneixedora d’aquesta realitat, no preveu solucions reals per a les persones que es veuen abocades a situacions de sensellarisme, infrahabitatge i ocupació d’habitatges. Així, continua prioritzant els ajuts dirigits a unitats familiars amb ingressos excloent les persones en major situació de vulnerabilitat..  Alhora, consagra un important  retrocés en el concepte de lloguer just ja que incrementa del 20% al 30% els ingressos que les llars hauran de destinar al pagament del lloguer social. Es a dir, es redueixen les subvencions al pagament de lloguer que reben les rentes més baixes.  
També resulta preocupant la manca de concreció sobre la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió o Inserció. El  Pla no preveu  ni el nombre d’habitatges a aconseguir, ni els criteris sota els que es gestionaran, ni que arribi a tot el territori.
Per últim cal recordar que tot i aprovar-se amb un retard de 2 anys, per a l’elaboració del Pla no s’ha comptat amb els agents socials que coneixem el problema de primera ma i hem donat solucions a una situacio dramatica que afecta a milers de families  
En definitiva, el Pla sembla més preocupat per  “facilitar la recuperació econòmica del sector de l’habitatge” que no pas per protegir el dret a l’habitatge de les persones afectades per la crisi. Només així s’entén que a diferència dels països del nostre entorn es fomenti amb diners públics la construcció d’habitatges en règim de propietat privada i es redueixin els terminis de protecció dels habitatges socials. 
Des de la PAH considerem que el govern de la Generalitat ha optat per mesures de perfil baix que ja  s’han demostrat fracassades i que signifiquen un retrocés en la garantia  del dret a l’habitatge. Es perd així l’oportunitat de contrarestar el marc legal estatal configurat per una llei hipotecària injusta i anòmala i una llei de desnonaments “expréss” pel lloguer. 
Les administracions públiques implementen mesures que, si ve són fruit de la pressió social, no estan a l’alçada de les circumstàncies. Estem en un moment d’emergència habitacional que requereix mesures valentes que són ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que sí que es pot fer front a la situació actual, i continuarem fent-lo. 

 

PorPAH_Bcn

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH

Ahir dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en roda de premsa la creació d’un Pla per al Dret a l’Habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de les famílies. Entre d’altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.

Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques no estan a l’alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya. La situació d’emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l’altura per a impedir la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge a Catalunya ha estat la PAH.

A l’espera d’una valoració més global de les mesures que està anunciant de forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera valoració de l’anunci del conseller Vila.

No es reconeix l’emergència habitacional

L’acord del govern no aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ comptabilitza 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb l’impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s’han vist privades del seu dret a l’accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions de sense llar, infrahabitatge, sobreocupació i ocupació d’habitatges i el grau de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.

La necessitat d’habitatge social és molt alta com a conseqüència dels desnonaments, però també de la manca d’un parc públic o social on reallotjar les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l’informe Emergencia Habitacional en el Esado Español (Observatori DESC), Espanya és el país d’Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció social.

I la població catalana no pot accedir a l’habitatge: actualment a Catalunya més del 22% de la població està a l’atur. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

Mesures poc efectives sobre l’habitage buït

Catalunya té milers d’habitatges en desús principalment en mans dels bancs alhora que encapçala des de l’inici de la crisi els tristos rànquings de desnonaments.

La llei pel dret a l’habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar l’habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves competències i obligacions d’aplicar la llei per aconseguir habitatge social i ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats financeres. Alguns d’ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i molts d’altres en vies de fer-ho.

Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la pressió ciutadana sobre l’escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder definir com es concreta l’inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el primer expedient a un banc.
“2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1 d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos anys.”

Ajudes econòmiques que arriben tard

L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer. El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les retallades1.
Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.
Intermediació amb resultats dubtosos
La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els banc en un 64% els casos.

Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.
El govern no vol fer front als bancs i no escolta a la PAH

En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.

El pla d’habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors claus en la materia, com és la PAH. La situació d’emergència habitacional requereix mesures excepcionals.
– – – – – – – – – –

Power point del pla presentat pel govern
Informe del DESC sobre l’emergència habitacional (2013).

manersa