pisos buits - PAH Barcelona

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

PAH Barcelona reclama des de fa anys unes mesures valentes que posin en valor el dret a l’habitatge de les famílies que es veuen forçades a ocupar en precari. Famílies que no han trobat la possibilitat d’accedir a un habitatge en condicions ni mitjançant un mercat privat totalment desregularitzat ni en l’Administració que s’ha mostrat moltes vegades incapaç de resoldre l’emergència habitacional que estem traspassant. Precisament d’aquest context de vulneració de drets va sorgir la campanya d’Obra Social de la PAH: amb la que recuperem pisos buits de les entitats bancàries per aquelles famílies que es veien al carrer i així tinguessin una llar on viure-hi. Mitjançant l’Obra Social, retornàvem a l’habitatge la seva funció social tal i com està recollida a l’article 47 de la Constitució.

En aquest sentit, celebrem que l’Ajuntament de Barcelona augmenti el parc públic d’habitatge amb la inclusió de 255 pisos aconseguits mitjançant negociacions amb els bancs. De la mateixa manera, valorem que l’Ajuntament reconegui el dret d’arrelament de les famílies que s’han vist forçades a ocupar i regularitzi la seva situació quan han residit en l’habitatge durant més de 12 mesos i els fills estan escolaritzats a la mateixa zona. Són passos positius.

Ara bé, malgrat els avenços que constatem, l’Ajuntament ha d’anar molt més lluny, pel fet que hauria de facilitar l’empadronament i la regularització de la situació habitacional de totes les persones que es trobin en situació irregular per necessitat. A més i solament oficialment, a Barcelona hi ha més de 2.500 pisos buits acumulats per grans tenidors. Cases que s’utilitzen únicament per especular mentre cada dia continuen havent famílies que són desnonades a Barcelona. De tots ells, BBVA posseeix l’escandalosa quantitat d’un miler de pisos encara que, paradoxalment, sigui l’entitat que menys ha entregat al consistori: una ridícula xifra de 67 pisos.Com hem fet en varies ocasions, instem a l’Ajuntament a aplicar la cessió obligatòria sobre tots els pisos buits. No esperarem a que s’engrosseixi el parc públic mitjançant acords amb els bancs. En aquest aspecte recordem que tant Banc Sabadell com LaCaixa han presumit, en les meses de prevenció dels desnonaments de l’Ajuntament, de regularitzar els casos de famílies que han ocupat pisos; però a dia d’avui no hi ha cap prova material d’aquestes afirmacions.

La cessió ha d’aplicar-se: és de mínims, de sentit comú, i esta recollida en laLlei 24/2015: llei que la ciutadania hem aconseguit després d’una ILP Habitatge que va tenir recolzament massiu i va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya el passat juliol. I com va dir la mateixa alcaldessa Ada Colau, la llei s’aplicarà “pese a quien le pese”. Aplicació que s’ha de fer en la seva totalitat, es qüestió de voluntat política. La cessió obligatòria és un pas tan necessari com resolutiu per enfrontar l’emergència habitacional que patim les famílies. Una eina que donaria resposta a les nombroses persones que es queden fora dels requisits restrictius formulats per l’Ajuntament amb la regularització de les ocupacions en precari.

Cal destacar també que des de la PAH Barcelona estem treballant els desnonaments per lloguer des de fa més d’un any. Cada setmana acudeixen a les nostres assemblees dotzenes de casos de persones en processos de desnonament per no poder pagar el lloguer. Barcelona és precisament la ciutat espanyola en la qual més han augmentat els preus dels lloguers des de 2013, arribant a una pujada superior al 24% durant 2015. Des de la PAH ja van denunciar abans que qualsevol administració la creació d’una nova bombolla inmobiliaria, aquesta vegada en el mercat del lloguer. Una nova bombolla permesa i fomentada pel poder polític mitjançant la venda d’habitatge públic o de la Sareb a fons voltors. Precisament en la nostra campanya Les 5 de la PAH vam posar sobre la taula als partits polítics la reforma necessària de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer del lloguer una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible per a tothom: amb l’ampliació de la durada dels contractes i la regulació dels preus dels lloguers.

Es urgent reformar lleis d’àmbit estatal com d’aplicar mesures des de la nostra realitat municipal. Readaptant iniciatives que en àmbit europeu funcionen, com el cas de Berlín i Amsterdam, que regulen els preus del lloguer segons les condicions socials del barri, o com a Viena, on es promocionen altres maneres de tinença com les cooperatives d’habitatge. Els passos donats per l’Ajuntament van per bon camí, però segueixen sent insuficients. Des de la PAH continuarem vigilant: organitzant-nos, sortint al carrer i el·laborant propostes per assegurar-nos que a Barcelona no hi hagi un desnonament més; perquè no es converteixi en una ciutat únicament per turistes i rics. Volem una Barcelona per les famílies, per la ciutadania, per la gent. Una Barcelona on el dret a l’habitatge, a tenir una llar, un lloc on viure, estigui totalment garantitzat.

Si Es Pot!

[En Castellano]

PAH BARCELONA FELICITA AL AYUNTAMIENTO POR LOS 255 VIVIENDAS CONSEGUIDAS E INSTA A QUE SE APLIQUE LA CESIÓN OBLIGATORIA SOBRE LOS 2500 PISOS VACIOS QUE HAY EN LA CIUDAD

PAH Barcelona reclama desde hace años medidas valientes que pongan en valor el derecho a la vivienda de las familias que se ven forzadas a ocupar en precario. Familias que no han encontrado posibilidad de acceder a una vivienda en condiciones ni mediante un mercado privado totalmente desregularizado ni en una Administración que se ha mostrado muchas veces incapaz de resolver la emergencia habitacional que estamos traspasando.Precisamente de este contexto de vulneración de derechos surgió la campaña Obra Social la PAH: con la que recuperábamos pisos vacíos de la banca para que las familias que se veían en calle tuvieran un hogar en el que vivir. Mediante la Obra Social, devolvíamos a la vivienda su función social tal como está recogida en el artículo 47 de la Constitución.

En este sentido, celebramos que el Ayuntamiento de Barcelona aumente el parque público de vivienda con la inclusión de 255 pisos conseguidos mediante negociación con los bancos. Del mismo modo, valoramos que el Ayuntamiento reconozca el derecho de arraigo de las familias que se han visto forzadas a ocupar y regularice su situación cuando han residido en la vivienda durante más de 12 meses y los hijos están escolarizados en la mismas zona. Son pasos positivos.

Ahora bien, a pesar de los avances que constatamos, el Ayuntamiento tiene que ir mucho más lejos, ya que debería facilitarse el empadronamiento y la regularización habitacional de todas las personas que se encuentren en situación irregular por necesidad. Además y sólo oficialmente, en Barcelona hay más de 2.500 pisos vacíos acumulados por grandes tenedores. Casas que se utilizan únicamente para especular mientras cada día continúan habiendo familias que son desahuciadas en Barcelona. De todos ellos, BBVA posee la friolera cantidad de un millar de pisos aunque, paradójicamente, sea la entidad que menos ha entregado al consistorio: una ridícula cifra de 67 pisos. Como hemos hecho en varias ocasiones, instamos al Ayuntamiento a aplicar la cesión obligatoria sobre todos los pisos vacíos: utilizar las viviendas injustificadamente vacías de la banca durante un período de tres años para conceder alquileres sociales a familias en riesgo de exclusión residencial. No esperaremos a que se engrose el parque público mediante acuerdos con los bancos. A este respecto recordamos que tanto Banc Sabadell como LaCaixa han presumido en las mesas de prevención de desahucios del ayuntamiento de regularizar los casos de familias que han ocupado pisos; sin embargo a día de hoy no hay ninguna prueba material de estas afirmaciones.

La cesión debe aplicarse. Es de mínimos, de sentido común, y está recogida en La Ley 24/2015: que la ciudadanía hemos conseguido tras una ILP Habitatge que tuvo un apoyo masivo y fue aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya el pasado julio. Y como dijo la misma alcaldesa Ada Colau, la ley se aplicaría «pese a quien le pese«. Aplicación que debe darse en toda su totalidad, es cuestión de voluntad política. La cesión obligatoria es en este sentido un paso tan necesario como resolutivo para enfrentar la emergencia habitacional que sufrimos las familias. Una herramienta que daría respuesta a las numerosas personas que se quedarán fuera de los requisitos restrictivos formulados por el Ayuntamiento en la regularización de las ocupaciones en precario.

Cabe destacar que desde PAH Barcelona estamos trabajando los desahucios por alquiler desde hace más de un año. Cada semana acuden a nuestras asambleas docenas de personas en proceso de desahucio por no poder pagar el alquiler. Barcelona es precisamente la ciudad española en la que más han aumentado los precios de los alquileres desde 2013, alcanzando una cifra de subida superior al 24% durante 2015. Adelantándonos a administraciones y gobiernos, ya denunciamos la creación de una nueva burbuja inmobiliaria, esta vez en el mercado de alquiler. Una nueva burbuja permitida y fomentanda por el poder político mediante la venta de vivienda pública o de la Sareb a fondos buitres. Precisamente en nuestra campaña Las 5 de la PAH pusimos sobre la mesa a los partidos políticos la reforma necesaria de la Ley de Arrendamientos Urbanos para hacer del alquiler una forma de acceso a la vivienda estable y asequible para todo el mundo: con la ampliación de la duración de los contratos y la regulación de los precios de los alquileres.

Es urgente reformar leyes de ámbito estatal como aplicar medidas desde nuestra realidad municipal. Readaptando iniciativas que en ámbito europeo funcionan, como el caso de Berlín y Amsterdam, que regulan los precios del alquiler según las condiciones sociales del barrio, o como en Viena, donde se promocionan otras formas de tenencia como las cooperativas de vivienda. Los pasos dados por el Ayuntamiento van por buen camino, pero siguen siendo insuficientes. Desde la PAH continuaremos vigilantes: organizándonos, saliendo a la calle y elaborando propuestas para asegurarnos que en Barcelona no haya ningún desahucio más; para que no se convierta en una ciudad únicamente para turistas y ricos. Queremos una Barcelona para las familias, para la ciudadanía, para la gente. Una Barcelona donde el derecho a la vivienda, a tener un hogar, un lugar donde vivir, esté totalmente garantizado.

¡Si Se Puede!

La Llei de l’impost en habitatge buit que prepara el Parlament tindrà un impacte mínim en el parc d’habitatge

La llei de l’impost sobre els habitatges buits no garanteix la mobilització de l’enorme parc d’habitatge buit que existeix a Catalunya.

Existeix el risc de que es converteixi en una cortina de fum per deixar d’aplicar altres mesures com les sancions o la pròpia ILP habitatge.

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat que lidera el rànquing de desnonaments. Des de 2008 fins avui s’han produït més de 50.000 desnonaments a Catalunya. En els darrers tres mesos s’han realitzat 2.958 desnonaments, una xifra que suposa el 22% de l’Estat i que representa un 5,3% més de desnonaments respecte el mateix període de l’any anterior. D’aquests, més de la meitat ja corresponen al lloguer.

Aquesta realitat té dues grans cares. Per un costat la dels pisos buits, que segons les darreres dades oficials disponibles són de 448.000 pisos buits a Catalunya, la majoria dels quals -es calcula que uns 100.000- en mans de les entitats bancàries. A Catalunya, avui el percentatge d’habitatge buit representa el 13% del total del parc.

Pel que fa a l’habitatge social, les dades són igualment alarmants. Actualment, el Parc públic lloguer no arriba als 30.000 pisos, que representa tan sols un 1% del parc. Aquest percentatge és molt menor a la mitjana de la Unió Europea que es situa en el 18%.

En front d’aquesta situació de deixadesa per part de les Administracions, cada dia són més les persones que no tenen cap més alternativa que recórrer a l’infrahabitatge, per exemple, a través del relloguer d’habitacions per part de famílies senceres. En molts d’aquest casos ha hagut de ser la ciutadania organitzada, a través de campanyes com la Obra Social de la PAH la que faci efectiu el dret a l’habitatge que ha reallotjat avui ja a més de 2000 persones.

En aquest context, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca porta molts anys insistint al govern de la Generalitat que adopti mesures valentes i a l’alçada de les circumstàncies. A més d’aturar els desnonaments i oferir una segona oportunitat a les families; aconseguir mobilitzar habitatge cap al lloguer social és un dels elements claus per frenar l’emergència habitacional. Els pisos buits que haurien de servir per ampliar el parc públic de lloguer hi són, només cal anar a buscar-los i la Generalitat té plenes competències com per fer-ho.

Les Administracions local ja estan fent passos en aquest sentit. Gràcies a la pressió ciutadana, els ajuntaments estan començant a multar pisos buits en mans d’entitats financeres i estan reallotjant les families ja que no poden seguir donant l’esquena a la ciutadania ni als centenars de milers de famílies que saturen els serveis socials. La inactivitat de la Generalitat aboca a les families a la misèria i deixa sols als Ajuntaments que veuen com es colapsen dia dia els serveis socials dels municipis i els seus barris s’omplen d’habitatge buït d’on s’han expulsat families, que, a més, es degraden.

Recordem que la moció de la PAH perquè s’apliqui la LCDH 2007 s’ha presentat a més de 166 Ajuntaments i s’ha aprovat en 120 d’ells, entre els quals tenim els municipis més grans de Catalunya i on viu el 68% de la població catalana. 16 municipis ja estan aplicant la moció i la llei catalana pel dret a l’habitatge. L’experiència més avançada, la de Terrassa, demostra que multar serveix per mobilitzar habitatge buït dels bancs: 2500 expedients oberts, una quarantena de sancions i més de 100 habitatge cedits.

En aquest sentit avui hem portat una sèrie de consideracions en la compareixença al Parlament en motiu de la proposta de Llei de tribut per l’habitatge buit:

Anem molt tard i molt lents. Recordem que la Llei 18/2007, pel Dret a l’Habitatge de Catalunya, ja contemplava la possibilitat de mobilitzar pisos buits. Han hagut de passar vuit anys perquè comenci a desenvolupar-se les mesures que preveu la Llei per mobilitzar-los. Mentrestant, cada dia hi ha 30 desnonaments a Catalunya i perdre l’oportunitat d’afrontarlos mobilitzant habitatge és molt greu. Quants desnonaments haguéssim pogut evitar? A quantes families haguéssim pogut reallotjar si haguéssim moblitzat habitatge buït abans?

La PAH Barcelona us desitja bona entrada d’any i us informa…

…de que el 2015 serà l’any de la ciutadania organitzada.
Avui es pot!

Les dades oficials publicades pel Consell Oficial del Poder Judicial tornen a ser pèssimes. El total de desnonaments entre juliol i setembre d’aquest any ha estat un 7,3% més que en el mateix període de l’any passat, dels quals un 43,4% van ser execucions hipotecàries i un 51, 3% per impagament de lloguer, tendència que es repeteix en els darrers mesos. Catalunya, segueix sent la comunitat autònoma que lidera el rànking de la vergonya amb un 22% de desnonaments de l’Estat, seguida de València (16%) i Madrid (12%).

Durant aquest any hem constatat que el Govern del PP no pensa prendre cap mesura més per fer front a la crisi habitacional que pateixen milers de famílies, tan sols ampliar fins al maig de 2015 la falsa moratòria de desnonaments que deixa a fora a la majoria d’afectats.

La bona notícia és que durant el 2014, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, juntament amb la resta de ciutadania organitzada ha seguit més activa i determinada que mai. No ha estat un any fàcil, però hem seguit aturant desnonaments, aconseguint dacions en pagament, condonacions i lloguers socials, recuperant pisos buits en mans dels bancs rescatats i la SAREB, i assenyalant la connivència entre el govern central i autonòmic, i les entitats financeres.

Així mateix, gairebé dos anys després de que el PP rebutgés la ILP de la PAH al Congrés, hem aconseguit activar la resta d’administracions -tan autonòmiques com locals-, que estaven paralitzades i insistien que no hi havia res més a fer per aturar l’emergència habitacional. Un any després del llançament de la campanya de mocions per recuperar els pisos buits en mans de bancs, 16 municipis ja l’estan aplicant i ja s’han interposat les primeres 43 multes dels més de 1000 expedients las 2.500 pisos buits identificats.

Finalment, el passat 13 d’octubre, la Mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica. Aquesta ILP, a partir de les competències del govern de la Generalitat en matèria d’habitatge i protecció dels consumidors, exigeix canvis legals urgents a Catalunya contra el sobreendeutament, els desnonaments i els talls de subministraments bàsics. La ILP va ser presentada el passat 18 de desembre al nou local de la PAH Barcelona donant el tret de sortida a la campanya de recollida de signatures que s’allargarà en els propers tres mesos.

Amb tot, aquest 2014 hem tornat a demostrar que «Sí Es Pot!», donant una lliçó a les administracions que es neguen a protegir a les persones front els abusos de la banca.

I de cara al proper 2015, juntes farem que segueixi sent possible.

Avui es pot!

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

El passat 29 de maig la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret 75/2014 pel qual s’aprova el nou Pla pel Dret a l’Habitatge (2014-2018). Aquest instrument s’aprova en un context d’emergència habitacional al que no dóna resposta. A Catalunya, les dades judicials comptabilitzen 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013, i xifren en 16.008 els desnonaments produïts al 2013, el 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer. Aquests situació es veu agreujada per un mercat privat de lloguer car i molt especulatiu, i un escàs parc d’habitatge social – un 1% del parc – front al 18% del que disposen els països del nostre entorn europeu. La manca d’habitatges accessibles contrasta amb l’acumulació d’habitatge buit més gran d’Europa, 448.356 a Catalunya – un 13% del parc -.

Tot i el context descrit el Pla insisteix, en polítiques que s’han demostrat clarament insuficients. Així, en primer terme, els ajuts al pagament del lloguer continuen condicionats a la disponibilitat pressupostària. Això significa supeditar l’obligació de prevenir els desnonaments forçosos a les prioritats de l’administració en cada moment.

En segon lloc, segueixen vigents els ajuts d’emergència al pagament de quotes hipotecàries. Aquestes prestacions no suposen una solució real per a les famílies ja que no obliguen a l’entitat financera ni a millorar les condicions de la hipoteca, ni garanteixen que no es produirà el desnonament. De fet, acaben essent nous ajuts a fons perdut a unes entitats financeres ja rescatades amb diners públics. La Generalitat, en tercer lloc, persisteix en l’aposta pels serveis d’intermediació entre persones afectades per la hipoteca i entitats financeres. De nou, Ofideute es limita a l’assessorament, descartant mesures de pressió real sobre les entitats bancàries que permetin aconseguir solucions a llarg termini com la dació en pagament i el lloguer social.

Finalment, l’augment del parc d’habitatge social es preveu, de nou bàsicament, a través de la nova construcció i dels incentius a l’ocupació dels habitatges buits. Una fórmula que dilata en el temps la disponibilitat d’habitatges i que suposarà construir més en un territori sobre-construït i amb excedent d’habitatges desocupats. La Generalitat renuncia, doncs, a mecanismes més contundents com ara l’obligació establerta per la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya de sancionar la desocupació permanent dels habitatges buits.

D’una altra banda, el nou Pla ignora una problemàtica punyent: la de les famílies sense ingressos. Més de 200.000 llars catalanes tenen tots els membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés. La Generalitat, coneixedora d’aquesta realitat, no preveu solucions reals per a les persones que es veuen abocades a situacions de sensellarisme, infrahabitatge i ocupació d’habitatges. Així, continua prioritzant els ajuts dirigits a unitats familiars amb ingressos excloent les persones en major situació de vulnerabilitat.. Alhora, consagra un important retrocés en el concepte de lloguer just ja que incrementa del 20% al 30% els ingressos que les llars hauran de destinar al pagament del lloguer social. Es a dir, es redueixen les subvencions al pagament de lloguer que reben les rentes més baixes.

També resulta preocupant la manca de concreció sobre la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió o Inserció. El Pla no preveu ni el nombre d’habitatges a aconseguir, ni els criteris sota els que es gestionaran, ni que arribi a tot el territori.

Per últim cal recordar que tot i aprovar-se amb un retard de 2 anys, per a l’elaboració del Pla no s’ha comptat amb els agents socials que coneixem el problema de primera ma i hem donat solucions a una situacio dramatica que afecta a milers de families

En definitiva, el Pla sembla més preocupat per “facilitar la recuperació econòmica del sector de l’habitatge” que no pas per protegir el dret a l’habitatge de les persones afectades per la crisi. Només així s’entén que a diferència dels països del nostre entorn es fomenti amb diners públics la construcció d’habitatges en règim de propietat privada i es redueixin els terminis de protecció dels habitatges socials.

Des de la PAH considerem que el govern de la Generalitat ha optat per mesures de perfil baix que ja s’han demostrat fracassades i que signifiquen un retrocés en la garantia del dret a l’habitatge. Es perd així l’oportunitat de contrarestar el marc legal estatal configurat per una llei hipotecària injusta i anòmala i una llei de desnonaments «expréss» pel lloguer.

Les administracions públiques implementen mesures que, si ve són fruit de la pressió social, no estan a l’alçada de les circumstàncies. Estem en un moment d’emergència habitacional que requereix mesures valentes que són ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que sí que es pot fer front a la situació actual, i continuarem fent-lo.

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH

Ahir dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en roda de premsa la creació d’un Pla per al Dret a l’Habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de les famílies. Entre d’altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.

Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques no estan a l’alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya. La situació d’emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l’altura per a impedir la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge a Catalunya ha estat la PAH.

A l’espera d’una valoració més global de les mesures que està anunciant de forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera valoració de l’anunci del conseller Vila.

No es reconeix l’emergència habitacional

L’acord del govern no aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ comptabilitza 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb l’impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s’han vist privades del seu dret a l’accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions de sense llar, infrahabitatge, sobreocupació i ocupació d’habitatges i el grau de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.

La necessitat d’habitatge social és molt alta com a conseqüència dels desnonaments, però també de la manca d’un parc públic o social on reallotjar les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l’informe Emergencia Habitacional en el Esado Español (Observatori DESC), Espanya és el país d’Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció social.

I la població catalana no pot accedir a l’habitatge: actualment a Catalunya més del 22% de la població està a l’atur. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

Mesures poc efectives sobre l’habitage buït

Catalunya té milers d’habitatges en desús principalment en mans dels bancs alhora que encapçala des de l’inici de la crisi els tristos rànquings de desnonaments.

La llei pel dret a l’habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar l’habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves competències i obligacions d’aplicar la llei per aconseguir habitatge social i ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats financeres. Alguns d’ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i molts d’altres en vies de fer-ho.

Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la pressió ciutadana sobre l’escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder definir com es concreta l’inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el primer expedient a un banc.
«2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1 d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos anys.»

Ajudes econòmiques que arriben tard

L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer. El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les retallades1.
Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.
Intermediació amb resultats dubtosos
La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els banc en un 64% els casos.

Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.
El govern no vol fer front als bancs i no escolta a la PAH

En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.

El pla d’habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors claus en la materia, com és la PAH. La situació d’emergència habitacional requereix mesures excepcionals.
– – – – – – – – – –

Power point del pla presentat pel govern
Informe del DESC sobre l’emergència habitacional (2013).

Archivo de etiquetas pisos buits

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

[En Castellano]

La Llei de l’impost en habitatge buit que prepara el Parlament tindrà un impacte mínim en el parc d’habitatge

La PAH Barcelona us desitja bona entrada d’any i us informa…

…de que el 2015 serà l’any de la ciutadania organitzada.
Avui es pot!

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Qué es la PAH

Contacto

Reuniones de la PAH

Archivo de etiquetas pisos buits

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

[En Castellano]

La Llei de l’impost en habitatge buit que prepara el Parlament tindrà un impacte mínim en el parc d’habitatge

La PAH Barcelona us desitja bona entrada d’any i us informa…

…de que el 2015 serà l’any de la ciutadania organitzada.Avui es pot!

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient

La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Qué es la PAH

Contacto

Reuniones de la PAH

…de que el 2015 serà l’any de la ciutadania organitzada.
Avui es pot!